Category Archives: literatura universal

La visió de l’univers a finals de l’edat mitjana

Al llarg dels textos que hem llegit, tant de poesia com de prosa, d’autors de l’edat mitjana, ens hem trobat, de vegades, amb fragments difícils de comprendre sense un coneixement mínim sobre la visió que de l’univers tenien aquestes societats i cultures. A classe, ja hem aclarit alguns dels conceptes bàsics; tanmateix, per qui en vulgui conèixer alguna cosa més, aquí us enllaço un article força complet.

La cosmovisión medieval en March y en Corella. Josep Lluís Martos

Imatge procendent de http://historyrockscom.wordpress.com

Proveu a interpretar el següent poema de Joan Roís de Corella tenint present la imatge anterior:

De la TRAGÈDIA DE CALDESA 

Mourà's corrent la tramuntana ferma
e tots ensems los cels cauran en trossos,
tornarà fred lo foc alt en l'esfera,
i, en lo més fons, del món veuran lo centre,
tinta de sang se mostrarà la lluna
e, tot escur, lo sol perdrà la forma,
ans que jamés de mi siau servida;
e lo meu cos, del prim cabell fins l'ungla,
mirant-ho vós, sia partit en peces,
e, tornat pols, no prenga sepultura,
ni reba el món tan celerada cendra,
ni es puga fer algú gire la llengua
a dir «Bon pos!» a l'ànima maleita,
si Déu permet mos ulls vos puguen veure.
E, si és ver vos diguí mai senyora,
no es trobe en l'any lo jorn de ma naixença,
mas lo meu nom, a tots abominable,
no sia al món persona que l'esmente;
ans, del tot ras de les penses humanes,
sia passat com un vent lo meu ésser,
tinguen per fals lo que fon de mon viure,
e res de mi en lo món no hi romanga.
E si, per cas, del meu cos gens ne resta,
sia menjar als animals salvatges:
prenga'n cascú la part d'una centil·la,
perquè en tants llocs sia lo meu sepulcre
que, el món finit, no es trobe la carn mia
ni es puga fer que mai jo ressuscite.

 

 

 

 

Let’s play Shakespeare!

Doncs, això: anem a interpretar Shakespeare :-D

Mentre llegim el Romeu i Julieta, un dels drames més coneguts del dramaturg més important de la literatura de tots els temps, farem un tast de la seva faceta més amable i divertida: triarem una de les seves comèdies, la llegirem i la reescriurem, adaptant-la perquè pugui ser representada per un grup de teatre escolar. I, després…

Per dur a terme a aquesta activitat, seguirem les propostes de la professora Elena Muñoz López, tal i com les descriu en aquesta WebQuest (adaptant el que calgui, és clar).

 

El Tirant, en versió electrònica

Un bon amic (gràcies, Josep!) em facilita un enllaç des d’on es pot obtenir el text íntegre del Tirant lo Blanc en versió digital (en pdf i en epub). Encara no l’he pogut examinar, però la font és tan apreciable que no em puc estar de facilitar-vos-en la informació:

Aquesta nova edició de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, parteix de la transcripció que feren l’any 1999 alumnes de centres educatius de les comarques de Tarragona. Aquesta transcripció es basà en l’edició del Tirant a cura de Martí de Riquer, publicada l’any 1947 per l’editorial Selecta. De Riquer donà el seu consentiment per a aquesta transcripció i posterior publicació a Internet -a través de TINET-, esdevenint en el seu moment la primera edició on line de la que és considerada la primera gran novel·la moderna de la literatura catalana i un dels llibres més importants de la literatura universal.

Cal recordar que Martí de Riquer és, probablement, el major especialista en literatura catalana medieval que ha donat el segle XX.

Blocs de batxillerat

Un dels principals atractius de publicar els nostres treballs en la xarxa és la possibilitat que tothom els pugui llegir, que tothom pugui aprendre alguna cosa del nostre treball i, a través dels comentaris dels blocs (si els tenim habilitats), que tothom ens pugui donar un cop de mà assenyalant-ne els punts febles (i, de vegades, la manera de millorar-los).

