Demà determinarem tots els plans

Hola, fa dies que no apuntàvem res. Però hem treballat! Hem fet una sessió amb l’Helena, concretament dimarts passat dia 22 d’abril i demà en fem una altra. Hem anat definint el guió litrari i ara falta determinar exactament tots els plans. Demà farem el storyboard. Després ens faltarà el pla de rodatge. Nosaltres gravem més tard. A veure si després tenim temps per muntar.

 Esperem que els altres rodatges hagin anat bé!

UN COP TENIM L’ESCALETA A PEL GUIÓ LITERARI

Hola,

Després de treballar amb els comentaris que sobre la nostra idea ens ha fet l’Helena ara hem de començar a concretar tot les escenes i a prendre decisions sobre el punt de vista. He proposat treballar les escenes per grups per anar-les detallant.

Demà ens proposem:

Que un grup treballi l’escena 1 
1. Noi nou amb els llibres i maleta a casa.
(han proposat que per donar més importància al noi un de les coses que podíem fer era prescindir del primer pla de la noia pentinant-se i veure-la directament al carrer, no sé si llavors quedarà clar que també té pressa)
 
Un altre grup la 2:
2. Recorreguts fins a l’institut i entrada institut.
Un tercer grup la part de l’esmorzar de la 7: 
7. Trobada amb la noia allà on venen esmorzars.
 
Per dijous pensarem entre tots una mica més l’escena de l’aula.
 
-Cada grup ha d’escriure el guió literari previ i després ja ho lligarem al final.
-Cada grup ha de tirar fotografies dels possibles plans i alguns faran prèvies amb la càmera de vídeo.
 
Treballant amb grup m’asseguro un treball més intens i compromès de tots i també una mica més de rapidesa.
 
També hem triat actors: L’Isaac fa de noi nou, en Martí de noi desagradable, l’Anastàsia de noia. 
 
De moment això és tot.
 
Montserrat

JA TENIM LA IDEA ENLLESTIDA!!

Després de pensar molt, entre tots els de la classe hem decidit cada escena del nostre curtmetratge i ara us el volem explicar:

L’argument se centra en un noi que comença nou a un institut. Al primer dia tindrà un encontre negatiu amb un altre noi i una encontre positiu amb una noia. Nosaltres volem explicar com es produeixen aquests dos encontres i com al final els personatges es troben tots tres. Es tracta doncs, de descriure les sensacions que va tenint el noi que comença nou a l’institut, durant el seu primer dia.

1. El nostre protagonista està a casa seva recollint la maleta per anar a l’institut, com que fa tard amb les presses li cauen les coses al terra. 

2. En la següent escena es veu una noia pentinant-se, també amb molta pressa.

3. Desp´res els veiem a tots dos corrent cap a l’institut, en un muntatge en paral.lel.

4. La noia arriba a la porta i es posa a tocar el timbre am insistència. Mentre això passa arriba el noi. La noia se’l mira però no li diu res perquè no el coneix. De seguida però li obren la porta i entra diparada cap a dins. El noi entra també al seu darrera, però no tandisparat com ella.

5. soms dins la classe i el noi obre la porta per entrar. Tothom queda callat i se’l mira. El professor el presenta. Un altre noi fa un comentari, aparentment per fer riure sobre el fet de fer tard el primer dia. El professor se’l mira i en comptes de riure el contesta seriosament. El noi que ha fet el comentari es queda parat i desp´res, un cop s’hagi assegut el noi nou, el mirarà amb una certa ràbia. Els altres xiuxiuegen sobre el que ha passat, però la classe continua.

6. S’acaba la classe i tothom surt al passadís per canviar de classe. Ell, que va força perdut i desorientat, camina a poc a poc quan de sobte l’alumne que ha dit el comentari a classe li fa una traveta.

7. A l’hora del pati el protagonista està sol, va a buscar l’esmorzar però arriba tard i només queda un entrepà, seguidament, entra la noia, un altre cop amb presses, com al matí, ella també fa tard i ja no podrà esmorzar. Aquesta però és l’excusa per començar a parlar. La noia que l’epseren i que si vol li presentarà a un seu amic.

8. En la presentació ella esta molt contenta, però ell veu que el seu amic és aquell company de classe, els dos es queden molt estranyats i marxen aparentment amics.

Que vagi tot molt bé, fins aviat!! Fer l'ullet

Dues idees com a punt de partida

Després d’exposar les idees que cadascú havia pensat, hem anat descartant el que no ens acabava de convèncer i ens hem quedat amb dues temàtiques (i dos grups de personatges) per a desenvolupar-les. Ara mateix cadascú, de forma individual, està a la classe mirant de definir aquestes dues històries. Us anotem les dues idees:

-HISTÒRIA D’UN NOI NOU QUE ARRIBA A L’INSTITUT
La idea és que es vegin una mica les sensacions que pot tenir una persona, noi o noia, que arriba a l’institut com a alumne nou. Caldria veure primer la fredor de l’acollida i el seu extranyament. Voldríem plantejar diferents situacions (a la classe, al passadís, al pati…) que mostressin això, fins que finalment algú el convida a integrar-se en un grup (llavors és la situació dels tres personatges). Això ens permet jugar amb el punt de vista ja que podem utilitzar punts de vista psicològicament subjectius del personatge i d’altres una mira des de fora dels alumnes veterans.

També vam pensar que la història es podia estructura a partir de petites iniciacions, de caràcter còmic que els alumnes veterna sli fan, però ens trobem que a part de que han d’estar ben pensades cal que els actors actuin molt bé i, això, és difícil.

-HISTÒRIA DEL CEMENTIRI DEL MONESTIR
Aquesta història gira a l’entorn de tres amics que tot conversant esmenten que al darrera del monestir d’Amer hi havia antigament un cementiri, en una zona que ara és un petit espai enjardinat. Un d’ells es fa el valent i els altres dos li volen gastar una broma. Aquí treballarem la idea de que un personatge demostra que no té por de determinades coses però a l’hora de la veritat en té. els personatges acaben quedant a l’espai on hi havia el cementiri i deixen que el noi ‘valent’ hi estigui una estona tot sol esperant-los. Tot i la seva valentia es va posant nervió i comença a tenir certa por. També es pensa que els altres li poden fer alguna cosa expressament per augmentar la seva por.

Ja us anirem informant. A veure si surt alguna cosa!