EL DESCOBRIMENT DE L’ÓS POLAR

Hi havia una vegada, en un zoològic, en un hàbitat d’óssos, óssos panda. Un dia va arribar un ós polar i els óssos panda se’n reien d’ell perquè no tenia taques negres.
Ell, com que el van portar de petit al zoo, va créixer pensant-se que era un ós panda.
Un dia va arribar un ós bru i no se’n van riure d’ell perquè era d’un altre color i sabien que no podia ser un ós panda sense taques negres i brut. Aquest ós bru era vellet i bastant savi, no es movia gaire.
Van passar les setmanes i l’ós polar s’anava fent gran. Un dia va anar a parlar amb l’ós bru:
– Què saps per què no tinc taques jo? –va preguntar l’ós polar.
– Sí. –va respondre l’ós bru.
– A sí? Què m’ho pots explicar si us plau?
– És clar. Perquè tu no n’has de tenir; ets un ós polar, del Pol Nord.
– Del Pol Nord? I on és aquest lloc? –va dir estranyat.
– És un lloc on hi fa molt fred. Tu ets d’allà.
– Ara que ho dius em ve a la memòria! –va exclamar– Quan jo era molt petit, vivia en un lloc molt fred i blanc. Així que jo sóc d’una altra raça?
– Sí.– li contestà l’ós bru.
– I dius que jo sóc un ós polar? –va tornar a preguntar.
– Sí, jo sóc un ós bru i ells són ossos panda. – li va explicar.
L’ós polar, sabent de quina raça era, va anar a veure els óssos panda. Els va explicar el que li havia explicat l’ós bru i li van dema-nar disculpes.
Ensenyança: “No riguis sense saber una cosa amb certesa”.

Daniel Montserrat Barceló 1CSA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà