Dues idees com a punt de partida

Després d’exposar les idees que cadascú havia pensat, hem anat descartant el que no ens acabava de convèncer i ens hem quedat amb dues temàtiques (i dos grups de personatges) per a desenvolupar-les. Ara mateix cadascú, de forma individual, està a la classe mirant de definir aquestes dues històries. Us anotem les dues idees:

-HISTÒRIA D’UN NOI NOU QUE ARRIBA A L’INSTITUT
La idea és que es vegin una mica les sensacions que pot tenir una persona, noi o noia, que arriba a l’institut com a alumne nou. Caldria veure primer la fredor de l’acollida i el seu extranyament. Voldríem plantejar diferents situacions (a la classe, al passadís, al pati…) que mostressin això, fins que finalment algú el convida a integrar-se en un grup (llavors és la situació dels tres personatges). Això ens permet jugar amb el punt de vista ja que podem utilitzar punts de vista psicològicament subjectius del personatge i d’altres una mira des de fora dels alumnes veterans.

També vam pensar que la història es podia estructura a partir de petites iniciacions, de caràcter còmic que els alumnes veterna sli fan, però ens trobem que a part de que han d’estar ben pensades cal que els actors actuin molt bé i, això, és difícil.

-HISTÒRIA DEL CEMENTIRI DEL MONESTIR
Aquesta història gira a l’entorn de tres amics que tot conversant esmenten que al darrera del monestir d’Amer hi havia antigament un cementiri, en una zona que ara és un petit espai enjardinat. Un d’ells es fa el valent i els altres dos li volen gastar una broma. Aquí treballarem la idea de que un personatge demostra que no té por de determinades coses però a l’hora de la veritat en té. els personatges acaben quedant a l’espai on hi havia el cementiri i deixen que el noi ‘valent’ hi estigui una estona tot sol esperant-los. Tot i la seva valentia es va posant nervió i comença a tenir certa por. També es pensa que els altres li poden fer alguna cosa expressament per augmentar la seva por.

Ja us anirem informant. A veure si surt alguna cosa!

Una resposta a “Dues idees com a punt de partida”

  1. Helena Nogué Diu:

    Hola a tots,

    He pogut veure les vostres dues sinopsis com a propostes de guió per al film final i m’agradaria poder-vos-les comentar una mica.

    D’entrada, la primera és una història molt més quotidiana i acotada, que passa en espais coneguts i que explica una realitat molt propera a la vostra (un de vosaltres podria viure aquesta situació en primera persona).

    La segona és més fantasiosa. Tot i que l’espai també sigui real i la situació sigui versemblant, pot generar sentiments menys viscuts per vosaltres i, per tant, molt més imaginats. Es tractaria en aquest cas d’explicar unes vivències poc conegudes per vosaltres (la por a estar sol en un lloc com un cementiri, la impaciència de l’espera dels amics que no arriben). A més, jugar amb l’humor sempre és complicat, perquè suposa que, a més de treballar el punt de vista, heu de treballar el “to” i el tipus d’humor amb què tractareu els personatges i amb què explicareu la història; “fer riure” sempre és difícil, i això estaria bé tenir-ho en compte tant per aquesta història com per la primera.

    Crec que podríeu continuar desenvolupant la primera història i comprovar si la podeu exprimir i si us funciona per adequar-la a les regles del joc del film final. Em sembla una història molt interessant quant a l’evolució que pot fer el protagonista des que arriba a la classe nova fins que s’acaba la pel•lícula; aquest gir pot ser el punt àlgid de la història i també pot anar lligat a l’emoció que genera la trobada (una de les regles del joc). Repassar les regles del joc (sense preocupar-vos-en massa d’entrada) us pot ajudar a completar els elements de la història:

    -quins són els 3 personatges principals? A més del protagonista (el noi nou), qui són els altres dos? Poden ser els generadors del canvi de sentiments que sofreix el personatge (un el pot ajudar, l’altre li pot posar traves // els dos el poden ajudar // potser els dos el rebutgen d’entrada i finalment els dos l’accepten)

    -com serà la trobada? Serà el moment en què algú l’integrarà en el grup? O potser ell prendrà algun tipus d’iniciativa per relacionar-se amb la gent? Quina serà “l’excusa”?

    -quina serà l’emoció que es generarà en el protagonista a partir d’aquesta trobada? Penseu que els altres no han de compartir aquesta emoció, ha de ser algo molt personal: l’alegria d’entrar a formar part del grup de la classe, els nervis de prendre partit en les converses i els grups que es creen al pati, el que sent per un dels altres personatges que l’integren, etc.

    -a partir d’aquesta emoció, quin serà el canvi en el punt de vista? Aquesta pregunta ens porta a plantejar quin és el punt de vista que prenem en la primera part i, per tant, com notarem la diferència en el tractament del punt de vista en la segona part. Potser ens pot ajudar a presentar el personatge en alguns espais (que li són estranys, com comenteu vosaltres), i veure com mostrem després aquests espais a partir del gir emocional.

    -penseu també en com seria la primera seqüència. Plantegeu la presentació del personatge com ho vam fer en la pràctica central. Això us pot ajudar a marcar el tipus de punt de vista (emocional i també formal).

    Espero que aquestes notes us serveixin per tirar endavant el guió. No us preocupeu massa de moment per acotar-vos a les regles del joc, millor que genereu al màxim d’idees i possibilitats en l’argument i després el pugeu enriquir amb les pautes de les regles.

    Seguim parlant. Molts ànims i fins ben aviat!

    Helena.

Deixa una resposta