Rodatge de la pràctica central

Us explicarem com va anar el rodatge de la nostra pràctica central.
Va ser el dia 16 de febrer al matí, i  el grup estava format per l’Arnau, la Nerea, la Jessica, la Laia, la Neus, l’Urko i la Sandra Cl.
Vam anar a la muntanya a l’entorn de Sant Vicenç de Castellet fins a la Balconada des d’on es contemplava tot el poble.

Volíem un entorn de natura i ens va semblar l’espai adequat.

  • Un pla de moviment: Una  panoràmica ascendent i després descendent. Començava amb el paisatge fins a enquadrar el personatge assegut.
  • Un primer pla del rostre on volíem mostrar la mirada de la Paula.
  • Un pla d’esquena lateral on finalment la protagonista s’aixeca i surt del pla.

A part dels plans de la Paula, vam gravar altres plans de l’entorn. Cadascú va escollir un o dos elements de la natura. Per exemple vam triar la copa d’un arbre en moviment perquè feia vent.
La seqüència consistí en la interpretació del que sent una noia que es diu Paula en el moment que els seus pares li han anunciat la seva separació i tots els canvis a la seva vida a partir d’aquest moment. Ella després d’aquesta notícia està preocupada pensant com serà la seva vida i com haurà d’enfrontar l’endemà.

Sandra Claramonte Gañán
Nerea Nieto Berruezo

VISIONAT DE PLANS

El passat dimecres dia 9 de febrer vam fer visionats de diferents tipus de categories de maneres de planificar una seqüència.  Les categories eren:
Plans tancats: Consistia a filmar tota una seqüència amb plans tancats. En els fragments visionats eren molt importants els plans del rostre . I en segon lloc les mans. El diafragma estava al màxim d’obert per obtenir poca profunditat de camp i sovint es feien amb òptica teleobjectiu.  Dos dels fragments visionats pertanyien a la pel·lícula Ningú no sap (Hirokazu Kore-eda, 2004).
-Canvi d’escala: Consistia a gravar diferents tipus de plans  amb un canvi molt radical d’escala entre alguns d’aquests plans. El canvi d’escala es pot aconseguir variant la distància entre càmera i personatge o bé canviant l’òptica. És important valorar l’espai on rodarem els plans per poder donar joc als canvis d’escala. A l’estiu d’en Kikujiro (Takeshi Kitano, 1999) el canvi d’escala permet mostrar la soledat de Masao. La planificació d’un pla en tancat dóna peu a fer un canvi d’escala a un pla més obert i provocar una emoció intensa en l’espectador.
De l’emoció del personatge a l’espai: Consistia a incloure després de diversos plans del personatge, plans de només l’espai, i, captar l’essència del personatge a través de la densitat d’aquests espais. En aquests espais també es construeix l’emoció del personatge. Per exemple a Males Terres (Terrence MalicK, 1973) l’espai és fonamental per crear aquestes emocions.

Vam veure plans de les diferents categories, com per exemple:
Plans Tancats
Ningú no Sap, amb poca profunditat de camp en el moment que ell mira als seus germans i es veu ell nítid i els seus germans flous.
Vam visionar La promesa en què el director utilitzava la poca profunditat de camp i el moviment de càmera.
De canvi d’escala
Vam veure ”L’estiu d’en Kikujiro”, al pla anterior al camp de futbol el nen es veu més nítid que el que hi ha darrera, i a mesura que el nen va sortint del pla, es va veien tot més flou.
A Yuki i Nina un dels plans és molt obert i el precedent d’esquena, està gravat sense trípode.
Emoció del personatge a l’espai
Per últim vam visionar Males terres on tots els plans van ser molt oberts excepte quan enfoquen els animals.
Per finalitzar vam veure La leyenda del tiempo que era una pel·lícula documental. Quan el nen caminava el fons estava molt flou. El paisatge que enfoca expressa un sentiment i una sensació de deixadesa.

Arnau Planell i Laia Espada

Les pràctiques experimentals.

A partir del visionat i comentari de fragments de pel·lícules, pintures i fotos, incloses al DVD de Filmar el Personatge, els professors ens han proposat les pràctiques experimentals. Dins de les pràctiques experimentals n’hi ha una de fotogràfica i l’altra de vídeo.

La pràctica fotogràfica consisteix a retratar un personatge a partir de dues o tres fotografies que expliquin i ens aportin aspectes sobre aquest personatge. Un cop fetes les fotografies, s’ha de fer la tria de quines vols que estiguin al díptic o tríptic. El díptic és un conjunt de dues fotografies i el tríptic de tres, que tenen relació entre elles, és a dir, que mostren diferents aproximacions a una mateixa persona. Abans de fer la tria, n’hem fet moltes de fotografies tot experimentant diferents possibilitats segons els paràmetres fotogràfics explicats a classe: enfocament, llum, color, escala etc. Finalment la tria final és decisiva perquè el nostre retrat tingui impacte visual i aconsegueixi desvetllar la complexitat del personatge, arribar a la seva essència. Aquestes dues o tres fotografies les hem de muntar sobre un fons blanc o negre.

La pràctica de vídeo es tracta de gravar un personatge, animal o objecte que per nosaltres sigui interessant i bonic de mostrar amb plans curts i variant la distància i l’enfocament. També hem tingut en compte els films dels fragments visionats a l’aula.

Hi ha la possibilitat que les tres opcions abans esmentades tinguin relació. Un cop fets tots el vídeos, s’han de muntar de manera que estiguin tots ajuntats amb un cert ordre i quedi un sol vídeo. Després de crear el vídeo, s’ha d’escollir el so, el que en diem muntatge musical.

Podem triar una música que no sigui coneguda, sons peculiars o bé utilitzar el so del vídeo original.

Acabades les pràctiques experimentals, iniciarem la pràctica central.

Agnès Simón i Cristina Márquez

PRÀCTICA CENTRAL: Creació del personatge

La pràctica central consisteix en el guió, preparació, rodatge i muntatge d’una seqüència.
Nosaltres, per començar, vam triar de què podia tractar la nostra conversa prèvia i les idees més destacades, van ser aquestes:
– La mort d’un estimat.
– Malaltia d’algú proper.
– Divorci dels pares.
– Discussió d’uns amics.
– Desamor.
– Trencament d’una parella.
– Allunyament d’una persona estimada (nostàlgia).
– Discriminació per part de la família, falta d’afecte.
– Internat.
Finalment, vam decidir fer-ho sobre el divorci dels pares ja que és una situació per la qual alguns i algunes alumnes han passat i els hi és molt propera. També, perquè és un tema amb què podem transmetre diferents sentiments com per exemple l’aïllament, culpabilitat, impotència, tristesa/incertesa, angoixa i por, entre d’altres.
Un cop escollit el tema i haver-ne parlat bastant, vam crear un personatge que vam anomenar Paula. Entre tots i totes vam donar-li vida:

La Paula té una vida bastant complicada. Deixant a part el tema dels seus pares, l’escola no li va gaire bé.
És una persona orgullosa que es fa la forta però que en el fons li afecta tot el que li passa i que a la vegada, és molt sensible envers els altres. No l’importa gaire la seva imatge ja que considera que no val la pena arreglar-se i més tenint dificultats econòmiques. Tot i fer-se la dura i fer veure que tot li és absolutament igual, compta amb la Laura, la seva amiga de la infància a qui li explica i li confia tots els seus problemes des de primària. “A part de la Laura, també hi ha en Pau, el seu germà petit. Amb ell, també s’expliquen les coses i es porten bastant bé però la Paula, en ser la gran, té la obligació de ser responsable i cuidar-se’n. Tots dos tenen por de què passarà, si els separaran o no, però, la Paula té molt clar que farà el que faci falta perquè continuïn junts.”
Com tots els altres adolescents, té diferents aficions i trets que la caracteritzen. Li agrada la música, llegir, escriure i sobretot, ballar; que, en certa manera, quan balla, s’oblida de tot per una estona. També, li agraden els dies que fa vent, passejar el seu gos i, una de les coses que fa més sovint, agafar la bicicleta i anar-se’n a una muntanya el més lluny possible per sentir-se aïllada de la resta del món. Quan es posa nerviosa, s’acostuma a rascar l’orella o mossegar-se el llavi.
I els estats emocionals després de la conversa són:
– Tristesa.
– Desconcert (no ho acaba d’assimilar).
– Aïllament.
– Incertesa del futur.
– Angoixa.
– Por.
– Impossibilitat.
– Ràbia.
– Bloqueig.
– Certa sensació d’alleujament, però amb tristesa alhora.
– Soledat.
– Pes molt gran.

Neus Caballero