CATALÀ

 ARA ESTEM TREBALLANT…..

 20/05/11 Recitem poemes

Heu de memoritzar per recitar davant dels companys, un d’aquests poemes:

Tu tens la meva vida i la vida…

Tu tens la meva vida i la vida
Tu tens la meva vida i la vida
de tots dos, i em pregunt adesiara
si ets tu o no la meva pàtria avara,
perquè en tu ni la terra ja no em crida.

No el mar ets del meu ordi, quina eixida,
quin forn de calç, quins ulls nials, i ara!
quina pedra del peix som jo i la tara
que m’has deixat per a què mengi brida

tot l’any el teu cavall d’antany. Ai jo.
Al meu ai, una boca li és poca.
Un ble i un ai fan Blai. Oh, magre tro,
del potent llamp qui migpartí ma soca.
No em deixà res per verd. Ni res de bo.
Escric, però, en els ous. Com una lloca.

 

Blai Bonet

 

Un sonet per a tu

Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l’alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.

Discretament l’escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d’alguna melodia
que sempre és agradable recordar.

Un sonet per a tu, només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.

Un sonet per a tu que m’ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res.

 

Miquel Martí i Pol

PERQUÈ HAS VINGUT

Perquè has vingut han florit els lilàs 
i han dit llur joia 
  envejosa 
   a les roses:

mireu la noia que us guanya l’esclat, 
bella i pubilla, i és bruna de rostre.

De tant que és jove enamora el seu pas 
-qui no la sap quan la veu s’enamora.

Perquè has vingut ara torno a estimar: 
diré el teu nom 
  i el cantarà l’alosa.

Joan Salvat Papasseït

 

 

19/05/11 La subjectivitat

Trobeu dues expressions subjectives a la cançó de Sopa de Cabra i justifiqueu la vostra resposta:

 

Rius de gent

malferida corren sols

escopint el seu fracàs.

 

Ja vençuts,

esperaran com sempre han fet,

l’aventura d’una nit.

 

Mentre ploren

de ràbia i per amor

a un nom inexistent.

 

Mentre riuen

dins núvols passatgers

cada dia més distants.

 

Corren sols,

seguint pistes per trobar

el refugi de l’acció.

 

Un amic

que no estigui massa vist,

o una ofrena de la carn.

 

Que a vegades,

quan s’apaga el primer foc,

pot fer encara més mal.

 

I així acaben,

quan ja tot ha passat,

cremats per la veritat i cridant.

 

Podré tornar enrera

quan estigui massa lluny.

Podré tornar enrera

quan sigui massa tard.

 

Podré tornar enrera

quan estigui massa lluny.

Podré tornar enrera

quan sigui massa tard.

 

Són germans

d’un camí que no ha tingut

mai sortida ni final.

 

Saben bé

que el futur és la foscor

i que el negre és el color.

 

D’una bandera,

bruta i plena de sang,

que els hi han possat a les mans.

 

Però no es rendeixen,

somien il.lusions fent himnes de cançons

i criden.

 

Podré tornar enrere

quan estigui massa lluny.

Podré tornar enrere

quan sigui massa tard

 http://www.youtube.com/watch?v=3Yl_9YMAJEo&feature=fvwrel

17/05/11 Poesia i cançons:

http://www.youtube.com/watch?v=cjVQ36NhbMk

 

 27/04/11  “EL POETA QUE PORTES A DINS”
 
Criteris d’avaluació:

·         Relacionar el sintagma verbal amb la funció del predicat.

·         Identificar el verb com a nucli del sintagma verbal.

·         Conèixer i diferenciar les principals característiques del verb: nombre, persona, temps, aspecte, conjugació i forma.

·         Comprendre la variació dels complements del verb en funció del temps perfectiu o imperfectiu.

·         Aplicar la concordança entre subjecte i predicat.

·        Llegir de manera expressiva (oral i corporal) un poema.

·        Adequar el to, l’entonació i la modulació de la veu en lectures de poemes segons el tipus de text i l’auditori.

·    Comprendre el sentit global i específic d’un poema.

·    Desenvolupar estratègies per identificar i les parts fonamental d’un poema.

·    Aplicar l’estructura que determina un poema.

·    Ser capaç d’expressar de manera clara i entenedora el significat d’un poema.

·    Participar en les creacions poètiques orals de grup

 

 

COMPRENSIÓ LECTORA (TALLER DE POESIA)

1- Com treballava, en Frederic? Creieu que el que feia era treballar?

 

2- Com us hauríeu sentit si fóssiu un dels ratolins xerraires que treballen de veritat recollint blat de moro, nous, blat i palla nit i dia i veiéssiu en Frederic estirat, prenent el sol, mirant el prat o mig adormissat?

 

3- Van reaccionar com ho hauríeu fet vosaltres, els ratolins?

 

4- Durant els primers dies de fred, els ratolins contaven històries de guineus beneites i gats babaus, eren feliços perquè tenien menjar i se sentien segurs. I en Frederic? Què creieu que feia? Feia com els altres?

 

5- Quan es va acabar el menjar, per què no tenien ganes de xerrar? I en Frederic? Què us sembla que feia?

 

6- Com els va enviar, en Frederic, els rajos de sol? I els colors? Era màgia?

 

7- Llegiu ben a poc a poc el discurs d’en Frederic als ratolins. Veieu alguna especial en les paraules? Noteu si hi ha alguna rima? I el ritme de les frases curtes?

 

8- Per què us sembla que van aplaudir els altres ratolins?

 

9- Què havia passat, amb el fred i la gana? De què havien parlat mentre en Frederic abocava les seves provisions?

 

10-Per què es deuria posar vermell, en Frederic? Us ha passat mai això de posar-vos vermells o vermelles?

El ratolí Frederic

Al gran prat, on les vaques pasturaven i els cavalls trotaven, hi havia un vell mur de pedra.

En aquell mur, no gaire lluny de la pallissa i del graner, una família de ratolins xerraires hi tenia la llar. Els masovers se n’havien anat, la pallissa havia quedat abandonada i el graner era buit. Com que l’hivern no era gaire lluny, els ratolins van començar a recollir blat de moro, nous, blat i palla. Tots treballaven nit i dia. Tots, menys en Frederic.

– Frederic, per què no treballes? -li preguntaven.

– Sí que treballo -deia en Frederic-. Faig provisió de raigs de sol per quan vinguin els dies freds i negres de l’hivern.

I quan veien en Frederic bo i assegut mirant el prat, li deien:

– I ara què, Frederic?

– Faig provisió de colors per quan vingui la grisor de l’hivern -contestava en Frederic.

I una altra vegada en Frederic feia un aire mig adormissat.

– Que potser somies, Frederic? – li preguntaven burletes.

I en Frederic deia:

– I ara! Faig collita de paraules. Perquè, com sabeu, els dies d’hivern són molt llargs i se’ns acabaran les històries per contar-nos.

Van arribar els dies d’hivern i quan va caure la primera neu els cinc ratolins es van ficar a l’amagatall de sota les pedres.

Els primers dies menjaven unes bones racions i els ratolins contaven històries de guineus beneites i gats babaus. Eren una família feliç.

Però a poc a poc ja havien rosegat les nous i les pellofes, la palla s’havia fos i el blat de moro era només un record.

Hi feia un fred, al mur!… i ningú no tenia ganes de xerrar.

Aleshores van recordar tot allò que havia dit en Frederic dels raigs de sol i dels colors i les paraules.

– Què n’has fet, de les teves provisions, Frederic?

– Tanqueu els ulls -va dir en Frederic, i es va enfilar en una pedra grossa-. Ara us envio els raigs de sol. Que no en sentiu la claror daurada?

I a mesura que en Frederic parlava del sol, els quatre ratolins en tornaven a sentir la calidesa. Era la veu d’en Frederic? Era màgia?

