Aquesta setmana, Apple ha donat a conèixer una nova eina, iBooks Author, destina a facilitar que els seus clients puguin crear i difondre llibres electrònics sense necessitat de ser experts en edició digital ni en distribució o comercialització a través de la xarxa. Apple sempre s’ha caracteritzat per posar les coses fàcils, molt fàcils, als seus clients, cosa que unida a una estètica molt acurada i a la fama de l’alta qualitat tècnica dels seus productes li ha permès conquistar una part important del sector. Aquest nou producte ha estat presentat, entre altres coses, com una possibilitat perquè els docents puguin crear materials d’estudi específics per als propis alumnes, en una maniobra on la multinacional de Cupertino tracta d’apoderar-se del mercat educatiu, el més important del món editorial.
Una altra característica d’Apple, però, ha estat sempre l’escassa (nul·la) llibertat que donava als seus clients: no només els seus programes són privatius (el codi font és sempre un secret, l’usuari no pot esbrinar mai què és el que fa realment un programa o si realitza alguna acció no documentada que vagi en contra dels seus interessos), també el maquinari és exclusiu i només pot ser reparat pels serveis tècnics oficials d’Apple, i només s’hi poden emprar peces de recanvi oficials de la mateixa marca. Fins i tot, la limitació a les llibertats de l’usuari s’ha disparat amb les darreres iCoses (iPad, iPod i similars) fins al punt que l’empresa determina quines aplicacions permet que els usuaris instal·len en llurs pròpies màquines, i quines no.
En aquesta línia de limitar les llibertats dels clients, no ens pot sorprendre la petita sorpresa que amaga la llicència de l’iBooks Author: si els autors de llibres electrònics que emprin aquesta eina els volen comercialitzar, només ho podran fer a través dels diversos canals controlats per Apple i després d’haver-hi signat un acord individual. És a dir, que si feu servir iBooks Author amb la intenció de distribuir la vostra feina a canvi d’una remuneració, estareu obligats a recórrer als serveis d’Apple com a distribuïdor, sota les condicions que Apple us vulgui imposar; entre les quals condicions hi ha, oh, sorpresa, la potestat de no distribuir la vostra obra si no ho considera convenient i sense haver de justificar de cap manera aquesta decisió.
Vistes així les coses, trobo molt alarmant el desembarcament d’Apple en mercat editorial educatiu, sobretot en una faceta emergent com és la dels e-llibres. Trobo molt preocupant que, a través de la lletra petita de la llicència d’iBooks Author, tracti de controlar el treball de milers d’autors innocents i desprevinguts. Trobo molt perillós, cada cop més, l’avanç del programari privatiu (i, en aquest cas, les pràctiques clarament abusives) en el món educatiu. Un cop meu, em veig obligat a demanar als meus companys professors que, abans de posar-se al coll les cadenes d’or d’empreses com aquesta, i abans de posar-les al coll de llurs alumnes, reflexionin una mica sobre la societat d’esclaus-consumidors que estan ajudant a crear: aquestes complicitats no estan justificades per cap moda.
Tot i que siguin d’or, continuen sent cadenes.