Category Archives: General

Tonucci i la Ciutat dels nens.

Francesco Tonucci ( Fano, 1941) també conegut amb el pseudònim “Frato“, es un pensador, psicopedagog i dibuixant italià. És autor de nombrosos llibres sobre el paper dels nens a l’ecosistema urbà i d’articles a revistes italianes i estrangeres.

Va realitzar estudis de pedagogia a la Universitat Catòlica del Sagrat Cor de Milà. Amb 28  anys va rebre una distinció en aquest camp i va començar a satiritzar la realitat de l’escola.

Va treballar com a mestre i al 1966 es va convertir en investigador de l’Institut Psicològic del Consell Nacional d’Investigació, del que més tard va presidir el Departament de Psicopedagogia, on va portar a terme un programa d’educació ambiental.

L’objectiu d’aquest programa és crear una base de dades  per als nens. Les seves investigacions es centren en el desenvolupament cognitiu dels nenes, el seu pensament, comportament i la relació entre la cognició dels nens i la metodologia educativa.

Al 1991 va portar a terme, al seu poble natal, el projecte de la Ciutat dels nens, el qual consistia en fer una ciutat el punt de referència de la qual fossin els nens. El projecte va tenir molt èxit i es va estendre a diferents punts del món.

Us animo a que feu una lectura al seu llibre.

tonucci-1la-ciudad-de-los-ninos

Els cent llenguatges de l’infant

mural
Però el cent existeix

L’ infant
és fet de cent.

L’ infant té
cent llengües
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar
de jugar i de parlar
cent, sempre cent
maneres d’ escoltar
de sorprendre, d’ estimar
cent alegries
per cantar i comprendre
cent maneres
de descobrir
cent maneres
d’ inventar
cent maneres
de somiar.
L’ infant té
cent llengües
( i encara cent, i cent, i cent)
però li’n roben noranta -nou.

L’ escola i la cultura
li separen el cap del cos.

Li diuen:
de pensar sense mans
de fer sense cap
d’ escoltar i de no parlar
de comprendre sense joia
d’ estimar i sorprendre’s
només per Pasqua i per Nadal.

Li diuen:
de descobrir el món que ja éxisteix
i de cent
li’n roben noranta – nou.

Li diuen
que el joc i la feina,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
el cel i la terra,
la raó i els somnis,
són coses
que no van plegades.

Li diuen en definitiva
que el cent no éxisteix.

L’ infant diu:
Però el cent existeix.

Loris Malaguzzi