D’aquí a un parell de setmanes, si fa no fa, farem un petit tast d’en Quim Monzó, autor català que els estudiants de 1r de BAT coneixereu de primera mà. No, no ens convidarà a sopar: n’haureu de llegir un llibre.

De moment, per fer boca, us passo alguns enllaços perquè, qui vulgui, s’acosti una mica a aquesta mala bèstia (en el sentit afectuós de l’expressió) de la literatura catalana més viva i actual:

• Entrevista al Quim Monzó (ara.cat).
• Quim Monzó. Pàgines a la web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
• Quim Monzó. Pàgines a la web de la revista Lletra, de la UOC.
• Pàgina personal de l’autor. No passeu per alt les gravacions a l’apartat Ràdio i televisió.

Avui veurem a classe les figures retòriques morfosintàctiques; entre elles apareixeran l’asíndeton i la polisíndeton. No podrem identificar i explicar aquestes figures si no recordem què eren les conjuncions, ja que és la seva absència i el seu excés a determinar quin d’aquells dos recursos tenim al davant. Aquí us deixo uns enllaços que us serviran per refrescar la memòria:

• Conjuncions coordinants (SALC).
• Conjuncions de subordinació (SALC).
• La conjunció. Coordinació, juxtaposició i subordinació (EBAP).

El Gabriel Bibiloni, lingüista, professor i blogaire de vella data (entre altres coses), publica una detallada reflexió sobre tres neologismes, actualment en disputa: tuitar, tuïtar, twittar. Deixant de banda les preferències personals, és útil seguir els seus raonaments per comprovar si els comprenem adequadament; en principi, repassant l’ortografia estudiada a cursos anteriors, els hauríem de comprendre tots. A veure:

1. Què és un manlleu? Què és un calc semàntic?
2. Segons l’autor, quins són els avantatges del manlleu?
3. Quins són els avantatges del calc semàntic?
4. Quina regla fonètica (amb repercussions ortogràfiques) desaconsella l’ús de «tuitar» i fa que l’autor prefereixi «tuïtar»?
5. Quina és la diferència semàntica entre el sufix -ar (tuïtar) i el sufix -ejar (tuïtejar)?
6. Quin dels dos sufixos prefereix Bibiloni en aquest cas? Quins són els seus arguments?
7. Imagina que vols defensar l’ús del sufix contrari: quins arguments hi podries aportar?
8. Reflexiona una mica:
   1. fins aquest moment, quin verb empraves?
   2. la teva opció cau dins de les que el professor Bibiloni considera acceptables?
   3. si la resposta a la pregunta anterior és negativa, quina seria l’opció acceptable més propera a la teva? creus que els teus interlocutors habituals t’entendran si canvies a aquesta altra opció?
9. I, finalment, la gran pregunta: quin sentit té, en una llengua com el català, reflexionar sobre la millor manera de donar entrada als neologismes?

Aquesta és la primera proposta lliure de text creatiu. M’heu de lliurar un mínim de tres textos creatius cada trimestre. L’article d’opinió sobre el text d’Umberto Eco n’és el primer (però aquell no és lliure: és obligatori per tothom). Procuraré oferir-vos una proposta diferent cada setmana: mireu de triar les que us resultin més atractives (si al quart text no heu trobat res que us motivi a escriure, veniu a parlar amb mi).

Fixeu-vos, però, que quan dic «un mínim de tres» no em refereixo a tots els alumnes, sinó només a aquells que, amb aquests tres textos, ja em demostrin que tenen un nivell de català escrit acceptable; probablement, després de corregir el primer (que em lliurareu demà, 19 de setembre), hauré d’anunciar a més d’un vosaltres que, en el seu cas particular, el mínim ha pujat una mica. Ja en parlarem.

La data límit per lliurar-me l’article sobre els neologismes és el 26 de setembre (escrit a mà, com l’anterior).

(Recordeu que el qüestionari és per ajudar-vos a entendre l’article de Bibiloni i per oferir-vos un possible guió per al vostre article. Tanmateix, si us resulta més fàcil, no cal que el seguiu al peu de la lletra.)

NOTA BENE: Observeu que, en aquesta plantilla del WordPress, els enllaços apareixen com a text en negreta: en aquesta entrada, l’enllaç a l’article de Bibiloni es troba al final de la primera frase (per si algú no el veia).