Hi havia una vegada, en un bosc molt, molt llunyà, a la vora d’un llac, que li deien el llac “de la mort i el suicidi”. La Jessica i el Ruben eren dos adolescents de 16 anys, vivien a Badalona i eren parella.

Un dia , van convidar a la Jessica a una festa de Hallowen, però ella no va voler anar, perquè, la festa es celebrava al llac “de la mort i el suicidi”. A partir de aquell dia, totes les de la seva classe li deien que no era gens valenta. Ella, de la ràbia, les va voler desafiar, a acampar una setmana al llac.

Al dia següent, li va dir a la seva parella, i ell, és va quedar petrificat, al saber que la seva parella, la Jessica, tingues que córrer un gran perill.

Ell no va poder fer res, però li va prometre, que l’acompanyaria. Ella s’hi va negar.

Van passar dies i dies, i al cap d’una setmana, va arribar l’hora de demostrar que ella era més valenta que totes les seves companyes.

A causa de la pluja, es va haver de suspendre l’acampada, però, ella va prometre a les seves amigues, que anirien la setmana vinent.

En Ruben, alegrat de saber que es suspenia la acampada al llac, la va trucar per telèfon i li va dir:

-Jessica, mai més tornis a marxar a una excursió tant perillosa sense mi, d’acord?

Ella, al escoltar la seva veu de preocupació, li va dir:

-Rubèn, jo t’estimo, però, ja tinc 16 anys i com ja deus saber, ja no soc una nena. No he d’anar de la mà, com una nena petita.

En Rubèn, es va quedar parat, quan, li va dir aquelles paraules, que, per a ell era un comiat molt desagradable.

Cada dia, s’havien de trobar a la porta de el institut. Ells, com uns adolescents, s’observaven, com dos nens petits de 12 anys. La seva relació, es va acabar i, no van tornar a quedar junts, ni per donar una sola volta, mai més. Els dos, encara s’estimaven, però cap dels dos s’atrevia a demanar, desprès de aquelles paraules tan emotives, demanar una altra vegada sortir, sol demanar una sola oportunitat. Van passar dos, tres, quatre, cinc setmanes i al cap de sis setmanes, va arribar la nit de Hallowen.

La Jessica es va vestir de vampiressa, amb el seu penjoll, les seves mitges negres, la seva perruca negra…

Irene Ribas