Amb motiu de l’aniversari de la Ràdio Ràpia de l’escola Sant Domènec els hem volgut felicitar amb molts idiomes. L’escola Sant Domènec és pionera en treballar la ràdio en l’escola i fins a dia d’avui han fet programació diària durant vint anys. També ens han ajudat en alguna ocasió per formar-nos i engegar la nostra ràdio. Gràcies!
Si el voleu veure el document més gran poseu-vos a sobre i cliqueu.
Els alumnes de cinquè han realitzat un nou programa de ràdio, en el qual ens explica “la llegenda de la calçada del gegant”. Aquesta llegenda l’han treballat dins de l’aula.
Han participat els alumnes següents: L’oscar, el Antonio, la Tahina i la Raisa.
Esperem que us agradi el nostre programa!!!
L´ESTRANY CAS DEL VOLCÀ PUDENT
Geronimo Stilton
ESTRELLA POLAR
Col·lecció: Geronimo Stilton, 175
Any d’edició: 2010
Una gran nevada ha cobert tota la ciutat de Ratalona i això que és ple estiu! Per resoldre aquest misteri, Geronimo haurà de viatjar amb un trineu fins al volcà Pudent, a la vall de Tanfa Oscura… Una nova i emocionant aventura ens espera!
Aqui teniu tot el calendari de les sortides que realitzarem durant el segon trimestre.
Important: Cliqueu a sobre del document i el podreu veure més gran.
El Pla català d’esport a l’escola (PCEE) és un pla impulsat pel Departament
d’Educació i el Departament de la Vicepresidència (Secretaria General de
l’Esport) que pretén posar a l’abast de tot l’alumnat de primària i secundària la pràctica d’activitats físiques i esportives, i aprofitar el gran potencial d’aquestes activitats per contribuir a la formació personal i cívica dels infants i joves.
La directora de la nostra escola, el claustre de professors i professores amb el vist-i-plau del Consell Escolar del centre, van nomenar una coordinadora per dur-lo a terme.
Quins són els Objectius principals d’aquest pla?
– El primer de tots és ocupar el temps de lleure de l’alumnat, és a dir, proporcionar als nois i noies de l’escola activitats físico-esportives en horari extraescolar.
– Un altre objectiu molt important és la prevenció de l’obesitat infantil a través de l’exercici físic i el foment d’hàbits saludables en quant a una alimentació adequada.
– La cohesió social fomentant la interrelació entre les diferents cultures que envolten la nostra realitat d’escola i de barri.
Aquest curs hem estat admesos en aquest pla i, per començar, hem volgut iniciar una escola de futbol així com també incloure una part de l’activitat de Karate que ja havia iniciat l’AMPA el curs passat.
La coordinadora del PCEE és la Mariví Giménez, mestra de l’escola.
Els nostres primers jugadors de la nostra escola de futbol són:
Fran, Omar, Aaron Manuel, Juan Ramón, Kevin, Adil, Jaume, Aaron Heredia i Liberio. Ah! No oblidem el seu entrenador, el Manuel Barba.
Aviat posarem unes fotos del nostres jugadors!!
El professorat de l’escola vam celebrar el dijous gras amb un dinar molt especial on es podia tastar tot tipus de truites i botifarres per tots els gustos!!
Aqui teniu una bonissima mostra uhmmmm!!!
La Vella Quaresma és la representació de l’expulsió de la mort i de la Quaresma. Adopta la forma d’una vella arrugada i xaruga, amb set cames que va perdent d’una en una a mesura que van passant les setmana de Quaresma. Va vestida com una pagesa mallorquina (coneguda com a Jaia Corema) o una vella catalana, amb riques robes de seda. A les mans duu o bé dos bacallans, o bé un bacallà i una graella. Era l’encarregada de procurar que els infants mengessin peix per Quaresma. Se’ls amenaçava dient-los: “Si menges carn, sa Jaia Serrada vindrà i se t’endurà”. Com veieu, rep molts de noms.
Durant els dies de carnaval el rei carnestoltes i la vella Quaresma mantenen una lluita. La vella Quaresma acaba guanyant, i s’abandonen les lleis del rei Carnestoltes: els banquets, la festa boja i el desordre donen pas al dejuni, a l’ordre i a la calma.
Les mares amb les seves disfresses de maduixes van inaugurar la passarel.la carnavalera del 2010.
Gràcies per la vostra participació i per fer-la tan animada!!
L’escola contra el món és una crida a l’esperança. Quan criticar l’escola i els mestres s’ha convertit en un esport, quan els profetes de calamitats són venerats pels mitjans de comunicació, el llibre de Gregorio Luri desemmascara tòpics, asserena els ànims i predisposa a l’acció.
L’autor presenta alhora tres qualitats molt poc freqüents entre els que ara pontifiquen sobre l’ensenyament: té una sòlida formació filosòfica, coneix molt bé les escoles d’Europa i del món i parla des d’una llarga i satisfactòria experiència a l’aula. La veu de Luri és una veu que poques vegades es deixa sentir: és la veu dels qui hi tenen anys d’ofici, dels qui han passat gairebé tota una vida educant.
A partir d’una anàlisi crítica del que ha estat el pas de l’escola moderna a la postmoderna, Gregorio Luri gosa parlar sense embuts i amb un mesurat i oportú sentit de l’humor de les confusions a les quals han conduït el relativisme i l’escepticisme moral, de la conversió de la multiculturalitat en un valor o del paper de les noves tecnologies en la important relació cara a cara entre mestre i alumne. I, amb la mateixa contundència, defensa el paper de l’autoritat del mestre, la primacia de la comunitat que ens fa ciutadans o la inexcusable educació de la responsabilitat i de la frustració.
La conclusió és rotunda: L’optimisme no tan sols és possible, sinó que és el primer deure moral de l’educador.