Mestre japonès

A la classe dels grans també aprenem a pensar amb els altres  perquè volem ser cada dia millors persones.
No és fàcil, molts dels models de la societat actual van per un altre camí, però si volem canviar-ho hem de començar per nosaltres mateixos.
Aquest vídeo el vam mirar i comentar ja fa temps a les “converses a l’escola. La mare de la Tiyoveh em va suggerir que el podiem  treballar amb els nens a la classe i jo ho vaig trobar molt bona idea. Ara ja ho estem fent.
Us animo a que el mireu i deixeu comentaris al bloc. La vostra opinió és important.

Carme

20 thoughts on “Mestre japonès

  1. Laia

    Hola sóc la Laia, la meva opinió és que a l’escola hauria de espresar més els nostres sentiments, per escrits o oral ment
    També que els nens no tinguin por de plorar, perquè diguin que són … (Tal cosa).

  2. Desi

    Una de les frases que més m’agrada i que sovint la faig arribar als meus alumnes és la següent:
    “compartir és estimar”.
    Deixar sortir les emocions, explicar-nos les coses,parlar d’allò que ens preocupi o ens fa por,escoltar-nos i entendre a l’altre…És ben cert com diu la Laia que costa treure els sentiments,plorar,…perquè sembla que pel fet de fer-ho eres més dèbil, sobretot si ets un noi. Potser hem escoltat que de ben petits els nostres pares ja ens deien..no ploris que tu ets valent o els nens no ploren…jo no estic d’acord,expressar els sentiments,deixar sortir tant l’alegria com la tristor,ens ajuda a crèixer, ens ajuda a veure als altres més propers, ens fa obrir-nos i mostrar-nos tal com som i no deixant amagats els sentiments perquè potser pensaran que sóc tal cosa o tal altra.És important treballar els sentiments des dels primers anys de vida d’un nen/a i ensenyar als nens i nenes a canalitzar les emocions.
    Trobo genial quan al video el mestre diu que el més important és “ser feliç”.

  3. alex

    ollaaa!!!! el video m’agradat molt

    lo de la barca a estat molt béeééééééééééé

    xp

  4. Mónica

    el vídeo ma deijat impresionada per com el mestre enseñava als nens de aqueia escola me a encantat molt xD

  5. Tina

    Aprendre a ser feliç! Pot ser hi ha moltes maneres o formules per a ser feliç però el camí pel que ha optat el sr. Toshiro Kanamori, ensenyar als seus alumes a expressar els seus estats emocionals i crear un ambient adequat dins la classe de respecte i empatia entre ells em sembla una tasca molt important.Encara que difícil i de vigilar de no arribar a la amnipulació dels infants. Els està ensenyant a experimentar i reconèixer a sí mateixos. La part interessant seria veure els alumnes , passats uns anys des de la filmació i el que pensen els nens i nenes.

  6. Arnau

    Hola jo crec que el mestre raspecta als nens avagadas sanfada perque els nens parlan entre ells cosa que fem nosaltras i tambe als te que castiga si no fa una.cosa bé que nusLTRAS avahgadas te que renyarnus algu per estudia cosa ca al da alla u fan davagadas als nens .. adeu

  7. sheila

    hola!!! , Jo penso que el que an fet tota la classe com an actuat com ho an defensat etc … respecte a aquest nen que no havia parat de parlar en tot el matí a sobre que el professor Kanamori no li havia parat de dir que callés i l’havia castigat sense provar la barca, a demostrat que té uns bons amics primer va començar a defensar un amic seu que estava en el mateix grup que ell, després una nena, però no és va poder aguantar les llàgrimes i va començar a parlar un altre nen que va dir que no hauria d’haver parlat l’altre nen a classe però que ells també tenien una mica de culpa i per últim tota la classe, que van decidir que si ell no anava ells tampoc. Al final el professor Kanamori decideix deixar al nen provar la barca. Em va gustar molt el vídeo i m’agradat sobretot com pensen els nens i nenes en els altres i penso que no tenim que tenir por de mostrar als nostres sentiments . M’agradat com an respectat i actuat algunes situacions que han pasat els seus companys .

  8. mireia

    Hola¡¡¡ Ami m´ágredat molt el video que em vist a la classe per aixo tenim que esperesar els sentiments com la Ayami que ella insulatava, i com de petita els nens la insultavan es va arrepenti per que recordava el que li van fer.Nosalaltres tenim que espresat els sentiments i no tingeu bergoña que no pasa res dacord vinga adeuuuu!!!!

  9. sheila

    hola!!! , Jo penso que el que an fet tota la classe com an actuat com ho an defensat etc … respecte a aquest nen que no havia parat de parlar en tot el matí, a sobre que el professor Kanamori no li havia parat de dir que callés i l’havia castigat sense provar la barca. A demostrat que té uns bons amics, primer va començar a defensar un amic seu que estava en el mateix grup que ell, després una nena, però no és va poder aguantar les llàgrimes i va començar a parlar un altre nen, que va dir que no hauria d’haver parlat a classe però que ells també tenien una mica de culpa i per últim tota la classe, que van decidir que si ell no anava ells tampoc. Al final el professor Kanamori decideix deixar al nen provar la barca. Em va agradar molt el vídeo i sobretot com pensen els nens i nenes en els altres i penso que no tenim que tenir por de mostrar als nostres sentiments . M’agradat com an respectat i actuat algunes situacions que han pasat els seus companys .

