Hem vist el curt en pantalla gran!
El dimarts dia 26 de maig vam anar a l’Institut Francès de Barcelona a presentar el nostre curt i a veure els curts d’altres centres.
La jornada va ser molt interessant i creiem que el nostre curt va agradar als assistents.
Aquí teniu la presentació que vam fer (més o menys):
El nostre taller de Cinema en Curs ha estat un taller en el que hem participat alumnes de 1r de batxillerat de l’IES Can Puig de Sant Pere de Ribes i alumnes de cinquè i sisè del CEIP Riera de Ribes. La feina conjunta entre grans i petits (no tant petits) ha estat molt interessant i tots hem après molt.
Al principi, les normes que ens venien donades ens van semblar complicades: hi havia d’haver un canvi d’estat d’ànim i, per tant de color, dos o més personatges presents en aquell moment, dos desplaçaments i, en el nostre cas, dos protagonistes de diferents edats.
Després de tenir totes les normes clares, vam definir els personatges, amb el caràcter i la personalitat. El protagonista és en Miquel, té entre 10 i 12 anys, és extravertit, llest, intel·ligent, li agrada l’escola però sempre està a la lluna, li agradaria ser informàtic, es distreu fàcilment, és meticulós, té idees de bomber, té amics, li agraden les llaminadures, és una mica insegur, li preocupa el que pensa l’altra gent, té un amic que sempre porta a terme les seves idees perquè ell no s’atreveix i va al seu rotllo.
Després vam pensar en la noia: extravertida, tranquil·la, sempre diu el que pensa, també és golafre, li agraden les llaminadures, és rebel, és perfeccionista, fa batxillerat social, vol ser periodista, és segura, també realista, li agrada estar amb gent i li agrada anar al cinema, s’angoixa fàcilment, no es porta bé amb la família, se sent incompresa, és molt curiosa, és creativa i li agrada dibuixar. També vam veure clar que totes aquestes característiques no cal que es vegin en un curt de 7 minuts.
Hi havia molta informació i poc temps per donar-la. Per això va ser tant important treballar bé el color per poder explicar coses a través d’ell. Vam haver de cuidar-nos del tractament del color depenent de l’estat d’ànim dels personatges. Al començament els colors que destaquen són sobretot el groc i el blau. A continuació s’introdueixen molts plans amb plantes i gespa i el color verd entra a la paleta. A partir del canvi d’estat d’ànim el color destacat passa de ser el verd al seu oposat: el vermell. El vermell segueix constant al curt fins que s’acaba.
Després vam estar pensant unes possibles localitzacions i vam fer fotos, i vam escollir les que més ens convenien pel color. El guió, finalment, va quedar com heu vist: el Miquel, (el protagonista), juga amb el Pep, el seu amic, juguen a trucar als timbres de les cases i marxar corrent. Al final, el Pep acaba sent escridassat per un veí. En Miquel, una mica capficat pel que li acabava de passar a en Pep, acaba descobrint un secret: el seu germà gran i la seva nòvia (que és molt amiga d’en Miquel) han tallat i ja no són nòvios. En Miquel primer no entén què passa, però al final ho comprèn i es queda molt capficat perquè potser ja no veurà més la nòvia del seu germà.
Vam mirar diferents extrets cinematogràfics i algun curt. El que més ens va inspirar, va ser “El Pa i el carrer”, de Kiarostami. Ens va inspirar perquè el nostre protagonista també anava pel carrer, i en teoria havia d’anar xutant una pilota de futbol, quan el de Kiarostami també anava xutant una pedra. L’acció era semblant a la nostra. Tot i que l’altre curt estava en blanc i negre i que Ribes no és igual que el poble que sortia allà, l’acció s’hi assemblava, però nosaltres necessitàvem molt de color. Vam escollir algunes fotos de les localitzacions i van ser les que vam repetir però amb el pla pensat, és a dir, que tornavem a fer localitzacions però aquest cop ja pensant en el pla que gravaríem.
Aleshores vam fer la planificació:quants plans gravaríem, les seqüències… Vam fer una graella on afegíem els espais, accions, emocions i plans. Quasi per últim vam fer la paleta de colors on especificàvem el vestuari i l’atrezzo (motxila blava i samarreta groga pel Miquel; vestit blau per ella, personatges que passen vestits de vermells, etcètera). I ja per últim vam anar pel poble a acabar de definir els plans, per poder-ho tenir preparat pel dia del rodatge i a demanar el permís per gravar dintre de la botiga de “chuches”.
Al pla de rodatge vam dividir-nos en dos grups. Vam rodar un dissabte i un dimarts, d’aquesta manera, excepte els actors, la resta de membres del grup no va caldre que estiguessin presents durant tot el rodatge. Malauradament, feia un temps inestable. Això va fer que haguéssim de posar tendals per tapar els rajos de sol en alguna presa. Com heu vist (i sentit), al llarg del curt se sent el constant piu-piu dels ocells i les campanades de la nostra església que cada quart d’hora banyen amb el seu so els carrers de Ribes. Amb l’intent de donar punts de color ens va passar una anècdota molt curiosa: havíem posat una paperera de color vermell i mentre estàvem rodant una senyora se la va mirar i va decidir emportar-se-la. Per sort, la vam avisar a temps i la va deixar on era. Ens van passar moltes coses més, però ho deixem aquí, que si no ens hi passaríem tot el dia.