– I els colors, què, Frederic? -li preguntaven animats.

– Torneu a tancar els ulls! -va dir en Frederic.

I quan els va parlar del blau de la pervinca i del vermell de la rosella per entre el groc del blat i del verd tendre de les bardisses florides, veien els colors tan nets com si els tinguessin pintats al pensament.

– I les paraules, què, Frederic?

En Frederic es va escurar la gola, va esperar un moment i aleshores, com si es trobés dalt d’un escenari, va dir:

 

“Qui fa el temps bord? Qui el fa de mel?

Qui vessa la neu? Qui fon el gel?

Qui apaga la claror? Qui encén la lluna?

Qui pinta les flors una per una?

Quatre ratolins del cel, diu la cançó,

quatre com vosaltres… i com un servidor.

El senyor Primavera, que dansa amb els aiguats.

El senyor Estiu, que pinta totes les flors dels prats.

El senyor Tardor, que porta el bon ram madur.

I el senyor Hivern, que retalla cristalls de glaç ben dur.

Ve-t’ho aquí, amics meus, quatre estacions té l’any.

Compteu-les bé amb els dits, que no hi ha engany. “

 

Quan en Frederic va haver acabat, tots van aplaudir.

– Caram, Frederic -deien -. Tu ets un poeta!

En Frederic es va tornar vermell, va fer una reverència i va dir tímidament:

– Ja ho sé.

 

 01/04/11

Enllaços d’utilitat:

http://www.telefonica.net/web2/jvaldelv/mapesconcep.htm

http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/pronompl/index.htm

http://pluto.xtec.es/primaria/muds/catala/pronomsing/index.htm

http://usuaris.tinet.cat/aragones/gramaticat/morfologia.htm

Paraules pel dictat:

és/es 

més/mes

llavors

món/mon

dóna/dona

després

sabia/s’havia

passar/pesar

fer un petó

apòstrof

però/allò/això

fer por

Vam (pujar, baixar…)

Acabades en “en” i “

29/03/11

ELS PRONOMS

Aquesta unitat didàctica treballarem de manera autònoma amb una metodologia que hem fet servir alguna vegada tot i que com a recolzament d’altres maneres de treballar:

El pla de treball

Aquesta vegada, però, serà LA MANERA de treballar. Hem d’organitzar-nos i regular nosaltres mateixos la nostra manera de treballar i aprendre.

A final del pla de treball haureu de lliurar la vostra feina que haurà de tenir:

 

  • Una portada.
  • Un índex.
  • Una introducció (explicant què trobarem al vostre treball final i com heu preparat la unitat).
  • Els criteris d’avaluació.
  • El cos del treball (tot el que heu fet per treballar i aprendre al llarg de les tres setmanes que durarà la unitat didàctica). Aquí ha d’anar la graella de planificació.
  • La ressenya feta del llibre que heu llegit.
  • La fitxa de reflexió.
  • Les referències bibliogràfiques o webs visitades (recordeu que la Wikipèdia no és una referència formal).
  • Annexos: tot el que us he donat d’informació per preparar la unitat.
  • Una contraportada.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Reconèixer i diferenciar els pronoms de la resta de components d’una oració.

Reconèixer i diferenciar entre pronoms personals i pronoms febles.

Identificar  els referents dels pronoms.

Escollir el pronom adient a cada referent.

Apostrofar i combinar adient-ment els pronoms treballats.

Reconèixer els pronoms i la seva funció de cohesió en els enunciats i en els textos.

Deduir les lleis fonamentals de funcionament dels pronoms a partir d’enunciats i situacions pràctiques.

18/03/11

EL SINTAGMA NOMINAL

 CRITERIS D’AVALUACIÓ

Aplicar les normes d’accentuació en l’escriptura espontània

Escriure correctament les paraules treballades

Relacionar el sintagma nominal amb la funció del subjecte.

Identificar el nom com a nucli del sintagma nominal.

