Category Archives: bat 1 a

Resum del contingut d’una classe.

Prosa assagística i discursos jocfloralescos

Aquí teniu els textos de la Renaixença que estem treballant i que no apareixen ni al llibre ni a l’antologia. N’he afegit un quart: aneu cercant-hi, sobretot, figures retòriques (centreu-vos en les semàntiques i en les morfosintàctiques, que de fonètiques en trobareu poques).

Aneu preparant-los per a la setmana vinent, tant els de 1r BAT A com 1r BAT B.

 

Novel·la i teatre en català al segle XIX

La Renaixença, que va permetre la recuperació de la poesia en català, va acabar abans de poder donar fruits en l’àmbit de la novel·la i del teatre. Així, hi ha una certa producció en català en aquests dos gèneres cap a la segona meitat del segle XIX; no seria del tot exacte catalogar aquesta producció sota l’epígraf de la Renaixença (tot i que alguns manuals ho fan), perquè entronquen, finalment, amb alguns moviments literaris europeus gairebé en sincronia.

Trobareu la informació a esquematitzar sobre aquests dos gèneres al llibre de text, entre les pàgines 167 i 172 (per a la novel·la), i les pàgines 222 i 225 (per al teatre). Podeu presentar-me aquests esquemes fins al divendres, 13 d’abril.

I recordeu anar llegint els contes d’aquell recull de nom impronunciable del Quim Monzó. Us recomano fer fitxes resum de cada conte.

Bones vacances.

Renaixença per a BAT

Comencem el 3r i darrer trimestre del curs amb l’estudi de la Renaixença, un moviment cabdal per a la literatura catalana ja que va representar, si no el ressorgiment de les nostres lletres, sí l’inici d’aquesta recuperació. Com que no podem dedicar gaire temps a la teoria si volem avançar en comprensió i anàlisi dels seus textos, ara més que abans la deixaré en les vostres mans; sí, ja sabeu: els famosos i temibles esquemes.

Com vam comentar a classe, ara fareu un únic esquema per cada moviment a estudiar, sintetitzant i reunint la informació que es troba dispersa al vostre llibre (ja que proposa una aproximació per gèneres, una absurda teoria pedagògica que pretén que la poesia, la narrativa i el teatre d’un mateix corrent literari s’han d’estudiar per separat com si no tinguessin res a veure les unes amb l’altre, com si no fossin, sovint, obra d’un mateix autor). Recordeu que l’esquema bàsic a seguir hauria de mostrar els següents punts (que es trobarien dins de la clau principal):

  • Context històric
  • Característiques generals del moviment
  • Poesia
  • Narrativa
  • Teatre

En algun cas (Noucentisme), només n’estudiarem la poesia. En d’altres (literatura contemporània), hi afegirem l’assaig.

Ara, però, per a l’estudi de la Renaixença, les pàgines que heu de treballar són les següents:

  • 68 a 74 (Renaixença: context, característiques, poesia).

Per divendres, 30, si us plau. A més a més, hauríeu de llegir (per dilluns, 26), de l’antologia poètica, els poemes següents:

  • «La pàtria», de Carles Aribau (p. 163);
  • «Vora el barranc dels Algadins», de Teodoro Llorente (p. 167);
  • «Vora la mar», de Jacint Verdaguer (p. 170);
  • «Los dos campanars», de Jacint Verdaguer (p. 174);
  • «El pi de Formentor», de Miquel Costa i Llobera (p. 174).

La setmana vinent (del 26 al 30), el programa de treball és el següent, per al primer i per al segon dia de classe:

  1. treballareu per grups i fareu cada grup el comentari d’un dels poemes anteriors (els sortejarem);
  2. cada grup llegirà el seu comentari a classe.

I aviat us posaré feina per a les vacances (sí: sóc molt dolent i us posaré feina).

