Category Archives: Expressió escrita

L’ERIÇÓ I L’OCELL

Era una tarda de primavera, l’eriçó estava jugant i l’ocell recollia branques, fulles, menjar i moltes més coses. Quan es van trobar, l’eriçó li va dir a l’ocell:
– Per què reculls tants pals i tantes fulles?
L’ocell li respongué:
– Perquè m’estic fent un niu ara que s’apropa l’hivern. I tu, què fas eriçó jugant? Hauries de buscar un lloc per viure.
L’eriçó li digué:
– Ja ho faré, encara tinc molt de temps!
L’ocell va continuar treballant i exclamà:
– Val, ja t’apanyaràs!!
Va arribar l’hivern i l’eriçó no tenia lloc on passar-lo i va anar a buscar a l’ocell.
L’eriçó li preguntà:
– Ocell, puc venir a passar l’hivern amb tu?
L’ocell li respongué:
– No, perquè t’has passat tot el temps jugant mentre jo recollia fulles i rames.
L’eriçó, tot trist, se’n va anar .
Ensenyança: ”Si vols tenir una cosa, t’has d’esforçar”

Àfrica Borbolla Jordà        1CSA

La més lletja de totes

Hi havia una vegada, un rei i una reina que van tenir una filla a la que van anomenar Marta. Era molt bonica quan va néixer però, a mida que s’anava fent grandeta, cada dia era molt lletja.
Els reis estaven molt tristos perquè ningú volia a la princesa, semblava una bruixa. La princesa intentava ocultar la seva espantosa cara, però sempre fracassava.
Un dia estava caminant pel bosc i es va trobar una poció parlant que li assenyalava un camí per arribar a una cova i, la princesa intrigada, la va seguir. Després d’estar uns tres minuts perseguint-la, per fi va arribar a aquella cova.
Allà hi havia una bruixa que li va dir:
– Hola, sóc la bruixa més poderosa del món. Necessites la meva ajuda?
La princesa li va dir que sí, que volia una cara bonica.
La bruixa li va contestar que ho podia fer, però sol ho faria a canvi de la seva veu tan bonica que tenia.
La princesa va acceptar i, quan estava a punt de fer el canvi, un príncep molt guapo que passava per allà va dir:
– No! No li facis res a la princesa, jo la vull tant com és.
La bruixa va parar i la princesa va córrer a abraçar al príncep.
Al cap d´un any d´estar sortint, es van casar i van viure feliços per sempre.
Ensenyança: “No importa la bellesa exterior, sol la interior”.

Ainara Ruiz Agudo 1CSA

Enquesta del procés sobiranista de Catalunya

Vuit alumnes de 2CS (Mireia A, Max, Alba, Joel, Remei, Humera, Marc i Pol) vam fer una enquesta sobre el procés sobiranista de Catalunya, és a dir, sobre la independència. Vam preparar les preguntes i les possibles respostes a la classe. Entre tots vam passar un total de 110 enquestes, encara que van haver 7 persones que no van voler respondre. La vam passar pel poble de Flix a gent major de 18 anys.

Nosaltres els hi llegíem les preguntes, després la persona ho contestava al seu full i tot seguit agraíem la seva col·laboració. A l’arribar a casa cadascú va fer el seu recompte i a classe vam calcular els totals, els tants per cent, vam dibuixar els gràfics i, finalment, vam treure les conclusions.

Vam triar aquest tema perquè és molt actual i volíem saber l’opinió de la gent del poble de Flix.

Resultats obtinguts i conclusions sobre els mateixos:

Solament una persona de cada cinc van anar a la manifestació de la V. Però a la meitat restant de la gent l’hi hauria agradat anar-hi.

La majoria de gent creu que Catalunya serà independent d’Espanya.

9 persones de cada 10 voldrien que Catalunya fos independent d’Espanya.

9 persones de cada 10 aniran a votar el 9 de novembre per donar la seva opinió sobre la independència de Catalunya.

El govern d’Espanya ho fa malament quan no deixa votar als catalans ho pensen 3 de cada 4 persones.

Gairebé tothom coneix gent que vulgui ser independent.

Gairebé tothom coneix a algú que no vol ser independent.

Valoració dels mateixos alumnes sobre el treball elaborat:

A mi m’ha agradat molt fer el treball de les enquestes de Catalunya sobiranista.

M’ha agradat molt fer aquesta enquesta per saber l’opinió de la gent de Flix sobre aquest tema.

Va ser molt divertit veure com tothom volia participar (em van faltar fulls). Ningú em va dir que no. M´ha agradat molt fer aquesta enquesta perquè tothom està molt preocupat pel futur de Catalunya.

Aquest treball a mi m’ha agradat fer-lo perquè era molt divertit anar pel carrer demanant a la gent si ens la podia contestar, si pogués canviar alguna cosa, seria que es fessin grups repartint la feina: uns per fer les preguntes de les enquestes i que vagin pel carrer demanant que la gent els contesti, els altres que facin el recompte i els altres que facin l’article.

