Naixement de Ramon Llull a Ciutat de Mallorca.
|
|
1257
|
Llull es casa amb Blanca Picany i es relaciona amb l’infant Jaume, fill menor de Jaume el Conqueridor, destinat des de 1253 a ser rei de Mallorca.
|
1263
|
A l’edat de trenta anys, i mentre està escrivint un poema d’amor a una dama, se li apar cinc cops Crist crucificat (primera vinyeta).
|
1263
|
“Conversió a la penitència” després d’escoltar un sermó sobre sant Francesc d’Asís.
|
1265
|
Després de la il·luminació, Llull peregrina a Rocamador i Sant Jaume de Compostel·la (vinyetes 2a i 3a).
|
1265
|
En tornar de la peregrinació, Llull s’entrevista, segurament a Barcelona, amb sant Ramon de Penyafort, que li aconsella que estudiï no a París sinó a Mallorca. Compra un esclau moro i s’inicien nou anys de formació intel·lectual i lingüística.
|
1271-1274
|
Al final dels nou anys d’estudi, Llull escriu les seves primeres obres, la Lògica d’Algatzell i el Llibre de contemplació.
|
1274
|
Il·luminació de Randa i primera versió de l’Art (Art abreujada d’atrobar veritat) (primera vinyeta).
|
1275
|
Llull és cridat a Montpeller pel príncep Jaume i sotmet les seves obres a l’anàlisi d’un expert franciscà, que les aprova.
|
1276
|
El 17 d’octubre una butlla papal confirma la fundació del monestir de Miramar sufragada per Jaume II on tretze franciscans estudien àrab i l’Art.
|
1279-83
|
Probable viatge de reconeixement en terra d’infidels: Roma, nord d’Itàlia, imperi bizantí, Geòrgia, Terra Santa, Egipte, Barbaria (l’actual Líbia), regne de Granada i tornada a Perpinyà.
|
1283
|
A Montpeller Llull escriu la novel·la Blaquerna, i una reelaboració del seu sistema en l’Art demostrativa (segona versió de l’Art).
|
1287
|
Primera visita de Llull a la cort papal; no hi aconsegueix res a causa de la mort recent d’Honori IV.
|
1287-1289
|
Primera visita a París. S’entrevista amb el rei Felip IV el Bell; contactes amb Pere de Llemotges. Els primers intents d’ensenyança universitària fracassen (segona vinyeta). Redacció del Fèlix o Llibre de Meravelles.
|
1290
|
A Montpeller simplifica i reformula el seu sistema en l’Ars inventiva veritatis (tercera versió de l’Art); començament de l’Etapa Ternària del seu pensament. Rep una carta de recomanació del general dels Franciscans, Ramon Gaufredi, que l’autoritza a ensenyar als convents d’Itàlia.
|
1292
|
A Roma Llull (que ja té 60 anys) dedica al papa Nicolau IV la seva primera obra sobre la croada.
|
1293
|
Crisi psicològica a Gènova, té por d’anar a predicar i perdre la vida a mans dels infidels. Té una sèrie de visions d’on dedueix que, si entra en els dominicans, salvarà l’ànima, però la seva obra es perdrà, mentre que, si ingressa en els franciscans, la seva obra se salvarà, però ell perdrà la salvació. Finalment, viatja al nord d’Africa (a Tunis), on disputa amb els teòlegs musulmans. Ramon Llull és expulsat de Tunísia.
|
1294
|
Estada a Nàpols, amb visita ràpida a Mallorca i a Barcelona. Acaba la Taula general començada l’any anterior a Tunis, i fa una Petició a Celestí V; però, aquest, després de només cinc mesos, va abdicar del càrrec i es va dedicar a fer vida ermitana (ni més ni menys que Blanquerna, protagonista de la primera novel·la de Llull).
|
1295
|
Estada a Roma, on fa una Petició similar a Bonifaci VIII, nou papa elegit el desembre de l’any anterior. Escriu el Desconhort i comença l’Arbre de ciència (que acaba el primer d’abril de l’any següent).
|
1297-1299
|
Segona estada a París, on dedica als reis de França l’Arbre de filosofia d’amor. També hi escriu la Declaratio per modum dialogi edita contra aliquorum philosophorum opiniones, el Tractat d’astronomia i el Liber de geometria nova.