Bernat Metge: el primer humanista català

Hem escoltat a classe la “Medecina apropiada a tot mal” d’aquest autor:

 
Vós pendreu un badall d’estornell
e dues onces de besturri
mesclat ab un poc de gingurri
e dos diners de baquiqueu.
Si voleu haver un “m’ameu”
molt més ne valdrà composta;
e puix pendreu una almosta
de fum de palla remullada,
però feu que tota vegada
hi sia present En Ganet;
e feu-ho passar en lloc net,
cobert ab un tarararat;
e puix sia polvoritzat
e passat per un prim cedaç!
E si hi mescleu arriboràs,
millor sabor hi trobareu.
Ulls de moscats hi mesclareu,
e dos quarts de bon baldufai
e dels cabells d’En Mardufai
ab los queixals de Gedeon;
e de la barba d’Absalon
hi mesclareu, ab un pipiu;
e si llàgremes de Daviu
podeu trobar, no us sien cares.
E, puix, hajau dos pans de mares
que sien ben secats al sol.
Si mestre Bernat Oriol
vos vol prestar la gramalla blanca,
quítia serà tantost, e franca,
de tot mal la vostra persona;
e si mestre Germà vos dóna
un tros de la gramalla groga,
feu-ho tot picar ans que ploga
ab los materials prop dits,
los quals sien tots confegits;
e puix sia’n fet lletovari,
que al món no hi sé altre contrari
que el vostre mal faça fugir.

 

I l’estem estudiant amb el suport d’aquesta presentació:

 

La visió de l’univers a finals de l’edat mitjana

Al llarg dels textos que hem llegit, tant de poesia com de prosa, d’autors de l’edat mitjana, ens hem trobat, de vegades, amb fragments difícils de comprendre sense un coneixement mínim sobre la visió que de l’univers tenien aquestes societats i cultures. A classe, ja hem aclarit alguns dels conceptes bàsics; tanmateix, per qui en vulgui conèixer alguna cosa més, aquí us enllaço un article força complet.

La cosmovisión medieval en March y en Corella. Josep Lluís Martos

Imatge procendent de http://historyrockscom.wordpress.com

Proveu a interpretar el següent poema de Joan Roís de Corella tenint present la imatge anterior:

De la TRAGÈDIA DE CALDESA 

Mourà's corrent la tramuntana ferma
e tots ensems los cels cauran en trossos,
tornarà fred lo foc alt en l'esfera,
i, en lo més fons, del món veuran lo centre,
tinta de sang se mostrarà la lluna
e, tot escur, lo sol perdrà la forma,
ans que jamés de mi siau servida;
e lo meu cos, del prim cabell fins l'ungla,
mirant-ho vós, sia partit en peces,
e, tornat pols, no prenga sepultura,
ni reba el món tan celerada cendra,
ni es puga fer algú gire la llengua
a dir «Bon pos!» a l'ànima maleita,
si Déu permet mos ulls vos puguen veure.
E, si és ver vos diguí mai senyora,
no es trobe en l'any lo jorn de ma naixença,
mas lo meu nom, a tots abominable,
no sia al món persona que l'esmente;
ans, del tot ras de les penses humanes,
sia passat com un vent lo meu ésser,
tinguen per fals lo que fon de mon viure,
e res de mi en lo món no hi romanga.
E si, per cas, del meu cos gens ne resta,
sia menjar als animals salvatges:
prenga'n cascú la part d'una centil·la,
perquè en tants llocs sia lo meu sepulcre
que, el món finit, no es trobe la carn mia
ni es puga fer que mai jo ressuscite.