Compartint informació, tots tenim l’oportunitat d’aprendre alguna cosa dels altres i, al final, el nivell del grup, en conjunt, millora. Aquest és l’esperit amb què va nàixer la xarxa, l’esperit dels hackers que es delien per superar obstacles, per aprendre mentre els superaven, per compartir allò que aprenien. És l’esperit de col·laboració que encara mantenen alguns dels projectes més vius i positius de la xarxa (la Wikipedia, per exemple). És l’esperit que us permetrà aprendre a dissenyar blocs mentre en construïu  un per presentar un treball de classe.

És per aquest motiu, perquè tingueu l’oportunitat d’aprendre els uns dels altres, que avui penjo els enllaços a tots els blocs en què esteu treballant (si us plau, si n’he col·locat algun en el grup equivocat, o si me’n deixo algun, aviseu-me). Estic segur que ho trobareu interessant.

 

1r BAT A

 

1r BAT B

 

Literatura universal

 

Una ajudeta amb els blocs

Felicitats a tots els que heu començat a obrir els blocs i a enviar-me’n els enllaços. Com veieu, no era cap missió impossible.

Alguns esteu tenint problemes amb l’edició de les pàgines estàtiques i amb la seva inserció dins del menú. Crec que us poden ser d’utilitat aquests videotutorials, ja que mostren el procés de forma força detallada i clara:

Recordeu que el Youtube no només serveix per veure vídeos del Justin Bieber, també té moltes altres coses. Per exemple, per trobar aquests videotutorials només cal introduir els mots «wordpress static page menu» en el cercador del servei. Crec que també us serien útils molts dels vídeos que trobaríeu amb «wordpress tutorial for beginners» o amb «wordpress theme tutorial».

Ah, sí: cercar en anglès (cercar en altres llengües) és sempre una bona idea.

Bona sort amb el treball i ja m’anireu consultant els dubtes a mesura que vagin sortint.

El jocs de rol com aproximació a l’edat mitjana

A Literatura universal, hem començat a emprar jocs de rol com a sistema d’aproximació al món medieval. Per si voleu ampliar informació, aquí us deixo uns enllaços que, no cal dir-ho, també poden ser útils qualsevol que hi tingui interès.

Més enllà dels tòpics que ha creat la premsa groga (no, els jocs de rol no són una fàbrica de psicòpates assassins), aquest és un entreteniment de baix cost que fa treballar la fantasia, l’expressió oral, les capacitat de raonament i d’observació i, sobretot, és la mar de divertit. Nosaltres farem servir els jocs de rol per comprendre una mica millor com vivien i morien els protagonistes i els autors de les obres que estem estudiant i que estudiarem durant les properes setmanes (en particular, les Quatre Cròniques i el Tirant lo Blanc).

Els enllaços:

Estàndards de documents a emprar a classe

En un document ja antic, però encara vigent, el Departament d’Ensenyament explica quines són les seves polítiques en matèria d’estàndards de documents (s’entén, en format electrònic), i quines en són les motivacions.

En resum, rebutja expressament els formats privats, tancats, propietat d’empreses que els controlen en exclusiva (com els formats de Microsoft: doc, docx, xls, xlsx, etc.) i adopta els formats estàndards oberts.

Els motius són senzills: emprar formats que són propietat d’empreses privades implica córrer el risc que aquestes empreses deixen de produir els programes que els manipulen, o canvien els formats fent que les versions antigues dels programes no puguin emprar els nous formats (aquesta estratègia obliga els usuaris a pagar llicències de les noves versions; és el que va fer Microsoft quan va canviar el format doc pel docx), o que hi introdueixin propietats desconegudes per a l’usuari i lesives per als seus interessos.

