Category Archives: bat 1

Indicacions per als grups de 1r de BAt.

Suggeriments per als articles del 2n trimestre (BAT)

Com hem comentat avui a classe, el lliurament dels articles queda segmentat per tal d’evitar que els aneu deixant per al final (i per tal d’evitar que em caiguin tots a sobre, de cop). Aquí teniu un primer grup de propostes; recordeu que, si aquests temes no us diuen res, podeu escriure sobre qualsevol altre que hagi proposat abans. Igualment, si se us acut un tema del vostre gust per fer-ne un article d’opinió, endavant.

  • Duiuspiquinglis? Com portes l’anglès? Quines altres llengües parles? Quines llengües creus que necessitaràs dominar de cara al teu futur, sigui estudiantil, sigui laboral? Aquí teniu una entrevista a una professora d’anglès, potser us dóna alguna idea.
  • Qui pagarà la crisi? Amb l’excusa de retallar despesa, el PP balear tanca RTVM (Ràdio Televisió de Mallorca), l’ens públic que, curiosament, tenia superàvit. A Catalunya, hom parla de no emetre partits de lliga perquè són molt cars. Fins a quin punt cal ajustar la despesa pública per sobreviure a la crisi? De què podem prescindir i de què no?
  • El Nadal de la crisi. S’acosten les festes més consumistes de l’any, però la crisi amenaça les famílies. Ho has tingut en compte a l’hora d’escriure la carta als reis? O potser has fet com quan eres petit i ho has demanat «tot, tot i tot»? Quina part de la parafernàlia habitual del Nadal creus que és prescindible, sigui a nivell personal, familiar o social?
  • Estàs «des-animat»? Ja en temps antics, els homes es preguntaven on residia l’ànima. Avui, una part de la ciència creu que, si hi ha alguna cosa equivalent a l’ànima, residiria al cervell, l’òrgan més complex dels éssers vius. Anècdotes a banda, l’estudi de la ment ens ajuda a comprendre com aprenem, com recordem o com oblidem. I, a tu, què t’agradaria recordar o oblidar? Si poguessis canviar algun aspecte de la teva ment, en quin sentit ho faries?
  • Les TIC a l’educació: efectivitat o mite? De segur que has escoltat parlar de les TIC, Tecnologies de la informació i de la comunicació, i de segur, també, que has escoltat parlar de projectes educatius (com l’1×1, que no hem tingut la possibilitat de provar al nostre centre) que incorporen les TIC com a element principal. Ara, una nova (nova?) plataforma s’afegeix a aquesta moda o moviment: Google obre el Youtube for Schools, un canal de vídeos educatius dins del conegut Youtube. Quina utilitat hi veus? Et sembla adequat el nivell d’ús d’aquestes tecnologies al nostre centre? Tenint en compte que la dotació del centre és la que és, què mesures proposaries per treure millor partit del que tenim?

Recordeu que heu d’escriure textos argumentatius (articles d’opinió) d’entre 20 i 30 línies, i que els temes que us proposo són només un punt de partida: si els textos que us hi enllaçat us suggereixen qualsevol variació sobre l’enunciat inicial, també serà interessant.

El Tirant, en versió electrònica

Un bon amic (gràcies, Josep!) em facilita un enllaç des d’on es pot obtenir el text íntegre del Tirant lo Blanc en versió digital (en pdf i en epub). Encara no l’he pogut examinar, però la font és tan apreciable que no em puc estar de facilitar-vos-en la informació:

Aquesta nova edició de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, parteix de la transcripció que feren l’any 1999 alumnes de centres educatius de les comarques de Tarragona. Aquesta transcripció es basà en l’edició del Tirant a cura de Martí de Riquer, publicada l’any 1947 per l’editorial Selecta. De Riquer donà el seu consentiment per a aquesta transcripció i posterior publicació a Internet -a través de TINET-, esdevenint en el seu moment la primera edició on line de la que és considerada la primera gran novel·la moderna de la literatura catalana i un dels llibres més importants de la literatura universal.

Cal recordar que Martí de Riquer és, probablement, el major especialista en literatura catalana medieval que ha donat el segle XX.

