La imatge de sota correspon a un panell de grans dimensions que es troba a la gran mesquita de Sultan Ahmed a Istambul (Turquia). A l’escrit del requadre en blau hi ha una explicació resumida de la religió de l’islam. Sota del requadre hi apareixen en forma d’esquema els principals profetes que Déu (Al·lâh) ha enviat per guiar a la humanitat, vint i cinc dels quals apareixen a l’Alcorà:
L’islam és la religió dels musulmans. La paraula “islam” no es refereix a cap persona, a cap tribu, ni a cap lloc geogràfic, sinó que es refereix a una manera de viure i d’entendre la vida, a una actitud.
Concretament, les paraules ‘islam‘ i ‘muslim‘ (musulmà /musulmana) es formen a partir de l’arrel S L M, la qual té el significat principal de ‘Pau‘ o ‘estar en pau‘.
I amb aquesta arrel es forma el bell nom de Déu “Al-Salam” (la Pau), i és pronunciada en la salutació musulmana “la pau sigui amb vosaltres” (as-salamu alaykum).
Però l’arrel S L M vol dir també ‘salut’ (estar sa), ‘seguretat’ (estar segur), ‘compleció’ (estar sencer o complet) i ‘Escala’.
La paraula ‘islam’, doncs, es pot traduir com a “pacificació”, “salvació”, “sanació” o “compleció”.
Per tant islam es pot definir com una actitud que porta a la pau, que serveix d’escala per arribar a la pau, a la salut, a la seguretat i a la compleció. I la persona que adopta o posa en pràctica aquesta actitud s’anomena musulmà / na (muslim).
Els termes “islam” i “musulmà” es refereixen així a una actitud que és universal i que ha estat present en tots els fundadors de les grans religions.
Aquesta actitud consisteix en la auto-submissió voluntària a Déu (Al·là). Per això a l’Alcorà es diu que no només Muhàmmad, sinó també els profetes anteriors, com Abraham, Moisès o Jesús entre d’altres ja eren musulmans, perquè tots ells tenien aquesta actitud.
També es pot dir que l’actitud de l’islam consisteix en una “harmonització amb la realitat”.
El següent article ho explica molt bé:
Sobre el significado de la palabra islam, article de J. Bellver
L’Alcorà segons els creients és l’últim llibre sagrat que Déu (Al·lâh) ha revelat a la humanitat. Els musulmans creuen que els llibres sagrats anteriors (els Vedes hindús, la Torà, l’Evangeli o els Salms entre d’altres) són també llibres sagrats; tots ells provenen d’un “llibre Mare” celeste anomenat ummu’l kitab, que s’ha anat revelant progressivament a la humanitat fins a concloure el procés amb l’Alcorà, el qual confirma els anteriors i aporta el missatge final per a tota la humanitat.
La diferència entre la Bíblia i l’Alcorà és que l’Alcorà és un sol llibre revelat a un sol profeta, i que es conserva paraula per paraula en la llengua original en què fou revelat, l’àrab.
Els creients que segueixen l’Alcorà creuen també que fou revelat directament per Déu (Al·lâh) a l’últim profeta de la humanitat, Muhàmmad, a través de l’àngel Gabriel. Segons explica la tradició fou a la cova de Hira, en el mont de la llum, a les afores de la Meca (Aràbia) on l’àngel Gabriel se li aparagué al profeta Muhàmmad i li ensenyà les primeres paraules de l’Alcorà.
La primera paraula que l’àngel Gabriel va dir al Profeta (p i b) va ser la paraula àrab iqra! que vol dir recita!
El procés de revelació començà l’any 610 i durà 23 anys. Durant aquest temps els diferents capítols (sures) anaven descendint en funció d’aconteixements que anaven succeïnt.
ESTRUCTURA DE L’ALCORÀ
Cada capítol de l’Alcorà es diu sura. L’Alcorà es composa de 114 sures, de més llargues a més curtes, i les últimes són les que els creients utilitzen en les seves oracions, junt a la primera, que és una curta sura de 7 versets (aya) i que es coneix com la Fâtiha, que és la obertura i síntesi del Llibre:
(Fâtiha): En el nom de Déu Únic, Al·là, el Compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós!