 

 

 

 

Segona tongada de temes per als articles d’opinió

Segona tongada de propostes per als articles d’opinió. Recordeu que m’heu de lliurar un mínim de dos, aquest trimestres; a alguns alumnes els demanaré que en facin un tercer, però això serà després d’acabar aquesta segona ronda.
  • Com et relaciones amb la tecnologia? Com afecten a la teva vida els gadgets de moda? Has observat en tu algun dels efectes que descriure aquest article? Com creus que afecta, o que pot afectar, al teu rendiment acadèmic?
  • A Mafalda, el més famós personatge del dibuixant Quino, no li agradava la sopa. Estem segurs que, avui, la SOPA encara li agradaria menys; que en saps, d’aquest tema? Quines, d’entre les pàgines i serveix d’Internet que fas servir habitualment, creus que veurien afectades (clausurades, censurades) si aquesta llei s’arribés a aprovar? Creus que no t’afecta en res la llei Sinde? T’agradaria veure com comencen a desaparèixer continguts de la xarxa?
  • Què és l’humor? Contar acudits que hem aprés en un llibre o que hem escoltat a la ràdio —o que hem trobat a la xarxa? Riure dels demés quan ensopeguen amb una pela de plàtan? Riure de nosaltres mateixos? O trobar un enfocament divertit als problemes de la vida? Té l’humor alguna utilitat?
  • I a tu, quin dels dos t’agrada més? (Evidentment, la pregunta és una altra; si no saps quina és la pregunta, si et plau, no tornis a venir a les meves classes.)
  • El 18 de gener, molts llocs web i blocs van tancar en protesta contra una llei (SOPA) que el govern d’USA està estudiant aprovar, una llei que permetria tancar, sense cap garantia judicial, qualsevol pàgina o bloc que contingués, no ja material amb copyright protegit, sinó simplement enllaços a aquest tipus de material. El 30 de desembre de 2011, l’actual govern espanyol va aprovar la llei Sinde, que és molt similar a les anteriors (i que ha estat creada sota pressió americana). Per a molts experts en Internet, això amaga diversos mecanismes per exercir la censura. I a tu, et va afectar gaire la jornada de vaga a Internet? T’agrada que et censurin, que t’impedeixin trobar els productes o les informacions que cerques a la xarxa?

 

Recordeu que podeu escriure sobre qualsevol d’aquests temes, o sobre qualsevol dels que he suggerit fins ara, o, millor encara, sobre qualsevol tema que sigui del vostre interès, sempre que el text tingui les característiques dels articles d’opinió.

Esquema d’Ausiàs March per al dilluns, 19 de desembre

Grups de 1r BAT, assignatura Llengua catalana i literatura: per al proper dilluns, 19 de desembre, heu de lliurar-me un petit esquema (són poques pàgines: de la 42 a la 44) sobre el poeta més important de la literatura catalana.

Tanmateix, la forma com es distribueix la informació en el llibre no em sembla la més adequada, de manera que, en aquesta ocasió, us passo el meu «esquema buit»; així, només heu de farcir-lo amb les informacions que trobareu al llibre. No, no heu de fer el vostre esquema «directament» sobre el meu: l’heu de copiar a mà, heu de transformar-lo en esquema de claus i l’he de completar.

Aquí us deixo quatre enllaços a l’arxiu comprimit (en quatre formats diferents: agafeu el que us funcioni) que conté l’esquema en dues versions diferents: dinàmica (en html: obriu-lo amb un navegador i aneu fent clic sobre els enllaços) i estàtica (en pdf).

Suggeriments per als articles del 2n trimestre (BAT)

Com hem comentat avui a classe, el lliurament dels articles queda segmentat per tal d’evitar que els aneu deixant per al final (i per tal d’evitar que em caiguin tots a sobre, de cop). Aquí teniu un primer grup de propostes; recordeu que, si aquests temes no us diuen res, podeu escriure sobre qualsevol altre que hagi proposat abans. Igualment, si se us acut un tema del vostre gust per fer-ne un article d’opinió, endavant.