Tercera etapa del treball sobre Ramon Llull

En vista que ja teniu «una mica» de feina per al pont, la següent etapa del treball sobre Ramon Llull, que haureu de publicar abans del dissabte, 10 de desembre, consistirà només en la contextualització del fragment que esteu preparant (a quina obra pertany; quan va escriure aquella obra; quina era la finalitat d’aquella obra; quina difusió va tenir).

Ah!, i no oblideu que els noms dels autors han de figurar en el bloc, sigui en la portada, sigui en una pàgina específica («Autors» seria un títol ben adequat).

Que passeu un bon pont!

Blocs de batxillerat

Un dels principals atractius de publicar els nostres treballs en la xarxa és la possibilitat que tothom els pugui llegir, que tothom pugui aprendre alguna cosa del nostre treball i, a través dels comentaris dels blocs (si els tenim habilitats), que tothom ens pugui donar un cop de mà assenyalant-ne els punts febles (i, de vegades, la manera de millorar-los).

Compartint informació, tots tenim l’oportunitat d’aprendre alguna cosa dels altres i, al final, el nivell del grup, en conjunt, millora. Aquest és l’esperit amb què va nàixer la xarxa, l’esperit dels hackers que es delien per superar obstacles, per aprendre mentre els superaven, per compartir allò que aprenien. És l’esperit de col·laboració que encara mantenen alguns dels projectes més vius i positius de la xarxa (la Wikipedia, per exemple). És l’esperit que us permetrà aprendre a dissenyar blocs mentre en construïu  un per presentar un treball de classe.

És per aquest motiu, perquè tingueu l’oportunitat d’aprendre els uns dels altres, que avui penjo els enllaços a tots els blocs en què esteu treballant (si us plau, si n’he col·locat algun en el grup equivocat, o si me’n deixo algun, aviseu-me). Estic segur que ho trobareu interessant.

 

1r BAT A

 

1r BAT B

 

Literatura universal

 

Una ajudeta amb els blocs

Felicitats a tots els que heu començat a obrir els blocs i a enviar-me’n els enllaços. Com veieu, no era cap missió impossible.

Alguns esteu tenint problemes amb l’edició de les pàgines estàtiques i amb la seva inserció dins del menú. Crec que us poden ser d’utilitat aquests videotutorials, ja que mostren el procés de forma força detallada i clara:

Recordeu que el Youtube no només serveix per veure vídeos del Justin Bieber, també té moltes altres coses. Per exemple, per trobar aquests videotutorials només cal introduir els mots «wordpress static page menu» en el cercador del servei. Crec que també us serien útils molts dels vídeos que trobaríeu amb «wordpress tutorial for beginners» o amb «wordpress theme tutorial».

Ah, sí: cercar en anglès (cercar en altres llengües) és sempre una bona idea.

Bona sort amb el treball i ja m’anireu consultant els dubtes a mesura que vagin sortint.

Instruccions per al treball sobre Ramon Llull

Per als grups de 1r BAT A i 1r BAT B.

Es tracta de fer un treball de lectura, comprensió, anàlisi i comentari sobre alguns textos de Ramon Llull. Us organitzareu en grups de tres persones (ja m’heu fet arribar la composició d’alguns grups) per realitzar-lo.

Us faré arribar (per email) els textos proposats per a cada grup. Atenció: cada grup només haurà de treballar un dels textos proposats, el que més comprensible li resulti.

El treball constarà de les següents parts (en ordre aconsellat de realització):

  • traducció al català actual del fragment estudiat (en alguns casos, que ja indicaré, en lloc de la traducció, en fareu un resum); en el treball, hauran d’aparèixer tant la traducció (o el resum) com el text original;
  • contextualització del fragment dins de l’opus lul·lià (a quina obra pertany; quan va escriure aquella obra; quina era la finalitat d’aquella obra; quina difusió va tenir);
  • comentari estilístic (figures retòriques detectades);
  • identificació i comentari d’elements característics del nostre autor en aquell fragment (us donaré instruccions detallades per a cada cas; bàsicament: quines idees pròpies d’aquest autor apareixen en el fragment?);
  • conclusions.

 

El treball es realitzarà en forma de bloc a publicat a Internet (recomano l’ús de wordpress.com); si no sabeu com crear i gestionar un bloc, podeu trobar les instruccions aquí.