En aquesta època, aconsegueix reunir un petit grup de deixebles, entre els quals destaca el que serà el seu biògraf i continuador, Thomas Le Myésier. |
1299
|
Passa els darrers mesos de l’any a Barcelona, on dedica el Dictat de Ramon i el Llibre de oració a Jaume II d’Aragó, del qual Llull rep permís per predicar en totes les sinagogues i mesquites dels seus dominis.
|
1300-1301
|
Primera estada llarga a Mallorca després de molts anys. Escriu el Cant de Ramon.
|
1301-1302
|
Viatge a Xipre, Armènia Menor (costa del golf d’Iskenderun) i potser Jerusalem. Escriu la Rhetorica nova. Un criat i un clergue que l’acompanyaven l’emmetzinaren per assassinar-lo
|
1303-1305
|
Estades a Gènova i a Montpeller. Possible tercer viatge a París.
|
1305
|
A Montpeller escriu el Liber de ascensu et descensu intellectus i la seva obra política més important, el Liber de fine. A Barcelona durant l’estiu rep dues subvencions del rei. A l’octubre torna a Montpeller on és present a l’entrevista entre el nou papa Climent V i els reis d’Aragó i Mallorca. El 14 de novembre Llull assisteix a la coronació de Climent V a Lió, i adreça en va una petició a aquest papa. Comença la formulació definitiva del seu sistema, l’Ars generalis ultima.
|
1307
|
Segon viatge al Nord d’Africa, a Bugia, on Llull és empresonat durant sis mesos i finalment expulsat. Naufragi prop de Pisa.
|
1308
|
A Pisa escriu l’Art breu, acaba l’Ars generalis ultima, i torna a escriure l’obra començada a Bugia i perduda en el naufragi, la Disputatio Raymundi christiani et Homeri saraceni. Intents a Pisa i Gènova de promoure una croada. Llull té 75 anys. A Montpeller dedica a Climent V i Felip IV de França l’Ars Dei, una àmplia aplicació de l’Art a la teologia. Probable encontre de Llull i Arnau de Vilanova a Marsella.
|
1309
|
A Montpeller escriu una nova obra sobre la croada, el Liber de acquisitione Terrae sanctae, una carta a Jaume II d’Aragó, i una sèrie d’obres preparant el terreny per al proper viatge a la capital francesa.
|
1309-1311
|
Quarta i darrera estada a París, on escriu una trentena d’obres, la majoria de tema antiaverroista; en dedica set al rei. El 1310 40 mestres i batxillers en Arts i Medicina firmen un document aprovant l’Art breu, i Llull rep una carta de recomanació de Felip IV. El 1311 escriu el Liber natalis parvi pueri Jesu i el Liber lamentationis philosophiae, dicta la Vita coetanea, i rep una aprovació del canceller de la Universitat de París. Camí del Concili de Viena del Delfinat, redacta el poema Lo concili i l’opuscle en prosa, El fantàstic. Assisteix al concili de Viena fins a la primavera de l’any següent.
|
1312-1313
|
Passa per Montpeller (maig de 1312) camí de Mallorca, on escriu un cicle de 182 sermons i dicta testament (abril de 1313). Ja té uns 81 anys.
|
1313-1314
|
Estada a Messina.
|
1314-1315
|
Tercera missió al Nord d’Africa, altra vegada a Tunis. Dedica obres al soldà i manté correspondència amb Jaume II d’Aragó, a qui demana un franciscà que l’ajudi a traduir els seus escrits al llatí. Les seves darreres obres daten del desembre de 1315.
|
1316
|
Pel març o abans mor a Tunis, en el vaixell de tornada o a Mallorca mateix. Devia tenir uns 84 anys.
|
Miniatures de la Vita coetanea
Fonts:
- Qui és Ramon Llum? Centre de documentació Ramon Llull.