Emocions arran de pell!

Reflexions sobre l’ experiència de gravar 11 Minuts Lumière.


‘El poder de l’automòbil’ Marc Clemente

Varem quedar a les 7:30  al pont de la ronda, jo em pensava que no arribaria perquè soc dels que arriben molt just o amb retard, vaig arribar l’últim. Al principi estava nerviós perquè no sabia com utilitzar la càmera ni com muntar-la, ni com utilitzar el micro, però em vaig tranquil.litzar quan vaig veure a les meves companyes Rhaiza i Júlia. Perquè sabia que estarien allà per ajudar-me a muntar i realitzar el meu Minut Lumière.

Varem preparar-ho tot, l’enquadrament, el balanç de blancs, la llum, el so, etc. Quan estava tot preparat jo em pensava que el Pep em diria quan començar, però em va dir que quan jo volgués que comencés a gravar. Em vaig posar nerviós perquè no sabia ni quan començar ni quin seria el moment adequat. Vaig estar 5 segons mirant el meu enquadrament i quan ho vaig veure correctament vaig començar a gravar. El minut se’m va passar molt ràpid, tenia ganes de parar de gravar, per això em vaig posar les mans al darrere ( com ens va dir el Pep anteriorment a una classe ).

Resulta molt emocionant saber que estàs gravant el teu primer Minut Lumière, amb el primer contacte amb el cinema. Quan anava passant el minut em sentia relaxat, ja que estava fent allò que esperava des d’una setmana i de moment m’estava sortint bé, quan es va acabar el Minut vaig parar de gravar. Em sentia content i satisfet.

Varem desmuntar-ho tot i varem anar cap a l’Institut. Ara només queda veure el meu minut Lumière.

 

‘Sortida del cinema’ Montserrat Codina i Ariadna Cáceres

Ja hem fet el Minut Lumiére! A l’arribar al cinema la Fanny ja hi era. Estava preocupada perquè l’encarregat havia dit que no teníem permís per gravar al cinema. Ens vam espantar al pensar que tota la feina que havíem fet anteriorment (anar al cinema, donar el permís, buscar els enquadraments etc…) no havia servit. Finalment, vam poder solucionar-ho i ens van deixar entrar a gravar. Després de decidir on posaríem la càmera vam tenir el compromís de triar la posició de la càmera. Vam fer tots el procediments per poder tenir la càmera a punt, i vam muntar l’equip de so. L’Ariadna estava encarregada de prémer el botó per començar a gravar, i la Montserrat d’enregistrar el so. L’encarregat del cinema va obrir les portes de la sala, estàvem molt nervioses. L’Ariadna va prémer el botó i…

 

‘L’escultor’ Ariadna Ruiz i Saray Suero

El nostre Minut va ser gravar un escultor de la plaça Pastrana. Un home molt simpàtic que ens va deixar gravar mentre ell treballava. La nostra amiga Rhaiza feia el so per escoltar la música que utilitzava aquest senyor mentre treballa. La Saray i jo estàvem controlant la càmera per fer el Minut exacte. Mentrestant el Pep i la Isabel estaven mirant com ho fèiem emocionats. Tot va anar molt bé, vam fer un bon treball i a l’escultor li va agradar molt.

 

‘El Mercat’ Daniela López

El momento antes de presionar el botón, creo que se me cruzaron varias dudas, pero por otra parte me sentía segura para comenzar a grabar. Nunca te imaginas lo  que puede llegar a pasar desde que comienzas el minuto hasta que lo terminas, fue una experiencia muy interesante.

 

‘La profunditat del moviment’ Júlia Baró i Clara Gràcia

Quan varem arribar a l’escola de dansa, ens vam adonar que teníem molt poc temps.

Vam fer l’enquadrament, enfocar, els balanç de blancs, mirar si anava bé el so. Tot molt ràpid. L’exercici que volíem gravar estava a punt d’acabar.

Quan varem prémer el botó, la sensació va ser com si el món es centrés en aquell minut.

 

‘Tirant a Bogatell’ Marina Marzà i Laura Giménez

En el nostre minut Lumière, al arribar a la sala de Bogatell i la gent veure’ns amb tant equip, tothom va quedar sorprès; no esperaven que necessitéssim tanta indumentària per gravar només un minut. Al principi, quan buscàvem l’enquadrament, cada vegada que veien la càmera pensaven que estàvem gravant i s’apartaven de davant. Quan vam estar una estona tocant la càmera ja es van acostumar i van parar de sentir vergonya.