  • Duiuspiquinglis? Com portes l’anglès? Quines altres llengües parles? Quines llengües creus que necessitaràs dominar de cara al teu futur, sigui estudiantil, sigui laboral? Aquí teniu una entrevista a una professora d’anglès, potser us dóna alguna idea.
  • Qui pagarà la crisi? Amb l’excusa de retallar despesa, el PP balear tanca RTVM (Ràdio Televisió de Mallorca), l’ens públic que, curiosament, tenia superàvit. A Catalunya, hom parla de no emetre partits de lliga perquè són molt cars. Fins a quin punt cal ajustar la despesa pública per sobreviure a la crisi? De què podem prescindir i de què no?
  • El Nadal de la crisi. S’acosten les festes més consumistes de l’any, però la crisi amenaça les famílies. Ho has tingut en compte a l’hora d’escriure la carta als reis? O potser has fet com quan eres petit i ho has demanat «tot, tot i tot»? Quina part de la parafernàlia habitual del Nadal creus que és prescindible, sigui a nivell personal, familiar o social?
  • Estàs «des-animat»? Ja en temps antics, els homes es preguntaven on residia l’ànima. Avui, una part de la ciència creu que, si hi ha alguna cosa equivalent a l’ànima, residiria al cervell, l’òrgan més complex dels éssers vius. Anècdotes a banda, l’estudi de la ment ens ajuda a comprendre com aprenem, com recordem o com oblidem. I, a tu, què t’agradaria recordar o oblidar? Si poguessis canviar algun aspecte de la teva ment, en quin sentit ho faries?
  • Les TIC a l’educació: efectivitat o mite? De segur que has escoltat parlar de les TIC, Tecnologies de la informació i de la comunicació, i de segur, també, que has escoltat parlar de projectes educatius (com l’1×1, que no hem tingut la possibilitat de provar al nostre centre) que incorporen les TIC com a element principal. Ara, una nova (nova?) plataforma s’afegeix a aquesta moda o moviment: Google obre el Youtube for Schools, un canal de vídeos educatius dins del conegut Youtube. Quina utilitat hi veus? Et sembla adequat el nivell d’ús d’aquestes tecnologies al nostre centre? Tenint en compte que la dotació del centre és la que és, què mesures proposaries per treure millor partit del que tenim?

Recordeu que heu d’escriure textos argumentatius (articles d’opinió) d’entre 20 i 30 línies, i que els temes que us proposo són només un punt de partida: si els textos que us hi enllaçat us suggereixen qualsevol variació sobre l’enunciat inicial, també serà interessant.

El Tirant, en versió electrònica

Un bon amic (gràcies, Josep!) em facilita un enllaç des d’on es pot obtenir el text íntegre del Tirant lo Blanc en versió digital (en pdf i en epub). Encara no l’he pogut examinar, però la font és tan apreciable que no em puc estar de facilitar-vos-en la informació:

Aquesta nova edició de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, parteix de la transcripció que feren l’any 1999 alumnes de centres educatius de les comarques de Tarragona. Aquesta transcripció es basà en l’edició del Tirant a cura de Martí de Riquer, publicada l’any 1947 per l’editorial Selecta. De Riquer donà el seu consentiment per a aquesta transcripció i posterior publicació a Internet -a través de TINET-, esdevenint en el seu moment la primera edició on line de la que és considerada la primera gran novel·la moderna de la literatura catalana i un dels llibres més importants de la literatura universal.

Cal recordar que Martí de Riquer és, probablement, el major especialista en literatura catalana medieval que ha donat el segle XX.

Tercera etapa del treball sobre Ramon Llull

En vista que ja teniu «una mica» de feina per al pont, la següent etapa del treball sobre Ramon Llull, que haureu de publicar abans del dissabte, 10 de desembre, consistirà només en la contextualització del fragment que esteu preparant (a quina obra pertany; quan va escriure aquella obra; quina era la finalitat d’aquella obra; quina difusió va tenir).

Ah!, i no oblideu que els noms dels autors han de figurar en el bloc, sigui en la portada, sigui en una pàgina específica («Autors» seria un títol ben adequat).

Que passeu un bon pont!