Identificar els components d’un sintagma nominal.

Aplicar la concordança entre els elements d’un sintagma nominal.

Reconèixer i identificar els determinants, adjectius i els complements del nom.

Comprendre la seva relació amb el nucli i la resta de components.

Identificar la funció de nexes per relacionar frases.

08/03/11

Un exemple sobre com analitzar sintàcticament les oracions:

 analisi-oracia

 

25/02/11

Les paraules que heu de treballar per dilluns són les que ja teniu penjades abaix més aquestes noves que hem treballat aquesta setmana:

 Després.

Això, allò, però.

Apròstrof:

  • article “el” davant de totes les paraules masculines/singulars que comencin per vocal.
  • article “la” davant totes les paraules femenines/singulars que comencin per “a, e, o”;  davant de les que comencin per “i, u” tòniques.
  • preposició “de” davant de paraules que comencin per vocal.

12/02/11

Recordeu que les paraules que hem estat treballant són:

passar/pesar

món/mon

és/es

dóna/dona

llavors

fer un petó

més/mes

Dilluns 14 farem un dictat, com sempre, amb les paraules treballades. Si porteu frases amb les paraules treballades (cada dia, algun dia a la setmana…etc) us les podem corregir per ajudar-vos a recordar com s’escriuen.

 

31/01/11

L’oració gramatical: Subjecte i Predicat.

Expressió escrita: El conte.

Comprensió lectora: Subratllar.

____________________________________________

 CONTE PER LA PAU

 Noies i nois, aquí teniu l’enllaç per treballar el conte per la pau:

 http://crpbdln.pangea.org/activitats/contes/

En aquest enllaç trobareu contes per la pau fets per alumnes d’altres centres. Segur que més d’un us servirà d’inspiració!

Escolliu-ne un, el que vulgueu, i feu la distinció entre:

– Introducció.

– Nus.

– Desenllaç.

Digueu també quins són els personatges protagonistes i resumiu en un parell de frases la idea principal del conte.

T’atreviries a posar-li un altre títol?

Dijous en farem un entre tots i el penjarem al passadís. Fixeu-vos bé en el conte que estem treballant i repasseu les parts que ha de tenir un text narratiu ( i els trucs per una bona expressió escrita que trobaràs a l’àrea de recursos de la teva classe!).

Abans de començar a escriure has de tenir clar :

•1. QUÈ VOLS NARRAR?
( Exemple: un conte )

 •2. PER QUÈ VOLS NARRAR?
( Exemple: entretenir, donar algun exemple de com ha d’actuar l’ésser humà… )

 •3. A QUI VA ADREÇADA LA TEVA NARRACIÓ?
( Exemple: als lectors del llibre “Història d’un Perquè” )

 •4. FES UNA LLISTA DELS PERSONATGES QUE INTERVENEN EN LA NARRACIÓ

-Personatges principals
-Pesonatges secundaris

 •5.  DECIDEIX EN QUIN LLOC I EN QUIN TEMPS SITUES LA NARRACIÓ

 •6.  FES UNA LLISTA DELS FETS EXPLICARÀS EN L’ORDRE EN QUÈ HAN D’ESDEVENIR …

 •7.  SITUA ELS FETS DE LA LLISTA ANTERIOR EN L’ORDRE EN QUÈ PENSES EXPLICAR-LOS EN LA TEVA NARRACIÓ

 Utilitza connectors temporals per indicar la successió dels fets.

ahir, avui, demà, anit…

abans, ara, després, més tard…

poc abans, aviat, tard,

sempre, mai

ja, encara, llavors…

quan, mentre, mentrestant…

al matí, al migdia, a la tarda, a la nit…

a continuació, tot seguit, al mateix temps, sovint, de vegades, al més aviat, d’aquí en endavant, de tant en tant, de sobte, per acabar…

en despertar, en arribar, en sortir… (en + infinitiu)

EXEMPLES:

Dissabte, poc després del migdia, restaven altre cop al costat de la palmera.
En entrar al despatx, la Marta comprengué que alguna cosa passava.
Una nit de març, durant l’estació plujosa, quan estaba ja en el meu desè any de residència a l’ illa, descansava en la meva hamaca, tot i que no m’era possible dormir.