El moment més tens va ser decidir quan començàvem; varem estar una estona dient “ara!” però no ens decidíem. Així que hi va haver un moment en el que vam prémer el botó. Va ser divertit ja que just en aquell  moment es van posar a parlar i no sabíem si tirarien. Passat mig minut encara no havien tirat i ens vam començar a posar nervioses… però tot seguit…… van agafar l’arc i van començar a tirar. Ràpidament va passar el minut, ens vam sentir alleujades.

 

‘El circ’ Carla Andújar i Anna Osset

El dia 16 de Novembre, varem anar al circ a gravar una classe d’equilibris. Varem tenir un petit ensurt ja que el professor que estava donant classe no era el que estava habitualment, però no varem tenir cap problema en la realització de la nostra gravació.

En el moment de prémer el botó estàvem les dues molt nervioses ja que no sabíem quin era el millor moment per començar a gravar. L’Anna, que s’encarregava de la càmera, no sabia quan posar-s’hi ja que la Carla no es decidia. En el moment de prémer el botó faltava la música que ambientava el moment i li donava un ambient més de circ.

Però a la fi va arribar el moment de prémer  el botó i la veritat és que va quedar genial, vam poder agafar dos figures de dos persones.

Al acabar la gravació varem començar a aplaudir molt emocionats per la tensió d’aquell moment.

Aquest serà un moment que no es tornarà a repetir.

 

‘El moviment de Plaça Catalunya’ Patricia de Miquel i Rhaiza Cruz

Varem preparar el pla que volíem, i com  que ja era de nit varem decidir posar la font de fons. Les faroles s’hi reflexaven i quedava molt bonic. Varem esperar a que passessin coses, i vam prémer el botó. En aquell moment estàvem molt nervioses pels canvis d’última hora.

Mentre el minut corria, teníem tanta pressió que no podíem aguantar el riure.

En acabar el minut ens va semblar que ens havíem tret un pes de sobre, i per últim ens  vam  posar a  riure  tots els que hi érem . Varem recollir i marxar.

 

‘Monturiol’s Band’ Clàudia Blanco i Belen Pérez

A l’hora prémer el botó per gravar, estàvem molt nervioses i indecises ja que no sabíem ben be en quin moment començar a gravar. Però al final hem quedat molt contentes del resultat.

Just al prémer el botó l’assaig ha “parat” i tant el Pep com nosaltres ens hem espantat, perquè pensàvem que avui ja no tocarien més. Però al cap d’uns segons en Lluc (director) ha començat a dirigir de nou, més eufòric que mai i tots han començat a tocar l’última peça de l’assaig.

En definitiva estem satisfetes i molt contentes de com ens ha sortit el minut.

 

‘El centre del laberint’ Iris Rodriguez i Agna Baró

Aquest diumenge, la Isabel, la Iris, el Pep i jo varem anar al parc del laberint a gravar el nostre minut. Al ser gratuït, hi havia molta gent i estava tot molt animat. Com que teníem molt ben pensat l‘enquadrament i el que volíem que es veies, no ens va costar preparar la imatge. Ens va costar preparar el so perquè s escoltava massa a la gent murmurant massa a la font. El moment de prémer el botó per gravar va ser molt interessant, ja que la meva companya veia quan venia la gent i no vam dubtar ni un segon. Quan varem acabar, ens sentíem tots molt feliços i relaxats. Va ser una experiència molt bona. Agna Baró

… El que vaig sentir aquest diumenge a l’hora de gravar el minut va ser al principi nervis però se’m van passar al veure que era el que ja havíem practicat i l’enquadrament el varem trobar bastant ràpid  quan van marxar uns que estàvem fent fotos ens varem apropiar del bon lloc. A l’hora de gravar varem tenir la bona sort de que venia gent i un nen  es va quedar jugant amb l’aigua.

No ens va costar gaire trobar el moment  que ens poséssim a gravar. Iris Rodriguez

 

‘Un dia de partit’ Adrià Castillo i Emi Gallotta

Abans d’arribar a fer el Minut, em sentia una mica inquiet, amb nerviosisme… quan hem arribat a la parada de metro els nervis han desaparegut i he tingut una certa preocupació per saber com sortiria i què passaria… Un cop ha estat tot muntat ha desaparegut la preocupació i m’ha vingut la motivació per fer el meu Minut i fer-ho bé. Un cop hem començat a gravar m’han tornat els nervis perquè no passes res dolent i finalment quan hem acabat m’he sentit satisfet i feliç.

Minuts Lumière que vaig presenciar com a ajudant (Rhaiza Cruz)

Encara que no he gravat encara el meu minut Lumière, he estat voluntària per anar amb la gent que gravava el seu minut. Ajudar-los a muntar la càmera, el so… en conclusió a muntar tot l’equip per començar a gravar.

