Hi havia una vegada uns nens que eren molt treballadors però el que més els agradava era les llànties màgiques. Un dia van anar al bosc a collir xampinyons. En van trobar molts xampinions, llavors van beure una cosa que brillava molt i van dir.

– Què és allò? Anem-ho a mirar, però hi ha algú i si ens agafa què farem!

Al cap d’una estona el Xavier li va dir a la Roser:

– Roser tu queda’t aquí que jo vaig a mirar allò.

– Vale – li va dir la Roser. El Xavier va anar allí sense fer soroll i va beure que era una llàntia màgica, en Xavier es va quedar parat va  cridar a la Roser ven fort:

– Roser, Roser! he trobat una llàntia!

-Ah! si? – va dir la Roser

– Vine corre! –  va exclamar el Xavier. I la Roser hi va anar i en va sortir un geni màgic i va dir:

– Si em traieu d’aquesta llàntia us deixaré que em demaneu un desig. – va dir el geni

– Què voleu que us consedeixi? – va dir – i la Roser i en Xavier van dir els dos alhora:

– Molta salut i molts diners! I el geni en un moment els va fer tindre molta salut i molts diners.

Els Xavier i la Roser el van treure de la llantia màgica i conte contat ja s’ha acabat i si no és mentida serà veritat.