Lloat sigui Déu, Senyor de tot i de tots, Senyor de l’univers sencer (visible i invisible)
El Compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós
Amo i Senyor del dia del judici final, dia de la religió vertadera, dia del judici de la història.
A Tu sols servim. A Tu sols preguem. En Tu sols confiem. Tu sols ens salvaràs.
Guia’ns, mostra’ns el camí segur, el camí dels qui vols ajudar generosament, no dels qui t’han aïrat en contra seu, ni dels qui s’equivoquen.
(traducció de Míkel de Epalza)
L’Alcorà es divideix també en 30 parts iguals; cada una d’elles té unes 20 pàgines. Cada part es diu juz. L’Alcorà té un total de 30 juz, i durant el mes de Ramadà, si es pot, és recomanable llegir 1 juz diari.
Cada juz (part de 20 pàgines) es divideix en 2 hizb (d’unes 10 pàgines cada un).
L’ALCORÀ FONÈTIC O TRANSLITERAT:
Molts musulmans que segueixen l’Alcorà no saben llegir l’àrab (per exemple molts turcs, iranís, europeus, pakistanís, etc…). Per poder-lo recitar sense saber llegir l’àrab original existeix el què es coneix com transliteració: consisteix en escriure els sons originals però amb fonemes llatins. D’aquí surt l’Alcorà fonètic o transliterat.
Per exemple la Fâtiha, la primera sura, es pot recitar sense saber àrab llegint la seva transliteració:
Bismi Allâhi arrahmâni arrahîm
Alhamdu lillâhi rabbi alʿâlamîn
Arrahmâni arrahîm
Mâliki yawmiddîn
Iyyâka naʿbudu wa iyyâka nastaʿîn
Ihdinâ assirâta almustaqîm
Sirâta alladhîna an ʿamta ʿalayhim
ghayri almaghdûbi ʿalayhim walâ addâllîn
(amin)
Durant les nits del mes de Ramadà, a les mesquites de tot el món es fa la oració de Tarawih. Aquesta oració especial consta de 8 raka’a (4 cicles que es resen en grups de 2). I en aquesta oració s’acostuma a llegir l’Alcorà progressivament durant tot el mes de Ramadà.
El sentit del sofriment
Y ciertamente os pondremos a prueba por medio del peligro, del hambre, de la perdida de bienes, de vidas y de frutos [del trabajo]. Pero da buenas nuevas a los que son pacientes en la adversidad — que cuando les sucede una desgracia, dicen: “En verdad, de Dios somos y, ciertamente, a Él hemos de volver.” ¡Sobre ellos se derraman la gracia y las bendiciones de su Sustentador, y ellos son los que están en el camino recto!
(Alcorà 2:155 – 157) (traducció de M. Asad)
| NOMS A LA BÍBLIA | NOMS A L’ALCORÀ | LLIBRES REVELATS |
| ADAM | ADAM | |
| NOÈ | NUH | |
| ABRAHAM | IBRAHIM | LES “ANTIGUES PÀGINES” (podrien ser una part dels Vedes, però no és segur) |
| ISAAC | ISHAQ | |
| ISMAEL | ISMAIL | |
| JACOB / ISRAEL | YA’QUB / ISRAIL | |
| JOSEP (fill de Jacob, no el marit de Maria) | YÛSUF | |
| MOISÈS | MUSA | TORÀ / TAWRAT |
| AARÓ (germà de Moisès) | HARÛN |
| DAVID | DAUD | SALMS / ZABÛR |
| SALOMÓ (fill de David) | SULEYMAN (fill de Daud) | |
| JESÚS (fill de MARIA) | ‘ISA (fill de MARYAM) | EVANGELI / INJIL) |
| MUHÀMMAD | ALCORÀ / QUR’AN |
