Tornada a Barcelona

Bona tarda,

Aquest és el correu de comiat de l’Antàrtida, ja que demà m’ha de recollir el BIO Hespèrides per portar-me a la illa de Rey Jorge, on haure d’esperar per volar des d’aquí a Punta Arenas, on agafo un avió a Santiago de Xile, per volar de tornada a Barcelona, en resum, calculo arribar a Barcelona a finals d’aquesta setmana, tot dependrà de quan pugui sortir l’avió de Rey Jorge cap a Punta Arenas.

Fins aviat

Fede

Bahia Falsa i Punta Hannah

Bona tarda,

Amb aquest correu adjunto unes fotografies del detall de dos punts de Livingston, Bahia Falsa i Punta Hannah, on no s’acostuma a anar gaire sovint per la llunyania de la Base, que aquest any he tingut que visitar diverses vegades per uns projectes científics. Amb aquests dos llocs és particularment curiosa la disposició de la pingüinera, a llocs de difícil accés i allunyats de la platja, i com arriben a mar les llengües de la glacera.

Fins aviat, ara si que això s’acaba i en pocs dies ja inicio el viatge de tornada,

Frederic

bahia-falsa-detall-pinguinera

Paisatges de l’Antartida

Bona tarda,

Ja estem a diumenge i avui tinc poca feina, navegació de la nostra Base a la Base Búlgara per recollir i portar científics, encara que s’està fent pesada perquè en cada trajecte estem quedant (el metge que m’acompanya i jo) xops per l’aigua neu que cau i per la mar que aixeca els 20 nusos de vent que tenim, però s’havia de fer perquè dos d’aquests científics finalitzen el projecte d’estudi del permafrost demà i necessitaven acabar de repassar unes dades a la nostra base. Amb aquests dos correus adjunto unes fotografies que dibuixen el paisatge amb el que ens movem a aquesta illa, on destaquen aquest any la quantitat d’icebergs que hem pogut veure.

Fins aviat,

Fede

bae-2

Antartida i imatges d’animals

Bona tarda,

Avui tenim un altre dia perfecte per poder escriure correus, fer informes i plantejar la feina pendent amb els científics, ja que el temps ha tornar a empitjorar, com fa 10 dies, i és impossible fer feina a l’exterior dels mòduls de habitabilitat. Per qui continuo amb la feina habitual que ja he explicat, amb un extra diari que no s’havia fet mai, la recollida diària a primera hora del mati i tornada a ultima hora de la tarda d’un grup de 4 científics espanyols que tenim allotjats a la Base de Bulgària, per manca d’espai a la nostra, això implica el que segurament és el transport regular marítim de viatgers més austral de la terra (aquesta expressió és molt habitual per qui, ja que l’ Argentina i Xile sempre estan competint per tenir el protagonisme del qualsevol tema amb l’afegit que és el més austral del planeta), doncs amb el transport regular marítim de persones crec que de moment ens portem nosaltres el protagonisme, encara que avui ha estat impossible mantenir-ho, però això passa a les millors famílies.

A banda d’això, amb aquest 3 correus adjunto les fotografies dels animals habituals que trobem a diferents indrets de la illa Livingston (Badia Sud, Badi Falsa, Cubitera, Punta Hannah, Punta Ereby, Sally Rocks, Caleta Española), no són els únics que es poden trobar, però si els que habitualment tenim oportunitat de veure (Balena geperuda, Orques, Petrell, Corn Marí Antàrtic, Charran, Escua, Foca de Wedell, Foca Lleopard, Foca Elefant, Llop Marí, Pingüí Barbijo, Papua, Adelia i Rei)

Fins aviat,

Fede

balena-yubarta-1

Bon any nou 2010

Bon Any Nou,

Aprofito per explicar que he fet en aquests últims 10 dies, ja que avui tenim molt mal temps per poder fer feina a l’exterior (aquest és un bon lloc per apreciar el coneixem com a temperatura de sensació) amb una temperatura lleugerament inferior a la que teníem ahir (ara estem al voltant dels -12º) avui, a diferencia d’ahir, és força complicat suportar el fred a l’exterior (tenint bons equips, aquest any m’han equipat amb una armilla amb calefacció per sortir amb l’embarcació), ja que avui tenim humitat al 100%, vent de 35 nusos i nevant, amb un espai envoltat de parets de gel, és com estar a una nevera industrial amb un ventilador connectat.

Ja han passat les festes i per qui continuem amb l’activitat normal, que no aturem ni amb aquestes dates, ja que a la Base celebrem les festes com tothom, però no tenim la possibilitat de fer dies de festa ni caps de setmana habituals. Aquets últims dies he tingut molta feina i de diferents tipus, descarrega de material d’un vaixell rus (que ens ha substituït provisionalment al BIO Las Palmas que va tenir una avaria molt greu creuant el Drake al Nadal), transportar als companys de muntanya a diferents llocs de la illa per poder accedir a la glacera a fer mesures, transportar a investigadors a diferents punts per realitzar proves de transmissió de dades, portar uns geòlegs búlgars a realitzar recollida de mostres, assistir medicament diferents dies a un investigador de la base búlgara que va patir un accident de muntanya, amb una ferida oberta força profunda a la cama que es va infectar, i un altre que va tenir una caiguda amb la moto de neu, amb una forta contusió a la cadera (afortunadament tot dos evolucionen molt bé), mostrejos a mar per un projecte conjunt de diferents d’estacions antàrtiques que analitzen les aigües marines, …

Aquest és el nostre dia a dia a la base, però també val la pena comentar, molt per sobre, els objectius que es persegueixen amb la presencia a aquesta illa.

En primer lloc, l’objectiu geopolític, d’estar presents i participar de la gestió (mitjançant l’adhesió al Tractat Antàrtic) del continent Antàrtic, com l’únic territori del planeta sense població autòctona i no depenent de la sobirania de cap estat.

En segon lloc, l’objectiu científic, d’investigació en diferents camps, on l’element comú seria la necessitat de realitzar-la en aquest lloc del planeta per la mínima influencia humana o pel lloc geogràfic, situat en un dels pols del planeta. Els principals projectes científics que s’estan desenvolupant a la Base són l’estudi del geomagnetisme de la terra (una línia d’investigació referent a la funció d’aquest camp magnètic com a escut protector de la radiació solar i un altre línia per la variació, declinació i inclinació, de l’eix magnètic de la terra, d’aplicació a la navegació aèria i marítima), l’estudi de la ionosfera (la seva variació com a capa terrestre i l’aprofitament com canal de comunicacions, així com la influencia en les telecomunicacions per satèl·lit), l’estudi de l’evolució de la glacera a la illa Livingston (l’Antàrtida és un continent recobert de gel, al centre d’aquest es poden trobar gruixos de uns 6000 metres de gel acumulat, a la nostra illa tenim uns gruixos 500 metres), l’estudi de la biodiversitat, l’estudi de la climatologia global (aquí podem trobar testimonis històrics de l’evolució del clima del planeta i investigar sobre el procés de canvi climàtic actual), l’estudi meteorològic (es desenvolupen models de previsió meteorològica), …

Fins aviat,

Frederic

iceberg-badia

Nadal 2009. Arribada

mostrejos-a-mar

Bona tarda,

Tornem a començar, ja estic de nou a l’Antàrtida i comença una nova campanya d’un mes i mig per aquestes terres, aquesta vegada força més curta que les anteriors, ja que no podia continuar assumint en solitari la totalitat de la campanya, més de 5 mesos, per aquests motius l’any passat vaig ensenyar les particularitats de les feines a mar a un nou contractat de la UTM amb el qual combino ara les feines i ens fem els relleus.

