Una cosa sense cap ni peus

   que acaba sent

   una bèstia amb cap i peus.

   Encara no obro boca

   que ja se’m veuen les dents

   i quan dono mossegada

   no menjo i no en queda gens.      

     que molt pàl·lida n’està,

     només s’alegra i s’anima

     quan algú la va a cremar.

     però tinc el coll molt llarg.

     sóc tomba, abisme i mirall,

     i d’igual manera tracto

     el rei com el seu vassall.         

     tot i sent rodó;

     a dintre el meu ventre

     jo porto un tresor

     que a tothom agrada

     perquè és tot dolçor.           

     que sempre diu la veritat; 

     i això que mai no ha parlat.