Bona tarda,
Aquest és el correu de comiat de l’Antàrtida, ja que demà m’ha de recollir el BIO Hespèrides per portar-me a la illa de Rey Jorge, on haure d’esperar per volar des d’aquí a Punta Arenas, on agafo un avió a Santiago de Xile, per volar de tornada a Barcelona, en resum, calculo arribar a Barcelona a finals d’aquesta setmana, tot dependrà de quan pugui sortir l’avió de Rey Jorge cap a Punta Arenas.
Fins aviat
Fede
Bona tarda,
Amb aquest correu adjunto unes fotografies del detall de dos punts de Livingston, Bahia Falsa i Punta Hannah, on no s’acostuma a anar gaire sovint per la llunyania de la Base, que aquest any he tingut que visitar diverses vegades per uns projectes científics. Amb aquests dos llocs és particularment curiosa la disposició de la pingüinera, a llocs de difícil accés i allunyats de la platja, i com arriben a mar les llengües de la glacera.
Fins aviat, ara si que això s’acaba i en pocs dies ja inicio el viatge de tornada,
Frederic
Bona tarda,
Ja estem a diumenge i avui tinc poca feina, navegació de la nostra Base a la Base Búlgara per recollir i portar científics, encara que s’està fent pesada perquè en cada trajecte estem quedant (el metge que m’acompanya i jo) xops per l’aigua neu que cau i per la mar que aixeca els 20 nusos de vent que tenim, però s’havia de fer perquè dos d’aquests científics finalitzen el projecte d’estudi del permafrost demà i necessitaven acabar de repassar unes dades a la nostra base. Amb aquests dos correus adjunto unes fotografies que dibuixen el paisatge amb el que ens movem a aquesta illa, on destaquen aquest any la quantitat d’icebergs que hem pogut veure.
Fins aviat,
Fede
Bona tarda,
Avui tenim un altre dia perfecte per poder escriure correus, fer informes i plantejar la feina pendent amb els científics, ja que el temps ha tornar a empitjorar, com fa 10 dies, i és impossible fer feina a l’exterior dels mòduls de habitabilitat. Per qui continuo amb la feina habitual que ja he explicat, amb un extra diari que no s’havia fet mai, la recollida diària a primera hora del mati i tornada a ultima hora de la tarda d’un grup de 4 científics espanyols que tenim allotjats a la Base de Bulgària, per manca d’espai a la nostra, això implica el que segurament és el transport regular marítim de viatgers més austral de la terra (aquesta expressió és molt habitual per qui, ja que l’ Argentina i Xile sempre estan competint per tenir el protagonisme del qualsevol tema amb l’afegit que és el més austral del planeta), doncs amb el transport regular marítim de persones crec que de moment ens portem nosaltres el protagonisme, encara que avui ha estat impossible mantenir-ho, però això passa a les millors famílies.
A banda d’això, amb aquest 3 correus adjunto les fotografies dels animals habituals que trobem a diferents indrets de la illa Livingston (Badia Sud, Badi Falsa, Cubitera, Punta Hannah, Punta Ereby, Sally Rocks, Caleta Española), no són els únics que es poden trobar, però si els que habitualment tenim oportunitat de veure (Balena geperuda, Orques, Petrell, Corn Marí Antàrtic, Charran, Escua, Foca de Wedell, Foca Lleopard, Foca Elefant, Llop Marí, Pingüí Barbijo, Papua, Adelia i Rei)
Fins aviat,
Fede
Bon Any Nou,
Aprofito per explicar que he fet en aquests últims 10 dies, ja que avui tenim molt mal temps per poder fer feina a l’exterior (aquest és un bon lloc per apreciar el coneixem com a temperatura de sensació) amb una temperatura lleugerament inferior a la que teníem ahir (ara estem al voltant dels -12º) avui, a diferencia d’ahir, és força complicat suportar el fred a l’exterior (tenint bons equips, aquest any m’han equipat amb una armilla amb calefacció per sortir amb l’embarcació), ja que avui tenim humitat al 100%, vent de 35 nusos i nevant, amb un espai envoltat de parets de gel, és com estar a una nevera industrial amb un ventilador connectat.
