CARME RAMILO MARTÍNEZ (mramilo@xtec.cat)

Quant a CARME RAMILO MARTÍNEZ (mramilo@xtec.cat)

Carme Ramilo Martínez (Campdevànol, 1971) Filologia Catalana, Universitat de Girona 1989-1994) Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) Societat Catalana de Llengua i Literatura Col·lectiu Pere Quart Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

Museu d’Història de Catalunya

La memòria d’un país

El Museu d’Història de Catalunya té per objecte exposar i difondre la història de Catalunya com a patrimoni col·lectiu, conservar els objectes que s’hi relacionen i enfortir la identificació dels ciutadans amb la història nacional. En compliment de les seves finalitats, el Museu d’Història de Catalunya s’articula com a museu narratiu, amb les funcions següents:

  • Acollir i conservar objectes relatius a la història de Catalunya com a suport de la narració històrica.
  • Promoure i organitzar activitats de difusió i promoció de la història de Catalunya i cooperar en la seva divulgació i estudi.

http://www.mhcat.net

Ricard Creus i Esther Boix, passió per la literatura, la pintura i la vida

 

 
Font: El blog de Jordi Cervera

 En Ricard Creus i l’Esther Boix són dues persones admirables que transmeten una vitalitat increïblement captivant.

Us recomano que us endinseu en la seva obra. Estic segura que també us encisarà.

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0020657

http://www.escriptors.cat/autors/creusr/

http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/FitxaAutors.asp?idregistre=1006

http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1433199

http://www.amicsmda.org/projectes.htm

Atlàntic

T’esveres, t’exaltes i crides mil renecs al cel.

Fingeixes calmar-te, però exhales fúria i ira,

persistint en el desig d’empassar-te aquell rocam.

Tot és gris al teu voltant.

                                                                        Sento fred i molt neguit.

Les gavines inquietes s’allunyen de tu; les barques

de vela acluquen els ulls i esperen calma i quietud,

amarrades en el port, expectant poder besar

novament la teva pell, tan humida i refrescant.

Muntanyes d’escuma colpegen, perdudes, atretes

pel vent, la costa del nord. Enmig de l’hivern, Atlàntic,

reclames el teu aliment: pescadors sens temor,

passejos marítims, arenys i sorrals.

                                                                        Tot és gris.

Carme Ramilo