L’administració pública no pot deixar en mans d’una multinacional la seva política de documents; a més a més, tampoc no és ètic obligar els usuaris a emprar programes d’una determinada marca (que és el mateix que obligar-los a pagar-ne les llicències, o que induir-los a emprar els programes de forma irregular).

Per aquest motiu, el Departament d’Ensenyament adopta els següents formats de documents:

  • per a l’intercanvi de documents (que no han de ser modificats per l’usuari): PDF (Portable Document Format);
  • per als documents ofimàtics que puguin ser modificats per l’usuari: Open Document Format (ODF), en les variants de:
    • ODT: OpenDocument Text per a documents de text.
    • ODP: OpenDocument Presentation per a presentacions/diapositives.
    • ODS: OpenDocument Spreadsheet per als fulls de càlcul.
    • ODG: OpenDocument Graphics per als gràfics.
  • per als formats gràfics:
    • Portable Network Graphics (PNG), del tipus mapa de bits (bitmap) amb compressió sense pèrdua d’informació;
    • JPEG/JPG, del tipus mapa de bits amb pèrdua d’informació;
    • SVG, de tipus vectorial;
  • per als formats audiovisuals:
    • OGG és el format adreçat a l’edició, la creació i la manipulació d’arxius multimèdia (àudio, vídeo, subtítols i metadades);
  • per a la creació i a la publicació de pàgines web:
    • Hypertext Markup Language (HTML) i Extensible HTML (XHTML) per als documents;
    • fulls d’estil (CSS). per a la capa de disseny del document.

En les matèries de Llengua catalana i literatura i Literatura universal, seguirem aquestes recomanacions. Així, els documents que els alumnes lliurin al professor hauran d’estar, segons el cas, en format ODT (si no es tracta d’un treball definitiu, acabat) o PDF (si es tracta de la versió definitiva d’un treball).

El alumnes poden descarregar i emprar el següent programari lliure (gratuït i de llicència oberta, amb la qual cosa no incorreran en cap ús il·legítim) per produir documents en aquests formats:

  • LibreOffice, suite ofimàtica que inclou processador de textos, full de càlcul, editor de presentacions, gestor de base de dades, editor de gràfics;
  • OpenOffice.org, versió antiga de l’anterior (menys actualitzada, menys recomanable);
  • Abiword, processador de textos lleuger (per a màquines antigues o amb pocs recursos); disposa de l’opció «Collaborative», per a l’edició col·laborativa de textos;
  • Gnumeric, editor de fulls de càlcul lleuger (per a màquines antigues o amb pocs recursos); la seva col·lecció de funcions matemàtiques és una de les més extenses en aquest tipus de programa.

Tots aquests programes poden exportar directament a format PDF; a més a més, tenen una bona compatibilitat amb els formats privatius i tancats d’altres productes (doc, docx, xls, xlsx). Existeixen versions d’aquests programes (en català, i amb correctors ortogràfics per a català i per a desenes d’idiomes més) per a les plataformes més populars (GNU/Linux, MacOSX, Windows).

D’altra banda, tots aquests programes tenen versions per a les PortableApps: us els podeu instal·lar a la unitat USB i emprar-los sobre qualsevol màquina.

 

 

 

Exemples escollits d’articles d’opinió (2) – Català a l’atac!

El passat 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, entre els discursos dels actes oficials (generalment avorrits i plens de paraules solemnes que amaguen la buidor mental dels que els pronuncien) se’n va colar un de més viu i expressiu. Màrius Serra, escriptor i periodista, va aprofitar la difusió que li oferia un acte que va ser transmès en directe TV3 –i al que assistien els més alts càrrecs del govern i de l’oposició– per dir la seva sense que ningú se’n pogués escapolir (sense que ningú pogués fer campana).

Va fer, doncs, un discurs que, tot i respectant els aspectes formals del gènere (text prèviament escrit, breu, ben articulat, pensat per ser llegit en veu alta davant d’un auditori i només en una ocasió concreta –ocasió que, a més a més, el defineix), era, al mateix temps, un article d’opinió amb humor (què és un palíndrom?) i carregat de crítica.

