Encetem el nostre particular “Sac d’impressions” !

Lectura d’ imatges.

Ens endinsem en el tema de l’any: “El personatge i el món”. Ens proposem omplir entre tots un “sac d’impressions”, un llistat d’aspectes, sensacions, moments, situacions en què el món se’ns fa present.

El món entès com a espai infinit, allò que és extern i ens envolta, allò que no controlem, que existeix independentment de la nostra presència…. però amb el qual ens relacionem: el mirem, l’explorem, ens sorprèn…. hi depositem un vincle afectiu.

 

Per estrenar el “sac d’impressions” treballem el concepte de “personatge” i el concepte de “món”, i ho fem a partir d’unes fotografies.

L’ alumnat es col·loca per grups, i ens disposem a parlar i a escriure sobre fotografies: retrats i espais.

La intenció és que les sensacions que ens produeixin les fotografies ens apropin al concepte de personatge i de món.

Iniciem l’activitat, l’ alumnat va escrivint… Enumerem aspectes… Descrivim sensacions…

Però com podem organitzar el què escrivim sobre una imatge?

Quan descrivim una imatge, en què ens fixem? En els aspectes formals? En el què ens suggereix el conjunt?

Quina seqüència seguir per fer una lectura rigorosa?

Diferenciem entre:

  1. els aspectes formals, descriure el què hi ha…el que veig (lectura dennotativa) , i
  2. els aspectes més significatius, el què ens suggereix la imatge pels colors, per la disposició dels elements…. (ens endinsem  en una lectura més connotativa)

Estructurem l’activitat doncs apartir d’aquests dos ítems, la descripció més objectiva i l’anàlisi més interpretatiu.

Establim la següent “pauta d’anàlisi”:

– Format

– Elements que hi apareixen

– Descripció formal del que veiem

– Què ens suggereix?

– Paraules clau

– Pel “sac d’impressions”

Aquesta seqüència ens dóna una pauta clara per analitzar la imatge sense perdre detall. El fet d’enumerar els elements ens ajuda molt per després saber quin significant té cadascun en la globalitat del conjunt.

Us adjuntem alguns dels anàlisis que hem fet sobre fotografies que ens endinsen en el concepte de “món”:

 

Imatge 1: André Kertész

Grup 1: Belén, Clara, Júlia, Carla, Clàudia

Forma: apaisada DINA4

Elements: en la imatge surten: el mar, una barana, un balcó, cel, núvols,     un vidre translúcid i la silueta d’una persona de perfil.

Descripció: A l’esquerra veiem de dalt a baix un vidre translúcid en       posició vertical ocupant  un terç de la imatge, al darrera, borrosa, una silueta d’una persona de perfil. A la part inferior, una barana en diagonal s’apropa a l’espectador i en un altre pla, el mar ocupa la part inferior de la imatge en horitzontal. El cel i els núvols ocupen la resta de la imatge. Colors grisos, negre, blanc.

 

Què ens suggereix: …el vidre translúcid dóna misteri a la imatge, la persona està com amagada… per la silueta sembla un home…podria ser tímid?. Està en un balcó mirant al mar. El cel està ennuvolat… potser el personatge no te les idees clares…

….els colors apagats ens provoquen melancolia, serenitat, també la posició del personatge ens suggereix  una manera de mirar el mar. L’horitzó…podria suggerir un desig de fugir sense ser descobert, un desig de llibertat, tristor. Una persona immersa en les seus pensaments més profunds i amagats…

Els colors i la composició donen harmonia al conjunt, no hi ha contrastos, sinó que el conjunt ens aporta calma. La línia en diagonal de la barana fa que et sentis partícep de l’escena… és una diagonal molt sugerent que trenca amb la vertical del vidre i la horitzontalitat del mar.

Paraules clau: calma, repòs, misteri, tímid, desig, soledat.

Pel “sac d’ impressions”:

  • el mar a l’hivern, el mar en calma
  • el silenci acompassat del mar en calma
  • una mirada a l’horitzó
  • la disposició dels núvols un dia gris

 

Imatge 2: Sean SCULLY Terra, mar, cel 1999

Grup 2: Marina, Laura, Anna, Montserrat, Ariadna C.

Forma: Vertical DINA4

Elements: en la imatge apareixen: el cel, el mar i la terra.

