Arxiu de la categoria: Biologia

Observació de ciliats, el Parameci

Aquesta setmana hem observat un protozou típic, el Paramecium caudatum. Aquest organisme és mou per un sistema força comú en es organismes unicel·lulars, els cilis. Els cilis són com uns pèls que cobreixen la superfície del protozou, i en moure’s, generen uns corrents que fan que l’organisme es desplaci.  Mireu els vídeos en els de més augments es veu clarament els cilis en moviment.

També a la mostra ens ha sortit uns cucs pseudocelomats, els rotífers Philodina gregaria. Aquests són organismes pluricel·lulars, no unicel·lulars com sí són els paramecis. Aquests tenen una corona de cilis que els serveix per filtrar el plàncton i alimentar-se.

Un cuc al·lucinant: La planària!

La setmana passada vam conèixer un cuc molt curiós, la planària. Concretament vam observar una planària del gènere Dugesia. Aquests animals són coneguts per las seva capacitat de regenerar-se, és a dir que si la tallem en dos, cada tros genera un individus nou. S’ha constatat que fins a vint trossos es pot tallar i tots es regeneren. Aquests animals formen part dels platihelmints o més coneguts com a cucs plans.

La mitosi

Aquesta setmana, per acabar amb la comprensió del tema de la mitosi, apart del vídeo, hem fet una preparació amb orceïna. Per fer-ho hem deixat una ceba en un vas de precipitats amb aigua, per què li creixessin les arrels. En ser un meristem en creixement hi ha moltes cèl·lules en mitosi.

Mireu-ne els resultats

Cèl·lules d’arrel de ceba amb diferents fases de la mitosi.
Cèl·lules amb diferents fases de la mitosi, a dalt a a la dreta una cèlula passat d’anafase a telofase. A baix a l’esquerra es veu una cèl·lula en metafase. La resta estan en profase.
La cèl·lula del mig a dalt, està en profase, es veuen els cromosomes. Just a sota dues noves cèl·lules en citoquinesi.
Cèl·lula en metafase. Els cromosomes es situen al bell mig de la zona equatorial de la cèl·lula.
Detall de la cèl·lula en metafase. Just la de sobre està en profase.

 

Cèl·lula en anafase, es veu molt clar com els cromosomes es traslladen als dos hemisferis cel·lulars.
A dalt cèl·lules amb telofase, i just a sota cèl·lules en citoquinesi.

La vida al port

Aquesta setmana em anat amb els alumnes de primer al port a recollir mostres al port. Ha estat al·lucinant, hem trobat un munt d’animals que semblen els que podríem veure el pel·lícules de ciència ficció.

El primer que vam veure són colònies d’un celenterats Eudendrium.

Pòlip d’Eudendrium
Tentacle d’Eudendrium, es veuen els cnidoblasts, les cèl·lules urticants.

També vam veure colònies de briozous, del gènere Bugula.

Ara el que més ens ha sorprès és veure força aranyes, Pignogònids. Dignes de la pel·lícula àlien.

El sistema reproductor masculí: dissecció del testicle d’un vedell.

El passat dijous vam fer la dissecció d’un testicle de vedell. Vam obrir-lo i vam poder observar les seves cèl·lules sexuals.

Testicle de vedell.
Mostra dels tubs seminífers. s’observa les espermàtides (rodones) i alguns espermatozoides (amb el flagel). vista a 100 augments.
Detall dels espermatozous. Se’n veuen dos amb el cap allargat i de color verd. A 100 augments.

Per què l’aigua del safareig del Jardí és verda?

El passat dimecres vam aprendre a fer servir el microscopi. Un cop apreses les seves parts i com funciona, vam mirar una mostra de l’aigua del jardí. L’aigua està verdosa, i amb el microscopi vam veure que era perquè hi a algues unicel·lulars dels gèneres StaurastrumScenedesmus, sobretot.

Aquestes algues com que viuen en aigües quietes, tenen estructures llargues per oferir resistència a l’aigua i no caure al fons. A més estan compostes de dos cèl·lules (Staurastrum) i de quatre en quatre (Scenedesmus).

 

Algues del gènere Staurastrum.
Alga del gènere Scenedesmus

La mostra a 40 augments té el següent aspecte

Si mirem a 100 augments podem veure un rotífer ciliat depredant a un protozou ciliat.

Si mirem a 800 augments, podem veure un ciliat.