Al llarg dels textos que hem llegit, tant de poesia com de prosa, d’autors de l’edat mitjana, ens hem trobat, de vegades, amb fragments difícils de comprendre sense un coneixement mínim sobre la visió que de l’univers tenien aquestes societats i cultures. A classe, ja hem aclarit alguns dels conceptes bàsics; tanmateix, per qui en vulgui conèixer alguna cosa més, aquí us enllaço un article força complet.
La cosmovisión medieval en March y en Corella. Josep Lluís Martos

Imatge procendent de http://historyrockscom.wordpress.com
Proveu a interpretar el següent poema de Joan Roís de Corella tenint present la imatge anterior:
De la TRAGÈDIA DE CALDESA
Mourà's corrent la tramuntana ferma
e tots ensems los cels cauran en trossos,
tornarà fred lo foc alt en l'esfera,
i, en lo més fons, del món veuran lo centre,
tinta de sang se mostrarà la lluna
e, tot escur, lo sol perdrà la forma,
ans que jamés de mi siau servida;
e lo meu cos, del prim cabell fins l'ungla,
mirant-ho vós, sia partit en peces,
e, tornat pols, no prenga sepultura,
ni reba el món tan celerada cendra,
ni es puga fer algú gire la llengua
a dir «Bon pos!» a l'ànima maleita,
si Déu permet mos ulls vos puguen veure.
E, si és ver vos diguí mai senyora,
no es trobe en l'any lo jorn de ma naixença,
mas lo meu nom, a tots abominable,
no sia al món persona que l'esmente;
ans, del tot ras de les penses humanes,
sia passat com un vent lo meu ésser,
tinguen per fals lo que fon de mon viure,
e res de mi en lo món no hi romanga.
E si, per cas, del meu cos gens ne resta,
sia menjar als animals salvatges:
prenga'n cascú la part d'una centil·la,
perquè en tants llocs sia lo meu sepulcre
que, el món finit, no es trobe la carn mia
ni es puga fer que mai jo ressuscite.