Descripció: La imatge es divideix en tres plans horitzontals -els tres de la mateixa mida-. A la paleta de colors hi predominen el blau, el groc i una mica de verd. Es veu tímidament el reflex del sol a la part esquerra de la imatge.

Què ens suggereix:… La fotografia provoca una sensació de profunditat diferent, estem acostumats a mirar el mar en horitzontal i el format vertical del conjunt se’ns fa estrany. La profunditat queda determinada pels plans, sobretot el terra que està en primer pla ens porta cap a l’horitzó. Del terra cap al cel.

El mar ens aporta calma al estar serè, i com que es fon el pla del cel amb el del mar, ens obre la ment a un món infinit, que no s’acaba mai. L’horitzó no queda marcat per una línia concreta sinó que es fon. És el pla principal de la gespa el que trenca la monotonia de l’horitzontal. Herbes que s’alcen, en vertical, a part és l’únic que te un color càlid a diferencia dels colors freds dels altres dos de dalt. El conjunt ens porta a l’estiu, en un dia de sol, hi fa calor. Pot ser és la tarda, se sent una lleu “brisa”.

Pel “sac d’impressions”:

  • quan de cop i volta s’alça una lleu “brisa” i les herbes es mouen…
  • no es veu el sol però és de dia… la llum es fa present…

 

Imatge 3: Lucio FONTANA. “Los Ángeles” 1991

Grup 3: Iris, Daniela, Agna, Saray

Forma: apaisada DINA4

Elements de la fotografia:

Un tronc d’ un arbre, la copa d’ un arbre, l’ombra d’un arbre, un mur blanc, una vorera amb un ribet vermell, un carrer, l’ ombra d’ una senyal i el cel.

Descripció: S’hi distingeixen diferents plans: en últim pla s’ hi veu el cel i una copa d’ un arbre. En el tercer pla, es veu el mur i enmig del pla més endavant, un tronc. Al segon pla, es veu la vorera, que està dividida per una línia vermella. En primer pla la carretera.

Predominen les línies horitzontals, encara que hi han algunes de verticals, que trenquen amb la horitzontalitat.

Què ens suggereix: Dona sensació de divisió en plans de colors. L’ ombra de la senyal, es curiosa, ja que amb l’efecte de llum podem endevinar que està feta en un moment de ple dia (11-12h del matí ). La copa de l’ arbre de darrere el mur, dóna la sensació de que hi ha alguna cosa amagada darrere. La línia vermella, crida molt la atenció, ja que és un color molt viu. Equilibra la imatge pel blau del cel. La fotografia ens dona la sensació que no passa molta gent per aquell carrer, que tot és molt tranquil. També dona la sensació de que hi ha molta pau i que fa molta calor. És una imatge com a molt pensada, i molt neta de colors.

Paraules clau: Lluminositat, línies rectes, solitud, divisió, continuïtat.

Pel “sac d’ impressions”:

  • La llum del sol
  • La sensació de que es estiu i fa calor
  • La solitud

 

Imatge 4: FRANK, Robert. “The Americans” 1958

Grup 4: Emiliano, Adrià, Patricia, Rhaiza, Ariadna R., Marc C.

Forma: Vertical

Elements de la fotografia: En aquesta imatge surten els següents elements: (El camp, la carretera, el cel i el cotxe).

Descripció formal: La foto està feta en blanc i negre. Hi ha una carretera en direcció cap al fons, amb un cotxe situat a la esquerra. El cel te diferents tons de llum. Just al mig de l’ imatge es veu una línia recta amb cinc línies més petites (línies discontínues i continues).  Totes les línies són verticals menys la de l’horitzó o fons  que és horitzontal i que sembla que sigui la fi o el principi d’un camí recte. A l’horitzó es veu una ratlla resplendent i tot lo demés és més obscur . I, a més hi ha quatre reflexos al terra de la lluna que resplendeixen molt.

Què ens suggereix?: Aquesta imatge d’una carretera, ens dona la sensació de soledat, tristesa, foscor… Sembla un record. Creiem que aquesta imatge també es pot relacionar amb la vida (és a dir, que sembla que el cotxe està recorrent un camí, cap a un lloc on vol arribar, que té un principi però no se sap el final). Té l’aspecte de ser un pla de peli de por (…)
El més interessant d’aquesta imatge és que, ens dona la sensació de que té molts plans. Però la realitat és que només en té un, amb vista cònica molt profunda i amb una distància molt exagerada. Amb els colors(blanc i negre) sembla que sigui de nit. Ens transmet serenitat, pau, sobretot per la forma com ha estat feta la fotografia.

Paraules clau:

  • Línies discontínues i continues
  • Lluminositat
  • Buidesa
  • Perspectiva cònica

Pel “Sac d’impressions”:

  • el record d’un viatge…
  • un record que torna després de molt de temps…

 

Estrenat el nostre particular “sac d’impressions”… volem omplir-lo a poc a poc durant tot el curs…

Us convidem a participar-hi contestant aquesta pregunta:

  • Al matí en sortir de casa, com se us fa present el món?
  • A mi,  quan de sobte el cel ennuvolat canvia el color de les façanes….
  • I a vosaltres? En el vostre dia a dia, com se us fa present el món?

 


 

 

 

Pràctica Experimental i Díptics fotogràfics!

Després de la experiència dels Minuts Lumière… avancem !

El tema de l’any “El personatge i el món”.

Ens proposem treballar:

  1. Pràctiques cinematogràfiques experimentals, i
  2. Pràctiques fotogràfiques: Retrat en díptic

El Pep ens presenta “la pràctica experimental”, es tracta de gravar de manera lliure, plans, seqüències soltes…. sense que expliquin una història. Fem visionats de fragments per tal d’entendre el concepte sobre el qual treballarem. Es tracta de filmar plans de curta durada, amb càmeres nostres, i després fer un muntatge sonor i/o musical explorant alguns d’aquests tres temes:

  • Metereologies i hores del dia: creació de peces entorn  a situacions metereològiques: pluja, vent, neu, boira….
  • La meravella del món: explorem el món, filmem les coses boniques, especials, flors, arbres, núvols…
  • Traveling o el món en marxa: el món en moviment, ho filmarem des de mitjans de transport, tren, autobús, cotxe…

Treballem individualment i després editarem amb el programa d’edició PREMIER. Un programa informàtic que instal·lem a l’aula d’informàtica i que ens permet fer els nostres muntatges.

Mentre anem editant les nostres pràctiques experimentals a classe de música triem músiques per posar a les nostres pràctiques experimentals i a classe de plàstica iniciem el treball fotogràfic “Retrat en díptic”.

Un “Retrat en díptic” és un fotografia on hi apareix el personatge retratat; i a l’altra, un espai buit. La idea és que l’espai connoti al personatge. La fotografia en díptic juga sobre aquesta idea, la fotografia de l’espai buit, situada al costat de la fotografia del retratat suggereix tot un món. També intentarem que en les fotografies en díptic hi hagi certa coherència entre les dues fotografies: la llum, el to cromàtic….

La fotografia ens agrada, ens apropa a un món que posa en joc molts elements…

 

 

Aviat us mostrarem els resultats de totes dues pràctiques: l’EXPERIMENTAL, i el RETRAT EN DIPTIC…. !

 

 

 

 

 

 

Presentació pública dels Minuts Lumière a l’institut.

El dijous 19 de gener, presentem el projecte “Cinema en curs” als pares i mares, alumnes, professors i professores i obrim la sessió al barri.

L’alumnat de 4t que realitza el projecte, presenta la pràctica del primer trimestre, els 11 Minuts Lumière.

Hem passat molts nervis, però ha valgut la pena….! La primera mostra pública del que fem….!

Tota una experiència…!!!

Claquetes !!!!

 

Els participants de Cinema en Curs volíem compartir aquest projecte amb la resta de l’institut; per això vam proposar al professor de tecnologia que els seus alumnes de quart fessin una claqueta.

Aquest va ser el seu treball a fer durant el primer trimestre (o part d’ell). No era una feina fàcil ja que s’havien de saber les mides d’una claqueta, fer-ne plànols, i després fer-la. Una de les alumnes de tecnologia, la Beth, ens ha ajudat a saber com va ser la seva experiència:

” Primer, fent servir el programa de dibuix de plànols AutoSketch amb el que ja s’havia treballat altres vegades, van fer els plànols a escala, amb les acotacions. Una vegada ja els tenien, van passar les mides a dues fustes, una més gran i una més petita, que van tallar segons corresponia; un cop fet això, van posar una frontissa per tal que es pogués moure, les van pintar amb els textos que calia i.. ja teníem les claquetes llestes! ”

Per a molts dels alumnes ha sigut una experiència molt divertida i diferent al que s’ha fet altres anys.

Comencem nova etapa amb les claquetes ja acabades!

Gràcies al Fèlix i a tots els companys de 4t, ens aniran molt bé pels nostres rodatges….!

Marina Marzá


Pràctiques relacionades amb el projecte.

Mentre gravàvem els Minuts Lumière, a l’aula hem fet algunes activitats paral.leles.

Dibuixem l’equip de gravació.

Hem dibuixat l’equip de gravació, ens ha ajudat a assolir les parts de la càmera i els elements que farem servir en els rodatges.

Definim el protocol de rodatge:

1. Reunir-te amb l’equip de rodatge

2. Buscar el que volem gravar

3. Trobar el pla correcte (alçada,amplada, zoom)

4. Muntar el trípode

5. Balanç de blancs

6. Posem la càmara al trípode i fem bola

7. Enquadrem

8. Zoom al màxim i enfoquem.

9. Diafragma

10.Reenquadrem a la perfecció

11.10 segons de claqueta

12.So

13.Decidir quan apretar el botó

14.Apuntar el TIME CODE

 

El.laborem un cartell.

Narcís Monturiol i Cinema en curs. Dos elements a tenir en compte. Com fusionar-los per el.laborar el nostre cartell?

Tipografia, color, composició…. Aquests cartells ens serviran per anunciar una propera exposició al centre.

Creem un banc de “sons”.

El so, la música…

Hem estat visionant fragments de pel·lícules i escoltant, sobretot, música de compositors i compositores de final del segle XIX  i de principis del segle XX.

Hem començat a crear  un primer banc de sons a l’aula de música, organitzant una  carpeta amb 5 ítems:

– músiques de jazz (Charlie Parker, Miles Davis, Charlie Haden, Kenny Barron…),

– músiques de piano (Jacques Loussier, Nocturns Chopin, Gabriel Fauré…)

– músiques populars d’arreu del món

– música vocal

– música instrumetal

Aquest banc de sons s’anirà ampliant, i omplint…. si teniu suggeriments….!

 

I aviat el bloc de les claquetes……!

 

 

Estrena Minuts Lumière

Ja podeu veure els nostres Minuts Lumière.

La profunditat del moviment

El centre del laberint

L’escultor

El circ

El poder de l’automòbil

El mercat

Un dia de partit

El moviment a Plaça Catalunya

Monturiol’s band

Sortida del cinema

Tirant a Bogatell

Emocions arran de pell!

Reflexions sobre l’ experiència de gravar 11 Minuts Lumière.


‘El poder de l’automòbil’ Marc Clemente

Varem quedar a les 7:30  al pont de la ronda, jo em pensava que no arribaria perquè soc dels que arriben molt just o amb retard, vaig arribar l’últim. Al principi estava nerviós perquè no sabia com utilitzar la càmera ni com muntar-la, ni com utilitzar el micro, però em vaig tranquil.litzar quan vaig veure a les meves companyes Rhaiza i Júlia. Perquè sabia que estarien allà per ajudar-me a muntar i realitzar el meu Minut Lumière.

Varem preparar-ho tot, l’enquadrament, el balanç de blancs, la llum, el so, etc. Quan estava tot preparat jo em pensava que el Pep em diria quan començar, però em va dir que quan jo volgués que comencés a gravar. Em vaig posar nerviós perquè no sabia ni quan començar ni quin seria el moment adequat. Vaig estar 5 segons mirant el meu enquadrament i quan ho vaig veure correctament vaig començar a gravar. El minut se’m va passar molt ràpid, tenia ganes de parar de gravar, per això em vaig posar les mans al darrere ( com ens va dir el Pep anteriorment a una classe ).

Resulta molt emocionant saber que estàs gravant el teu primer Minut Lumière, amb el primer contacte amb el cinema. Quan anava passant el minut em sentia relaxat, ja que estava fent allò que esperava des d’una setmana i de moment m’estava sortint bé, quan es va acabar el Minut vaig parar de gravar. Em sentia content i satisfet.

Varem desmuntar-ho tot i varem anar cap a l’Institut. Ara només queda veure el meu minut Lumière.

 

‘Sortida del cinema’ Montserrat Codina i Ariadna Cáceres

Ja hem fet el Minut Lumiére! A l’arribar al cinema la Fanny ja hi era. Estava preocupada perquè l’encarregat havia dit que no teníem permís per gravar al cinema. Ens vam espantar al pensar que tota la feina que havíem fet anteriorment (anar al cinema, donar el permís, buscar els enquadraments etc…) no havia servit. Finalment, vam poder solucionar-ho i ens van deixar entrar a gravar. Després de decidir on posaríem la càmera vam tenir el compromís de triar la posició de la càmera. Vam fer tots el procediments per poder tenir la càmera a punt, i vam muntar l’equip de so. L’Ariadna estava encarregada de prémer el botó per començar a gravar, i la Montserrat d’enregistrar el so. L’encarregat del cinema va obrir les portes de la sala, estàvem molt nervioses. L’Ariadna va prémer el botó i…

 

‘L’escultor’ Ariadna Ruiz i Saray Suero

El nostre Minut va ser gravar un escultor de la plaça Pastrana. Un home molt simpàtic que ens va deixar gravar mentre ell treballava. La nostra amiga Rhaiza feia el so per escoltar la música que utilitzava aquest senyor mentre treballa. La Saray i jo estàvem controlant la càmera per fer el Minut exacte. Mentrestant el Pep i la Isabel estaven mirant com ho fèiem emocionats. Tot va anar molt bé, vam fer un bon treball i a l’escultor li va agradar molt.

 

‘El Mercat’ Daniela López

El momento antes de presionar el botón, creo que se me cruzaron varias dudas, pero por otra parte me sentía segura para comenzar a grabar. Nunca te imaginas lo  que puede llegar a pasar desde que comienzas el minuto hasta que lo terminas, fue una experiencia muy interesante.

 

‘La profunditat del moviment’ Júlia Baró i Clara Gràcia

Quan varem arribar a l’escola de dansa, ens vam adonar que teníem molt poc temps.

Vam fer l’enquadrament, enfocar, els balanç de blancs, mirar si anava bé el so. Tot molt ràpid. L’exercici que volíem gravar estava a punt d’acabar.

Quan varem prémer el botó, la sensació va ser com si el món es centrés en aquell minut.

 

‘Tirant a Bogatell’ Marina Marzà i Laura Giménez

En el nostre minut Lumière, al arribar a la sala de Bogatell i la gent veure’ns amb tant equip, tothom va quedar sorprès; no esperaven que necessitéssim tanta indumentària per gravar només un minut. Al principi, quan buscàvem l’enquadrament, cada vegada que veien la càmera pensaven que estàvem gravant i s’apartaven de davant. Quan vam estar una estona tocant la càmera ja es van acostumar i van parar de sentir vergonya.

El moment més tens va ser decidir quan començàvem; varem estar una estona dient “ara!” però no ens decidíem. Així que hi va haver un moment en el que vam prémer el botó. Va ser divertit ja que just en aquell  moment es van posar a parlar i no sabíem si tirarien. Passat mig minut encara no havien tirat i ens vam començar a posar nervioses… però tot seguit…… van agafar l’arc i van començar a tirar. Ràpidament va passar el minut, ens vam sentir alleujades.

 

‘El circ’ Carla Andújar i Anna Osset

El dia 16 de Novembre, varem anar al circ a gravar una classe d’equilibris. Varem tenir un petit ensurt ja que el professor que estava donant classe no era el que estava habitualment, però no varem tenir cap problema en la realització de la nostra gravació.

En el moment de prémer el botó estàvem les dues molt nervioses ja que no sabíem quin era el millor moment per començar a gravar. L’Anna, que s’encarregava de la càmera, no sabia quan posar-s’hi ja que la Carla no es decidia. En el moment de prémer el botó faltava la música que ambientava el moment i li donava un ambient més de circ.

Però a la fi va arribar el moment de prémer  el botó i la veritat és que va quedar genial, vam poder agafar dos figures de dos persones.

Al acabar la gravació varem començar a aplaudir molt emocionats per la tensió d’aquell moment.

Aquest serà un moment que no es tornarà a repetir.

 

‘El moviment de Plaça Catalunya’ Patricia de Miquel i Rhaiza Cruz

Varem preparar el pla que volíem, i com  que ja era de nit varem decidir posar la font de fons. Les faroles s’hi reflexaven i quedava molt bonic. Varem esperar a que passessin coses, i vam prémer el botó. En aquell moment estàvem molt nervioses pels canvis d’última hora.