L’estructura (índex) del treball ha d’incloure com a mínim els següents apartats i en aquest ordre:

  1. portada (primera plana amb el títol del treball, el nom dels autors, grup, curs i trimestre, assignatura i centre);
  2. introducció (petita explicació de què heu estudiat i quines eines i metodologia heu fet servir);
  3. contextualització;
  4. comentari estilístic (recursos retòrics);
  5. comentari del contingut;
  6. conclusions;
  7. llista de referències (equival a la bibliografia; llista de tots els recursos, cartàcis o digitals, que heu fet servir).

Annexos:

  1. text original;
  2. traducció (o resum, en cas que jo us ho indiqui).

Podeu incloure-hi recursos audiovisual, però amb les següents condicions:

  • cada recurs ha de servir per il·lustrar com a mínim un aspecte del treball, i heu d’explicar de quin aspecte es tracta i quina relació hi guarda;
  • heu de citar els autors i les fonts (qui l’ha creat i on l’heu trobat) i heu de respectar els termes de copyright (és a dir, heu d’esbrinar si teniu dret a incloure aquell material en el vostre treball).

 

Pel que fa al vocabulari dels textos originals, recordeu que podeu identificar molt de vocabulari antic a través del Diccionari Català-Valencià-Balear. A més a més, contestaré (per email) tres consultes de vocabulari per equip, amb la condició que, a continuació del mot a consultar, copieu la frase completa on apareix.

 

Dilluns, 14 de novembre, farem una última classe sobre aquest autor i estudiarem algunes pautes més sobre el seu estil.

 

Algunes orientacions per llegir textos medievals

A més de les diferències entre el català dels segle XIII i l’actual (vocabulari, flexió verbal, sintaxi), hi trobareu algunes curiositats gràfiques. Per exemple, en algun dels textos proposats no apareixen apòstrofs; en lloc d’això, alguns manuscrits escrivien una mena de punt volat entre el verb i el pronom («veure·l» en lloc de «veure’l»), o deixaven un espai en blanc entre tots dos («veure l»), o els escrivien junts («veurel»).

Una cosa similar passa amb l’article: «l’ànima» podia aparèixer com «l anima» (fixeu-vos que els accents tampoc no s’hi havien inventat).

Quan les lletres s’han d’interpretar com a nombres romans, apareixen precedides i seguides d’un punt: «hi havia .i. hom» per «hi havia un home».

La grafia de la «ll» és posterior; podem trobar el só que representa com a «yl» («fiyl», «cavayleria») al mig dels mots, o com a «l» a inici de mot («libre» per «llibre»).

Caldrà que us guieu per l’instint de bons i experimentats lectors per reconèixer «defalliment» en «defeliment», «els ulls» en «los huyls», «perquè» en «cor» (en realitat, «car2» en «cor»), etc.

Recordeu que:

  • no és imprescindible comprendre el valor de totes les paraules per copsar el significat global de la frase (i jo no us ho vaig a exigir);
  • obtindreu millors resultats si treballeu realment en equip (en lloc de repartir-vos-en les feines i fer-les per separat);
  • si no sabeu com fer alguna cosa, podeu preguntar als companys d’altres equips, o buscar informació en la xarxa (com hem vist més amunt);
  • també en podeu preguntar a mi, però només després d’haver esgotat les altres vies.

Comenceu per la traducció (o resum), perquè és el primer que haureu de publicar.

