Tonucci i la Ciutat dels nens.

Francesco Tonucci ( Fano, 1941) també conegut amb el pseudònim “Frato“, es un pensador, psicopedagog i dibuixant italià. És autor de nombrosos llibres sobre el paper dels nens a l’ecosistema urbà i d’articles a revistes italianes i estrangeres.

Va realitzar estudis de pedagogia a la Universitat Catòlica del Sagrat Cor de Milà. Amb 28  anys va rebre una distinció en aquest camp i va començar a satiritzar la realitat de l’escola.

Va treballar com a mestre i al 1966 es va convertir en investigador de l’Institut Psicològic del Consell Nacional d’Investigació, del que més tard va presidir el Departament de Psicopedagogia, on va portar a terme un programa d’educació ambiental.

L’objectiu d’aquest programa és crear una base de dades  per als nens. Les seves investigacions es centren en el desenvolupament cognitiu dels nenes, el seu pensament, comportament i la relació entre la cognició dels nens i la metodologia educativa.

Al 1991 va portar a terme, al seu poble natal, el projecte de la Ciutat dels nens, el qual consistia en fer una ciutat el punt de referència de la qual fossin els nens. El projecte va tenir molt èxit i es va estendre a diferents punts del món.

Us animo a que feu una lectura al seu llibre.

tonucci-1la-ciudad-de-los-ninos

Psicomotricitat i hipotonia

La hipotonia es coneix com la disminució del to muscular de forma generalitzada o focalitzada. Aquesta normalment s’associa a un dèficit en el desenvolupament psicomotor i emocional. Aquest síndrome es caracteritza per la presència de postures anormals i poc habituals, així com una disminució general per aconseguir un to muscular òptim per a qualsevol forma de moviment.

Amb la intenció que aprofundiu sobre aquest concepte, us adjunto un article molt interessant en llengua anglesa:

http://es.wikipedia.org/wiki/Hipoton%C3%ADa

L’autisme infantil

Com a professionals de l’Educació infantil (TEI) és important que conegueu la importància d’aquest trastorn per a adquirir pautes per comprendre’l. L’autisme és la malaltia més comuna dins del grup dels trastorns del desenvolupament, conegut com a trastorns de l’espectre autista. Es caracteritza per una escassa interacció social, problemes en la comunicació verbal i no verbal, activitats i interessos greument limitats, inusuals i repetitius. Altres trastorns de l’espectre autista inclouen la síndrome d’Asperger, la síndrome de Rett, el trastorn desintegratiu infantil i el trastorn general del desenvolupament no especificat o atípic. Un de cada 155 nens presenten un trastorn de l’espectre autista. Els homes tenen quatre vegades més probabilitat de presentar-lo que les dones, però sovint aquestes el pateixen més severament que ells.

Degut a que un dels objectius de la LOE és introduir l’anglès als cicles formatius ja que potser, d’aquí a un temps estareu fent practiques en algun país de llengua anglesa, us proposo una lectura en anglès sobre l’autisme.

Sistema nerviós

El procés evolutiu dels infants és especialment important durantels primers anys de vida. Els canvis neurològics i les reorganitzacions cognitives seran la base del futur desenvolupament dels nostres infants.

Heu de saber que durant els primers anys de vida, el sistema nerviós de l’infant té una gran plasticitat, per això, com Tècniques en Educació Infantil haureu de ser molt sensibles a qualsevol canvi que detecteu en els nens i nenes.

Sistema sensorial

Durant els dos primers anys de vida, els infants coneixen el món a partir de la informació sensorial que els arriba. El dolç i salat, el caliu del contacte amb la pell de la mare, l’estimulació visual de colors i llums…tot un garbuig de sensacions que els nens experimenten amb sorpresa i alegria.

El desenvolupament sensorial és complexe, per tal d’entendre’l millor, us proposo fer una lectura per endinsar-nos en el coneixement dels sentits dels nens.

Teoria de les intel·ligències múltiples

El Model de les intel·ligències múltiples, va ser proposat el 1983 per Howard Gardner, psicòleg i professor nord-americà de la Universitat de Harvard, que va donar a conèixer al món els resultats del seu estudi. En aquest ell especificava que totes les persones tenien 7 tipus d’intel·ligència, que, si bé poden estar relacionats, determinen el comportament, la manera d’aprendre, captar, comprendre, entre altres, el món que els envolta. Era una crítica a la noció de que només existeix una intel·ligència única, que pot ser mesurada amb diferents instruments estàndards de psicometria (tests de Coeficient intel·lectual).
Per tal que anem practicant les nostres classes d’anglès, us proposo fer una altra lectura sobre intel.ligències múltiples en anglès, ànims!!!!

Els cent llenguatges de l’infant

mural
Però el cent existeix

L’ infant
és fet de cent.

L’ infant té
cent llengües
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar
de jugar i de parlar
cent, sempre cent
maneres d’ escoltar
de sorprendre, d’ estimar
cent alegries
per cantar i comprendre
cent maneres
de descobrir
cent maneres
d’ inventar
cent maneres
de somiar.
L’ infant té
cent llengües
( i encara cent, i cent, i cent)
però li’n roben noranta -nou.

L’ escola i la cultura
li separen el cap del cos.

Li diuen:
de pensar sense mans
de fer sense cap
d’ escoltar i de no parlar
de comprendre sense joia
d’ estimar i sorprendre’s
només per Pasqua i per Nadal.

Li diuen:
de descobrir el món que ja éxisteix
i de cent
li’n roben noranta – nou.

Li diuen
que el joc i la feina,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
el cel i la terra,
la raó i els somnis,
són coses
que no van plegades.

Li diuen en definitiva
que el cent no éxisteix.

L’ infant diu:
Però el cent existeix.

Loris Malaguzzi