Us deixo aquesta petita història extreta d’un curs que estic realitzant. Espero que us serveixi..
“Diuen que hi havia un poble on cada any es celebrava un concurs per trobar el millor llenyataire de la comarca. Arribat el dia de la gran final, els dos finalistes es van presentar davant del jutge de la prova i els van col·locar un a cada punta de poble, perquè durant una hora talessin el màxim nombre d’arbres possible. Es va donar l’ordre de començar la prova, i els dos llenyataires van començar la seva tasca.
De sobte, un dels llenyataires va sentir que l’altre havia parat, i va pensar: “Ui! Jo no pararé, aniré fent, aniré fent i així guanyaré”. Al cap d’una estona va tornar a sentir el seu company. Però una mica més tard, ja no el sentia. I ell va pensar: “Jo no pararé, estic molt cansat però vull guanyar i no penso parar”.
Va passar l’hora establerta i el jutge va cridar els dos participants.

Quin llenyataire creieu que havia talat més arbres?

Doncs el llenyataire que havia anat descansant, ja que mentre parava afilava la seva destral i descansava una mica per continuar amb més energia.”