Category Archives: General

Avui collita de Faves

Avui , a l’hort, hem collit faves.

Recepta: Faves a la catalana

Ingredients:

– 1 k faves
– 2 cebes tendres
– 100 g cansalada
– 150 g butifarra negra
– 5 fulles de menta
– Sal i pebre negre
– Pebre vermel
– 2 dents d’all
– Aigua
– Oli

Preparació:

Fregir dues cebes tendres grans tallades ben petites en oli, amb sal i pebre negre. Quan estiguin fregides, afegir dues dents d’all i 100 grams de cansalada tallada a daus petits, afegir una culleradeta de pebre vermell y 1 quilo de faves. Remenar. Afegir un got d’aigua i tapar. Als deu minuts, afegir 150 grams de butifarra negra tallada a daus petits. Tapar. Quan estigui a punt d’apagar el foc, afegir cinc fulles de menta tallades ben petites.

“La festa dolça” Festes de Gràcia . SANT MEDIR dia 3


“LA FESTA DOLÇA”

Sant Medir tornarà a omplir Gràcia de caramels !
La celebració de Sant Medir acull en el barri de Gràcia, de Barcelona, unes 29 colles que reparteixen al voltant de 100 tones de caramels entre els milers persones que omplen els carrers. Les colles es concentren a l’ermita de Sant Medir, a la serra de Collserola. Els nens de les escoles, de la zona, van a recollir caramels.

SANT MEDIR
Cada tres de març la Vila de Gràcia es desperta amb trons i gralles per celebrar la festivitat de Sant Medir.

De bon matí les colles de romeus surten a repartir dolços entre la gent del barri, com ho feia el forner del Carrer Gran el segle passat.
Després el romiatge a l’ermita del sant i el dinar de les colles, on les faves i violetes són els símbols d’una festa molt arrelada. I al vespre el Carrer Gran és testimoni d’una de les pluges de caramels més impressionants de tot el país.
Un altre any arriba l’esperat tres de març. Ja torna a ser Sant Medir.

Sant Medir, segons la tradició, va viure cap a l’any 303 i era pagès en una casa a peu del camí vell de Barcelona al Vallès, durant el domini romà de Dioclecià que mantingué una intensa persecució contra els cristians.

Una mica d’història

La llegenda de Sant Medir. 

Segons la tradició, Sant Medir era pagès. Vivia en una masia a Sant Cugat, a la vora del vell camí que anava des de Barcelona al Vallès. Continue reading

Cros Antonio Amorós

Benvolgudes famílies! 

Us recordem que el proper diumenge 24 de febrer de 2008, els nens i nenes de la nostra escola participaran en el CROS ANTONIO AMORÓS organitzat per la UNIÓ COLOMENCA D’ATLETISME i que es portarà a terme al circuit de Can Zam.  

Els horaris seran:                                                                                         

 Hora  Categoria  curs  Metres
 11,10h  ALEVÍ MASCULÍ  5è i 6è  2.000m
 11,25h  ALEVÍ FEMENÍ  5è i 6è  1.635m
 12,40h  BENJAMÍ FEMENÍ  3r i 4t  1.000m
 12,55h  BENJAMÍ MASCULÍ  3r i 4t  1.000m
 13.45h  PRE-BENJAMÍ FEMENÍ  1r i 2n  560m
 14.00h  PRE-BENJAMÍ MASCULÍ  1r i 2n  560m

Es recomana estar una mica abans de l’hora programada.  Us desitgem que passeu un molt bon dia i que gaudiu d’una activitat tan saludable com és, la pràctica d’activitat física en família. 

Mestres d’educació física.

cros 07-08

Història de la pastanaga

Història de les nostres pastanagues .

  

Una mica d’història de les pastanagues.

L’origen botànic de la pastanaga es localitza a l’Àsia menor, a l’actual Iran. Va ser cultivada i apreciada per les cultures mediterrànies des d’antic. A l’antiga Grècia ja la coneixien i l’apreciaven molt per les seves propietats medicinals. Les actuals varietats de color taronja i forma cònica van ser introduïdes pels àrabs a la península ibèrica cap al segle XII. Durant els segles XIV i XV es van estendre a la resta d’Europa.

Una mica de botànica.

Forma part de la família de les umbel·líferes, igual que l’api, el julivert i el fonoll. El seu nom científic és Daucus carota.

Varietats.

Les varietats de pastanaga es poden classificar segons la forma de l’arrel, la grandària i el cicle de cultiu.

Segons la forma de l’arrel n’hi ha de cilíndriques, còniques i arrodonides.

Segons la grandària n’hi ha des de 25 cm fins a menys de 10 cm.

Propietats nutricionals.

La pastanaga és famosa pel seu contingut en vitamina A. La vitamina A és fonamental per a les funcions epitelials de la pell i per als pigments dels ulls. També té un contingut important de vitamines C i B.

La pastanaga es pot menjar crua en amanides o cuita, acompanyant carns o peixos. Les pastanagues collides joves són més dolces i tendres per consumir en amanides.

Com cultivar.

Cal cultivar-la a partir de la llavor doncs el trasplantament fa que no formi una arrel grossa. Es pot sembrar formant fileres o a voleig. La llavor de la pastanaga té una germinació relativament lenta, uns 10-15 dies. Un cop germinada la llavor cal fer una aclareig per eliminar les plantes que sobren i deixar una distància de 8 cm entre plantes.

Com és diu la pastanaga en altres llengues:

  • ESPANYOL -----------------ZANAHORIA, CARLOTA
  • CATALÀ ------------------PASTANAGA
  • EUSKERA -----------------AZANARICA
  • GALLEG -----------------ACENARIA
  • FRANCÈS -----------------CARROTTE
  • ANGLÈS ---------------------CARROT
  • XINÈS------------------------ HÚ LÚOBO
  • ALEMANY --------------------MOHRE
  • PORTUGUÈS--------------CENOURA
  • ÀRAB ----------------------CARLOTA

Per saber més clica aquí maratoviquicmilbis.jpg

per jugar clicla aquí banner.gif