 •8.  DECIDEIX QUINA PERSONA FARÀS SERVIR PER NARRAR

Seràs tu el protagonista (narrar en primera persona verbal: jo, nosaltres) o només explicaràs què ha passat (tercera persona verbal: ell, ella, ells, elles)?

 •9. FES SERVIR RECURSOS NARRATIUS PER FER MÉS AMENA LA LECTURA

  • – Introdueix diàlegs en estil directe (reproduir exactament el que es diu).
  • – Fer servir el diàleg en estil indirecte (explicar el que altres han parlat).
  • – Juga amb el temps (fes salts cap al futur o el passat).

 •10. NO OBLIDIS POSAR-LI UN TÍTOL!!

 

____________________________________________

LA BONA ACCIÓ DIÀRIA

 Era el final de la tardor de 1909. Durant el dia, la ciutat de Londres havia estat submergida com en una sopa de pèsols, amb una boira espessa que pràcticament havia aturat tot el tràfic i tots els negocis de la capital britànica.

 Un publicista nord-americà, el Sr. Boyce, de la ciutat de Chicago, tenia dificultats per trobar una adreça al centre de la ciutat. S’havia aturat sota una dels llums del carrer per a orientar-se millor, quan de cop i volta va aparèixer un noi entre la boira.

 ­- Puc  ajudar-lo senyor? -va preguntar el noi.

– I tant que sí. -va dir el senyor Boyce- Voldria que m’indiquessis com arribar a aquesta adreça…

– Jo l’acompanyaré fins aquí senyor -va dir el noi, i es va encaminar en la direcció desitjada pel Sr. Boyce.

 Quan van arribar al lloc, el senyor Boyce va buscar en les seves butxaques algunes monedes per donar-les al noi de propina, però abans que tingués l’oportunitat d’oferir-les el noi li va dir:

 – No senyor, moltes gràcies, sóc escolta, i un Scout no accepta res per ajudar algú.

– Un Scout? I què és això? -va preguntar en Boyce.

– No ha sentit parlar dels Boy Scouts de Baden-Powell?

El senyor Boyce no havia sentit mai res sobre això.

– Explica’m coses d’ells -va dir.

 Així és que el noi li va parlar al nord-americà sobre ell i els seus germans escoltes.

El Sr. Boyce va quedar molt interessat i després d’atendre els seus negocis, li va demanar al noi que el dugués a les oficines dels Boy Scouts britànics.

 Aquí va desaparèixer el noi.

 A l’oficina, el senyor Boyce va conèixer a en Baden-Powell, el famós militar anglès que havia fundat el Moviment Scout dos anys enrere.

En Boyce va quedar tan impressionat amb el que en Baden-Powell li va dir sobre l’escoltisme que va decidir importar-lo al seu país quan va regressar als Estats Units.

 Què va passar amb el noi que va ajudar a en Boyce? Ningú no ho sap. Ningú va tornar a saber res d’ell. No obstant això, mai se’l va oblidar. Els Scouts d’Estats Units van regalar al Centre Internacional d’Ensinistrament, el Parc de Gilwell, a Anglaterra, una bella estàtua d’un búfal americà, amb una simple inscripció que diu: “A l’escolta desconegut que amb la seva lleialtat al compliment diari de la Bona Acció, va fer possible portar el Moviment Scout als Estats Units d’Amèrica”.

 Una bona acció a un home, es va transformar en una bona acció a milions de nois.

 Aquesta és la força de la Bona Acció.

 ACTIVITAT

Les petites accions són poderoses. I si sumem les petites accions de milions de nens i nenes arreu del món, poden tenir un poder aclaparador.

