El Departament d’Educació, conjuntament amb la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), promou del 21 al 26 de novembre la Setmana de la ciència amb l’objectiu fonamental de despertar i potenciar l’interès dels més joves vers la ciència i la tecnologia.
Aquesta iniciativa impulsa una vegada més el coneixement de la ciència entre els estudiants, mostrant la vessant humana del treball científic i tecnològic i donant suport a les futures vocacions científiques com a base per potenciar la recerca a Catalunya. Dins d’aquest marc s’organitza el Dia de la Ciència i una de les activitats és La ciència en primera persona. La xerrada, d’una durada aproximada de 90 minuts, permet divulgar un tema científic i posar a l’abast de l’alumnat la vida quotidiana, les anècdotes i les preocupacions dels científics i científiques .
El dimecres 23 de novembre, de 11.30 a 13h, tindran lloc simultàniament un centenar de xerrades-col·loqui a tot el territori adreçades a l’alumnat de 4t d’ESO i Batxillerat. Aquestes sessions aniran a càrrec d’investigadors i d’investigadores que explicaran la seva tasca, tant des del vessant científic com humà i s’organitzaran en l’àmbit de cada Servei Educatiu de Zona.
A la nostra zona es realitzarà la xerrada a la Sala d’actes del Consell Català de l’Esport (Institut Joaquim Blume) d’ Esplugues de Llobregat, de 11.30 h. a 13.30 h:
Economia, energia i natura, càrrec de Marcel Coderch
|
L’economia convencional suposa que és convenient i possible créixer exponencialment de manera continuada i, de fet, l’actual sistema econòmic, és a dir el capitalisme, si no creix no funciona. Per gairebé tot el ventall polític, el creixement econòmic és la millor recepta per resoldre tots els problemes socials, i quan, com ara, no es creix prou, tothom coincideix en que el primer problema a resoldre és el de retrobar el camí del creixement. El millor exponent d’aquest creixement continuat és el sistema financer que suposa que una determinada quantitat de diner, i la riquesa que aquesta simbolitza, pot créixer a una taxa d’interès compost multiplicant-se indefinidament en el decurs del temps.
A la natura, però, res no creix indefinidament, i la primera regla de l’ecologia és que els arbres no creixen fins tocar el cel perquè el món biofísic està fet de ecosistemes en equilibri evolutiu. Per tant, el sistema econòmic que hem construït viola una de les regles més elementals del sistema biofísic del que formem part i és, per tant, insostenible, gairebé per definició.
Aquesta contradicció fonamental entre el sistema biofísic i el sistema econòmic es manifestarà, segurament més d’hora que tard, en forma d’un increment constant dels costos energètics ja que, contràriament al que pensen els economistes, és l’energia i no les finances el motor de l’economia. Estem propers al pic de producció mundial de petroli i segurament que també de carbó, i no tenim substituts per les fonts energètiques fòssils que són les que avui cobreixen el 85% dels nostres consums.
Davant aquests fets, ens hem de platejar com fer evolucionar el sistema i la societat actual cap a la sostenibilitat energètica, econòmica i demogràfica. En aquest camí, disciplines com ara l’Economia Ecològica i moviments com el de Décroissance ens poden ser d’utilitat i cal anar-los coneixent i estudiant.
|
|
(Olot, 1953) es va doctorar en Enginyeria Elèctrica i Ciències Informàtiques per l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) després d’obtenir el títol d’Enginyer de Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya, de la qual n’és Professor Honorífic. Després d’una perllongada carrera en el món de l’empresa, actualment és membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya, secretari de l’Associació per a l’Estudi dels Recursos Energètics (AEREN-ASPO Spain) i vicepresident de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions. És analista del Real Instituto Elcano en assumptes de geoestratègia de l’energia, membre del capítol català del Club de Roma, i participa a diverses organitzacions no governamentals en defensa dels valors ecològics i mediambientals. Escriu sovint a revistes i diaris sobre assumptes de política energètica i és coautor del llibre El espejismo nuclear – Por qué la energía nuclear no es la solución, sino parte del problema; i de l’informe Un nuevo modelo energético para España, de la Fundación Ideas para el Progreso.
|
La inscripció de l’alumnat i el professorat acompanyant dels centres es farà via comunicació al Centre de Recursos Pedagògics, abans del 16 de novembre. Ho podeu fer per telèfon al 93 3718755 o per correu electrònic: crp-esplugues@xtec.cat. L’assignació dels participants es farà per rigorós ordre d’inscripció.