Ramon Llull: biografia il·lustrada


1232
Naixement de Ramon Llull a Ciutat de Mallorca.
1257
Llull es casa amb Blanca Picany i es relaciona amb l’infant Jaume, fill menor de Jaume el Conqueridor, destinat des de 1253 a ser rei de Mallorca.
1263
A l’edat de trenta anys, i mentre està escrivint un poema d’amor a una dama, se li apar cinc cops Crist crucificat (primera vinyeta).
1263
“Conversió a la penitència” després d’escoltar un sermó sobre sant Francesc d’Asís.
1265
Després de la il·luminació, Llull peregrina a Rocamador i Sant Jaume de Compostel·la (vinyetes 2a i 3a).
1265
En tornar de la peregrinació, Llull s’entrevista, segurament a Barcelo­na, amb sant Ramon de Penyafort, que li aconsella que estudiï no a París sinó a Mallorca. Compra un esclau moro i s’inicien nou anys de formació intel·lectual i lingüística.
1271-1274
Al final dels nou anys d’estudi, Llull escriu les seves primeres obres, la Lògica d’Algatzell i el Llibre de contempla­ció.
1274
Il·lumina­ció de Randa i primera versió de l’Art (Art abreujada d’atrobar veritat) (primera vinyeta).
1275
Llull és cridat a Montpeller pel príncep Jaume i sotmet les seves obres a l’anàlisi d’un expert franciscà, que les aprova.
1276
El 17 d’octubre una butlla papal confirma la fundació del monestir de Miramar sufragada per Jaume II on tretze franciscans estudien àrab i l’Art.
1279-83
Probable viatge de reconeixement en terra d’infidels: Roma, nord d’Itàlia, imperi bizantí, Geòrgia, Terra Santa, Egipte, Barbaria (l’actual Líbia), regne de Granada i tornada a Perpinyà.
1283
A Montpeller Llull escriu la novel·la Blaquerna, i una reelaboració del seu sistema en l’Art demostrati­va (segona versió de l’Art).
1287
Primera visita de Llull a la cort papal; no hi aconse­gueix res a causa de la mort recent d’Honori IV.
1287-1289
Primera visita a París. S’entrevista amb el rei Felip IV el Bell; contactes amb Pere de Llemotges. Els primers intents d’ensenyança universitària fracas­sen (segona vinyeta). Redacció del Fèlix o Llibre de Meravelles.
1290
A Montpeller simplifica i reformula el seu sistema en l’Ars inventiva veritatis (tercera versió de l’Art); començament de l’Etapa Ternària del seu pensament. Rep una carta de recomanació del general dels Franciscans, Ramon Gaufredi, que l’autoritza a ensenyar als convents d’Itàlia.
1292
A Roma Llull (que ja té 60 anys) dedica al papa Nicolau IV la seva primera obra sobre la croada.
1293
Crisi psicològica a Gènova, té por d’anar a predicar i perdre la vida a mans dels infidels. Té una sèrie de visions d’on dedueix que, si entra en els dominicans, salvarà l’ànima, però la seva obra es perdrà, mentre que, si ingressa en els franciscans, la seva obra se salvarà, però ell perdrà la salvació. Finalment, viatja al nord d’Africa (a Tunis), on disputa amb els teòlegs musulmans. Ramon Llull és expulsat de Tunísia.
1294
Estada a Nàpols, amb visita ràpida a Mallorca i a Barcelona. Acaba la Taula general començada l’any anterior a Tunis, i fa una Petició a Celestí V; però, aquest, després de només cinc mesos, va abdicar del càrrec i es va dedicar a fer vida ermitana (ni més ni menys que Blanquerna, protagonista de la primera novel·la de Llull).
1295
Estada a Roma, on fa una Petició similar a Bonifaci VIII, nou papa elegit el desembre de l’any anterior.  Escriu el Desconhort i comença l’Arbre de ciència (que acaba el primer d’abril de l’any següent).
1297-1299
Segona estada a París, on dedica als reis de França l’Arbre de filosofia d’amor. També hi escriu la Declaratio per modum dialogi edita contra aliquorum philosophorum opiniones, el Tractat d’astronomia i el Liber de geometria nova.
En aquesta època, aconsegueix reunir un petit grup de deixebles, entre els quals destaca el que serà el seu biògraf i continuador, Thomas Le Myésier.
1299
Passa els darrers mesos de l’any a Barcelona, on dedica el Dictat de Ramon i el Llibre de oració a Jaume II d’Aragó, del qual Llull rep permís per predicar en totes les sinagogues i mesquites dels seus dominis.
1300-1301
Primera estada llarga a Mallorca després de molts anys. Escriu el Cant de Ramon.
1301-1302
Viatge a Xipre, Armènia Menor (costa del golf d’Isken­derun) i potser Jerusalem. Escriu la Rhetorica nova. Un criat i un clergue que l’acompanyaven l’emmetzinaren per assassinar-lo
1303-1305
Estades a Gènova i a Montpeller. Possible tercer viatge a París.
1305
A Montpeller escriu el Liber de ascensu et descensu intellectus i la seva obra política més important, el Liber de fine. A Barcelona durant l’estiu rep dues subvencions del rei. A l’octubre torna a Montpeller on és present a l’entrevista entre el nou papa Climent V i els reis d’Aragó i Mallorca. El 14 de novembre Llull assisteix a la coronació de Climent V a Lió, i adreça en va una petició a aquest papa. Comença la formulació definitiva del seu sistema, l’Ars generalis ultima.
1307
Segon viatge al Nord d’Africa, a Bugia, on Llull és empresonat durant sis mesos i finalment expulsat.  Naufragi prop de Pisa.
1308
A Pisa escriu l’Art breu, acaba l’Ars generalis ultima, i torna a escriure l’obra començada a Bugia i perduda en el naufragi, la Disputatio Raymundi christi­ani et Homeri saraceni. Intents a Pisa i Gènova de promoure una croada. Llull té 75 anys. A Montpeller dedica a Climent V i Felip IV de França l’Ars Dei, una àmplia aplicació de l’Art a la teologia. Probable encontre de Llull i Arnau de Vilanova a Marsella.
1309
A Montpeller escriu una nova obra sobre la croada, el Liber de acquisitione Terrae sanctae, una carta a Jaume II d’Aragó, i una sèrie d’obres preparant el terreny per al proper viatge a la capital francesa.
1309-1311
Quarta i darrera estada a París, on escriu una trentena d’obres, la majoria de tema antiaverroista; en dedica set al rei. El 1310 40 mestres i batxillers en Arts i Medicina firmen un document aprovant l’Art breu, i Llull rep una carta de recomanació de Felip IV. El 1311 escriu el Liber natalis parvi pueri Jesu i el Liber lamentationis philosophiae, dicta la Vita coetanea, i rep una aprovació del canceller de la Universitat de París.  Camí del Concili de Viena del Delfinat, redacta el poema Lo concili i l’opuscle en prosa, El fantàstic.  Assisteix al concili de Viena fins a la primavera de l’any següent.
1312-1313
Passa per Montpeller (maig de 1312) camí de Mallorca, on escriu un cicle de 182 sermons i dicta testament (abril de 1313).  Ja té uns 81 anys.
1313-1314
Estada a Messina.
1314-1315
Tercera missió al Nord d’Africa, altra vegada a Tunis.  Dedica obres al soldà i manté correspon­dència amb Jaume II d’Aragó, a qui demana un franciscà que l’ajudi a traduir els seus escrits al llatí. Les seves darreres obres daten del desembre de 1315.
1316
Pel març o abans mor a Tunis, en el vaixell de tornada o a Mallorca mateix. Devia tenir uns 84 anys.

