Primer convé tenir clars alguns conceptes.

DANCE és el nom genèric que rep la música de discoteca, encara que també és un dels seus estils. És com dir música clàssica (Dance) com a estil general i després dins de la música clàssica està la música barroca, la romàntica, etc. (*House, *Techno,…)
“Existeixen molts estils i variants en la música dance, encara que es podria dir que hi ha quatre estils genèrics entre els quals es pot encaixar gairebé qualsevol cançó”.
La principal característica de totes les cançons de música Dance enfront de les d’altres estils és el ritme. No pot faltar el bombo, que sona al principi de cadascun dels 4 temps de cada compàs 4/4, i els platerets, que sonen enmig de cada bombo a contratemps. A partir d’aquí els instruments, les melodies, els ritmes i fins i tot les veus són molt diferents depenent de cada estil.
Existeixen molts estils i variants, encara que es podria dir que hi ha quatre estils genèrics entre els quals es pot encaixar gairebé qualsevol cançó aproximadament. I diem aproximadament perquè en haver-hi molts estils podem estar encasellant un tema en un estil i estar equivocant-nos. Cal tenir en compte que també hi ha estils resultants de la fusió dels quals us anem a ensenyar, i que una cançó qualsevol pot tenir característiques de dues o més estils.

Per exemple, cançons com “Take my heart” de Consilio

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/eTIsXpHxXgY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

o “Move your body” de *Eiffel 65


[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/zQ6HBbyJR34" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

tenen característiques del Dacei i característiques del House, i en realitat són d’un estil diferent a tots dos: el Europop, que es podria englobar dins del Dance.
Els 4 estils genèrics que hi ha són: Dance, House, Trance i Techno. Dins de cada estil hi ha moltes variants, i per això és una mica més complicat distingir-les, així que només explicarem les més importants o diferents.

Com a curiositat s’ha de tenir en compte quan es diu el nom d’una cançó, normalment es posa primer el nom o el pseudònim de qui l’ha fet i després el títol, encara que al món dels dj’s moltes vegades col·loquialment només se’ls hi cita pel pseudònim de qui les ha fet, no pel títol.

La Reina del Dance, és Tina Cousins que amb “Mysterious Estafis” i “Pray” va marcar un abans i un després en aquest gènere musical.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/j4RVGue9DOQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/2syiIGRsyvI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]