Author Archives: Jordi Monteagudo

Curricul… què?

El que parece un perfecto imbécil en su interacción vía Twitter suele ser porque, en mayor o menos medida, es un perfecto imbécil, y el interés por incorporarlo a tu compañía o por trabajar a su lado debe seguramente reducirse en consecuencia.

Per les coses que he pogut llegir en alguns dels vostres articles d’opinió, els alumnes de batxillerat —si més no, alguns— esteu preocupats pel vostre encaix en el mercat laboral (atenció a aquesta expressió: en realitat, qui n’és la mercaderia?). Alguns us esforceu per aconseguir un bon currículum vitae que millori les vostres expectatives; d’altres, però, fa temps que heu llençat la tovallola i penseu que la formació acadèmica no suposa un avantatge important en aquest camp.

Als uns i als altres, però, crec que us pot aportar alguna cosa aquest article d’Enrique Dans, d’on procedeix el fragment de més amunt. Enrique Dans és professor de Sistemes d’Informació en IE Business School, entre altres moltes coses, però és especialment conegut pels articles que publica al seu bloc, articles que parlen sobre tecnologia i, més especialment, sobre com la tecnologia afecta a la societat.

Com haureu imaginat, la idea central de l’article en qüestió és que les empreses, que no s’han cregut mai això dels currículums, ara tenen una eina magnífica per esbrinar el currículum real dels aspirants, una eina anomenada Google.

(En canvi, els que estudieu perquè us agrada estudiar —o perquè aspireu a formar-vos de la manera més completa possible com a persones— no us heu d’amoïnar per aquestes bajanades del currículum o de la feina.)

 
Editat 8 de febrer, 16.45

En la mateixa línia de l’anterior, aquest altre article, sempre d’Enrique Dans.

 

Ús legal de les xarxes P2P

Arran de la caiguda de l’estàtua de la Llibertat, o del tancament de Megaupload per la censura de l’FBI, els usuaris d’aquell lloc de descàrregues es pregunten d’on aconseguir els continguts que abans els oferia. La xarxa hi ha respost fent un pas enrere (en el temps) per tal de no haver de fer un pas enrere (en l’accés als continguts): les xarxes P2P estan recuperant la popularitat que tenient a principi de segle.

P2P és l’acrònim per l’expressió anglesa peer to peer, que podem traduir per d’igual a igual, un sistema de compartició de fitxers a través de la xarxa que prescindeix de qualsevol servidor centralitzat i on els continguts que volem descarregar es troben en els ordenadors d’altres usuaris com nosaltres. A diferència dels servidors centralitzats (com Megaupload), aquí sí que s’està compartint el contingut: allò que un usuari ha descarregat passa a estar a l’abast de la resta d’usuaris (fins que, de forma deliverada, ho eviti); i, a més a més, fa que aquests serveis siguin molt més difícils de clausurar.

El sistema judicial espanyol ha deixat clar, a través de diverses sentències, que l’ús de les xarxes P2P és totalment legal, així com la publicació d’enllaços a qualsevol tipus de contingut. Una altra cosa, però, seria el fet de descarregar continguts protegits per copyright, i això s’hauria de veure cas per cas.

Molts dels usuaris que s’han incorporat a Internet en els darrers cinc o vuit anys desconeixen l’ús i el funcionament de les xarxes P2P; així, és normal que, aquests dies, s’hagin popularitzat els tutorials i els vídeotutorials que n’expliquen l’entrellat. Per tal d’orientar-vos-hi una mica, aquí us en deixo un parell sobre dues de les xarxes més populars, BitTorrent i eMule; estan realitzats pensant en els usuaris de Windows: els qui emprem sistemes GNU/Linux ho tenim encara més fàcil, ja que la instal·lació dels programes és molt més senzilla (i, en molts casos, ja vénen instal·lats per omissió).

BitTorrent

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=54Z2dW04TUg[/youtube]

 

eMule

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=H82KZfRA8qY[/youtube]

 

I, per als més atrevits, un tutorial sobre la configuració del router: com obrir els ports per augmentar la velocitat de descàrrega de l’eMule.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=KNFDZQAIKp8[/youtube]

 

Recordeu, però, que l’ús d’aquestes xarxes és legal només per descarregar continguts legals: material sota llicències lliures, de domini públic, o que n’hagin caducat els drets d’autor. Sigueu responsables, doncs.

