El que parece un perfecto imbécil en su interacción vía Twitter suele ser porque, en mayor o menos medida, es un perfecto imbécil, y el interés por incorporarlo a tu compañía o por trabajar a su lado debe seguramente reducirse en consecuencia.

Per les coses que he pogut llegir en alguns dels vostres articles d’opinió, els alumnes de batxillerat —si més no, alguns— esteu preocupats pel vostre encaix en el mercat laboral (atenció a aquesta expressió: en realitat, qui n’és la mercaderia?). Alguns us esforceu per aconseguir un bon currículum vitae que millori les vostres expectatives; d’altres, però, fa temps que heu llençat la tovallola i penseu que la formació acadèmica no suposa un avantatge important en aquest camp.

Als uns i als altres, però, crec que us pot aportar alguna cosa aquest article d’Enrique Dans, d’on procedeix el fragment de més amunt. Enrique Dans és professor de Sistemes d’Informació en IE Business School, entre altres moltes coses, però és especialment conegut pels articles que publica al seu bloc, articles que parlen sobre tecnologia i, més especialment, sobre com la tecnologia afecta a la societat.

Com haureu imaginat, la idea central de l’article en qüestió és que les empreses, que no s’han cregut mai això dels currículums, ara tenen una eina magnífica per esbrinar el currículum real dels aspirants, una eina anomenada Google.

(En canvi, els que estudieu perquè us agrada estudiar —o perquè aspireu a formar-vos de la manera més completa possible com a persones— no us heu d’amoïnar per aquestes bajanades del currículum o de la feina.)

 
Editat 8 de febrer, 16.45

En la mateixa línia de l’anterior, aquest altre article, sempre d’Enrique Dans.