Per aqui encantat de la vida, és “durillo” però val la pena, ja que és una experiència única poder veure i viure tot el que estic fent aquí. Que faig exactament a l’Antàrtida? Doncs sóc el responsable de les expedicions científiques per mar i de seguretat de la Base, a banda a la segona meitat de la campanya també em toca ser el segon cap de la Base (més responsabilitat pel mateix sou, però no em puc queixar ni del sou ni de la feina). T’explico com ha estat la primera setmana des de que van sortir d’Ushuaia:

Vam sortir amb el vaixell de l’Armada BIO Las Palmas el dissabte dia 10 de novembre a les 19:00 amb una previsió acceptable del Pas de Drake (amb el seu famós Cabo de Hornos), aquesta previsió es va complir i les onades no van sobrepassar els 5 metres d’alçada. La navegació va ser de gairebé 3 dies i, 12 hores abans d’arribar al nostre destí, van poder començar a observar els primers icebergs.

L’ imatge de la Base, quan van arribar ja ens va fer intuir que aquest any l’obertura de aquesta instal·lació seria força dura, ja que estava totalment recoberta per un important gruix de neu (ha sigut un dels inicis de campanya més complicat per la quantitat de neu, fred i manca d’aigua que em tingut). Per aquests motius em necessitat gairebé 4 dies per poder posar en marxa tots els serveis que necessita la Base (aigua, energia, comunicacions, residus, vehicles, embarcacions, cuina, …) i poder proclamar-la oficialment oberta i operativa per rebre els científics.

El meu paper en tot aquest procés d’obertura ha sigut participar en la tasca general d’aconseguir posar tota aquesta instal·lació en marxa (amb un particular protagonisme en la producció d’aigua, ja que malgrat estar al continent amb el 80% de les reserves d’aigua dolça del planeta, aquesta està en forma de gel i neu i la BAE no disposa de maquinaria per produir aigua desfent la neu i gel, ja que fins ara no havien tingut gaires problemes per aprofitar l’aigua d’un rierol del desglaç que aquest any està completament glaçat. A partir d’aquest fet i davant l’alternativa d’haver de omplir el dipòsit amb aigua del mar, vaig proposar intentar-ho amb un sistema totalment rudimentari, del que ja enviaré fotos, que ha resultat efectiu i ens ha permès tenir avui 5.000 litres d’aigua dolça) i en la meva tasca particular, de la qual soc el responsable, de pertrechar les embarcacions i el mòdul de nàutica per poder preparar les pròximes expedicions amb els científics per mar, això sí sempre acompanyat d’una simpàtica pingüílla que comparteix amb mi totes les feines, ja que son animals summament curiosos, i d’un grup de 20 més que van passant de tant en tant a més d’una foca elefant immensa que avui s’ha posat sobre la rampa que tenim per desembarcar les embarcacions.

La jornada diària començà a les 08:00 fins a les 19:00, malgrat que a la practica fem algunes hores més, ja que aquí és difícil segregar el que és temps de feina del temps lliure. Som 12 tècnics (Cap de Base, 1 Tècnic Electronic, 2 Tècnics Informàtics, 3 Tècnics de muntanya, 1 Tècnic en medi ambient, 1 Metge, 1 Tècnic mecànic, 1 cuiner i jo mateix com a Tècnic de Nàutica i responsable de seguretat), d’aquests el Tècnic Electronic és el segon Cap de Base, en els primers dos mesos de campanya, lloc que ocuparé jo als següents dos mesos, fins al tancament de la BAE.

D’aquesta manera he passat la meva primera setmana a l’Antàrtida, a banda de mil petites experiencies que no crec que oblidi, t’adjunto algunes fotos

Frederic 2-12-2007