Mentre el minut corria, teníem tanta pressió que no podíem aguantar el riure.

En acabar el minut ens va semblar que ens havíem tret un pes de sobre, i per últim ens  vam  posar a  riure  tots els que hi érem . Varem recollir i marxar.

 

‘Monturiol’s Band’ Clàudia Blanco i Belen Pérez

A l’hora prémer el botó per gravar, estàvem molt nervioses i indecises ja que no sabíem ben be en quin moment començar a gravar. Però al final hem quedat molt contentes del resultat.

Just al prémer el botó l’assaig ha “parat” i tant el Pep com nosaltres ens hem espantat, perquè pensàvem que avui ja no tocarien més. Però al cap d’uns segons en Lluc (director) ha començat a dirigir de nou, més eufòric que mai i tots han començat a tocar l’última peça de l’assaig.

En definitiva estem satisfetes i molt contentes de com ens ha sortit el minut.

 

‘El centre del laberint’ Iris Rodriguez i Agna Baró

Aquest diumenge, la Isabel, la Iris, el Pep i jo varem anar al parc del laberint a gravar el nostre minut. Al ser gratuït, hi havia molta gent i estava tot molt animat. Com que teníem molt ben pensat l‘enquadrament i el que volíem que es veies, no ens va costar preparar la imatge. Ens va costar preparar el so perquè s escoltava massa a la gent murmurant massa a la font. El moment de prémer el botó per gravar va ser molt interessant, ja que la meva companya veia quan venia la gent i no vam dubtar ni un segon. Quan varem acabar, ens sentíem tots molt feliços i relaxats. Va ser una experiència molt bona. Agna Baró

… El que vaig sentir aquest diumenge a l’hora de gravar el minut va ser al principi nervis però se’m van passar al veure que era el que ja havíem practicat i l’enquadrament el varem trobar bastant ràpid  quan van marxar uns que estàvem fent fotos ens varem apropiar del bon lloc. A l’hora de gravar varem tenir la bona sort de que venia gent i un nen  es va quedar jugant amb l’aigua.

No ens va costar gaire trobar el moment  que ens poséssim a gravar. Iris Rodriguez

 

‘Un dia de partit’ Adrià Castillo i Emi Gallotta

Abans d’arribar a fer el Minut, em sentia una mica inquiet, amb nerviosisme… quan hem arribat a la parada de metro els nervis han desaparegut i he tingut una certa preocupació per saber com sortiria i què passaria… Un cop ha estat tot muntat ha desaparegut la preocupació i m’ha vingut la motivació per fer el meu Minut i fer-ho bé. Un cop hem començat a gravar m’han tornat els nervis perquè no passes res dolent i finalment quan hem acabat m’he sentit satisfet i feliç.

Minuts Lumière que vaig presenciar com a ajudant (Rhaiza Cruz)

Encara que no he gravat encara el meu minut Lumière, he estat voluntària per anar amb la gent que gravava el seu minut. Ajudar-los a muntar la càmera, el so… en conclusió a muntar tot l’equip per començar a gravar.

Com que he anat dues vegades, amb diferents grups, m’ha semblat interessant veure a la gent molt nerviosa, abans de començar a gravar.

Comences a posar-te molt nerviosa perquè creus que no passarà res, que no és el moment adequat per començar a gravar. I fins i tot et poses molt nerviosa quan et diuen que ara és el moment de gravar i quan prems el botó de la càmera.

Després, quan ja s’ha gravat, et sents diferent perquè ja han passat els nervis, ja has gravat i ja està fet.

 

Els meus primers “Minuts Lumière” Isabel Ribera (14 de novembre de 2011)

Havia escoltat les reflexions de Núria, Laia  C, Laia M, Pep…., havia llegit tot el que m’havien passat sobre la pràctica dels “minuts lumière”, havia repetit amb insistència davant l’alumnat la importància d’aquesta experiència; Fanny i jo havíem preparat i planificat cada minut però, una vegada més, la màgia del moment, l’experiència absolutament singular de cada situació fa aflorar moltes i noves emocions.

La més impactant: observar la cara, la capacitat de concentració de cada alumne i cada alumna, la seguretat amb la que abordaven el “seu” minut.