Miniatures de la Vita coetanea

 

Fonts:

  • Qui és Ramon Llum? Centre de documentació Ramon Llull.

Introducció a Ramon Llull

De cara a preparar l’estudi de l’autor més important en llengua catalana, us convido a llegir els següents apartats de la pàgina Qui és Ramon Llull, del Centre de documentació Ramon Llull de la UB:

A més a més, vull que us organitzeu en grups de tres alumnes per fer un treball d’equip. No vull cap grup de quatre; si no hi ha més remei, admetrem algun grup de dos.

El jocs de rol com aproximació a l’edat mitjana

A Literatura universal, hem començat a emprar jocs de rol com a sistema d’aproximació al món medieval. Per si voleu ampliar informació, aquí us deixo uns enllaços que, no cal dir-ho, també poden ser útils qualsevol que hi tingui interès.

Més enllà dels tòpics que ha creat la premsa groga (no, els jocs de rol no són una fàbrica de psicòpates assassins), aquest és un entreteniment de baix cost que fa treballar la fantasia, l’expressió oral, les capacitat de raonament i d’observació i, sobretot, és la mar de divertit. Nosaltres farem servir els jocs de rol per comprendre una mica millor com vivien i morien els protagonistes i els autors de les obres que estem estudiant i que estudiarem durant les properes setmanes (en particular, les Quatre Cròniques i el Tirant lo Blanc).

Els enllaços: