Hi havia una vegada en un país molt llunya anomenat Estònia a l’edat mitjana quan encara no existia res automàtic al 1501, hi vivia un rei anomenat D’esperuix. Ell era molt valent, però també era molt però molt manaire. Tenia un adona que es d’ella Blanca, era molt simpàtica i molt agradable. Era tot el contrari de D’esperuix.

Com que era tant manaire sempre manava als seus servents. Els i deia que fabriquessin la roba que volia ell expressament, com per exemple: una capa de color vermell, amb una mica de blau barrejada amb groc… I els pobres servents es gastaven 1.000.000€ per aquell manaire i allò més fort és que mai es volia ficar la matexa roba. Li feia mania!!

Fins que un dia la gent es va cansar i llavors es va queixar, que no podia veure més aquells pobres servents no parant de treballar i pegant-los bronca o maltractan a la seva dona. I tots deien:

– Abans el rei no era així! – tot cridant d’ella el poble

– Si no canvia el farem fora.

Fins que un dia van decidir fer una reunió general tot el poble i els servents fins i tot la seva d’ona que tampoc l’aguantava.

I van decidir tots xiuxiuejant:

– Podem deixar-lo de banda i, passar d’ell.

El poble era molt simpàtic, abans de que vingués aquest rei. I la seva dona també.

I tot cridant Blanca va dir:

– Bona idea!!! – Va dir Blanca il·lusionada.

– Dons així quedem – Va dir el poble molt content.

Ja bors va arribar D’esperuix i va començar a manar a la seva dona:

– Blanca, Blanca vine cap aquí fes-me el dinar i canvia’m la roba – Tot cridant.

I la Blanca va passar de tot. I llavors va cridar el rei:

– Blanca no m’obliguis a cridar els servents a que et tirin a l’aigua d’ells taurons!!

I Blanca va continuant passant d’ell.

Llavors D’esperuix va cridar:

– Servents veniu cap aquí!!!

I no va beure ningú venir. I el “rei” va tornar a cridar:

– Servents veniu cap aquí que no m’heu sentit!

I els servents van passar per davant d’ell passant de tot.

Llavors ell es sentia molt sol…

I va comença a arrepentir-se…!

I llavors el rei va dir:

– Ho sento molt ja no tornaré a ser així!!!

I el poble va dir:

– Estàs segur perquè si no, no tornaràs a ser el nostre rei

i el rei ho va jurar que no u tornaria a fer mai mes. I així va ser.

El rei va tornar a ser el del principi i la seva dona va tornar a ser feliç, i ja no va a tornar a tindre servents ho feia tot ell com al principi de la historia.

I així s’ha acabat, com ha començat.

Janís Cano