Aquest any vaig sortir de Barcelona el dia 12 de desembre i el viatge ha estat també lleugerament diferent d’anys anteriors, per començar vaig volar a la població xilena de Punta Arenas, via Santiago de Xile, on vaig aprofitar per visitar la ciutat, ja que la sortida del vol a Punta Arenas era a ultima hora del dia, però va coincidir que era dia d’eleccions a la presidència de Xile (això implica que tots els comerços estiguin tancats i la prohibició total de vendre alcohol) en resum, la ciutat estava buida i la visita a la capital va ser molt descafeïnada.

El dia 14 de matinada ja estava a l’hotel de Punta Arenas i la previsió que tenia era volar el dia 15 des de Punta Arenes a la Base militar xilena Frei, situada a la illa de Rei Jorge de la península antàrtica, on em recull un vaixell de l’Armada espanyola per portar-me a la illa Livingston desprès de 12 hores de navegació. Doncs, com és habitual en aquestes latituds, la previsió no va servir de res i vaig haver de sortir dos dies mes tard, ja que creuar el Cabo d’Hornos i el Pas del Drake és molt complicat, encara que ho facis per l’aire (és un passadís amb un constant transit de borrasques del Pacific cap a l’Atlàntic i s’ha d’aprofitar la petita finestra que s’obre entre borrasca i borrasca que acostuma a ser de dos dies).

Aquests tres dies a Punta Arenes van ser gairebé idèntics, ja que havia de trucar a primera hora del matí a la persona que opera el vol, per confirmar si aquell dia podíem volar, la resposta negativa implicava estar pendent durant tot el matí per intentar-ho a la tarda i, si no podia ser, tornar a modificar al passaport el visat de la sortida del país pel dia següent (el tema passaport i Antàrtida té algunes complexitats que es resolen amb una mica de cintura, m’explico, el viatge des de l’Argentina o Xile a l’Antàrtida el fem directament per mar amb un vaixell de l’armada espanyola o per l’aire amb un vol especial, via la Base militar xilena Frei, per continuar amb el vaixell fins a la nostra Base a la illa Livingston, o sigui no passem per cap control duaner tradicional de sortida del país. Si a aquest fet li sumem que el continent antàrtic és l’únic lloc del planeta que no depèn de la sobirania de cap estat i, per tant, no s’ha de registrar cap entrada al passaport, podem tenir el problema de que a efectes formals del passaport no hagin sortit de l’estat i ens podem passar dels 3 mesos d’estada màxima o no poder entrar a un altre estat perquè formalment no tenim la sortida de l’anterior. Això es soluciona realitzant la sortida del país al passaport, però el problema el tenim amb les traves que posen per fer aquesta sortida les autoritats duaneres de qualsevol d’aquests dos estats, ja que tenen pendents unes reclamacions de sobirania sobre el territori antàrtic, per aquets motius entenen que no fem la sortida del seu territori quan anem a l’Antàrtida i es neguen a posar el segell de sortida al passaport).

Finalment el dia 17 de matinada vaig poder sortir de Punta Arenas i volar cap a la Base militar xilena Frei, on em recolliria el BIO Las Palmas per portar-me a la BAE on vaig arribar el dia 18 de matinada. A partir d’aquí, desprès de la benvinguda i dormir unes quantes hores, ja vaig començar la feina el mateix dia 18.

Aquests tres dies de feina a la Base han estat intensos, ja que ara mateix som únicament 8 tècnics, mal temps amb vent, neu i bras a mar i havia feina pendent de fer que implicava moviments amb l’embarcació. D’aquesta manera el primer dia vaig dedicar-lo a posar en marxa les embarcacions, ja que hi quedava feina pendent de solucionar per tenir-les operatives, el segon dia vam haver de fer un transvase de combustible a la Base una mica particular (el gasoil antàrtic que fem servir, com principal font d’energia, ens ho subministra el vaixell de l’armada mitjançant una manega que connectem del vaixell als dipòsits de la Base. Aquesta manega ha de passar per la superfície del mar i es veu exposada a la força del mar, vent i bras en superfície, per aquests motius tenim un protocol de prevenció que desaconsella realitzar aquesta maniobra amb circumstancies com intensitat de vent, mar o gel en superfície. Doncs aquest dia les condicions superaven molt aquests límits i necessitàvem omplir els dipòsits per passar les tres setmanes que trigarà aquest vaixell en tornar, per aquest motiu vam haver de fer servir una solució alternativa, consistent en carregar la meva embarcació amb un dipòsit rígid de 1000 litres i anar fent viatges del vaixell a la platja per omplir el mínim necessari per passar aquestes setmanes, en resum, una feina pesada i delicada però necessària). El dia d’avui ha estat més tranquil i l’he dedicat a preparar i fondejar una boia de mostreig al mig de la badia.

Fins aviat i bones festes,

Fede

Últims dies a l’Antartida. Preparant la tornada a casa.

Doncs això ja s’ha acabat i torno cap a casa, aquesta tarda ens recull (surto amb tres companys més, que com jo feien una mitja campanya, més breu de l’habitual, que incloïa preparar als nostres quatres relleus que són nous a la Base) el vaixell BIO Las Palmas i ens porta a l’illa Rei Jorge on hi ha una Base combinada de diferents països (Rússia, Xile, Argentina, …), esperem arribar el dilluns, per a poder embarcar a un Hèrcules de l’exèrcit Xilè amb destinació a Punta Arenas, Xile.

Aquesta sortida s’ha avançat 10 dies, tenia prevista la sortida el dia 20, per aprofitar poder sortir a avió (una nova experiència conèixer una Base combinada de diferents països, una illa nova i sobrevolar a un Hèrcules l’Antàrtida). D’aquesta manera podré arribar 10 dies abans a Barcelona, sempre que el temps no es compliqui més, ja que a l’Antàrtida el temps és com la cervesa, però a l’inrevés (mentre de cervesa les tens de bones i més bones, aquí el temps és dolent o molt dolent).

Quan torni a tenir accés a Internet, a l’arribada a Punta Arenas, escric un correu per a explicar que es el que faig, ja que el vol de tornada a Barcelona el tinc tancat per al dia 30 de desembre i haig de mirar quines alternatives de tornada tinc.

Una abraçada,

Fede

6/12/2008

 

foca-wedell-papua-y-elefantes.jpeg

PRIMERS DIES A L’ANTÀRTIDA

Bona nit, de nou,

Aquestes són les imatges de Port Williams (una base naval xilena del Canal del Beagle) i de l’Estret de Magallanes on vam fer escala pel temporal del Drake (aquest any les condicions han estat millor a la Base, en canvi, s’han complicat una mica al viatge).

Una abraçada,

Fede   28/11/2008

Bona nit!

Continuo amb les imatges d’aquesta campanya antàrtica, en aquest correu toca la setmana d’obertura (l’arribada a la Base, el mar de bras que vam tenir als pocs dies i d’una preciosa foca que ens va acompanyar durant aquests dies en la nostra platja) que ha resultat bastant més senzilla que la de l’any passat.

Una abraçada,

Frederic   30/11/2008

 

Continuació del correu anterior (aquesta nit estic inspirat i menys cansat que aquestes ultimes setmanes)!

Desprès de la setmana dedicada a l’obertura de la Base, la següent setmana vam començar amb la matèria especifica que ens correspon a cadascú, en el meu cas, les sortides amb les embarcacions, mostrejos a mar, cobertura de seguretat per mar als treballs a la glacera, maneig de la maquinaria pesada de la Base, … i portar una moto de neu a una llarga sortida que vam fer per la glacera fins a Sally Rock’s ( a les fotos es pot veure com les motos les portem encordades a les zones de risc per esquerdes a la glacera). Les imatges són d’aquesta sortida amb la moto i de la parella de pingüins barbijos de l’any passat que tornen a ser i torno a tenir cada dia al mòdul de nàutica.

Una abraçada i bona nit,

Frederic    30/11/2008

foca-en-playa-bae.jpeg

 

EL FEDE HA TORNAT A L’ANTÀRTIDA

Bona nit des de l’Antàrtida,

Ja tenim la Base operativa, amb tots els serveis en funcionament, aquest any ha estat més senzill que l’any passat, ja que hem trobat molta menys neu.

Explico, en diferents correus perquè tenim limitats a 250 Kb els correus entrants i sortints, com ha estat aquestes dues setmanes des de que vam sortir del Port de Punta Arenas.

Vam sortir amb el vaixell de l’Armada “BIO Las Palmas” el dissabte dia 09 de novembre a les 15:00 amb una previsió molt dolenta del Pas del Drake, aquesta previsió es va complir i quan vam sortir del Estret de Magallanes al Pacific vam trobar una forta maror que pujava cap a arbolada, com era molt complicat creuar el Drake d’aquesta manera ens vam refugiar a Port Williams (una Base naval de Xile al Canal del Beagle) i vam esperar a que millores una mica, d’aquesta manera vam conèixer aquest racó de la Terra del Foc de Xile.

Fede

amarrados-en-punta-arenasjpg.jpeg

EN FEDE HA VINGUT A LA NOSTRA CLASSE!

AVUI HEM CONEGUT AL FEDE.

HA ESTAT UNA ESTONA PLENA D’EMOCIONS: ALEGRIA, NERVIS, VERGONYA…

ENTRE TOTS I TOTES HEM EXPLICAT EL NOSTRE PROJECTE SOBRE ELS PINGÜINS. DESPRÉS HEM FET UN MUNT DE PREGUNTES INTERESSANTS AL FEDE I TOT I QUE JA SABÍEM MOLTES COSES SOBRE PINGÜINS, TAMBÉ HEM APRÈS COSES NOVES.

TENÍEM UN PETIT REGAL PEL FEDE, UNA FOTOGRAFIA DE GRUP I UNS DIBUIXOS FETS AMB MOLTA IL·LUSIÓ.

PERÒ EN FEDE ENS HA FET UN REGAL MOLT GRAN, VENIR A LA NOSTRA CLASSE I EXPLICAR-NOS LA SEVA AVENTURA AMB PINGÜINS DE VERITAT.

 

MOLTES GRÀCIES

collage.jpg

ELS PINGÜINS EMOCIONATS

ELS NENS I LES NENES DE LA CLASSE DELS PINGÜINS ESTEM EMOCIONATS I EMOCIONADES PERQUÈ EN FEDE ENS VINDRÀ A VISITAR AVIAT A L’ESCOLA.
ENTRE TOTS I TOTES HEM PREPARAT UNA ENTREVISTA AMB PREGUNTES MOLT INTERESSANTS.
– GUILLEM: ALGUNA VEGADA HAS VIST COM UNA FOCA ES MENJAVA UN PINGÜÍ?.
– JOEL: ELS PINGÜINS PASSEN FRED A L’ANTÀRTIDA?.
– BRIAN: HAS VIST PINGÜINS MENJANT PEIXOS A L’AIGUA?.
– EDGAR: HAS VIST UN OU D’UN PINGÜÍ? COM SÓN GRANS O PETITS?.
– SERGIO: I ALGUNA VEGADA HAS VIST UN PINGÜÍ SORTINT DE L’OU? HAS VIST UN POLLET DE PINGÜÍ?.
– SANDRA: ALGUNA VEGADA HAS VIST UN PINGÜÍ FENT UN NIU?.
– ABRIL: I HAS VIST PINGÜINS QUE FEIEN FORATS EN COMPTES DE NIUS?.
– ADRIÁN: I HAS VIST ALS PINGÜINS QUAN ESTAVEN DORMINT?.
– BRIAN: I A PINGÜINS AMB UN OU ENTRE LES POTES?.
– ROGER: ALGUNA VEGADA HAS VIST UN PINGÜÍ TOT BLANC?.
– EDGAR: HAS VIST PINGÜINS RELLISCANT AMB LA PANXA?.
– NORA: ALGUNA VEGADA HAS VIST COM LI ESTAVEN DONANT PEIX A UN POLLET?.
– VERÓNICA: HAS VIST PINGÜINS EN FILERA?.
– TOTS I TOTES: QUINES ESPÈCIES DE PINGÜINS HAS VIST?.
– POL: QUE MENJAVES TU A L’ANTÀRTIDA?.
– SERGIO: COM ERA LA TEVA VIDA A L’ANTÀRTIDA?.
– NORA: HAS PASSAT MOLT DE FRED? QUE ET POSAVES PER ABRIGAR-TE?.
– VERÓNICA: ON DORMIES?.
– TOTS I TOTES: QUAN VAS TRIGAR EN ARRIBAR A L’ANTÀRTIDA? QUINS TRANSPORTS VAS AGAFAR PER ANAR I TORNAR?.

TENIM MOLTES GANES DE QUE EL FEDE VINGUI I CONTESTI A TOTES LES NOSTRES PREGUNTES.

UN PETONET MOLT FORT FEDE

TANQUEM LA BASE

TANQUEM LA BASE I MARXEM!!!

AQUESTA TARDA DESMUNTEM TOTS ELS SISTEMES DE COMUNICACIONS (TELÈFON, FAX I CORREU ELECTRÒNIC) PER ESTAR PREPARATS PER A EMBARCAR AQUESTA NIT O DEMÀ. ESCRIC AQUEST CORREU AMB UNA BARREJA DE SENTIMENTS DE TRISTESA I ALEGRIA, DIFÍCILS D’EXPRESSAR AMB PARAULES, JA QUE HAN SIGUT QUATRE MESOS BONÍSSIMS D’EXPERIÈNCIES, PAISATGES, ANIMALS I PERSONES QUE NO PODRÉ OBLIDAR A LA VIDA I DELS QUE PRODUEIX UNA GRAN TRISTESA HAVER DE SEPARAR-SE, PERÒ TAMBÉ HAN SIGUT QUATRE MESOS FORA DE CASA SENSE LES PERSONES QUE VULL TENIR MOLT A PROP I PER LES QUE SENTO UNA IMMENSA ALEGRIA PER PODER TORNAR A VEURE’LS MOLT AVIAT.

EN RESUM, EM VAIG DE L’ANTÀRTIDA “MOLT FELIÇ” PER HAVER POGUT VIURE TANTES EXPERIÈNCIES, GAUDIR DE PAISATGES ESPECTACULARS, OBSERVAR ANIMALS ÚNICS I MOLT CURIOSOS AL SEU MITJÀ NATURAL I PER HAVER CONEGUT PERSONES ESTUPENDES, ENTRE ELS QUE HE FET MOLT BONS AMICS, A LA VEGADA QUE “MOLT CONTENT” PER TORNAR A CASA AMB LES PERSONES QUE VULL TENIR MOLT A PROP.

UN ABRAÇADA MOLT FORTA A TOTS

FEDE

A PUNT PER A LA TORNADA

 

BONA NIT COMPANYS I COMPANYES,
PER AQUÍ CONTINUEM MOLT BÉ I JA ESTIC A PUNT DE TORNAR A CASA!!!
DESPRÈS DEL QUE VAIG PODER VEURE AHIR (UN ALTRE SALT ESPECTACULAR D’UNA BALENA YUBARTA A 100 MTS DE LA LLANXA, QUAN NAVEGAVA PER RECUPERAR ELS TONELETS D’EMERGÈNCIA QUE TENÍEM REPARTITS EN DIFERENTS PUNTS, I 20 CADELLS DE LLOP MARÍ JUGANT EN SALLY ROCKS) SUMAT A LA SORTIDA NOCTURNA A LES 04:00 PER RECOLLIR UN TÈCNIC A 3 MN., DEL VAIXELL ARGENTI AMB EL QUE VENIA, ON VAIG PODER GAUDIR D’UNA NIT AMB ESTELS BONÍSSIMA (AQUÍ ÉS MOLT DIFÍCIL VEURE ESTELS PERQUÈ, PER UNA BANDA, TENIM POCS DIES I POQUES HORES NOCTURNES, I GAIREBÉ SEMPRE ESTA EL CEL ENNUVOLAT. AIXÍ, CREC QUE JA PUC TORNAR CAP A CASA SATISFET DESPRÈS DE LA FEINADA I MAL TEMPS QUE HEM TINGUT. A BANDA D’AIXÒ, ARA JA ESTEM RECOLLINT TOT EL MATERIAL PER TANCAR LA SETMANA VINENT, EMBARCAR AL BIO LAS PALMAS, FER UN PETIT RECORREGUT PER LES BASES PROPERES I, QUAN N’HI HAGI UNA FINESTRA DE BON TEMPS, CREUAR EL DRAKE I ARRIBAR A USHUAIA.

AMB ELS MAIL QUE HE ENVIAT HE INTENTAT EXPLICAR EL QUE HE FET A L’ANTÀRTIDA, PERÒ NO HE EXPLICAT LES FEINES DOMESTIQUES QUE ENS TOCA FER, PER PARELLES, A TOTS ELS QUE ESTEM A LA BASE, INCLOSOS CIENTÍFICS I PERIODISTES, UNA VEGADA A LA SETMANA I QUE ESTAN BATEJADES AMB EL CURIÓS NOM DE LES “CHINITAS”. AQUESTA RESPONSABILITAT ANTÀRTICA CONSISTEIX BÀSICAMENT EN ESCOMBRAR LA BASE I FER DE CAMBRERS DE MIGUEL (CUINER GALLEC DIVERTIT, XERRAIRE I GRAN COMPANY ESPECIALMENT DE LES FESTES) QUE M’HA TOCAT FER AMB EL JORDI TOSSES (TÈCNIC DE MUNTANYA DE GRAN PRESTIGI) AMB EL QUE VAIG FORMAR LA PARELLA, ANOMENADA, PER LA RESTA D’HABITANTS, DE “CHINITAS” TALIBANS PER LES NOSTRES PARTICULARS MANERES DE FER LA FEINA, I AMB EL PABLO CARRIL (MILITAR DEL GRUP D’OPERACIONS ESPECIALS I TÈCNIC DE MUNTANYA), AMB EL QUE VAIG FORMAR LA PARELLA, ESCOLLIDA PER LA RESTA D’HABITANTS, DE “CHINITAS CHUNGAS” O PITJORS “CHINITAS” DE LA HISTORIA DE LA BASE (VAN FER UN TEXT COMMEMORATIU DEL PREMI QUE VAM REBRE QUE ADJUNTO AMB UNES FOTOS DE L’EQUIP OFICIAL BAE QUE VA GUANYAR ELS PARTITS CONTRA L’EQUIP DE CIENTIFICS I L’EQUIP DEL BIO LAS PALMAS).UNA ABRAÇADA MOLT FORTA A TOTS I A TOTES,

FEDE

NOTICIAS DEPORTIVAS

Cuando falta poco para finalizar la campaña 2007/2008 ya hay claros ganadores en el concurso: CHINITA CHUNGA. Matemáticamente nadie les puede destronar. Son Fede “debuenrollito” Lopez y Pablo”dondevaesto” Carril los “¿esquefaltaalgo?”.

En las fotografías los emocionados ganadores del concurso cuyo motor Fede “debuenrollito” López ha llevado al neófito Pablo “dondevaesto” Carril, a la victoria, una victoria que a pesar del cambio de equipo de última hora ha sido clara.

Recordemos que Fede formaba un equipo devastador con Jordi “yopassotio”Tosas, “Las Chinitas Talibanes”, que causaron estragos en la mitad de la liga al no permitir a los rivales ni un solo servicio peor. De todas maneras con su nuevo equipo “ponmetulamesaqueyoestoyenelglaciar” Jordi Tosas perdío su oportunidad de ganar la premier league del chinismo, la madre de las ligas,” The Livingston Little Chinese Premier League”.

Recordaremos siempre con emoción las irritantes sobremesas que ambos jugadores nos han hecho pasar, las faltas cometidas en cada partido siempre señaladas por el arbitro oficial Miguel Angel “CG”Montes,de la altruista “Fundación para la Orientación y Nutrición de Indeseables de Livingston” (F.O.N.I.L).

En la entrega de premios los ganadores lloraron como niños mientras el publico jaleaba : ¡al rio con ellos!,prometiendo no hacerlo más y ser buenos chinitas el año que viene. Este humilde periodista deportivo lo duda mucho…


 
clip_image001.jpg

 


El arbitro Miguel Angel Montes comentando una jugada con su homologo luso Alñex “el perforadorportugues”n el la sede del F.O.N.I.L.
En la imagen Don Miguel Angel está relatando con su habitual estilo picarón el roce fácil que practican ambos jugadores cuando lavan (por decir algo) los platos.

 

 

clip_image003.jpg

Pablo “dondevaesto” Carril, emocionadísimo en la entrega de premios. Nunca creí que en mi primera liga pudiera llegar a hacerlo tan mal, Fede no sólo es un gran maestro ,me ha descubierto mi verdadera vocación.

clip_image002.jpg

Fede “debuenrollito” López conteniendo las lágrimas ante tan prolongado abucheo de su publico, después comentaría: cada año me emociono , pero este año con tantos cambios de equipo y competencia feroz de mi antiguo compañero en “las Chinitas talibanes” este triunfo me ha llegado al corazón.

equipo-de-futbol-oficial-bae.JPG

foto-oficial-bae.JPG

LA BALENA GEPERUDA

BONA NIT COMPANYS,

PER AQUÍ CONTINUEM MOLT BÉ, JA QUEDA POC PER TORNAR A CASA, JA PORTO MÉS DE TRES MESOS, PERÒ MOLT CONTENT PERQUÈ CADA DIA ÉS UNA SORPRESA I NO ET CANSES MAI D’AQUESTS PAISATGES, ENTRE ELLS UNA CASCADA A LA GLACERA, I D’AQUESTS ANIMALS, ENTRE ELLS UNES BALENES “JOROBADES” QUE VAIG PODER VEURE SALTANT I MENJANT, A DINS DE LA NOSTRA BADIA, AHIR QUAN TORNAVA DE FER UN VIATGE A LA BASE BÚLGARA.

AMB AQUEST EMAIL NO M’ENROTLLO MÉS PERQUÈ CREC QUE LES FOTOS EXPLIQUEN MOLT MÉS QUE EL QUE JO PUGUI EXPRESSAR AMB PARAULES.

UNA ABRAÇADA MOLT FORTA A TOTS,

FEDE

balena-jorobada-a-la-badia-1jpg.jpeg

 

ELS PINGÜINS DEL COSTAT DE LA BASE

HOLA RAÚL, ALBA, ROGER, GEMMA, GUILLEM, SARA, JOEL, POL, SANDRA, ABRIL, VERÒNICA, SERGIO, LLUÍS, NORA, AINHOA, EDGAR, ADRIÁN I BRIAN,

A MI TAMBÉ M’HA FET MOLTÍSSIMA IL·LUSIÓ LA VOSTRA CARTA I TINC MOLTES GANES DE PODER ANAR A LA VOSTRA CLASSE PER CONÈIXER-VOS A TOTS, SORT QUE JA QUEDA MOLT POC TEMPS!

ELS PINGÜINS QUE TENIM AL COSTAT DE LA BASE SÓN DE DIFERENTS ESPECIES, EN CONCRET TENIM 4 MOLT A PROP, EL PINGÜÍ BARBIJO, PINGÜÍ PAPUA, PINGÜÍ ADELIA I PINGÜÍ MACARONI, ELS DOS PRIMERS SÓN ELS MÉS NOMBROSOS I CURIOSOS, EN CANVI ELS ALTRES DOS SÓN MENYS I MÉS DIFÍCIL DE VEURE’LS. EN CONCRET, LES FOTOS DE LES PINGÜINERES QUE HABITUALMENT ENVIO SÓN DE BARBIJO I PAPUA, JA QUE ESTAN A LES PLATGES ON HABITUALMENT DESEMBARCO AMB L’EMBARCACIÓ (ENVIO UNES FOTOS DE LA ULTIMA SORTIDA QUE HE FET, LA PINGÜINERA ANOMENADA CALETA ARGENTINA ON ES VEU ELS BARBIJO I ELS PAPUA, ELS PODREU DISTINGIR PEL BEC, JA QUE ELS PAPUA TENEN UN COLOR TARONJA MOLT CARACTERÍSTIC). LA SETMANA VINENT HAIG D’ANAR A UNA PLATJA, PUNTA HANNA, ON ES TROBEN ELS MACARONI I ADELIA, I US ENVIARÉ FOTOS D’ELLS, MENTRESTANT SERIA INTERESSANT QUE VEIÉSSIU, SI NO LA HEU VIST ABANS, LA PEL·LÍCULA HAPPY FEET, JA QUE EN ELLA ES REPRESENTA FORÇA BÉ TOTS ELS PINGÜINS I FOQUES QUE TENIM PER QUI.

UN PETÓ MOLT FORT A TOTS,

FEDE

130208jpg.jpeg

PAPÀ I MAMÀ PINGÜÍ

HOLA FEDE,

ENS HA FET MOLTA IL·LUSIÓ LA TEVA CARTA I ENS HEM POSAT MOLT CONTENTS I CONTENTES QUAN VAM LLEGIR QUE VINDRÀS A LA NOSTRA CLASSE.

HEM VIST QUE ELS PINGÜINS QUE TENS AL COSTAT DE LA BASE FAN UN NIU PER COVAR ELS OUS. DE QUINA ESPÈCIE SÓN AQUESTS PINGÜINS?.

ELS PINGÜINS EMPERADORS POSAN ELS OUS MOLT LLUNY DE L’AIGUA PERQUÈ NO SE’LS MENGIN ELS SEUS ENEMICS. EL PAPÀ CUIDA DE L’OU I L’ESCALFA ENTRE LES SEVES POTES. LA MAMÀ SE’N VA A BUSCAR EL MENJAR I QUAN TORNA L’OU JA S’HA CONVERTIT EN UN POLLET DE PINGÜÍ. LES PARELLES DE PINGÜINS ES RECONEIXEN PEL SEU CANT. I NOSALTRES HEM FET UN JOC PER VEURE SI ENS PODIEM RECONÈIXER PER LA VEU. UNS FEIEM DE MAMÀ PINGÜÍ I D’ALTRES DE PAPÀ PINGÜÍ I AMB ELS ULLS TAPATS HAVIEM DE BUSCAR A LA NOSTRA PARELLA. HA ESTAT SÚPER DIVERTIT.

MOLTS PETONETS DE:

LA CLASSE DELS PINGÜINS

 

mama-i-papa-pingui.JPGparelles-de-pinguins-2.JPGparelles-de-pinguins.JPGpapa-pingui.JPG

 

LES ALTRES FEINES A LA BAE!!!

BONA NIT,

COM VA LA VIDA PER BARCELONA?

PER AQUI MOLT BÉ, AMB AQUEST EMAIL VULL EXPLICAR ALGUNES DE LES ALTRES FEINES QUE M’HAN TOCAT FER A LA BASE, JA QUE AMB EL REDUÏT GRUP DE TÈCNICS (ACTUALMENT SÓN 10) I ELS MÚLTIPLES I VARIATS PROJECTES QUE IMPLIQUEN MOVIMENTS EN LA GLACERA, EN LA BASE I A LA MAR FA NECESSARI ASSUMIR ALTRES RESPONSABILITATS.

LA PRODUCCIÓ D’AIGUA, AQUEST ÉS UNS DELS TEMES MÉS DELICATS I COMPLICATS QUE ENS VAM TROBAR A L’ARRIBADA, SUMADA A L’EXTRAORDINÀRIA ACUMULACIÓ DE NEU, JA QUE LA BASE S’ALIMENTA DE L’AIGUA PRODUÏDA PEL DESGEL I HABITUALMENT ES TROBA FÀCILMENT A UN RIEROL QUE FLUEIX A UNS 100 MTS DEL DIPÒSIT DE 6.000 LTS D’AIGUA, O SIGUI QUAN NO N’HI HA PROBLEMES ÉS TAN FÀCIL COM BOMBEJAR L’AIGUA CAPTADA DEL RIEROL. AQUEST ANY, NO HA ESTAT GAIRE SENZILL, JA QUE HAVIA UNA ACUMULACIÓ EXCEPCIONAL DE NEU I UNES TEMPERATURES CONSIDERABLEMENT MÉS BAIXES QUE FRENAVEN EL DESGEL (QUAN VAN COMENÇAR A PALEJAR NEU AL RIEROL VAM TROBAR UNA BASE DE GEL QUE VA TRIGAR MÉS D’UN MÉS EN LIQUAR) I, PER TANT, EL SUBMINISTRAMENT D’AIGUA.

D’AQUESTA MANERA, UNA VEGADA FINALITZADA LA COMPLICADA DESCARREGA DE TOT EL MATERIAL QUE VAM PORTAR, ENS VAM POSAR EN L’ESTABLIMENT DELS SERVEIS BASICS DE LA BASE (AIGUA, ENERGIA, ALIMENTS, RESIDUS, FOSA SÈPTICA, COMUNICACIONS PER VHF, HF I SATÈL·LIT, ASSISTÈNCIA MEDICA, VEHICLE, EMBARCACIONS, …) I VA SER EN AQUEST PUNT ON ENS VAM TROBAR AMB EL PROBLEMA DE L’AIGUA I SENSE SOLUCIONS DEFINITIVES PER A SOLUCIONAR-LO (SEMBLA SER QUE AQUESTA SITUACIÓ NO S’HAVIA PRODUÏT MAI I ENS UNS POCS DIES SEMPRE HAVIEN ACONSEGUIT LA CAPTACIÓ DE L’AIGUA PEL DESGEL). ÉS PREFERIBLE NO DETALLAR QUE IMPLICA NO TENIR AIGUA DE SERVEI (L’AIGUA POTABLE DE CONSUM LA TENÍEM ASSEGURADA AMB L’AIGUA EMBOTELLADA I LA “CERVESA”) NOMES COMENTAR QUE ÉS, COM A MÍNIM, UNA SITUACIÓ FORÇA INCOMODA, PER AQUEST MOTIU IMAGINO QUE ES VA AGUDITZAR L’ENGINY I, PER SOBRE DE TOT, LA PACIÈNCIA D’INSISTIR EN PRODUIR-LA. DONCS EN EL REPARTIMENT DE TREBALLS PER L’OBERTURA JO TENIA, LÒGICAMENT, LA RESPONSABILITAT DE PREPARAR LES EMBARCACIONS I EM VA TOCAR (IMAGINO QUE PER SER EL MÉS PROPER A L’AIGUA “DE MAR” DE LA BASE) OCUPAR-ME DEL TEMA AIGUA PER OMPLIR ELS 6.000 LTS DEL DIPÒSIT D’AIGUA DE SERVEIS I, SI PODIA, ELS 10.000 LTS DEL DIPÒSIT CONTRA INCENDIS. L’OPCIÓ TEÒRICAMENT MENYS COMPLICADA I MENYS RECOMANABLE, QUE VAM PLANTEJAR, EN CAS DE FRACASSAR AMB LA PRODUCCIÓ D’AIGUA DOLÇA, I QUE VAIG FER SERVIR PER OMPLIR EL DIPÒSIT CONTRA INCENDIS, ERA BOMBEJAR AIGUA DE MAR (PROBLEMES DE BOMBEIG PER L’ALÇADA DE LA BASE RESPECTE AL NIVELL DEL MAR, LA GRAN AMPLITUD DE LA MAREA DE 2,5 MTS EM VA COMPLICAR MOLTÍSSIM PREPARAR LA INSTAL·LACIÓ, LES BOMBES S’OBTURAVEN DE SORRA, NO ES PODEN FER SERVIR ELS ELECTRODOMÈSTICS, NO ES POT CUINAR, LES DUTXES NO SÓN NO SÓN EL MATEIX, CONTAMINACIÓ PER SAL DE TOT EL SISTEMA, …), EN CANVI, L’OPCIÓ MÉS COMPLICADA I MÉS RECOMANABLE ERA FONDRE LA NEU (ESTEM AL CONTINENT AMB MÉS DEL 80% DE LES RESERVES D’AIGUA DOLÇA DEL PLANETA, PERÒ AMB FORMA DE GEL) I AMB AQUESTA EM VAIG POSAR, COMBINANT-LA AMB EL BOMBEIG D’AIGUA DE MAR, PER OMPLIR EL DIPÒSIT CONTRA INCENDIS, I AMB MOLTA PACIÈNCIA. VAIG COMENÇAR OMPLINT DE NEU ELS 6 M3 DEL DIPÒSIT D’AIGUA I COL·LOCANT UNA RESISTÈNCIA DE 2000 W (DE LES QUE FEM SERVIR PER LA FOSA SÈPTICA, PERÒ NOVA), AQUEST SISTEMA NO VA FUNCIONAR, JA QUE ERA UNA NEU MOLT SECA I LA RESISTÈNCIA PERDIA EFICÀCIA AMB AQUEST TIPUS DE NEU. DAVANT D’AQUEST PRIMER FRACÀS, VAIG INSTAL·LAR A UN TONELET DE 60 LTS LA RESISTÈNCIA DE 2000 W (SUBJECTADA AMB UNS TIRANTS PER A NO CREMAR EL RECIPIENT DE PLÀSTIC) I VAIG ESCALFAR 20 LTS D’AIGUA, FOSA A UNA OLLA DE CUINA, A LA QUE ANAVA AFEGINT NEU, AQUEST SISTEMA EL VAIG MILLORAR AFEGINT UNA PETITA BOMBA D’ACHIQUE DE LES EMBARCACIONS PER A PROVOCAR UNA CIRCULACIÓ QUE FACILITES QUE LA NEU ES FONGUÉS I UNA ALTRA BOMBA MÉS GRAN PER BOMBEJAR L’AIGUA PRODUÏDA A LA CISTERNA PRINCIPAL. D’AQUESTA MANERA VAIG COMENÇAR A PRODUIR AIGUA EN PETITES QUANTITATS, PERÒ L’OBJECTIU ERA PODER DISSOLDRE ELS 6 M3 DE NEU QUE TENIA A DINS DE LA CISTERNA, PER AQUEST MOTIU VAIG ACCELERAR EL PROCÉS INJECTANT VAPOR D’AIGUA A LA CISTERNA (SIMULANT UNA MENA SE SAUNA AMB UNA LLANÇA DE VAPOR QUE EM VAN DEIXAR ELS TÈCNICS DE MUNTANYA) I FORÇANT LA CIRCULACIÓ D’AIGUA, A DINS DE LA CISTERNA, AMB UNA ALTRE BOMBA MÉS GRAN, FINS ACONSEGUIR UNS 1.000 LTS D’AIGUA AMB ELS QUE JA VAIG PODER FER SERVIR EL MATEIX MÈTODE QUE FEIA SERVIR, A PETITA ESCALA AL TONELET, A LA CISTERNA. QUAN VAM ACONSEGUIR TENIR 4.000 LTS D’AIGUA A LA CISTERNA, JA TENIA SUFICIENT AIGUA PER DISSOLDRE LA NEU AFEGIDA DIRECTAMENT UTILITZANT ÚNICAMENT LA CIRCULACIÓ FORÇADA DE LA BOMBA, O SIGUI, VA SER EL PUNT EN EL QUE ES VA INVERTIR L’ENERGIA NECESSÀRIA PER PRODUIR AIGUA I, AFEGINT DIÀRIAMENT UNA PALADA DE LA MANITOU (2 M3 APROXIMADAMENT), VAM PODER GAUDIR DE LA DESITJADA AIGUA DOLÇA.

TOT AQUEST PROCÉS VA DURAR UNS QUATRE DIES (ENTRE L’ESCEPTICISME D’UNS I L’AJUDA D’ALTRES) I ENS VA PERMETRE TENIR AIGUA EL MES I MIG QUE VA TRIGAR EN CIRCULAR L’AIGUA PEL RIEROL I SENSE “COLIFORMES”, DIC AIXÒ PERQUÈ QUAN VAM INICIAR LA CAPTACIÓ D’AIGUA DEL RIEROL ENS VA SORTIR ALS ANÀLISIS CONTAMINACIÓ PER COLIFORMES, FET QUE ENS OBLIGA A DESINFECTAR AQUESTA AIGUA.

UNA ALTRE FEINA, QUE HAIG DE RECONÈIXER QUE M’AGRADA’T MOLTÍSSIM, ÉS OPERAR LA MAQUINARIA PESADA DE LA BASE (MANITOU I TERRI) SÓN DOS MAQUINES EXTRAORDINÀRIES PER TREBALLAR EN AQUESTS TERRENYS. LA MANITOU ÉS UN GRAN VEHICLE TOT TERRENY EQUIPAT AMB UNA PODEROSA PLOMA AMB CONTROL TOTAL I INDEPENDENT SOBRE LES QUATRE RODES, EL TERRI ÉS UN VEHICLE ORUGA MÉS PETIT I MENYS POTENT QUE L’ANTERIOR, PERÒ NO N’HI HA TERRENY QUE SE LI RESISTEIXI I LA PLOMA ÉS MENYS POTENT, PERÒ AMB MÉS CAPACITAT DE MANIOBRA.

AQUEST MAIL M’HA SORTIT MOLT EXTENS PERÒ NO TENIA UNA ALTRA MANERA D’EXPLICAR TOTA L’HISTORIA DE L’AIGUA.

UNA ABRAÇADA MOLT FORTA A TOTS I A TOTES

FEDE (28-01-2008)

transport-a-las-palmasjpg.jpeg

BASE BULGARA

BONA TARDA COMPANYS I COMPANYES!!!

AQUESTS ÚLTIMS DIES M’HA TOCAT DONAR UN COP DE MÀ ALS VEÏNS DE LA BASE BÚLGARA, MOLT BONA GENT QUE MANTENEN I DESENVOLUPEN PROJECTES A LA SEVA BASE AMB POC RECURSOS PERÒ AMB MOLTA VOLUNTAT, BON HUMOR I MOLTA RAQUIA (UNA MENA D’AIGUARDENT DIFÍCIL D’EMPASSAR QUE EM TOCA COMPARTIR AMB ELLS CADA VEGADA QUE ENS VEIEM).

EL DIUMENGE VAIG HAVER D’ANAR (COMPLICADA LA NAVEGACIÓ FINS A LA SEVA BASE I LA TORNADA AMB EL FERIT, JA QUE EL MAR ESTAVA COMPLETAMENT RECOBERT DE GEL FLOTANT,BRASS) AMB EL NOSTRE METGE A LA BASE BÚLGARA PER EVACUAR PER MAR, A LA NOSTRA BASE, A UN GEOFÍSIC DE 60 ANYS(QUE HAVIA CAIGUT, A LES OBRES DE REMODELACIÓ QUE FAN A LA SEVA BASE, TRENCANT-SE UN PARELL DE COSTELLES I AMB LA SOSPITA QUE TINGUES ALGUNA LESIÓ INTERNA), QUE VAM TENIR DOS DIES EN OBSERVACIÓ FENT-LI PROVES FINS QUE ES VA DESCARTAR MÉS LESIONS, TORNANT-LO EL DIMARTS A LA SEVA BASE.

EL DIMECRES VAM GRAVAR UN REPORTATGE DE TV, QUE ESTA FENT LA SEXTA, AMB ELLS SOBRE LA VIDA A LA BASE I LES NOSTRES RELACIONS DE VEÏNATGE I COL·LABORACIÓ, VAM APROFITAR LA TROBADA PER PORTAR 4 CIENTÍFICS BÚLGARS FINS A SALLY ROCKS PER FER UN ESTUDI D’UNS DIES SOBRE PINGÜINS (MUNTEN UN PETIT CAMPAMENT A LA PLATJA).

EL DIJOUS VAIG ACOMPANYAR-LOS DE TORNADA DE CALETA ARGENTINA, ON HAVIEN ANAT AMB UNA PETITA EMBARCACIÓ A FER UN ESTUDI DE MINERALS I ON SE’LS VA CAURE A L’AIGUA (SENSE VESTIT DE SUPERVIVÈNCIA, JA QUE ELLS NO DISPOSEN) EL COMPONENT DE MONGÒLIA QUE AQUEST ANY PARTICIPA A LA SEVA CAMPANYA (QUIN FART DE RIURE QUAN ELLS T’EXPLIQUEN RIENT QUE EL DE MONGÒLIA SE’LS HA CAIGUT A L’AIGUA I NEDAVA COM A UN PINGÜÍ, EN COMPTES DE LA LÒGICA PREOCUPACIÓ PER UNA CAIGUDA A MAR AMB UNES TEMPERATURES PRÒXIMES A 0º).

EL DIVENDRES VAIG TORNAR A RECOLLIR-LOS AMB UNA MAR MOLT EMPRENYADA, JA QUE LES PREVISIONS PEL CAP DE SETMANA PINTAVEN PITJOR I NO VOLÍEM DEIXAR-LO PER AVUI I QUE EMPITJORES MOLT MÉS I FOS IMPOSSIBLE RECOLLIR-LOS.

DONCS TOTES AQUESTES EXPERIÈNCIES COMPARTIDES ES CELEBREN, AMB MÉS O MENYS PARTICIPACIÓ DELS AFECTATS, AMB UNA AMPOLLA DE RAQUIA QUE TASTO DE MANERA PRUDENT RESISTINT ELS SEUS OFERIMENTS D’UNA MICA MÉS.

UNA ABRAÇADA,

FEDE

evacuacion-base-bulgaria.JPG

CARTA DEL FEDE A LA CLASSE DELS PINGÜINS

BONA NIT RAÚL, ALBA, ROGER, GEMMA, GUILLEM, SARA, JOEL, POL, SANDRA, ABRIL, VERÒNICA, SERGIO, LLUÍS, NORA, AINHOA, EDGAR, ADRIÁN I BRIAN,

EN PRIMER LLOC, VULL DONAR-VOS LES GRACIES A TOTS VOSALTRES PEL MISSATGE QUE M’HEU ENVIAT I PER LA FOTOGRAFIA DELS ALUMNES DE LA MEVA CLASSE PREFERIDA, “ELS PINGÜINS DEL CEIP SANT CLIMENT”.

M’AGRADARIA MOLTÍSSIM QUE M’ENVIEU TOT EL QUE ESTEU APRENENT SOBRE ELS PINGÜINS I ACCEPTO LA INVITACIÓ A FER UNA VISITA QUAN TORNI DE L’ANTÀRTIDA.

ESTIC A LA VOSTRA DISPOSICIÓ PER TOT EL QUE US FACI FALTA PER DESENVOLUPAR EL PROJECTE SOBRE ELS PINGÜINS, AIXÍ QUE APROFITEU QUE ELS TINC TANT A PROP PER DEMANAR-ME TOT EL SIGUI NECESSARI.

MOLTS PETONS,

FEDE

CARTA AL FEDE DE LA CLASSE DELS PINGÜINS

HOLA FEDE,

SOM LA CLASSE DELS PINGÜINS DE L’ESCOLA DE SANT CLIMENT. MOLTES GRÀCIES PER ENVIAR-NOS TANTA INFORMACIÓ I TANTES FOTOGRÀFIES.
ENS HEM FET UNA FOTO PERQUÈ ENS CONEGUIS. A SANT CLIMENT NO PODEN VIURE ELS PINGÜINS I PER AIXÒ HEM FET DOS PINGÜINS AMB PLASTILINA.

ESTEM FENT UN PROJECTE SOBRE ELS PINGÜINS I UN ALTRE DIA T’ENVIAREM LES COSES QUE ESTEM APRENENT. QUAN TORNIS DE L’ANTÀRTIDA ENS AGRADARIA QUE ENS VINGUESSIS A VISITAR.

UN PETONET MOLT FORT DE:

SANDRA, SERGIO, VERÓNICA, GEMMA, LLUÍS, RAÚL,

AINHOA, POL, NORA, ABRIL, ROGER, GUILLEM, JOEL,

BRIAN, ADRIÁN, SARA, EDGAR, ALBA.

mascotes                                  Classe dels Pingüins

SOPAR DE NADAL A L’ANTARTIDA

Bona Nit,

Com és una Nit de Nadat a una Base antàrtica?, doncs en el context del nadal, una mica particular, però molt original. El menú espectacular amb llagosta de plat principal, molta beguda, bona companyia amb els companys de la Base bulgara i molt riure. A les 3 de la matinada, em va tocar sortir amb la llanxa per retornar a la seva Base als búlgars que vam convidar al sopar. Ha estat, per una banda, una experiència incomoda (estàvem calentets a la Base amb els regals que ens han enviat, música, cubates, xerrant i fent l’indi) però per altra banda, una experiència al·lucinant (cel mig fosc, muntanyes de color taronja, un munt d’icebergs espectaculars, mar moguda i una sensació d’estar fent alguna cosa única que et fa saborejar el que estàs vivint malgrat el fred, la humitat i haver de deixar la festa). Els companys s’enrotllaren i em van esperar a què tornès per prendre alguna copa més i ajudar-me a trincar la llanxa perquè per a avui ha entrat temporal. Avui és dia de nadal, dinar lleuger, molt de llit i moltes pel·lis per recuperar el cos

En resum això ha estat el Nadal antàrtic!

Que passeu un bon Cap d’Any,

Una abraçada molt fort a tots i petons a totes,

Fede 26-12-2007

cena-nochebuena.JPG

Presentació de diapositives

 

UNA HISTÒRIA DE PINGÜINS!!!


Ayer me quedé alucinado, me explico, tenía que salir por la tarde con la lancha para hacer unos muestreos de ctd y, como estaba subiendo la mar, y con ella la altura de la rompiente en la playa desde donde salgo, me acerque antes de que bajaran los científicos para ver la frecuencia con la que rompían las tres marías (aquí a veces son cuatro las olas especialmente grandes y con mucha fuerza que rompen en la playa), en ese rato observando la rompiente y fumando un cigarro me encuentro con que el pingüino papúa, que siempre esta chafardeando lo que hago (viene de una colonia que tengo a 50 mts de la base náutica), hace lo mismo que yo, es decir, estoy convencido que esta mirando la frecuencia y altura de las olas porque a los diez minutos de observación el bicho se mete en el agua justo en el instante que pasan tres olas importantes y calma por unos instantes, eso si, antes me mira y chof al agua. Lo mejor de esta historia es que cuando me toca salir a mi con la zodiac, con una rompiente importante, esperando para dar el grito a los dos científicos que me acompañan de dar el tirón para ganar fondo, subir yo, poner en marcha motor, que suban ellos y salir pitando antes de que lleguen las próximas marías veo al bicho mirando, interesado por toda la maniobra, por un momento pensé para mi  “no la cagues que me están mirando”, jajaja. En serio, estoy convencido que el bicho se metió en el agua cuando tocaba y que luego chafardeaba si nosotros éramos capaces de hacerlo también, esto o tengo mucha imaginación.

No me enrollo mas, un abrazo muy fuerte,

Fede 15-12-2007

pingui-papua2.jpg

PINGÜINERA CALETA ARGENTINA I BAHIA FALSA

Aquí teniu algunes fotos més de pingüins que tenim al costat de la Base i de l’última sortida que he fet amb les embarcacions. Intentaré fer una foto amb la parella de pingüins que tinc abonada i tafanejant sempre al costat de la base nàutica.

Una abraçada,

Fede 11-12-2007

varada-a-sally-rocks.JPG

“Projecció de diapositives”

 

PRIMERA SETMANA A L’ATLÀNTIDA

Per aqui encantat de la vida, és “durillo” però val la pena, ja que és una experiència única poder veure i viure tot el que estic fent aquí. Que faig exactament a l’Antàrtida? Doncs sóc el responsable de les expedicions científiques per mar i de seguretat de la Base, a banda a la segona meitat de la campanya també em toca ser el segon cap de la Base (més responsabilitat pel mateix sou, però no em puc queixar ni del sou ni de la feina). T’explico com ha estat la primera setmana des de que van sortir d’Ushuaia:

Vam sortir amb el vaixell de l’Armada BIO Las Palmas el dissabte dia 10 de novembre a les 19:00 amb una previsió acceptable del Pas de Drake (amb el seu famós Cabo de Hornos), aquesta previsió es va complir i les onades no van sobrepassar els 5 metres d’alçada. La navegació va ser de gairebé 3 dies i, 12 hores abans d’arribar al nostre destí, van poder començar a observar els primers icebergs.

L’ imatge de la Base, quan van arribar ja ens va fer intuir que aquest any l’obertura de aquesta instal·lació seria força dura, ja que estava totalment recoberta per un important gruix de neu (ha sigut un dels inicis de campanya més complicat per la quantitat de neu, fred i manca d’aigua que em tingut). Per aquests motius em necessitat gairebé 4 dies per poder posar en marxa tots els serveis que necessita la Base (aigua, energia, comunicacions, residus, vehicles, embarcacions, cuina, …) i poder proclamar-la oficialment oberta i operativa per rebre els científics.

El meu paper en tot aquest procés d’obertura ha sigut participar en la tasca general d’aconseguir posar tota aquesta instal·lació en marxa (amb un particular protagonisme en la producció d’aigua, ja que malgrat estar al continent amb el 80% de les reserves d’aigua dolça del planeta, aquesta està en forma de gel i neu i la BAE no disposa de maquinaria per produir aigua desfent la neu i gel, ja que fins ara no havien tingut gaires problemes per aprofitar l’aigua d’un rierol del desglaç que aquest any està completament glaçat. A partir d’aquest fet i davant l’alternativa d’haver de omplir el dipòsit amb aigua del mar, vaig proposar intentar-ho amb un sistema totalment rudimentari, del que ja enviaré fotos, que ha resultat efectiu i ens ha permès tenir avui 5.000 litres d’aigua dolça) i en la meva tasca particular, de la qual soc el responsable, de pertrechar les embarcacions i el mòdul de nàutica per poder preparar les pròximes expedicions amb els científics per mar, això sí sempre acompanyat d’una simpàtica pingüílla que comparteix amb mi totes les feines, ja que son animals summament curiosos, i d’un grup de 20 més que van passant de tant en tant a més d’una foca elefant immensa que avui s’ha posat sobre la rampa que tenim per desembarcar les embarcacions.

La jornada diària començà a les 08:00 fins a les 19:00, malgrat que a la practica fem algunes hores més, ja que aquí és difícil segregar el que és temps de feina del temps lliure. Som 12 tècnics (Cap de Base, 1 Tècnic Electronic, 2 Tècnics Informàtics, 3 Tècnics de muntanya, 1 Tècnic en medi ambient, 1 Metge, 1 Tècnic mecànic, 1 cuiner i jo mateix com a Tècnic de Nàutica i responsable de seguretat), d’aquests el Tècnic Electronic és el segon Cap de Base, en els primers dos mesos de campanya, lloc que ocuparé jo als següents dos mesos, fins al tancament de la BAE.

D’aquesta manera he passat la meva primera setmana a l’Antàrtida, a banda de mil petites experiencies que no crec que oblidi, t’adjunto algunes fotos

Frederic 2-12-2007

Bio Las Palmaspassejant-per-la-bae.JPGparella-pinguins.JPGpingui-barbijo.jpgpinguins-base-nautica.JPGpingui-papua.jpg

PINGÜINS XAFARDERS

Foto de mi ligue que al final ha encontrado una pareja de su tamaño (esta pareja de pinguinos me viene a visitar cada mañana al hangar de nautica a curiosear que es lo que estoy haciendo)

Fede 29-11-2007

fotos-personal-y-pinguinos.JPG

LA MEVA “PINGÜINILLA” FAVORITA

Bona tarda!!!

Aquí van unes fotos amb la meva pingüinilla favorita!

Una qüestió important, als correus que envieu no es poden adjuntar arxius pesats, ja que es col·lapsa el servidor de l’Inmarsat, per això no m’adjunteu a cap llista de grups i si voleu enviar algun arxiu que sigui petit.

Una abraçada a tots i a totes,

Fede 29-11-2007

pinguinilla.JPG

CLASSE DELS PINGÜINS

La classe dels pingüins es comunica amb l’Antàrtida.

Amb aquest bloc iniciem una col·laboració amb el Fede (responsable de les expedicions cientifiques per mar i de seguretat de la Base a l’Antàrtida), que ens anirà relatant en primera persona les seves experiències.

base.JPG

Atesa la dificultat de connectar-se a internet des de la base, els correus ens arriben via satèl·lit i els anirem publicant nosaltres directament al BLOC.