Estic fins al nas de les limitacions (de caràcter tècnic la majora) que m’imposa la versió del WordPress que ens ofereix Xtec.cat, de manera que estic preparant la migració de tot el contingut d’aquest bloc cap a la nova adreça. El nou bloc de classe continuarà dient-se Defensa contra les forces del mal, és clar, i el trobareu a l’enllaç que acabeu de llegir: aviat serà accessible per tothom.
Category Archives: classe
Prosa assagística i discursos jocfloralescos
Aquí teniu els textos de la Renaixença que estem treballant i que no apareixen ni al llibre ni a l’antologia. N’he afegit un quart: aneu cercant-hi, sobretot, figures retòriques (centreu-vos en les semàntiques i en les morfosintàctiques, que de fonètiques en trobareu poques).
- Fragment de Lo Catalanisme, de Valentí Almirall
- Discurs presidencial als Jocs Florals de Barcelona de 1859, de Manuel Milà i Fontanals
- Memòria del secretari en els Jocs Florals de Barcelona de 1859, d’Antoni de Bofarull
- I, de propina, Pròleg a Lo Gayter del Llobregat, de Joaquim Rubió i Ors
Aneu preparant-los per a la setmana vinent, tant els de 1r BAT A com 1r BAT B.
Novel·la i teatre en català al segle XIX
La Renaixença, que va permetre la recuperació de la poesia en català, va acabar abans de poder donar fruits en l’àmbit de la novel·la i del teatre. Així, hi ha una certa producció en català en aquests dos gèneres cap a la segona meitat del segle XIX; no seria del tot exacte catalogar aquesta producció sota l’epígraf de la Renaixença (tot i que alguns manuals ho fan), perquè entronquen, finalment, amb alguns moviments literaris europeus gairebé en sincronia.
Trobareu la informació a esquematitzar sobre aquests dos gèneres al llibre de text, entre les pàgines 167 i 172 (per a la novel·la), i les pàgines 222 i 225 (per al teatre). Podeu presentar-me aquests esquemes fins al divendres, 13 d’abril.
I recordeu anar llegint els contes d’aquell recull de nom impronunciable del Quim Monzó. Us recomano fer fitxes resum de cada conte.
Bones vacances.
Renaixença per a BAT
Comencem el 3r i darrer trimestre del curs amb l’estudi de la Renaixença, un moviment cabdal per a la literatura catalana ja que va representar, si no el ressorgiment de les nostres lletres, sí l’inici d’aquesta recuperació. Com que no podem dedicar gaire temps a la teoria si volem avançar en comprensió i anàlisi dels seus textos, ara més que abans la deixaré en les vostres mans; sí, ja sabeu: els famosos i temibles esquemes.
Com vam comentar a classe, ara fareu un únic esquema per cada moviment a estudiar, sintetitzant i reunint la informació que es troba dispersa al vostre llibre (ja que proposa una aproximació per gèneres, una absurda teoria pedagògica que pretén que la poesia, la narrativa i el teatre d’un mateix corrent literari s’han d’estudiar per separat com si no tinguessin res a veure les unes amb l’altre, com si no fossin, sovint, obra d’un mateix autor). Recordeu que l’esquema bàsic a seguir hauria de mostrar els següents punts (que es trobarien dins de la clau principal):
- Context històric
- Característiques generals del moviment
- Poesia
- Narrativa
- Teatre
En algun cas (Noucentisme), només n’estudiarem la poesia. En d’altres (literatura contemporània), hi afegirem l’assaig.
Ara, però, per a l’estudi de la Renaixença, les pàgines que heu de treballar són les següents:
- 68 a 74 (Renaixença: context, característiques, poesia).
Per divendres, 30, si us plau. A més a més, hauríeu de llegir (per dilluns, 26), de l’antologia poètica, els poemes següents:
- «La pàtria», de Carles Aribau (p. 163);
- «Vora el barranc dels Algadins», de Teodoro Llorente (p. 167);
- «Vora la mar», de Jacint Verdaguer (p. 170);
- «Los dos campanars», de Jacint Verdaguer (p. 174);
- «El pi de Formentor», de Miquel Costa i Llobera (p. 174).
La setmana vinent (del 26 al 30), el programa de treball és el següent, per al primer i per al segon dia de classe:
- treballareu per grups i fareu cada grup el comentari d’un dels poemes anteriors (els sortejarem);
- cada grup llegirà el seu comentari a classe.
I aviat us posaré feina per a les vacances (sí: sóc molt dolent i us posaré feina).
De Amore, de Andreas Capellanus
Massa tard per a aquest curs, però per fi he trobat una versió digitalitzada en català del Tractat sobre l’amor d’Andreu el Capellà, en la Biblioteca digital Joan Lluís Vives. Es tracta d’una traducció del segle XIV, de manera que cal fer un petit esforç per desxifrar el text; però, sens dubte, paga la pena: hi ha cap tema més important que aquest, en la vida?
Com a mostra, us deixo tot seguit la definició d’amor que es troba al principi d’aquest text clàssic.
De qu’es dit’Amor
Amor es dita d’una part que ha nom en lo amas, la qual part significha pendre o esser pres. Car aquell qui ama pres es ab ligams de lutxuria e’ncara desiga de pendre altre. Car axi com lo(s) peschador entenitat s’esforça de pendre los peix[es] ab los seus enganaments e encara ab los dels seus ams, e, con es pres ab tots sos blandiments, s’esforça de menar hi los altres, donchs amor de dues coses diuerses en hun corporal ligam acosta e les coses que son vnes acostades fa totstemps perdurar ensemps.
Bernat Metge: el primer humanista català
Hem escoltat a classe la “Medecina apropiada a tot mal” d’aquest autor:
Vós pendreu un badall d’estornell
e dues onces de besturri
mesclat ab un poc de gingurri
e dos diners de baquiqueu.
Si voleu haver un “m’ameu”
molt més ne valdrà composta;
e puix pendreu una almosta
de fum de palla remullada,
però feu que tota vegada
hi sia present En Ganet;
e feu-ho passar en lloc net,
cobert ab un tarararat;
e puix sia polvoritzat
e passat per un prim cedaç!
E si hi mescleu arriboràs,
millor sabor hi trobareu.
Ulls de moscats hi mesclareu,
e dos quarts de bon baldufai
e dels cabells d’En Mardufai
ab los queixals de Gedeon;
e de la barba d’Absalon
hi mesclareu, ab un pipiu;
e si llàgremes de Daviu
podeu trobar, no us sien cares.
E, puix, hajau dos pans de mares
que sien ben secats al sol.
Si mestre Bernat Oriol
vos vol prestar la gramalla blanca,
quítia serà tantost, e franca,
de tot mal la vostra persona;
e si mestre Germà vos dóna
un tros de la gramalla groga,
feu-ho tot picar ans que ploga
ab los materials prop dits,
los quals sien tots confegits;
e puix sia’n fet lletovari,
que al món no hi sé altre contrari
que el vostre mal faça fugir.
I l’estem estudiant amb el suport d’aquesta presentació:
View more PowerPoint from msilves8
Curricul… què?
El que parece un perfecto imbécil en su interacción vía Twitter suele ser porque, en mayor o menos medida, es un perfecto imbécil, y el interés por incorporarlo a tu compañía o por trabajar a su lado debe seguramente reducirse en consecuencia.
Per les coses que he pogut llegir en alguns dels vostres articles d’opinió, els alumnes de batxillerat —si més no, alguns— esteu preocupats pel vostre encaix en el mercat laboral (atenció a aquesta expressió: en realitat, qui n’és la mercaderia?). Alguns us esforceu per aconseguir un bon currículum vitae que millori les vostres expectatives; d’altres, però, fa temps que heu llençat la tovallola i penseu que la formació acadèmica no suposa un avantatge important en aquest camp.
Als uns i als altres, però, crec que us pot aportar alguna cosa aquest article d’Enrique Dans, d’on procedeix el fragment de més amunt. Enrique Dans és professor de Sistemes d’Informació en IE Business School, entre altres moltes coses, però és especialment conegut pels articles que publica al seu bloc, articles que parlen sobre tecnologia i, més especialment, sobre com la tecnologia afecta a la societat.
Com haureu imaginat, la idea central de l’article en qüestió és que les empreses, que no s’han cregut mai això dels currículums, ara tenen una eina magnífica per esbrinar el currículum real dels aspirants, una eina anomenada Google.
(En canvi, els que estudieu perquè us agrada estudiar —o perquè aspireu a formar-vos de la manera més completa possible com a persones— no us heu d’amoïnar per aquestes bajanades del currículum o de la feina.)
Editat 8 de febrer, 16.45
En la mateixa línia de l’anterior, aquest altre article, sempre d’Enrique Dans.
La visió de l’univers a finals de l’edat mitjana
Al llarg dels textos que hem llegit, tant de poesia com de prosa, d’autors de l’edat mitjana, ens hem trobat, de vegades, amb fragments difícils de comprendre sense un coneixement mínim sobre la visió que de l’univers tenien aquestes societats i cultures. A classe, ja hem aclarit alguns dels conceptes bàsics; tanmateix, per qui en vulgui conèixer alguna cosa més, aquí us enllaço un article força complet.