Us convido a veure’l i escoltar-lo des del primer enllaç que trobareu a sota; des del mateix lloc, us podreu descarregar un PDF amb el text íntegre per si el veu examinar amb més detall (exercici molt recomanable; tracteu d’aplicar-hi uns criteris d’anàlisi similars als que us he suggerit per a l’article del Benjamí Villoslada). Són menys de set minuts i, a més a més, us ajudarà a comprendre millor l’activitat que durem a terme dilluns.

Exemples escollits d’articles d’opinió (1)

Com aneu comprovant els alumnes de 1r de BAT, redactar un bon article d’opinió no és cosa fàcil. A més de dominar-ne l’estructura, cal tenir una opinió sobre el tema a tractar (tenir opinió implica tenir coneixements). A nivell d’estil, per exemple (i per no complicar-vos la vida), si no volem quedar com a nens de primària, haurem d’evitar expressions com «jo opino, jo crec, a mi em sembla» i les haurem de substituir per unes altres estratègies discursives.

No hi ha res millor, en aquestos casos, que aprendre dels mestres, de manera que vaig a anar proposant-vos autors i articles que paguen la pena: si els llegiu amb atenció, abans de dos anys (abans de les Proves d’Accés a la Universitat) estareu en condicions de redactar amb una certa maduresa. I no us deixeu enganyar: el factor que més influeix en els resultats de les PAU és la maduresa (la maduresa de preparar-s’hi bé, entre d’altres).

Per començar, us proposo l’article d’avui del Benjamí Villoslada, informàtic amb vocació de periodista que ens ofereix, al seu bloc Bitologies, agudes reflexions sobre el món de la tecnologia i, molt important, com afecta i com pot arribar a afectar a les nostres vides. Entre altres coses, i a un nivell més anecdòtic, és un gran innovador del llenguatge, i ha proposat i popularitzat termes com copiaferrar, bitaires, toter.

L’article d’avui, a més de ser de rabiosa actualitat, presenta una estructura original: comença amb aspecte de necrològica, però deriva molt ràpidament cap al gènere que ens ocupa, cap a l’article d’opinió. Llegiu-lo atentament i, després, fixeu-vos en els següents detalls:

  1. on són les marques de primera persona (flexió verbal, pronoms)?
  2. en què consisteix la introducció? quina mena d’informació ens hi dóna? és gaire extensa?
  3. com realitza la transició del primer paràgraf al segon? amb quin mecanisme o recurs textual?
  4. en els paràgrafs 3r i 4t, ens hi dóna informació sobre dues persones: per què? com i on ha creat la necessitat de donar aquestes informacions? és a dir, quina és la justificació d’aquests dos paràgrafs?
  5. quina és la funció del cinquè paràgraf? quina relació té amb els dos anteriors?
  6. quina és la funció del 6è i del 7è paràgrafs? és la mateixa?

Si podeu contestar el primer punt, anireu millorant en estil.

Si podeu contestar els punts del 2n al 6è, estareu comprenent millor el concepte de «cohesió textual»

L’article a llegir és Steve Jobs, porta data del 6 d’octubre. Tracteu de calcular quant de temps ha necessitat Villoslada per redactar aquest article i us fareu una idea del que significa «saber escriure». Insisteixo: teniu dos cursos per davant per millorar, i aquest és l’exemple a seguir; o el primer que us proposo, si més no.

A Funny Thing Happened on the Way to the Forum

Doblada al castellà com a Golfus de Roma, ens ofereix una divertida versió de tres comèdies de Plaute (Pseudolus, Miles Gloriosus i Mostellaria) sota l’òptica desenfadada dels musicals de Broadway. Si llegiu els resums d’aquestes tres obres, podreu identificar quins dels seus elements apareixen a la pel·lícula?

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=pFaQvsIbung[/youtube]

Per als de Literatura universal.