Sense veure el resultat ja se que ha estat un experiència important i única. Que ens ha tocat i ens ha canviat una mica a tots els que hi hem participat d’alguna manera. No és un tema menor el fet que les professores estem també aprenent i descobrint amb ells. Que no ho sabem tot. Que quan acompanyem deixant un espai a l’autoria, cada alumne i cada alumna és capaç de posar-s’hi davant, de responsabilitzar-se del que s’ha compromès i de gaudir.

Em semblava que coneixia els meus alumnes, a la majoria els he fet classe des de 1r d’ESO però he descobert una naturalitat, un desig, una determinació que no havia percebut abans.  I una alegria per la feina feta.

Crec que la proposta de realitzar els “Minuts Lumière” és un exemple de pràctica de relació, de relació educativa, que permet créixer a tothom.


Un instant de glòria, tant sols un Minut ! Fanny Figueras

Ring…! Sona el timbre… classe de català 60 minuts,

Ring…! Sona el timbre… classe de castellà 60 minuts,

Ring…! Sona el timbre… classe de mates 60 minuts,

Ring…! Sona el timbre… pati 30 minuts,

Ring…! Sona el timbre… classe d’anglès 60 minuts,

Ring….! Sona el timbre… classe de ciutadania, 60 minuts…

Que bé aturar-se un Minut…!

Observar, veure, mirar, percebre, decidir, sentir… quin munt de coses podem fer en un Minut.

Aquest és el sentit que m’ha produït l’experiència dels Minuts Lumière.

En tan sols un Minut hem treballat, l’ enquadrament, la llum, el color, la presa de decisions, el control d’un mateix, l’autoestima…

Una experiència per compartir.

Aturar-se un Minut i gravar el que veus sovint, en el teu dia a dia però mai igual que com ho has mirat des del punt de vista d’un Minut Lumière.

Aquest ha estat UN MINUT de glòria per a tots!

 

PEP (professional del cinema)

Ara que pràcticament hem acabat de rodar els Minuts Lumière, ja puc dir-ho amb la boca ben plena: ha sigut màgic, som un gran grup. I tenim un tàndem de profes meravellós.

Pel que toca a mi, he gaudit com si fos la primera vegada. Ja fa una colla d’anys que acompanyo els primers minuts Lumière dels alumnes, i em sento privilegiat de poder estar present en el moment en què cadascú fa el “primer pla” de la seva vida cinematogràfica.

Tot i que, com ja us vaig dir a classe, el fet que els minuts estiguin molt pensats, treballats, preparats i planificats és garantia de que després passin coses molt interessants davant la càmera, el cert és que, després d’haver escollit la posició de la càmera, haver fet balanç de blancs, haver enfocat, haver triat el diafragma, haver fet claqueta, i haver fixat l’enquadrament amb cura, el vertigen del “moment adequat” també se’m contagia.

I un cop comencem a gravar, amb els cinc sentits posats en el pla, amb un estat de concentració únic, fent una vivència del món de la màxima intensitat, penso que és una molt bona benvinguda per cadascú de vosaltres. Aquesta emoció que hem sentit és el cinema. Benvinguts!

 


 

Minuts Lumière…?

Sortida al Mercat i possibles enquadraments.

Simultàniament al coneixement de l’equip de rodatge, el Pep, la Fanny i la Isabel ens introdueixen la pràctica dels Minuts Lumière. Visionem fragments dels germans Lumière i definim qué és un Minut Lumière:

– Un Minut Lumière és filmar alguna cosa de la vida quotidiana i dura un minut. Agna i Iris.

– És una gravació d’un Minut que no és pot tornar a gravar, està inspirat en els germans Lumière, ells gravaven i quan s’acabava la cinta havien acabat. La cinta gravava només un Minut. Marc

– En un Minut Lumière s’ha de preveure molt tot, l’enquadrament, la llum, l’alçada de la càmera, el que vols gravar i quan començar a gravar. No es pot repetir el rodatge. Anna i Júlia

– Un minut Lumière és una gravació d’un minut on es planta la càmera en un  lloc, on tu vols, i graves una situació, acció que només podrà ser gravada un cop. Ja mai més podràs repetir-la exactament igual que abans. És un moment únic, ple d’emoció i tensió en el que, en aquell moment, tot el món gira al voltant d’aquella petita gravació de seixanta segons, un minut. Carla i Clara

Del visionat que vàrem fer els fragments que més ens van impactar, van ser “ arribada del tren a l’ estació de la Ciotat” o “rodatge d’ un concurs d’ automòbils guarnits a Paris”.

