Hi havia una vegada en un país molt llunya anomenat Estònia a l’edat mitjana quan encara no existia res automàtic al 1501, hi vivia un rei anomenat D’esperuix. Ell era molt valent, però també era molt però molt manaire. Tenia un adona que es d’ella Blanca, era molt simpàtica i molt agradable. Era tot el contrari de D’esperuix.

Com que era tant manaire sempre manava als seus servents. Els i deia que fabriquessin la roba que volia ell expressament, com per exemple: una capa de color vermell, amb una mica de blau barrejada amb groc… I els pobres servents es gastaven 1.000.000€ per aquell manaire i allò més fort és que mai es volia ficar la matexa roba. Li feia mania!!

Fins que un dia la gent es va cansar i llavors es va queixar, que no podia veure més aquells pobres servents no parant de treballar i pegant-los bronca o maltractan a la seva dona. I tots deien:

– Abans el rei no era així! – tot cridant d’ella el poble

– Si no canvia el farem fora.

Fins que un dia van decidir fer una reunió general tot el poble i els servents fins i tot la seva d’ona que tampoc l’aguantava.

I van decidir tots xiuxiuejant:

– Podem deixar-lo de banda i, passar d’ell.

El poble era molt simpàtic, abans de que vingués aquest rei. I la seva dona també.

I tot cridant Blanca va dir:

– Bona idea!!! – Va dir Blanca il·lusionada.

– Dons així quedem – Va dir el poble molt content.

Ja bors va arribar D’esperuix i va començar a manar a la seva dona:

– Blanca, Blanca vine cap aquí fes-me el dinar i canvia’m la roba – Tot cridant.

I la Blanca va passar de tot. I llavors va cridar el rei:

– Blanca no m’obliguis a cridar els servents a que et tirin a l’aigua d’ells taurons!!

I Blanca va continuant passant d’ell.

Llavors D’esperuix va cridar:

– Servents veniu cap aquí!!!

I no va beure ningú venir. I el “rei” va tornar a cridar:

– Servents veniu cap aquí que no m’heu sentit!

I els servents van passar per davant d’ell passant de tot.

Llavors ell es sentia molt sol…

I va comença a arrepentir-se…!

I llavors el rei va dir:

– Ho sento molt ja no tornaré a ser així!!!

I el poble va dir:

– Estàs segur perquè si no, no tornaràs a ser el nostre rei

i el rei ho va jurar que no u tornaria a fer mai mes. I així va ser.

El rei va tornar a ser el del principi i la seva dona va tornar a ser feliç, i ja no va a tornar a tindre servents ho feia tot ell com al principi de la historia.

I així s’ha acabat, com ha començat.

Janís Cano

Hi havia una vegada, en un bosc molt, molt llunyà, a la vora d’un llac, que li deien el llac “de la mort i el suicidi”. La Jessica i el Ruben eren dos adolescents de 16 anys, vivien a Badalona i eren parella.

Un dia , van convidar a la Jessica a una festa de Hallowen, però ella no va voler anar, perquè, la festa es celebrava al llac “de la mort i el suicidi”. A partir de aquell dia, totes les de la seva classe li deien que no era gens valenta. Ella, de la ràbia, les va voler desafiar, a acampar una setmana al llac.

Al dia següent, li va dir a la seva parella, i ell, és va quedar petrificat, al saber que la seva parella, la Jessica, tingues que córrer un gran perill.

Ell no va poder fer res, però li va prometre, que l’acompanyaria. Ella s’hi va negar.

Van passar dies i dies, i al cap d’una setmana, va arribar l’hora de demostrar que ella era més valenta que totes les seves companyes.

A causa de la pluja, es va haver de suspendre l’acampada, però, ella va prometre a les seves amigues, que anirien la setmana vinent.

En Ruben, alegrat de saber que es suspenia la acampada al llac, la va trucar per telèfon i li va dir:

-Jessica, mai més tornis a marxar a una excursió tant perillosa sense mi, d’acord?

Ella, al escoltar la seva veu de preocupació, li va dir:

-Rubèn, jo t’estimo, però, ja tinc 16 anys i com ja deus saber, ja no soc una nena. No he d’anar de la mà, com una nena petita.

En Rubèn, es va quedar parat, quan, li va dir aquelles paraules, que, per a ell era un comiat molt desagradable.

Cada dia, s’havien de trobar a la porta de el institut. Ells, com uns adolescents, s’observaven, com dos nens petits de 12 anys. La seva relació, es va acabar i, no van tornar a quedar junts, ni per donar una sola volta, mai més. Els dos, encara s’estimaven, però cap dels dos s’atrevia a demanar, desprès de aquelles paraules tan emotives, demanar una altra vegada sortir, sol demanar una sola oportunitat. Van passar dos, tres, quatre, cinc setmanes i al cap de sis setmanes, va arribar la nit de Hallowen.

La Jessica es va vestir de vampiressa, amb el seu penjoll, les seves mitges negres, la seva perruca negra…

Irene Ribas