Com que he anat dues vegades, amb diferents grups, m’ha semblat interessant veure a la gent molt nerviosa, abans de començar a gravar.

Comences a posar-te molt nerviosa perquè creus que no passarà res, que no és el moment adequat per començar a gravar. I fins i tot et poses molt nerviosa quan et diuen que ara és el moment de gravar i quan prems el botó de la càmera.

Després, quan ja s’ha gravat, et sents diferent perquè ja han passat els nervis, ja has gravat i ja està fet.

 

Els meus primers “Minuts Lumière” Isabel Ribera (14 de novembre de 2011)

Havia escoltat les reflexions de Núria, Laia  C, Laia M, Pep…., havia llegit tot el que m’havien passat sobre la pràctica dels “minuts lumière”, havia repetit amb insistència davant l’alumnat la importància d’aquesta experiència; Fanny i jo havíem preparat i planificat cada minut però, una vegada més, la màgia del moment, l’experiència absolutament singular de cada situació fa aflorar moltes i noves emocions.

La més impactant: observar la cara, la capacitat de concentració de cada alumne i cada alumna, la seguretat amb la que abordaven el “seu” minut.

Sense veure el resultat ja se que ha estat un experiència important i única. Que ens ha tocat i ens ha canviat una mica a tots els que hi hem participat d’alguna manera. No és un tema menor el fet que les professores estem també aprenent i descobrint amb ells. Que no ho sabem tot. Que quan acompanyem deixant un espai a l’autoria, cada alumne i cada alumna és capaç de posar-s’hi davant, de responsabilitzar-se del que s’ha compromès i de gaudir.

Em semblava que coneixia els meus alumnes, a la majoria els he fet classe des de 1r d’ESO però he descobert una naturalitat, un desig, una determinació que no havia percebut abans.  I una alegria per la feina feta.

Crec que la proposta de realitzar els “Minuts Lumière” és un exemple de pràctica de relació, de relació educativa, que permet créixer a tothom.


Un instant de glòria, tant sols un Minut ! Fanny Figueras

Ring…! Sona el timbre… classe de català 60 minuts,

Ring…! Sona el timbre… classe de castellà 60 minuts,

Ring…! Sona el timbre… classe de mates 60 minuts,

Ring…! Sona el timbre… pati 30 minuts,

Ring…! Sona el timbre… classe d’anglès 60 minuts,

Ring….! Sona el timbre… classe de ciutadania, 60 minuts…

Que bé aturar-se un Minut…!

Observar, veure, mirar, percebre, decidir, sentir… quin munt de coses podem fer en un Minut.

Aquest és el sentit que m’ha produït l’experiència dels Minuts Lumière.

En tan sols un Minut hem treballat, l’ enquadrament, la llum, el color, la presa de decisions, el control d’un mateix, l’autoestima…

Una experiència per compartir.

Aturar-se un Minut i gravar el que veus sovint, en el teu dia a dia però mai igual que com ho has mirat des del punt de vista d’un Minut Lumière.

Aquest ha estat UN MINUT de glòria per a tots!

 

PEP (professional del cinema)

Ara que pràcticament hem acabat de rodar els Minuts Lumière, ja puc dir-ho amb la boca ben plena: ha sigut màgic, som un gran grup. I tenim un tàndem de profes meravellós.

Pel que toca a mi, he gaudit com si fos la primera vegada. Ja fa una colla d’anys que acompanyo els primers minuts Lumière dels alumnes, i em sento privilegiat de poder estar present en el moment en què cadascú fa el “primer pla” de la seva vida cinematogràfica.

Tot i que, com ja us vaig dir a classe, el fet que els minuts estiguin molt pensats, treballats, preparats i planificats és garantia de que després passin coses molt interessants davant la càmera, el cert és que, després d’haver escollit la posició de la càmera, haver fet balanç de blancs, haver enfocat, haver triat el diafragma, haver fet claqueta, i haver fixat l’enquadrament amb cura, el vertigen del “moment adequat” també se’m contagia.

I un cop comencem a gravar, amb els cinc sentits posats en el pla, amb un estat de concentració únic, fent una vivència del món de la màxima intensitat, penso que és una molt bona benvinguda per cadascú de vosaltres. Aquesta emoció que hem sentit és el cinema. Benvinguts!

 


 

2 thoughts on “Emocions arran de pell!

  1. Angela Mates

    Hola sóc l´Angela ,sóc alumne de IES joan d´Áustria .
    M´ha agradat molt el vostre video :El moviment de la plaça catalunya.
    Té una llum que m´agrada moltíssim.Queda molt bé la gent passejant pel carrer;Felicitats pel vostre Minut Lumiere.

    Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *