Mòbils taques blanques
Tanco els ulls i recordo les mòbils taques blanques, acolorint, inquietes, amb bellesa,
el sòl del Parc. I un profund desig d’acostar-me a elles i acaronar-les em posseeix ara,
novament, com en aquells dies de repòs, però la veu dels savis o dels experimentats
em diu que no ho faci, que reprimeixi els meus instints més viscerals,
que les abraci només amb la mirada, a través de la distància,
absorvint el plaer que, ineludiblement, mirar-les em provoca.
El meu cos decideix frenar els impulsos. La meva ment continua amb la veu de l’infant
a dins que li murmura a cau d’orella, entremaliadament, però tendra, que m’hi acosti,
amb prudència, sense temor, fins que elles, hipnotitzades pel meu desig de tocar-les,
es rendeixin als meus dits i em regalin la seva majestuositat. Tanco els ulls i recordo…
Carme Ramilo i Martínez
A la bellesa captivadora de les oques del Parc Nou d’Olot