A mi aquest treball m’ha agradat molt perquè sabem la opinió de la gent sobre el procés sobiranista de Catalunya, sabem que en pensen, que els hi agradaria que fessin… També em va agradar fer-lo perquè es un treball molt divertit. M’agradaria tornar-lo a fer.

A mi m’ha agradat fer la enquesta i en vull fer més.

LES VACANCES A ALTORRICÓ

La primera setmana se setembre com cada any vaig de vacances a casa dels meus iaios a Altorricó.
El primer dia vam anar a la bicicletada de Sant Ramon, vam fer 15 kilòmetres pels voltants del poble.
Em vaig trobar amb els amics i els cosins Víctor i Elisa per la tarda vam anar tots a jugar a “la zona verda.” van estar fins les nou de la nit, tallant canyes per una cabaneta que ens volíem fer amb les canyes tallades, pals i pedres.
A l’ endemà vaig anar amb el meu tiet en quad fins a la granja i vaig agafar els tocinets petits per vacunar-los.
Per la tarda vaig anar amb el tractor i el meu cosí i jo vam anar a la granja a ficar els porcs al contenidor dels morts i un el vam tenir que obrir perquè no sabíem de que es va morir.
Una nit la meva tieta ens va convidar a sopar pizza al jardí de casa seva amb tots els amics.
Una de les ultimes nits va haver-hi una tempesta molt forta de pedra i vent va tombar arbres i teulades de granges molt a prop de casa la padrina. La nit de la tempesta estava mort de por.
Van ser unes vacances mol xules, m’ho vaig passar molt be amb els amics.

UNS DIES AL MORELL

Aquest estiu passat vaig anar en la meva mare i unes amigues al Morell, a veure al meu pare i a passar uns dies allí. Primer que res vam anar al pis a deixar les maletes i organitzar com dormiríem, com la meva habitació te dos llits, vam optar de la següent forma; una a cada llit i l’altra a un matalàs al terra.
Com el meu pare treballava pels matins, el primer dia vam anar a veure’l a la feina, com es dedica al transport ferroviari, vam aprofitar que ell es cap de circulació per coneixe el seu lloc de treball i agafar un maquinista per volta per dins de les vies de l’estació amb diferentes maquines de tren. Vam pujar a maquines que arrosseguen vagons per les línies ferroviàries, una amiga i jo vam pujar a una maquina junt amb el maquinista que es deia Ramón de una empresa que es diu Transfesa Rail Transport que utilitza maquines diesel, vam fer una volta per tota l’estació i inclús ens va deixar conduir.
Quan el meu pare va plegar de la feina vam marxa tots junts a les Gavarres de Tarragona i com que a les meves amigues i a jo ens agrada molt la pasta vam anar a dinar a La Tagliatella. Desprès de dinar vam anar a comprar a diferents centres comercials que i a ubicats allí, quan començava a fes fosc vam marxar cap a el Morell. Desprès de sopar sentíem molt soroll i vam anar a mirar que passava i vam veure els diables però per mala sort ja s’acabaven, ja que estàvem al carrer vam aprofitar per fer un gelat.
Cada dia fèiem diferentes coses junt amb la meva mare; anar a la platja, anar a la piscina, etc, etc, fins l’hora que el meu pare plegava de la feina i tots plegats dinàvem junts.morell tractor

morell diables

Morell platja

morell maquina

Primera final de l’any 2014

A mi m’agrada practicar tota mena d’esports: futbol, bàsquet, tennis, golf… però l’esport que m’agrada més es el tennis. El tennis es un esport que es juga amb una raqueta a la mà, es necessita molta força i també molta resistència i velocitat. Els meus pares em porten a competir per als clubs de tennis de Lleida, Tarragona, Tortosa… Em porten des de que tenia 7anys.
A començaments d’estiu d’aquests any vaig anar a jugar a Lleida un torneig de Tennis, a
Lleida es on hi vaig a jugar més sovint a tennis. Jo sempre que arribo als clubs tothom em pregunta qui sóc, perquè jo sempre sóc un foraster als clubs, a aquest club ja no em diuen res perquè he jugat tantíssimes vegades que em coneix tothom. Jo mai vaig de numero 1, ni de 2,ni de 3, de cap numero, maiii!!!!! Però així també jugo més perquè el numero 1 i 2 i potser també 3 sempre es passen la primera ronda.
Em va tocar jugar la primera ronda contra un difícil rival però vaig acabar guanyant. Al dia següent em va tocar jugar els quarts de final, contra un Argenti que sempre em guanya però aquell dia, jo vaig estar millor a 1 h i 30 minuts de partit el rival va començar a patir dolor al seu peu i vaig tindre la sort que el pobre Martin va tindre que retirar. Estava a les semi-finals i em va tocar contra un noi que mai havia jugat amb ell, es deia Gerard i era de la meva edat. Va començar el partit i el rival pareixia molt nerviós a la primera hora de partit vaig notar que li feia mal el peu i el vaig fer corre d’una punta a l’altra, no va suportar 15 minuts i també va tindre que retirar-se em. Em vaig sorprendre molt perquè vaig arribar a la final, cosa que a mi normalment no em passa, però i vaig arribar, a la final. Per la nit vaig mirar a internet l`hora del partit i contra qui em tocava jugar, em tocava contra el millor jugador de Lleida de la meva edat!!! Però no em vaig preocupar molt. A l’endemà em va tocar jugar pel matí, vaig arribar i no vaig durar ni una hora però havia jugat, vaig perdre però al menys vaig arribar a la final i vaig quedar segon.
Meu vaig passar molt bé i em vaig fer amic de tots els que havia jugat.

A Sevilla

Aquest estiu vaig anar a Sevilla, a competir al campeonat d’Espanya de Rem. Vaig marxar el dia 4 de Juliol a les 5:30 de Mequinenza
un poble molt a prop de Catalunya però que esta a l’Aragò. I el dia 6 vam torna, va ser una experiència super xula, molta gent, molta calor… un ambien de remadors impresionants.
Recordo aquells passeigs per la Giralda (la catedral) que es molt alta. Vaig quedar 25è d’Espanya, tot i que no vaig fer molt bona posició, lo mes important es participar i sol d’arribar al puesto on vaig arribar ja hem vaig quedar molt content.

Les vacances a marina D’or

A principis d’agost va manar a marina d’or. Vam reservar un apartament de segona línea, ens ho vam passar molt bé. Anàvem a dinar a l’hotel gran duque, era un bufet lliure. A la tarde a anàvem a l’aspa i mes endavant a la piscina de fora que era un circuit. De nit baixàvem als grans jardins on hi avien carpes i patets petits , cisnes i pavos reals. Camina’n carrer amunt hi avia un mun de tenderes I negres que feien trenes, jo em baix fer una trena de color rosa I blanca, em va fer malt. El dissabte al despertar va manar a òperesa de mar on la platja estava a petar i no vam baixar, peró va manar a pegar una volta i vam veure un noi que tocava l’òrgan. Vam tornar a marina d’or i al dia seguen vam marxar cap a casa. Aquells tres dies van ser molt emocionants perquè Baix passar tems en la família i baix fer amics.

Rentadora

Fa molts anys, rentaven la roba al costat del riu, amb un rentador de fusta, amb una pala de fusta i amb sabó de casa.
Aquesta feina s’aprenia de mares i àvies a filles. Tenien molta feina a renta la roba.
Utilitzaven una fusta que feia de rentador , una pala per picar i sabó de casa . El sabó es feia amb oli i sosa.
Solien rentar al costat del riu o als rentadors públics.
Primer de tot agafaven una cistella plena de roba i anaven al costat del riu. Mullaven la roba amb aigua, també agafaven sabó, després d’ensabonar la roba la picaven i rentaven.
De vegades rentaven la roba soles però de vegades ho feien amb algun amic o amigua, o amb la seva familia.
Aquesta feina, que era molt pesada, ha canviat molt perquè ara hi ha les rentadores de roba. La gent utilitza aquestes màquines i la roba queda molt neta.

Font: La mare i el pare.

Nausheen Sadiq Arain
10 04 14
2CSB

El ferrador d’animals

Aquest ofici consisteix en ficar ferradures als cavalls, sembla una cosa senzilla però no ho és.

En realitat aquesta feina no ha desaparegut  però  les ferradures  ara les fan les màquines, però ficar-les  encara ho fan les persones normals com nosaltres.

Aquesta feina  va existir abans del 1714, era una feina força important i que els animals eren molt importants pel treball del camp i per al transport.

Aquest ofici s’aprenia de pares a fills o també anant d’aprenents.

El ferrador d’animals , normalment, treballava fora del poble al costat dels camins i carreteres, perquè és on la gent passava més i on tenien més feina. Solien tenir més feina  els caps de setmana perquè la gent sortia més de viatge.

Ells tenien un horari una mica diferent a l’horari de treball que es fa actualment, no tenien una hora predefinida treballaven de bon matí fins  al vespre. Ells treballaven sols, no necessitaven a ningú

La gent pensa que les ferradures només són de ferro, estan molt equivocats, n’hi ha de ferro, de plàstic, magnesi, titani, alumini o coure. El procés per fer una ferradura era senzill (entre cometes) ficaven el material a moldejar al foc i lo difícil era saber quan l’havien de treure.

Aquest ofici m’agradaria viure’l així veuria cavalls tot el dia, devia ser xulíssim!!!

 

Fonts: Montserrat Guiu Rozas i  Internet

Jordi Sonet Guiu

3-4-14

2SCB