El passat 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, entre els discursos dels actes oficials (generalment avorrits i plens de paraules solemnes que amaguen la buidor mental dels que els pronuncien) se’n va colar un de més viu i expressiu. Màrius Serra, escriptor i periodista, va aprofitar la difusió que li oferia un acte que va ser transmès en directe TV3 –i al que assistien els més alts càrrecs del govern i de l’oposició– per dir la seva sense que ningú se’n pogués escapolir (sense que ningú pogués fer campana).
Va fer, doncs, un discurs que, tot i respectant els aspectes formals del gènere (text prèviament escrit, breu, ben articulat, pensat per ser llegit en veu alta davant d’un auditori i només en una ocasió concreta –ocasió que, a més a més, el defineix), era, al mateix temps, un article d’opinió amb humor (què és un palíndrom?) i carregat de crítica.
Us convido a veure’l i escoltar-lo des del primer enllaç que trobareu a sota; des del mateix lloc, us podreu descarregar un PDF amb el text íntegre per si el veu examinar amb més detall (exercici molt recomanable; tracteu d’aplicar-hi uns criteris d’anàlisi similars als que us he suggerit per a l’article del Benjamí Villoslada). Són menys de set minuts i, a més a més, us ajudarà a comprendre millor l’activitat que durem a terme dilluns.