Ja han passat les festes i per qui continuem amb l’activitat normal, que no aturem ni amb aquestes dates, ja que a la Base celebrem les festes com tothom, però no tenim la possibilitat de fer dies de festa ni caps de setmana habituals. Aquets últims dies he tingut molta feina i de diferents tipus, descarrega de material d’un vaixell rus (que ens ha substituït provisionalment al BIO Las Palmas que va tenir una avaria molt greu creuant el Drake al Nadal), transportar als companys de muntanya a diferents llocs de la illa per poder accedir a la glacera a fer mesures, transportar a investigadors a diferents punts per realitzar proves de transmissió de dades, portar uns geòlegs búlgars a realitzar recollida de mostres, assistir medicament diferents dies a un investigador de la base búlgara que va patir un accident de muntanya, amb una ferida oberta força profunda a la cama que es va infectar, i un altre que va tenir una caiguda amb la moto de neu, amb una forta contusió a la cadera (afortunadament tot dos evolucionen molt bé), mostrejos a mar per un projecte conjunt de diferents d’estacions antàrtiques que analitzen les aigües marines, …
Aquest és el nostre dia a dia a la base, però també val la pena comentar, molt per sobre, els objectius que es persegueixen amb la presencia a aquesta illa.
En primer lloc, l’objectiu geopolític, d’estar presents i participar de la gestió (mitjançant l’adhesió al Tractat Antàrtic) del continent Antàrtic, com l’únic territori del planeta sense població autòctona i no depenent de la sobirania de cap estat.
En segon lloc, l’objectiu científic, d’investigació en diferents camps, on l’element comú seria la necessitat de realitzar-la en aquest lloc del planeta per la mínima influencia humana o pel lloc geogràfic, situat en un dels pols del planeta. Els principals projectes científics que s’estan desenvolupant a la Base són l’estudi del geomagnetisme de la terra (una línia d’investigació referent a la funció d’aquest camp magnètic com a escut protector de la radiació solar i un altre línia per la variació, declinació i inclinació, de l’eix magnètic de la terra, d’aplicació a la navegació aèria i marítima), l’estudi de la ionosfera (la seva variació com a capa terrestre i l’aprofitament com canal de comunicacions, així com la influencia en les telecomunicacions per satèl·lit), l’estudi de l’evolució de la glacera a la illa Livingston (l’Antàrtida és un continent recobert de gel, al centre d’aquest es poden trobar gruixos de uns 6000 metres de gel acumulat, a la nostra illa tenim uns gruixos 500 metres), l’estudi de la biodiversitat, l’estudi de la climatologia global (aquí podem trobar testimonis històrics de l’evolució del clima del planeta i investigar sobre el procés de canvi climàtic actual), l’estudi meteorològic (es desenvolupen models de previsió meteorològica), …
Fins aviat,
Frederic
Bona tarda,
Tornem a començar, ja estic de nou a l’Antàrtida i comença una nova campanya d’un mes i mig per aquestes terres, aquesta vegada força més curta que les anteriors, ja que no podia continuar assumint en solitari la totalitat de la campanya, més de 5 mesos, per aquests motius l’any passat vaig ensenyar les particularitats de les feines a mar a un nou contractat de la UTM amb el qual combino ara les feines i ens fem els relleus.
Aquest any vaig sortir de Barcelona el dia 12 de desembre i el viatge ha estat també lleugerament diferent d’anys anteriors, per començar vaig volar a la població xilena de Punta Arenas, via Santiago de Xile, on vaig aprofitar per visitar la ciutat, ja que la sortida del vol a Punta Arenas era a ultima hora del dia, però va coincidir que era dia d’eleccions a la presidència de Xile (això implica que tots els comerços estiguin tancats i la prohibició total de vendre alcohol) en resum, la ciutat estava buida i la visita a la capital va ser molt descafeïnada.
El dia 14 de matinada ja estava a l’hotel de Punta Arenas i la previsió que tenia era volar el dia 15 des de Punta Arenes a la Base militar xilena Frei, situada a la illa de Rei Jorge de la península antàrtica, on em recull un vaixell de l’Armada espanyola per portar-me a la illa Livingston desprès de 12 hores de navegació. Doncs, com és habitual en aquestes latituds, la previsió no va servir de res i vaig haver de sortir dos dies mes tard, ja que creuar el Cabo d’Hornos i el Pas del Drake és molt complicat, encara que ho facis per l’aire (és un passadís amb un constant transit de borrasques del Pacific cap a l’Atlàntic i s’ha d’aprofitar la petita finestra que s’obre entre borrasca i borrasca que acostuma a ser de dos dies).
Aquests tres dies a Punta Arenes van ser gairebé idèntics, ja que havia de trucar a primera hora del matí a la persona que opera el vol, per confirmar si aquell dia podíem volar, la resposta negativa implicava estar pendent durant tot el matí per intentar-ho a la tarda i, si no podia ser, tornar a modificar al passaport el visat de la sortida del país pel dia següent (el tema passaport i Antàrtida té algunes complexitats que es resolen amb una mica de cintura, m’explico, el viatge des de l’Argentina o Xile a l’Antàrtida el fem directament per mar amb un vaixell de l’armada espanyola o per l’aire amb un vol especial, via la Base militar xilena Frei, per continuar amb el vaixell fins a la nostra Base a la illa Livingston, o sigui no passem per cap control duaner tradicional de sortida del país. Si a aquest fet li sumem que el continent antàrtic és l’únic lloc del planeta que no depèn de la sobirania de cap estat i, per tant, no s’ha de registrar cap entrada al passaport, podem tenir el problema de que a efectes formals del passaport no hagin sortit de l’estat i ens podem passar dels 3 mesos d’estada màxima o no poder entrar a un altre estat perquè formalment no tenim la sortida de l’anterior. Això es soluciona realitzant la sortida del país al passaport, però el problema el tenim amb les traves que posen per fer aquesta sortida les autoritats duaneres de qualsevol d’aquests dos estats, ja que tenen pendents unes reclamacions de sobirania sobre el territori antàrtic, per aquets motius entenen que no fem la sortida del seu territori quan anem a l’Antàrtida i es neguen a posar el segell de sortida al passaport).
Finalment el dia 17 de matinada vaig poder sortir de Punta Arenas i volar cap a la Base militar xilena Frei, on em recolliria el BIO Las Palmas per portar-me a la BAE on vaig arribar el dia 18 de matinada. A partir d’aquí, desprès de la benvinguda i dormir unes quantes hores, ja vaig començar la feina el mateix dia 18.
Aquests tres dies de feina a la Base han estat intensos, ja que ara mateix som únicament 8 tècnics, mal temps amb vent, neu i bras a mar i havia feina pendent de fer que implicava moviments amb l’embarcació. D’aquesta manera el primer dia vaig dedicar-lo a posar en marxa les embarcacions, ja que hi quedava feina pendent de solucionar per tenir-les operatives, el segon dia vam haver de fer un transvase de combustible a la Base una mica particular (el gasoil antàrtic que fem servir, com principal font d’energia, ens ho subministra el vaixell de l’armada mitjançant una manega que connectem del vaixell als dipòsits de la Base. Aquesta manega ha de passar per la superfície del mar i es veu exposada a la força del mar, vent i bras en superfície, per aquests motius tenim un protocol de prevenció que desaconsella realitzar aquesta maniobra amb circumstancies com intensitat de vent, mar o gel en superfície. Doncs aquest dia les condicions superaven molt aquests límits i necessitàvem omplir els dipòsits per passar les tres setmanes que trigarà aquest vaixell en tornar, per aquest motiu vam haver de fer servir una solució alternativa, consistent en carregar la meva embarcació amb un dipòsit rígid de 1000 litres i anar fent viatges del vaixell a la platja per omplir el mínim necessari per passar aquestes setmanes, en resum, una feina pesada i delicada però necessària). El dia d’avui ha estat més tranquil i l’he dedicat a preparar i fondejar una boia de mostreig al mig de la badia.
Fins aviat i bones festes,
Fede
Doncs això ja s’ha acabat i torno cap a casa, aquesta tarda ens recull (surto amb tres companys més, que com jo feien una mitja campanya, més breu de l’habitual, que incloïa preparar als nostres quatres relleus que són nous a la Base) el vaixell BIO Las Palmas i ens porta a l’illa Rei Jorge on hi ha una Base combinada de diferents països (Rússia, Xile, Argentina, …), esperem arribar el dilluns, per a poder embarcar a un Hèrcules de l’exèrcit Xilè amb destinació a Punta Arenas, Xile.
Aquesta sortida s’ha avançat 10 dies, tenia prevista la sortida el dia 20, per aprofitar poder sortir a avió (una nova experiència conèixer una Base combinada de diferents països, una illa nova i sobrevolar a un Hèrcules l’Antàrtida). D’aquesta manera podré arribar 10 dies abans a Barcelona, sempre que el temps no es compliqui més, ja que a l’Antàrtida el temps és com la cervesa, però a l’inrevés (mentre de cervesa les tens de bones i més bones, aquí el temps és dolent o molt dolent).
Quan torni a tenir accés a Internet, a l’arribada a Punta Arenas, escric un correu per a explicar que es el que faig, ja que el vol de tornada a Barcelona el tinc tancat per al dia 30 de desembre i haig de mirar quines alternatives de tornada tinc.
Una abraçada,
Fede
6/12/2008
Bona nit, de nou,
Aquestes són les imatges de Port Williams (una base naval xilena del Canal del Beagle) i de l’Estret de Magallanes on vam fer escala pel temporal del Drake (aquest any les condicions han estat millor a la Base, en canvi, s’han complicat una mica al viatge).
Una abraçada,
Fede 28/11/2008
Bona nit!
Continuo amb les imatges d’aquesta campanya antàrtica, en aquest correu toca la setmana d’obertura (l’arribada a la Base, el mar de bras que vam tenir als pocs dies i d’una preciosa foca que ens va acompanyar durant aquests dies en la nostra platja) que ha resultat bastant més senzilla que la de l’any passat.
Una abraçada,
Frederic 30/11/2008
Continuació del correu anterior (aquesta nit estic inspirat i menys cansat que aquestes ultimes setmanes)!
Desprès de la setmana dedicada a l’obertura de la Base, la següent setmana vam començar amb la matèria especifica que ens correspon a cadascú, en el meu cas, les sortides amb les embarcacions, mostrejos a mar, cobertura de seguretat per mar als treballs a la glacera, maneig de la maquinaria pesada de la Base, … i portar una moto de neu a una llarga sortida que vam fer per la glacera fins a Sally Rock’s ( a les fotos es pot veure com les motos les portem encordades a les zones de risc per esquerdes a la glacera). Les imatges són d’aquesta sortida amb la moto i de la parella de pingüins barbijos de l’any passat que tornen a ser i torno a tenir cada dia al mòdul de nàutica.
Una abraçada i bona nit,
Frederic 30/11/2008
Bona nit des de l’Antàrtida,
Ja tenim la Base operativa, amb tots els serveis en funcionament, aquest any ha estat més senzill que l’any passat, ja que hem trobat molta menys neu.
Explico, en diferents correus perquè tenim limitats a 250 Kb els correus entrants i sortints, com ha estat aquestes dues setmanes des de que vam sortir del Port de Punta Arenas.
Vam sortir amb el vaixell de l’Armada “BIO Las Palmas” el dissabte dia 09 de novembre a les 15:00 amb una previsió molt dolenta del Pas del Drake, aquesta previsió es va complir i quan vam sortir del Estret de Magallanes al Pacific vam trobar una forta maror que pujava cap a arbolada, com era molt complicat creuar el Drake d’aquesta manera ens vam refugiar a Port Williams (una Base naval de Xile al Canal del Beagle) i vam esperar a que millores una mica, d’aquesta manera vam conèixer aquest racó de la Terra del Foc de Xile.
Fede