Docuciencia

Tot i que les males llengües s’entesten a dir que Internet és el cau del Diable i el bressol de tots els mals, vet aquí que continua sent una font inexhaurible de coneixements en les més variades formes i sobre totes les temàtiques imaginables. No fa gaire, per exemple, he descobert un portal que recull documentals sobre temes científics, tot un canal de divulgació que, en un primer examen, m’ha semblat digne de confiança: astronomia, biologia, tecnologia, o qualsevol altre camp del saber humà que us pugui interessant, es troba representat en aquest recull. El podeu trobar a http://www.docuciencia.es/ .

I, ja que hi som, per als que puguin sentir curiositat pel sistema operatiu que faig servir, aquí teniu un documental, Código Linux, que narra la història dels sistemes GNU/Linux i en descriu les característiques més importants. És una mica antic (2001, crec), però en dóna una visió més que acceptable.

Ja sabeu: la curiositat és la mare de la ciència.

Directori de cultura lliure

A través del Google+ (que em sembla que ha obert l’accés als majors de 13 anys –en Espanya, potser dels 14), m’ha arribat el següent enllaç, un directori de cultura lliure. Es tracta d’una llista de projectes que ofereixen productes culturals (llibres, música, pel·lícules, jocs…) sota llicències lliures; és a dir, que els podeu descarregar de franc i no estareu cometent cap delicte ni falta.

La llista s’organitza per categories i ens mostra les icones de cada servei; en posar-hi el ratolí a sobre, ens apareix el nom del servei i alguna indicació més, molt breu. Tot plegat, minimalista, però amb una potencialitat considerable. Endavant.

La visió de l’univers a finals de l’edat mitjana

Al llarg dels textos que hem llegit, tant de poesia com de prosa, d’autors de l’edat mitjana, ens hem trobat, de vegades, amb fragments difícils de comprendre sense un coneixement mínim sobre la visió que de l’univers tenien aquestes societats i cultures. A classe, ja hem aclarit alguns dels conceptes bàsics; tanmateix, per qui en vulgui conèixer alguna cosa més, aquí us enllaço un article força complet.

La cosmovisión medieval en March y en Corella. Josep Lluís Martos

Imatge procendent de http://historyrockscom.wordpress.com

Proveu a interpretar el següent poema de Joan Roís de Corella tenint present la imatge anterior:

De la TRAGÈDIA DE CALDESA 

Mourà's corrent la tramuntana ferma
e tots ensems los cels cauran en trossos,
tornarà fred lo foc alt en l'esfera,
i, en lo més fons, del món veuran lo centre,
tinta de sang se mostrarà la lluna
e, tot escur, lo sol perdrà la forma,
ans que jamés de mi siau servida;
e lo meu cos, del prim cabell fins l'ungla,
mirant-ho vós, sia partit en peces,
e, tornat pols, no prenga sepultura,
ni reba el món tan celerada cendra,
ni es puga fer algú gire la llengua
a dir «Bon pos!» a l'ànima maleita,
si Déu permet mos ulls vos puguen veure.
E, si és ver vos diguí mai senyora,
no es trobe en l'any lo jorn de ma naixença,
mas lo meu nom, a tots abominable,
no sia al món persona que l'esmente;
ans, del tot ras de les penses humanes,
sia passat com un vent lo meu ésser,
tinguen per fals lo que fon de mon viure,
e res de mi en lo món no hi romanga.
E si, per cas, del meu cos gens ne resta,
sia menjar als animals salvatges:
prenga'n cascú la part d'una centil·la,
perquè en tants llocs sia lo meu sepulcre
que, el món finit, no es trobe la carn mia
ni es puga fer que mai jo ressuscite.

 

 

 

 

La necessitat de llegir la lletra petita (si no voleu que us pispen la vostra llibertat)

Aquesta setmana, Apple ha donat a conèixer una nova eina, iBooks Author, destina a facilitar que els seus clients puguin crear i difondre llibres electrònics sense necessitat de ser experts en edició digital ni en distribució o comercialització a través de la xarxa. Apple sempre s’ha caracteritzat per posar les coses fàcils, molt fàcils, als seus clients, cosa que unida a una estètica molt acurada i a la fama de l’alta qualitat tècnica dels seus productes li ha permès conquistar una part important del sector. Aquest nou producte ha estat presentat, entre altres coses, com una possibilitat perquè els docents puguin crear materials d’estudi específics per als propis alumnes, en una maniobra on la multinacional de Cupertino tracta d’apoderar-se del mercat educatiu, el més important del món editorial.

Una altra característica d’Apple, però, ha estat sempre l’escassa (nul·la) llibertat que donava als seus clients: no només els seus programes són privatius (el codi font és sempre un secret, l’usuari no pot esbrinar mai què és el que fa realment un programa o si realitza alguna acció no documentada que vagi en contra dels seus interessos), també el maquinari és exclusiu i només pot ser reparat pels serveis tècnics oficials d’Apple, i només s’hi poden emprar peces de recanvi oficials de la mateixa marca. Fins i tot, la limitació a les llibertats de l’usuari s’ha disparat amb les darreres iCoses (iPad, iPod i similars) fins al punt que l’empresa determina quines aplicacions permet que els usuaris instal·len en llurs pròpies màquines, i quines no.

En aquesta línia de limitar les llibertats dels clients, no ens pot sorprendre la petita sorpresa que amaga la llicència de l’iBooks Author: si els autors de llibres electrònics que emprin aquesta eina els volen comercialitzar, només ho podran fer a través dels diversos canals controlats per Apple i després d’haver-hi signat un acord individual. És a dir, que si feu servir iBooks Author amb la intenció de distribuir la vostra feina a canvi d’una remuneració, estareu obligats a recórrer als serveis d’Apple com a distribuïdor, sota les condicions que Apple us vulgui imposar; entre les quals condicions hi ha, oh, sorpresa, la potestat de no distribuir la vostra obra si no ho considera convenient i sense haver de justificar de cap manera aquesta decisió.

Vistes així les coses, trobo molt alarmant el desembarcament d’Apple en mercat editorial educatiu, sobretot en una faceta emergent com és la dels e-llibres. Trobo molt preocupant que, a través de la lletra petita de la llicència d’iBooks Author, tracti de controlar el treball de milers d’autors innocents i desprevinguts. Trobo molt perillós, cada cop més, l’avanç del programari privatiu (i, en aquest cas, les pràctiques clarament abusives) en el món educatiu. Un cop meu, em veig obligat a demanar als meus companys professors que, abans de posar-se al coll les cadenes d’or d’empreses com aquesta, i abans de posar-les al coll de llurs alumnes, reflexionin una mica sobre la societat d’esclaus-consumidors que estan ajudant a crear: aquestes complicitats no estan justificades per cap moda.

Tot i que siguin d’or, continuen sent cadenes.

2n ESO A, B, C: feina per la setmana del 23 de gener

Exercicis que corregirem el primer dia de classe de la setmana:

2n ESO A

  • 122 / 13 – 15
  • 129 / 2 – 6

2n ESO B

  • 122 / 13 – 15
  • 129 / 2 – 6

2n ESO C

  • 122 / 13 – 15
  • 125 / 1, 2
  • 129 / 2 – 6

——————————–

Recordeu tots els grups que, a més a més, qui no m’hagi el text instructiu redactat en grup, me’l deixar en la sala de professors fins dilluns, 23 de febrer (i no oblideu posar-hi nom i cognoms de tots els membres del grup redactor).

 

Segona tongada de temes per als articles d’opinió

Segona tongada de propostes per als articles d’opinió. Recordeu que m’heu de lliurar un mínim de dos, aquest trimestres; a alguns alumnes els demanaré que en facin un tercer, però això serà després d’acabar aquesta segona ronda.
  • Com et relaciones amb la tecnologia? Com afecten a la teva vida els gadgets de moda? Has observat en tu algun dels efectes que descriure aquest article? Com creus que afecta, o que pot afectar, al teu rendiment acadèmic?
  • A Mafalda, el més famós personatge del dibuixant Quino, no li agradava la sopa. Estem segurs que, avui, la SOPA encara li agradaria menys; que en saps, d’aquest tema? Quines, d’entre les pàgines i serveix d’Internet que fas servir habitualment, creus que veurien afectades (clausurades, censurades) si aquesta llei s’arribés a aprovar? Creus que no t’afecta en res la llei Sinde? T’agradaria veure com comencen a desaparèixer continguts de la xarxa?
  • Què és l’humor? Contar acudits que hem aprés en un llibre o que hem escoltat a la ràdio —o que hem trobat a la xarxa? Riure dels demés quan ensopeguen amb una pela de plàtan? Riure de nosaltres mateixos? O trobar un enfocament divertit als problemes de la vida? Té l’humor alguna utilitat?
  • I a tu, quin dels dos t’agrada més? (Evidentment, la pregunta és una altra; si no saps quina és la pregunta, si et plau, no tornis a venir a les meves classes.)
  • El 18 de gener, molts llocs web i blocs van tancar en protesta contra una llei (SOPA) que el govern d’USA està estudiant aprovar, una llei que permetria tancar, sense cap garantia judicial, qualsevol pàgina o bloc que contingués, no ja material amb copyright protegit, sinó simplement enllaços a aquest tipus de material. El 30 de desembre de 2011, l’actual govern espanyol va aprovar la llei Sinde, que és molt similar a les anteriors (i que ha estat creada sota pressió americana). Per a molts experts en Internet, això amaga diversos mecanismes per exercir la censura. I a tu, et va afectar gaire la jornada de vaga a Internet? T’agrada que et censurin, que t’impedeixin trobar els productes o les informacions que cerques a la xarxa?

 

Recordeu que podeu escriure sobre qualsevol d’aquests temes, o sobre qualsevol dels que he suggerit fins ara, o, millor encara, sobre qualsevol tema que sigui del vostre interès, sempre que el text tingui les característiques dels articles d’opinió.

Entre festa i festa…

Espero que ho estareu passant molt bé aquests dies, que el pare Noel (o el Tió) us hauran regalat molts llibres (ja sabeu: una novel·la de 300 pàgines a la setmana durant els quatre anys anteriors i fareu un batxillerat tranquil i brillant) i alguna d’aquestes maquinetes que serveixen per connectar-se a la xarxa i cercar material d’estudi. Doncs, bé, això us deixo aquí: material d’estudi.

Si us deixeu caure per la pàgina de cursos d’idiomes d’OpenCulture, en trobareu uns quants, tots ells gratuïts. Aquí en teniu un tast:

  • Anglès: BBC Learning English. Davant de la BBC, cal treure’s el barret (i, fins i tot, fer una genuflexió reverent); famosa per la qualitat dels seus programes, sigui de ràdio, sigui de televisió, també és un pes pesant en la producció de materials educatius. En aquesta pagina, ofereix materials molt diversos: articles, vídeos, gravacions sonores (sovint complementades per la transcripció dels textos). L’apartat de dubtes gramaticals és imprescindible. Paga la pena d’anar explorant-lo.
  • Anglès: Better at English. Dissortadament, aquest bloc porta dos anys inactiu; tanmateix, la col·lecció de material que ofereix (gravacions complementades amb textos, fonamentalment) és tan extensa que no podem passar-la per alt.
  • Anglès: English as a Second Language Podcast. Enregistraments breus sobre temes variats; si empreu algun gestor de podcasts, no us haureu ni de preocupar per descarregar-los i passar-los a l’mp3 (o mp4, o 5, o 6…). Això sí, si voleu descarregar-vos-en també les guies didàctiques, us hi heu de registrar ($).

Libreoffice (i OpenOffice): inserir un full de càlcul en un document

1 – obre els dos documents (el treball i el full de càlcul), cadascun en una finestra;
2 – en el treball, vés a l’última pàgina i crea un full en blanc al final (Ctrl+Enter);
3 – en aquell full en blanc, crea un parell o tres de línies més; situa el cursor en la penúltima;
4 – canvia a la finestra del full de càlcul;
5 – selecciona (amb el ratolí o amb el cursor) TOT el contingut del full de càlcul, des de la fila 1 a la 190, des de la columna A a la L;
6 – copia el fragment seleccionat (Ctrl+C);
7 – torna al document del treball, a l’últim full, segona línia;
8 – aplica la «còpia especial»: Ctrl+Maj+V; s’obrirà una finestra;
9 – en la finestra que s’haurà obert, clica sobre l’opció «Text sense format» i després sobre «D’acord».

Se t’haurà copiat el contingut de tota la taula en format de text simple; ara, ho transformarem tot en una taula.

10 – Sempre en el document del treball, selecciona TOT el text que acabes de copiar;
11 – en el menú superior, selecciona Taula / Converteix / Text a taula; s’obrirà una altra finestra;
12 – la finestra té dues seccions: «Delimitador en text» i «Opcions»; ara hauràs de seleccionar diverses opcions:
13 – en «Delimitador de text», has de marcar «Tabuladors»; has de desmarcar «Amplada igual per a totes les columnes»;
14 – en «Opcions» has de marcar: «Encapçalament», «Repeteix encapçalament», «Les primeres 1 files», «Vora»; has de desmarcar «No divideixis la taula» (així, ocuparé correctament diverses pàgines);
15 – fes clic en «D’acord» i ja ho tens.