La cosmovisión medieval en March y en Corella. Josep Lluís Martos
Imatge procendent de http://historyrockscom.wordpress.com
Proveu a interpretar el següent poema de Joan Roís de Corella tenint present la imatge anterior:
De la TRAGÈDIA DE CALDESA Mourà's corrent la tramuntana ferma e tots ensems los cels cauran en trossos, tornarà fred lo foc alt en l'esfera, i, en lo més fons, del món veuran lo centre, tinta de sang se mostrarà la lluna e, tot escur, lo sol perdrà la forma, ans que jamés de mi siau servida; e lo meu cos, del prim cabell fins l'ungla, mirant-ho vós, sia partit en peces, e, tornat pols, no prenga sepultura, ni reba el món tan celerada cendra, ni es puga fer algú gire la llengua a dir «Bon pos!» a l'ànima maleita, si Déu permet mos ulls vos puguen veure. E, si és ver vos diguí mai senyora, no es trobe en l'any lo jorn de ma naixença, mas lo meu nom, a tots abominable, no sia al món persona que l'esmente; ans, del tot ras de les penses humanes, sia passat com un vent lo meu ésser, tinguen per fals lo que fon de mon viure, e res de mi en lo món no hi romanga. E si, per cas, del meu cos gens ne resta, sia menjar als animals salvatges: prenga'n cascú la part d'una centil·la, perquè en tants llocs sia lo meu sepulcre que, el món finit, no es trobe la carn mia ni es puga fer que mai jo ressuscite.
2n ESO A, B, C: feina per la setmana del 23 de gener
Exercicis que corregirem el primer dia de classe de la setmana:
2n ESO A
- 122 / 13 – 15
- 129 / 2 – 6
2n ESO B
- 122 / 13 – 15
- 129 / 2 – 6
2n ESO C
- 122 / 13 – 15
- 125 / 1, 2
- 129 / 2 – 6
——————————–
Recordeu tots els grups que, a més a més, qui no m’hagi el text instructiu redactat en grup, me’l deixar en la sala de professors fins dilluns, 23 de febrer (i no oblideu posar-hi nom i cognoms de tots els membres del grup redactor).
Segona tongada de temes per als articles d’opinió
Segona tongada de propostes per als articles d’opinió. Recordeu que m’heu de lliurar un mínim de dos, aquest trimestres; a alguns alumnes els demanaré que en facin un tercer, però això serà després d’acabar aquesta segona ronda.
- Com et relaciones amb la tecnologia? Com afecten a la teva vida els gadgets de moda? Has observat en tu algun dels efectes que descriure aquest article? Com creus que afecta, o que pot afectar, al teu rendiment acadèmic?
- A Mafalda, el més famós personatge del dibuixant Quino, no li agradava la sopa. Estem segurs que, avui, la SOPA encara li agradaria menys; que en saps, d’aquest tema? Quines, d’entre les pàgines i serveix d’Internet que fas servir habitualment, creus que veurien afectades (clausurades, censurades) si aquesta llei s’arribés a aprovar? Creus que no t’afecta en res la llei Sinde? T’agradaria veure com comencen a desaparèixer continguts de la xarxa?
- Què és l’humor? Contar acudits que hem aprés en un llibre o que hem escoltat a la ràdio —o que hem trobat a la xarxa? Riure dels demés quan ensopeguen amb una pela de plàtan? Riure de nosaltres mateixos? O trobar un enfocament divertit als problemes de la vida? Té l’humor alguna utilitat?
- I a tu, quin dels dos t’agrada més? (Evidentment, la pregunta és una altra; si no saps quina és la pregunta, si et plau, no tornis a venir a les meves classes.)
- El 18 de gener, molts llocs web i blocs van tancar en protesta contra una llei (SOPA) que el govern d’USA està estudiant aprovar, una llei que permetria tancar, sense cap garantia judicial, qualsevol pàgina o bloc que contingués, no ja material amb copyright protegit, sinó simplement enllaços a aquest tipus de material. El 30 de desembre de 2011, l’actual govern espanyol va aprovar la llei Sinde, que és molt similar a les anteriors (i que ha estat creada sota pressió americana). Per a molts experts en Internet, això amaga diversos mecanismes per exercir la censura. I a tu, et va afectar gaire la jornada de vaga a Internet? T’agrada que et censurin, que t’impedeixin trobar els productes o les informacions que cerques a la xarxa?
Recordeu que podeu escriure sobre qualsevol d’aquests temes, o sobre qualsevol dels que he suggerit fins ara, o, millor encara, sobre qualsevol tema que sigui del vostre interès, sempre que el text tingui les característiques dels articles d’opinió.