Per tal d’establir entre nosaltres el costum de fer cada dia una bona acció, us proposem la següent activitat:

  1.  Llegiu un altre cop aquesta història.
  2. Debateu a casa sobre el poder que poden tenir les petites accions.
  3. Per a la setmana que ve, tothom haurà hagut de realitzar una bona acció en favor d’algú que necessitava ajuda:

Pot ser algú que coneixes o que no

Pot ser més gran que tu o més petit

Pot ser una persona o un animal

Pot ser dintre de casa o fora d’ella

El cas és fer com a mínim una bona acció durant la setmana, i no s’hi val cobrar cap premi ni recompensa a canvi

El proper dilluns, tothom haurà d’explicar a qui ha ajudat i com.

A classe reflexionarem sobre com d’important pot haver estat per qui rebi la teva bona acció el fet que l’ajudessiu, i com esteu contribuint a crear un món millor.

_______________________________________________________________

 

 nobel    Wangari Maathai (Nobel de la pau 2004)

És la primera dona africana que aconsegueix el Nobel de la Pau. Diputada, és professora de la universitat de Nairobi, i Viceministra de medi ambient. Després de ser la primera dona africana llicenciada en biologia, el 1977 va fundar el moviment verd, a Kenya, que ha plantat ja més de deu milions d’arbres per evitar l’erosió.

 

Entrevista amb Wangari Maathai (Nobel de la pau 2004)
L’entrevista s’ha realitzat per telèfon poc després de l’anunci de la concessió del premi nobel de la Pau a Wangari Maathai

An-Nisa: hola?, Hola, Professora Wangari

Wangari: Sí, com aquesta vostè?. Sóc aquí a Nairobi, que aquesta celebrant l’anunci del premi, com bojos.

An-Nisa: Estem molt contents per la seva nominació. La truco des de la web An-Nisa de dones musulmanes a Espanya per felicitar-la i fer-li un reportatge.

W.M.: Sí

An-Nisa: Han passat només algunes hores des que va rebre la notícia sobre la concessió del Premi. Com se sent avui?

WM: Encara he de fer un esforç per creure’m que és veritat, per adonar-me’n que sóc jo la que va ha rebut el Premi.

An-Nisa: Quines són les emocions més fortes per a vostè, en aquest moment?

WM: Els ideals del nostre moviment, a penes són reconeguts, de manera que, ens ajudarà molt, a aquest reconeixement, l’impacte del Premi Nobel, pel fet que el comitè del Premi ha considera que és important per al món i per a nosaltres , no solament pau, sinó també, la conservació i distribució dels recursos naturals i que els recursos naturals i la seva escassetat, són generalment la font del conflicte.

An-Nisa: Què opina sobre el paper de les dones africanes en la construcció de la pau i un futur sostenible, i de quina manera afectarà aquest premi en la seva futura posició en el continent?

WM: Bé, estic segura que molta gent que està implicada en un esforç ambiental, serà molt bonic i encoratjador aquest reconeixement, i els ecologistes s’adonaran que la seva tasca, el que fan dia a dia pel mig, és extremadament important, i estic segura, que això passarà, no només aquí a l’Àfrica, sinó també, a tot el món. Hem rebut felicitacions de cada un dels països del món, pràcticament. Com vostè sap, aquí estem sotmesos, sovint, a una estructura masclista que està creixent en molts països africans. No només a l’Àfrica, però, si mirem l’Àfrica, és molt fort.

An-Nisa: Aquesta parlant de Masclisme?

W.M.: Sí

An-Nisa: Pensa vostè, que aquest premi pot influenciar per entendre i aclarir el paper de les dones?

WM: Estic absolutament segura que, amb aquesta classe de premi, molts perjudicis que existeixen contra les dones s’estan traient, automàticament.

