PRÀCTICA CENTRAL: Creació del personatge

La pràctica central consisteix en el guió, preparació, rodatge i muntatge d’una seqüència.
Nosaltres, per començar, vam triar de què podia tractar la nostra conversa prèvia i les idees més destacades, van ser aquestes:
– La mort d’un estimat.
– Malaltia d’algú proper.
– Divorci dels pares.
– Discussió d’uns amics.
– Desamor.
– Trencament d’una parella.
– Allunyament d’una persona estimada (nostàlgia).
– Discriminació per part de la família, falta d’afecte.
– Internat.
Finalment, vam decidir fer-ho sobre el divorci dels pares ja que és una situació per la qual alguns i algunes alumnes han passat i els hi és molt propera. També, perquè és un tema amb què podem transmetre diferents sentiments com per exemple l’aïllament, culpabilitat, impotència, tristesa/incertesa, angoixa i por, entre d’altres.
Un cop escollit el tema i haver-ne parlat bastant, vam crear un personatge que vam anomenar Paula. Entre tots i totes vam donar-li vida:

La Paula té una vida bastant complicada. Deixant a part el tema dels seus pares, l’escola no li va gaire bé.
És una persona orgullosa que es fa la forta però que en el fons li afecta tot el que li passa i que a la vegada, és molt sensible envers els altres. No l’importa gaire la seva imatge ja que considera que no val la pena arreglar-se i més tenint dificultats econòmiques. Tot i fer-se la dura i fer veure que tot li és absolutament igual, compta amb la Laura, la seva amiga de la infància a qui li explica i li confia tots els seus problemes des de primària. “A part de la Laura, també hi ha en Pau, el seu germà petit. Amb ell, també s’expliquen les coses i es porten bastant bé però la Paula, en ser la gran, té la obligació de ser responsable i cuidar-se’n. Tots dos tenen por de què passarà, si els separaran o no, però, la Paula té molt clar que farà el que faci falta perquè continuïn junts.”
Com tots els altres adolescents, té diferents aficions i trets que la caracteritzen. Li agrada la música, llegir, escriure i sobretot, ballar; que, en certa manera, quan balla, s’oblida de tot per una estona. També, li agraden els dies que fa vent, passejar el seu gos i, una de les coses que fa més sovint, agafar la bicicleta i anar-se’n a una muntanya el més lluny possible per sentir-se aïllada de la resta del món. Quan es posa nerviosa, s’acostuma a rascar l’orella o mossegar-se el llavi.
I els estats emocionals després de la conversa són:
– Tristesa.
– Desconcert (no ho acaba d’assimilar).
– Aïllament.
– Incertesa del futur.
– Angoixa.
– Por.
– Impossibilitat.
– Ràbia.
– Bloqueig.
– Certa sensació d’alleujament, però amb tristesa alhora.
– Soledat.
– Pes molt gran.

Neus Caballero

Deixa una resposta