  10. paula

    hola soc la paula i ami m’agradat molt el disc aquell vidieo
    del profesor i els alumnes, i ma fet una mica de pena per que i havian plorat , peretgemple la nena se’l havia mort el seu pare als 3 anys.

    veueno adew dew a-10

    PAULA MAQUEDA CAPDEVILA

  11. Tiyoveh

    Hola yo crec que aquet profesor ajuda als nens a dir lo que senten i lo que pensen i que ya no hi han profesors com aquet.Es un profesor que ajuda als nens.

  12. paula

    Hola soc la paula i crec que el professor ensenya als nens i nenes de la classe de 4A a dir els seus sentiments com les nenes i el nen que van dir uns sentiments, peretgemple de que el nen aquell que va estar 4 o 3 dies sense na a l’escola per que la seva avia se’l va morir etc …
    GRACIES
    ADEW DEW A-10 Paula Maqueda Capdevila

  13. jan

    JO CREC QUE AQUET MESTRE jAPONES HO FA MOLT BÉ DENSENYAR D’AQUESTA MANERA PERQUÈ AL JAPO TOT ES MOLT ESTRICTE.
    EL QUE NO FEM A LA CLASSE ES PARLAR DELS NOSTRES SENTIMENTE I CREC QUE HO PODRIEM FER PERQUÈ ESÀ MMOLT BÉ.

    ADEU.

  14. anonimo

    olaaaaaaaa qe tal????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????

  15. Xavi

    Aquesta classe, és i ha de ser la vostra classe, la vostra feina, el vostre futur, ….
    El respecte, les fites com a grup, el treball en equip, els reptes comuns, …. us/ens ajudarán a créixer i ser fleiços.

    Bons setmana

  16. Merche

    Hola,
    Me emocione mucho al ver este video.
    La empatia que emana el Profesor hacia los niños y la compresión de los almunos entre ellos es muy valerosa en la infancia ya que en mi opinion marca muchos pasos cuando llegamos a ser adultos.
    Un niño comprendido, ayudado a expresar sus sentimientos positivos o negativos y con un guia (ya puede ser guiado por sus padres o profesores) cuando llega a la edad de tomar sus propias decisiones lo hace desde la seguridad interna de su SER y sera responsable de sus actos, sea cuales sean. El profesor en este caso da a entender que son importantes como seres humanos, como personas y no como alumnos que deben sacar buenas notas, tener una conducta ejemplar y que los “quehaceres” que marca la sociedad en un escuela sea el plato principal del dia a dia.
    Hay que fomentar la empatia, el respeto, el cariño, el compañerismo, dejar que fluyan los sentimientos tanto buenos como malos desde temprana edad. Dejando el interior de nuestro SER vacio es cuando podemos volver a llenarnos de nueva energia y crecer en armonia.
    Creo con absoluta seguridad que si en todas las escuelas enseñasen en “primer lugar” a ser personas aceptadas, respetadas, y sobre todo empaticas con todo lo que les rodea el dia a dia… todo en este Planeta daria un cambio positivo en todas direcciónes.
    Tambien tengo que decir que tendriamos que re-educar a muchos adultos…..
    un abrazo

  17. sara mojal

    estic d’acord amb Merche i el que més m’ha interessat del video apart de l’empatia entre els nens és el fet de l’expressió dels sentiments. Si us plau deixem plorar als nens i nenes! Aixó de “no pasa nada”, no, Si pasa, pasa mucho: me duele…,quiero estar con mi madre ,la necesito…, no puedo hacer esto y quiero…, ese niño me ha pegado y no se la he podido devolver(la rabia también se expresa en llanto), etc.No es tan difícil hi han moltes coses que es poden fer per expresar sense que s’acumuli tot l’aldarull a clase, com surtir al pati a cridar, fer servir moderadors per resoldre conflictes, donar cops a un sac de “boxeo” etc.També m?agradaria que tots entenguesim que el que un nen plora en 5 minuts un altre plora en un dia tots som diferents i no és mollor el més ràpid ni el més lent.
    Gràcies a l’escola per oferir aquest espai lliure d’expressió.

  18. Ana (la practiquera)

    Hola tenia ganes de deixar la meva petjada al bloc i aprofito aquest espai per què aquest video el vam veure a classe. Em va agradar moltíssim i mostra una visió dels infants i del paper de l’educador en la que hi crec fermament. Els infants són capaços de fer coses difícils, són responsables i els i les mestres hauriem d’intentar que l’escola sigui un lloc on no només hi vagin a aprendre, sinó que hi vagin a ser feliços. La forma d’entendre les relacions i els vincles per tal de tirar endavant un projecte comú m’entusiasma. Aprofito per lligar tota aquesta idea del video amb la meva vivència personal a la vostra escola. Jo, m’he sentit molt feliç, he aprés molt i sobretot m’agradaria agraï-vos (als infants, als docents i a les famílies) la rebuda, l’acollida i com ens heu fet sentir. Gràcies!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *