L’Spirulina és un organisme procariota que forma colònies en forma de molla.

Aquesta setmana hem observat un protozou típic, el Paramecium caudatum. Aquest organisme és mou per un sistema força comú en es organismes unicel·lulars, els cilis. Els cilis són com uns pèls que cobreixen la superfície del protozou, i en moure’s, generen uns corrents que fan que l’organisme es desplaci.  Mireu els vídeos en els de més augments es veu clarament els cilis en moviment.

També a la mostra ens ha sortit uns cucs pseudocelomats, els rotífers Philodina gregaria. Aquests són organismes pluricel·lulars, no unicel·lulars com sí són els paramecis. Aquests tenen una corona de cilis que els serveix per filtrar el plàncton i alimentar-se.

Ahir vam veure al microscopi una alga unicel·lular, l’Euglena. Aquest organisme pot fer la fotosíntesi (d’aquí el color verd dels seus cloroplasts). Aquestes algues es mouen gràcies al moviment del seu únic flagel (igual que els espermatozous).

La setmana passada vam conèixer un cuc molt curiós, la planària. Concretament vam observar una planària del gènere Dugesia. Aquests animals són coneguts per las seva capacitat de regenerar-se, és a dir que si la tallem en dos, cada tros genera un individus nou. S’ha constatat que fins a vint trossos es pot tallar i tots es regeneren. Aquests animals formen part dels platihelmints o més coneguts com a cucs plans.

Aquesta setmana em anat amb els alumnes de primer al port a recollir mostres al port. Ha estat al·lucinant, hem trobat un munt d’animals que semblen els que podríem veure el pel·lícules de ciència ficció.

El primer que vam veure són colònies d’un celenterats Eudendrium.

També vam veure colònies de briozous, del gènere Bugula.

Ara el que més ens ha sorprès és veure força aranyes, Pignogònids. Dignes de la pel·lícula àlien.

El passat dimecres vam aprendre a fer servir el microscopi. Un cop apreses les seves parts i com funciona, vam mirar una mostra de l’aigua del jardí. L’aigua està verdosa, i amb el microscopi vam veure que era perquè hi a algues unicel·lulars dels gèneres Staurastrum i Scenedesmus, sobretot.

Aquestes algues com que viuen en aigües quietes, tenen estructures llargues per oferir resistència a l’aigua i no caure al fons. A més estan compostes de dos cèl·lules (Staurastrum) i de quatre en quatre (Scenedesmus).

La mostra a 40 augments té el següent aspecte

Si mirem a 100 augments podem veure un rotífer ciliat depredant a un protozou ciliat.

Si mirem a 800 augments, podem veure un ciliat.

Ahir amb els alumnes de primer vam anar a fer esnòrquel a la platja de Fenals, Lloret. Vam fer tres tallers, la vida a les roques, jocs i l’esnòrquel.

El passat dilluns vam estudiar com les plantes dispersen les seves llavors a través dels fruits. Aquests són menjats per els animals, o nosaltres, i quan defequen van dispersant les llavors.

La setmana passada i aquesta hem esta estudiant les flors. La majoria de plantes que es reprodueixen sexualment, ho fan amb flors hermafrodites, és a dir que tenen en la flor els dos sexes.