Després, el Pep, la Fanny i la Isabel ens van explicar que nosaltres fariem el nostre propi Minut Lumière. Vam elaborar un guió per als nostres Minuts, ho vam posar en comú, i vàrem visitar el mercat de Vall d’Hebron per simular un Minut:

– On posaríem la càmera?, que ens agradaria gravar?, quin enquadrament?, llum?, so?…

També entre tots vàrem elaborar una fitxa perquè ens servís de pauta alhora de fer el nostre propi Minut.

Avancem i concretem els nostres propis Minuts, fem una graella, posem dates…

I aquest és el resultat: 11 Minuts Lumière, aquí teniu els títols i algunes de les fotos dels possibles enquadraments:

‘El poder de l’automòbil’ Marc Clemente

‘L’escultor’ Ariadna Ruiz i Saray Suero

‘El Mercat’ Daniela López

‘La profunditat del moviment’ Clara Gràcia i Júlia Baró

‘Sortida del cinema’ Montserrat Codina i Ariadna Càceres

‘Tirant a Bogatell’ Marina Marzà i Laura Giménez

‘El Circ’ Andrea Andújar i Anna Osset

‘Centre del laberint’ Agna Baró i Iris Rodriguez

‘El moviment de Plaça Catalunya’ Patricia de Miquel i Rhaiza Cruz

‘Monturiol’s Band’ Clàudia Blanco i Belen Pérez

‘Un dia de partit’ Emi Gallota i Adrià Castillo


‘El poder de l’automòbil’ Marc Clemente


‘El Mercat’ Daniela López

‘La profunditat del moviment’ Clara Gràcia i Júlia Baró

‘Sortida del cinema’ Montserrat Codina i Ariadna Càceres

‘Tirant a Bogatell’ Marina Marzà i Laura Giménez

‘El Circ’ Andrea Andújar i Anna Osset

‘Centre del laberint’ Agna Baró i Iris Rodriguez


‘Monturiol’s Band’ Clàudia Blanco i Belen Pérez


‘Un dia de partit’ Emi Gallota i Adrià Castillo

Bons Minuts a tots i recordeu, un cop premeu el botó vermell, com diu el Pep, ….. mans al darrera!!!

 

Iris, Agna, Daniela i Marc

 


“Racó de cinema en curs”

Per l’aula de plàstica hi passen molts alumnes, 1r, 2n i 3r d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat… l’alumnat de 4t de “cinema en curs” …

Pensem que estarà bé compartir el que fem amb la resta d’alumnat de l’institut….

Se’ns acut crear el “Racó de cinema en curs” a l’aula de plàstica.

Aquest vol ser un espai on anar penjant imatges, textos, dibuixos… de tot allò que anem fent. També un espai on guardar les carpetes que tenim cadascun de nosaltres. I també on hi tindran cabuda articles d’opinió… sobre cinema en general (d’ alguna pel.lícula que ens ha semblat interessant)  i sobre notícies pròpies de Cinema en curs…

Diriem que vol ser un “racó de cinema” per compartir amb la resta d’alumnat de l’institut i que també ens ajudi a nosaltres a visualitzar el que fem i a compartir notícies relacionades amb el cinema.

Ja hi hem penjat un llistat dels integrants del grup, imatges d’espais buits, hem fet uns rètols…

A poc a poc esperem omplir aquest nou “espai buit” !

Fotografies de Júlia Baró i Patricia de Miquel

El Pep ens presenta l’equip de rodatge!

Que emocionant, arriba en Pep carregat… com deu ser l’equip de gravació?

Ens posem en rotllana a la Sala d’Actes, i com si es tractés d’un ritual màgic anem descobrint el que s’amaga dins les bosses que porta en Pep…

El trípode, l’aranya, la perxa, la càmera, la “zapata”?, el zepelin?…. quin munt de noms, en prenem nota i ens proposem parlar-ne…. potser estaria bé fer-ne un dibuix… serà una manera de tenir un recordatori visual !

Després d’aquest primer contacte amb l’equip, quedem amb el Pep en grups de 5 alumnes, ens ensenya el funcionament de tot el material….

Semblem professionals… Fem proves per l’institut… toquem i manipulem amb molta cura el material!!!

Quantes sensacions!!!!