Sinapsis emocionals

Navegant per la xarxa he trobat aquest “pòster emocional” a partir de l’eina Glogster i m’ha fet gràcia posar-lo al bloc.

Amb el Glogster es poden fer uns pòsters personalitzats per la classe de forma senzilla i divertida.

Després de les festes nadalenques, amb la PDI treballem el conte “El sol i la lluna” que obtenim a partir de la base de dades d’Alexandria de l’Xtec.

Els nens/es de la classe en general parlaven sols de les joguines que els havien portat el Pare Noel/tió/reis, però era difícil que comentessin les emocions que van sentir amb aquests regals. Amb aquest conte volíem intentar aprofundir més en aquests altres aspectes del Nadal.

Crec que és molt escaient ja que tracta d’un nen que té moltes joguines, que no les comparteix, i a més les té totes desendreçades. Al final està trist i avorrit perquè els altres nens/es no volen jugar amb ell. Els seus pares també estan tristos, i el sol, la lluna i els animals del bosc també.

Finalment, ell se n’adona que així no està bé i decideix convidar als amics, compartir amb ells les joguines, i endreçar la seva habitació.

Tots s’ho passen molt bé, i mira content per la finestra com el sol, la lluna i els animals del bosc també estan alegres.

És un conte que tracta del valor de les joguines i de l’amistat relacionant-los amb les emocions. A més té activitats complementàries per la PDI que van agradar als nens/es de P3.  Així doncs, és un conte recomanable si voleu treballar aquests temes.
http://alexandria.xtec.cat/mod/data/view.php?rid=74

Avui hem fet el mural a la classe del Nadal. Cada nen/a ha punxat una estrella i l’ha penjat en el mural com si fos un cel estrellat.

Hem aprofitat aquesta activitat per parlar de les emocions de la següent manera:

Cada nen/a té una estrella dins seu, tot i que no la veiem, que la podem fer brillar amb molta o poca intensitat.

Quan estem contents fent coses bones, la fem brillar. Per exemple: quan ajudem a un company/a, als pares/avis/germans, quan els fem una abraçada, si intentem fer coses tots sols que ens ajuden a créixer, quan ens enfadem molt amb algun company/a i som capaços de no pegar-lo, respectar el torn de paraula encara que tinguem moltes ganes de parlar primer…

Als nens/es han participat motivats  i han escollit a quin indret del mural volien penjar la seva estrella. El més bonic ha sigut quan les hem tingut totes enganxades, ja que és un mural “únic” de la classe en el que tots hi han pogut col·laborar, amb les diferents mides (no totes estan punxades de la mateixa manera) i característiques.

Dimarts passat va venir a l’escola el Dr. Rafael Bisquerra a fer la xerrada “L’educació emocional: aprenentatge per a la vida”.
Rafael Bisquerra és catedràtic d’Orientació Psicopedagògica de la Facultat de Pedagogia a la U.B. i director del Màster en educació emocional i benestar.

Em va agradar molt poder-hi anar. És difícil resumir tot el que va dir, però us en faré 4 pinzellades perquè pugueu fer-vos-en una idea.

• JUSTIFICACIÓ DE L’EDUCACIÓ EMOCIONAL

Les emocions ens predisposen a actuar d’una manera determinada. Per exemple: la por ens pot fer fugir, i la ira lluitar, en funció de si ens identifiquem amb la persona dominant (el depredador) o la més dèbil (la presa).  La ira sols es veu frenada per la por. Són els dos pols que han format part de la base de la història de la humanitat. Per què no podem fer un canvi i basar la política de la societat en el respecte, tolerància…és a dir, en l’amor?

El principal problema del segle XXI serà la violència. Ho podem evitar si eduquem en la gestió/regulació de les emocions que ens condueixen a la violència: la ràbia. En un món ple de diversitat, el conflicte és inevitable (la violència sí que és evitable). Cal resoldre el conflicte a través d’una adequada regulació emocional que emprem per relacionar-nos (habilitats socials).

• EFECTES DE L’EDUCACIÓ EMOCIONAL

Desenvolupament de les competències emocionals: si no som conscients de les nostres pròpies emocions, no podrem tenir la capacitat de regular-les. Aspectes relacionats: el saber escoltar, l’empatia, l’ansietat, la puntualitat, el temps i les presses, legitimar les emocions, crear un clima emocional familiar i benestar, posar límits.

Regular les emocions vol dir moure’s per un equilibri entre la repressió i el descontrol.

Importància de l’aprenentatge per modelatge.

Si voleu saber-ne més coses, us adjunto l’enllaç d’una entrevista que li van fer al juliol i que es pot veure a la web de l’U.B.

http://www.ub.edu/web/ub/es/menu_eines/noticies/2011/Entrevistes/rafelbisquerra.html

Aquest vídeo no està relacionat amb les emocions a l’escola. El penjo per motius personals ja que em porta records de la meva infantesa. La sensació d’estar asseguda a la falda de l’avi i donar-li les instruccions perquè em seguís aquest joc. Pobre home, quina paciència que hi tenia… Em fa sentir emocions d’enyorança i alhora de felicitat.

També penso que és adient en aquests temps on s’acosta Nadal i els nens/es ens demanen joguines. A vegades, n’hi ha prou amb un tros de fil per buscar activitats engrescadores amb ells.

Educació emocional

M’agrada molt incloure aquest capítol del programa radiofònic “Eduqueu les critarues”, presentat per en Carles Capdevila. No solsament pel tema, ja que tracta el creixement emocional del nen, és a dir, com entendre la seva manera de ser, respectar els ritmes evolutius i educar-lo en diferents actituds com ara la frustració, satisfacció i la tolerància. Sinó també perquè sóc una fan fervent d’en Capdevila. El vaig conèixer a través del llibre “Criatura i companyia”, que em va “amenitzar” l’embaràs i el que això comportava com a mare novella. Després em vaig enganxar a l’Eduqueu, un programa fresc, planer però no superficial ja que tractava temes essencials i importants de la criança dels infants. També el vaig seguir a la televisió, amb el programa “Qui els va parir”, que se’m va fer curt, i ara em conformo a llegir-lo en el diari Ara o bé a seguir-lo pel twitter.

En fi,  si podeu, penso que val la pena que l’escolteu.  Entrevisten a la psicopedagoga familiar Arantxa Coca.  M’ha agradat especialment quan fa la introducció de l’educació i parla de l’esport, estic molt d’acord amb el que diu.

El portal “Solohijos.com”, periòdicament publica articles interessants relacionats amb l’educació dels nens/es.
Enguany n’ha editat un sobre l’expressió dels sentiments, redactat per la professora d’educació infantil i primària Carmen Herrera.

Us n’adjunto l’enllaç per si és del vostre interès:
http://www.solohijos.com/html/articulo.php?idart=24

Us penjo la presentació que hem fet amb les noies del grup del curs de formació “Recursos TAC i estratègies per a l’educació infantil” a través de l’xtec.
Espero que us agradi!

Consultant el bloc de la M.Teresa Abellan, http://blocs.xtec.cat/emocionat/ he vist que comentava el recurs de “les preguntes màgiques” de Manuel Segura, com a una eina útil per a solucionar conflictes a primària.

M’ha encuriosit saber de què es tractava, i navegant per la xarxa he trobat aquesta informació. L’adjunto perquè crec que val la pena fer-hi una ullada, és un bon material que penso que es pot adaptar a l’educació infantil.

Entrevista de la Vanguardia a Manuel Segura

Els he explicat als nens/es de la classe la “Història de la Tortuga” de l’Anna Carpena, però aprofitant que som la classe dels cargols he canviat el personatge per un cargol. En essència el missatge és el mateix, per aprendre a autocontrolar-se cal: parar-se, respirar a fons, pensar com em sento i què puc fer per solucionar el problema que tinc. Això la tortugueta, en el nostra cas el cargol, ho fa amagant-se dins la seva closca.

Després d’explicar-la, un dels nens m’ha dit que ell no ho pot fer perquè no té closca. Els he dit que encara que no tinguem closca, ens podem imaginar que en tenim una i fer els mateixos passos que fa el cargol. Aleshores hem utilitzat una joguina de plàstic que tenim a la classe en forma de closca (Bilibo) per escenificar el que fa el cargol, i un nen ha sortit de voluntari a provar-ho.

Des d’aleshores, ho hem practicat un parell de vegades més, aprofitant un conflicte puntual a la classe. Anirem veient com evoluciona i si es converteix en una eina útil per ajudar a gestionar l’autocontrol dels nens/es i a solucionar conflictes.

Adjunto la “Història de la tortuga” de l’Anna Carpena que vaig trobar en aquesta pàgina web:
http://blocs.xtec.cat/emocionat/contes
HISTÒRIA D’UNA TORTUGA

VET AQUÍ QUE UNA VEGADA HI HAVIA UNA TORTUGA PETITA QUE NO LI AGRADAVA L’ESCOLA. ES DEIA TORTUGUETA. ELLA EL QUE VOLIA ERA QUEDAR-SE A CASA O BÉ ANAR A VOLTAR TOT EL DIA PEL CARRER.LA TORTUGUETA PENSAVA QUE ERA MASSA DIFÍCIL PROVAR D’ESCRIURE, MASSA DIFÍCIL LLEGIR LLIBRES O FER MATEMÀTIQUES. LI AGRADAVA MOLESTAR ELS SEUS COMPANYS, PRENDRE’LS EL LLAPIS, AMAGAR ELS FULLS… NO LI AGRADAVA COMPARTIR I NO LI AGRADAVA ESCOLTAR ELS SEUS MESTRES. TROBAVA MASSA DIFÍCIL SEGUIR LES NORMES DE L’ESCOLA. TAMBÉ TROBAVA MASSA DIFÍCIL NO ENFADAR-SE.

CADA DIA LA TORTUGUETA ES DEIA A ELLA MATEIXA QUE INTENTARIA NO POSAR-SE EN PROBLEMES. PERÒ CADA DIA S’ENFADAVA, SE SENTIA FRUSTRADA I LLAVORS FEIA ALGUNA COSA QUE NO HAVIA DE FER I JA TENIA PROBLEMES. SENTIA COM SI NO TINGUÉS CONTROL SOBRE EL QUE FEIA.

LES ALTRES TORTUGUES NO VOLIEN JUGAR AMB ELLA I
LA TORTUGUETA ES VA COMENÇAR A SENTIR SOLA I DOLENTA.

UN DIA QUE LA TORTUGUETA SE SENTIA PITJOR QUE MAI ES VA TROBAR AMB LA TORTUGA MÉS GRAN I MÉS VELLA DEL SEU BARRI. ERA LA TORTUGA SÀVIA QUE TENIA MES DE 200 ANYS I SABIA MOLTES, MOLTES COSES. LA VELLA TORTUGA SÀVIA VA PREGUNTAR A LA TORTUGUETA:

– “TORTUGUETA, PER QUÈ ESTÀS TAN TRISTA?”
LA TORTUGUETA LI VA CONTESTAR FLUIXET, PERQUÈ ESTAVA UNA MICA VERGONYOSA DAVANT D’AQUELLA TORTUGA TAN VELLA I TAN SÀVIA

– “ÉS QUE TIN UN PROBLEMA MOLT GRAN. SEMPRE QUE ESTIC ENFADADA O FRUSTRADA NO EM PUC CONTROLAR. SEMPRE ESTIC AL MIG DE BARALLES I
EM SEMBLA QUE NINGÚ M’ESTIMA”

LA VELLA TORTUGA SÀVIA ERA MOLT AMABLE I VA VOLER AJUDAR
LA TORTUGUETA

–“MIRA –LI VA DIR- ET DIRÉ UN SECRET. LA SOLUCIÓ DELS TEUS PROBLEMES LA TENS TU. LA SOLUCIÓ ESTÀ AMB TU, VAGIS ON VAGIS”.

LA TORTUGUETA NO HO ENTENIA. – “ÉS LA TEVA CLOSCA, LA TEVA CLOSCA… ÉS PER AIXÒ QUE TENS UNA CLOSCA. SEMPRE QUE ESTIGUIS ENFADADA, O ET SENTIS FRUSRTADA O PREOCUPADA, TU EL QUE HAS DE FER ÉS ENTRAR DINS TEU” LA VELLA TORTUGA SÀVIA LI VA EXPLICAR ENCARA MÉS BÉ.- “QUAN SIGUIS DINS TEU, POTS SEGUIR AQUESTS PASSOS: Em dic a mi mateix/a:

“STOP”
Respiro fondo
Dic com em sento
Quin problema tinc.
– DESPRÉS DESCANSA FINS QUE ELS TEUS SENTIMENTS NO SIGUIN TAN FORTS, FINS QUE ET SENTIS CALMADA”

LA VELLA TORTUGA SÀVIA VA ENSENYAR A LA TORTUGUETA COM POSAR-SE DINS LA CLOSCA PER CALMAR-SE, TAL I COM ARA JO US ENSENYARÉ (MODELAR)

“HO VEIEU? FEU AIXÍ: CREUEU ELS BRAÇOS PER DAVANT DEL PIT, LLAVORS DIGUEU-VOS A VOSALTRES MATEIXOS STOP, DESPRÉS RESPIRO PROFUNDAMENT, DIC COM EM SENTO I QUIN PROBLEMA TINC.

LLAVORS LA VELLA TORTUGA SÀVIA VA DIR: “ARA JA HO SAPS,
LA PRÒXIMA VEGADA QUE TINGUIS PROBLEMES ENTRA DINS TEU I CALMA’T” A LA TORTUGUETA LI VA AGRADAR LA IDEA I HO VA VOLER PROVAR (“ARA HO PROVEM TOTS”)

L’ENDEMÀ, A L’ESCOLA, LA TORTUGUETA ESTAVA FENT FEINA QUAN UN COMPANY ES VA POSAR A MOLESTAR-LA. VA SENTIR COM ES COMENÇAVA A ENFADAR I JUST QUAN ANAVA A PEGAR-LO ES VA RECORDAR DEL QUE
LA VELLA SÀVIA TORTUGA LI HAVIA DIT.

LA TORTUGUETA SABIA QUE ESTAVA ENRABIADA I ES VA VOLER CONTROLAR, AIXÍ ÉS QUE VA POSAR ELS BRAÇOS, EL CAP I LES POTES DINS
LA CLOSCA.

LLAVORS ES VA DIR A ELLA MATEIXA “STOP”, VA RESPIRAR PROFUNDAMENT I VA DIR “ESTIC ENFADADA I ALGÚ M’ESTÀ MOLESTANT!”

LA TORTUGUETA ESTAVA CONTENTA DE VEURE QUE ERA AGRADABLE ESTAR DINS SEU, QUE S’HI ESTAVA BÉ. AVIAT ES VA SENTIR TRANQUIL.LA. QUAN VA SORTIR ES VA QUEDAR SORPRESA DE VEURE QUE LA SEVA MESTRA ESTAVA SOMRIENT. LI VA DIR QUE SE SENTIA MOLT ORGULLOSA D’ELLA.

AIXÒ, LA TORTUGUETA HO VA PRACTICAR UNA VEGADA I UNA ALTRA I UNA ALTRA, MOLTES VEGADES. SEMPRE QUE SENTIA QUE ALGUNA COSA
LA PREOCUPAVA, ES POSAVA DINS LA CLOSCA I ES CALMAVA. QUAN ALGÚ
LA PEGAVA O L’EMPIPAVA, O QUAN LA FEINA DE L’ESCOLA ERA MOLT DIFÍCIL PER ELLA, ANAVA DINS SEU I DESCANSAVA.
LA TORTUGUETA SE’N SENTIA MOLT ORGULLOSA.

DESPRÉS D’UNES SETMANES, LA TORTUGUETA VA DESCOBRIR QUE ALS SEUS AMICS ELS AGRADAVA JUGAR AMB ELLA I QUE LA FEINA LI SEMBLAVA MÉS FÀCIL. SE SENTIA FELIÇ.

LA TORTUGUETA MAI MÉS VA PENSAR QUE ERA DOLENTA.

Conte de l’Anna Carpena (Educació socioemocional)

Després d’uns mesos d’aplicar la tècnica de la tortuga, encara costa veure’n els resultats de forma evident, tot i que estic convençuda que els nens/es la van interioritzant.