Puc dir, sense exagerar, que tots en aquest país, segur que molta gent a l’Àfrica, són extremadament feliços, i m’estic referint tant als homes, com a les dones. Ara, jo pertanyo al grup d’homes i dones premiats, i això fa que, els homes apreciïn el paper que les dones saben exercir. Sé que, per a molts homes en aquest país, és motiu de sentir molt orgullosos. I s’associaren al que han estat fent les dones. I això és una cosa que ja havia vist a la feina, que molts homes s’associen amb la nostra tasca. Així doncs, penso que, en cert nivell, quan les dones s’estan ocupant també de les veritables solucions, que es reconeixen aquestes solucions, no es dóna més el conflicte de gènere, i que els homes i les dones s’uneixen en la valoració de la tasca.

An-Nisa: Puc preguntar, què projectes veu més urgents abordar i que àrees ha de pressionar per treballar, des del seu punt de vista?

WM: Bé, el projecte més urgent, segons el meu punt de vista, és la conservació de l’ambient a l’Àfrica. I per descomptat, el d’un bon govern és la feina que encara molts estem necessitant, en aquest continent, per tant, continuaré treballant en aquest camp. Sé que aquest premi m’ha donat una responsabilitat especial com a portaveu, no només aquí a Kenya, sinó en el conjunt d’Àfrica. Hi ha molt per fer, i ho farem.

An-Nisa: Vostè ha corregut riscos personals enormes en la seva lluita a favor de la justícia, els drets humans, i el medi ambient. ¿Cal ser valent com vostè? Vostè recomanaria a gent que corregués la mateixa classe de riscos que vostè ha patit?

WM: Presumeixo que la gent reacciona als desafiaments, que els sorgeixen en els seus països i en les seves regions, i la gent sap la millor manera d’apropar a aquests desafiaments. Però, per tot arreu del món, la gent ha fet front a aquests reptes, i han corregut molts del risc per aconseguir els seus ideals. La gent té com a exemple a Martín Luther, que va ser honrat i se li concedit també el premi Nobel de la Pau, té com a exemple a gent com Mandela, Nelson Mandela, ja gent com bisbe Tutú, quan lluitava contra l’apartheid a Àfrica del sud .

An-Nisa: Una altra de les grans necessitats i crisi enormes per a l’Àfrica i el món és l’epidèmia del VIH i la SIDA. De quina manera pensa que es pot treballar per solucionar aquesta crisi?

WM: El primer factor, i el més important, ha estat educar els africans sobre la malaltia, de manera que la tractin des de la informació, en comptes des de la ignorància i la por. L’altre factor, és proporcionar medicines per als que han estat prou desafortunats per ser infectats. I probablement, el tercer, és tractar d’eradicar la pobresa, que és una de les principals causes de la infecció i causa de la mort. Perquè molts africans, a causa de la pobresa, no tenen sistema immune adequat, i per tant, quan s’infecten sucumbeixen al virus molt ràpidament.

An-Nisa: Li agraeixo molt professora que hagi volgut parlar amb nosaltres. Li felicitem molt calorosament per la seva tasca i per la concessió d’aquest premi.
W.M. : Em sento molt molt honrada. Aquest no el meu propi premi, sinó un reconeixement per al país sencer. el conjunt d’Àfrica ho està celebrant.

 

 

Analitzem l’entrevista en grups de taula

  1. Quina és la professió de l’entrevistada?
  2. Per què li han donat el Premi Nobel de la Pau?
  3. Cerqueu al diccionari el significat de cinc paraules del text que no entengueu. Teniu deu minuts.
  4. Ara compartiu amb la resta de la classe les paraules que heu buscat i trobat en grup. Penseu que heu d’entendre el que volen dir i explicar-ho amb les vostres paraules, no repetiu la definició del diccionari.
  5. De quin país és?
  6. Quins són els problemes del seu país?
  7. Què creieu que vol dir l’entrevistadora quan li pregunta “aquest premi pot influenciar per entendre i aclarir el paper de les dones?”
  8. Quina estructura ha seguit l’entrevistadora a l’hora de fer preguntes?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *