Fa molt temps, en un lloc molt llunyà, hi havia dues famílies de llops uns eren de color marró, d’un color brillant amb clapes blanques, o de colors clars, en canvi els altres eren de colors negres i foscos.
Les famílies estaven barallades perquè els de color marró creien que els de colors foscos eren massa lletjos per a ells. Un dia la filla d’un dels de color marró es va posar molt malalta va estar molt temps anant de metge en metge però cap sabia el que li passava. Li van dir que necessitava mitja medul•la per salvar-se. Cap llop del marrons va voler saber-ne res ja que ells no volien donar-li mitja medul•la. Al cap d’uns dies va sortir un donant i ràpidament van operar a la cria de llop.
Al cap d’unes quantes visites al doctor que l’havia operat, ja li va dir que estava com nova. Desprès d’un mes, el doctor va tornar a cridar a la família perquè anés a la seva consulta, a la sala d’espera van veure que hi havia un llop de l’altra família, i no es volien posar al seu costat, tota l’estona van estar mirant-lo malament, fins que el doctor els va fer entrar, però li van dir al llop de l’altra família que també entrés, ells no volien que entrés perquè no volien estar al seu costat, quan van entrar el doctor li va preguntar a la cria de llop:
– Com et trobes?
La nena va contestar:
– Molt bé!
Després el doctor es va apropar al llop de l’altra família i va dir:
– Aquest llop és el que ha donat mitja medul•la per la vostra filla.

No discriminis als altres que no siguin igual que tu.
Clàudia Tarragó Llauradó.
1CSB

Hi havia un llop i un ós que estaven pel bosc buscant menjar per a caçar i no en trobaven, estaven enfadats els dos pel menjar, tenien molta gana .
Llavors van veure una zebra, l’ós la va veure primer i sense dir res va marxar, però el llop el va seguir. Entre els dos la van caçar.
L’ós la va agafar de la boca per portar-la a casa seva per als seus fills ,però el llop va dir:
-Jo també t’he ajudat a caçar-la .
Però l’ós va dir:
-Però jo l’he vist primer .
Es van començar a barallar i el llop li va fer una mossegada a l’ós. L’ós que estava ferit es va aixecar per donar-li una palissa al llop.
Va començar a perseguir-lo fins que es va tirar damunt del llop i es van començar a mossegar-se .
Allí a prop, a baix, havia un llac i l’ós va tirar el llop a l’aigua , llavors l’ós va agafar a la zebra i va anar a casa seva i quan se la volien menjar amb els seus fills va pensar amb el llop, que l’havia ajudat molt .
A l’ós li va fer pena i va anar a buscar al llop i el van convidar a sopar llavors van decidir caçar sempre junts i compartir el caçaven .

Es millor treballar en grup que no sol.

Xavi Masip Sánchez   1CSB

Un dia d’estiu un arbre i un riu no els agradava ser un arbre i un riu volien ser diferents.
Un dia van trobar un mag i els va dir que si volien els canviaria el cos. Per fer-ho necessitava un cap de granota, una ala de moixó, potes d’aranya i cua de serp de cascavell.
El mag va anar a buscar els ingredients. El mag no trobava les granotes i el riu li va dir que estaven amagades a les herbes, llavors les va trobar . El mag les va agafar sense fer soroll després se’n va anar a casa seva a buscar potes d´aranya, ales de moixó i un cascavell. Va fer la poció màgica i el riu es va convertir en l´arbre i l´arbre en un riu i estaven molt contents.
Un dia el riu i l’arbre estaven tristos perquè volien torna a ser ells.
L´arbre li va di a un moixó que anés a buscar el mag que els tornès a convertir en un arbre i un riu com eren al principi.

MÉS VAL SER TU MATEIX

Marc Tarragó jordà   1CSB

Hi havia una vegada, en un zoològic, en un hàbitat d’óssos, óssos panda. Un dia va arribar un ós polar i els óssos panda se’n reien d’ell perquè no tenia taques negres.
Ell, com que el van portar de petit al zoo, va créixer pensant-se que era un ós panda.
Un dia va arribar un ós bru i no se’n van riure d’ell perquè era d’un altre color i sabien que no podia ser un ós panda sense taques negres i brut. Aquest ós bru era vellet i bastant savi, no es movia gaire.
Van passar les setmanes i l’ós polar s’anava fent gran. Un dia va anar a parlar amb l’ós bru:
– Què saps per què no tinc taques jo? –va preguntar l’ós polar.
– Sí. –va respondre l’ós bru.
– A sí? Què m’ho pots explicar si us plau?
– És clar. Perquè tu no n’has de tenir; ets un ós polar, del Pol Nord.
– Del Pol Nord? I on és aquest lloc? –va dir estranyat.
– És un lloc on hi fa molt fred. Tu ets d’allà.
– Ara que ho dius em ve a la memòria! –va exclamar– Quan jo era molt petit, vivia en un lloc molt fred i blanc. Així que jo sóc d’una altra raça?
– Sí.– li contestà l’ós bru.
– I dius que jo sóc un ós polar? –va tornar a preguntar.
– Sí, jo sóc un ós bru i ells són ossos panda. – li va explicar.
L’ós polar, sabent de quina raça era, va anar a veure els óssos panda. Els va explicar el que li havia explicat l’ós bru i li van dema-nar disculpes.
Ensenyança: “No riguis sense saber una cosa amb certesa”.

Daniel Montserrat Barceló 1CSA

Hi havia un vegada un nen molt lleig, semblava un senyor de cinquanta anys encara que només en tenia onze. Tenia berrugues a la cara, era calb, les seves dents causaven molt mal efecte… Tots l’odiaven, no tenia cap amic, ningú volia jugar amb ell.
Un dia, al poble, va arribar un nen nou que el seu pare era metge. El nen nou, en veure’l, va voler ser el seu amic i va comentar al seu pare com era el nen.
El seu pare, com que era metge, el va visitar i va trobar un munt de solucions pel nen: li va receptar una crema contra les berrugues, un xampú pel seu cabell i va aconseguir que anés al dentista per les seves dents.
Es van fer molts amics, el nen es va tornar molt més guapo i tots van ser amics seus.

Ensenyança: “Ajudar als altres et fa sentir millor.”
Mohamed jied 1CSA

Un gos que vivia sol anava a buscar menjar per a l´hivern i el gat s´ho passava bé jugant, cantant i fent coses divertides.
Passà el gos pel costat del gat i li diu:
-Què fas?
-Jugant , que no ho veus?- el gat va contestar.
-Quan arribi l´hivern veuràs! – li diu el gos.
-Veure el què? – Li diu el gat.
-Doncs adéu!  Ja ho veuré quan arribi l´hivern –  li diu el gos.
Arriba l´hivern i …
El gat va anar a casa del gos, i li va preguntar al gos:
-Em puc quedar el que falta de dia a casa teva?
El gos s´ho va pensar i al final va dir que sí.
I el gat estava molt content, el gos li va dir que el pròxim any  s´hauria d’esforçar per ell mateix.
El gat li va dir que sí amb el cap, i així el proper any s´esforçaria per ell mateix.

Ensenyança:         “Si vols estar tranquil demà, treballa dur avui.”

Albert Prats Bagés
1CSB

Era un dia fred d’hivern en mig de l’Antàrtida, hi havia un ós polar molt traïdor i una foca.
L’ós anava caminant sobre el gel i es va topar amb la foca. L’ós es volia menjar a la foca, i la foca li va dir:
-No em mengis si us plau,faré tot el que vulguis! No em menjaràs, oi?
L’ ós li va dir:
-No, no però hauràs de fer tot el que jo et mani i si t’ atreveixes a replicar…, no en quedarà de tu ni els ossos.
I la foca quin altre remei li va quedar que fer cas a l’ós. La primera cosa que li va manar és que anés a casa d’un ós polar i que li pengés a la porta de casa un missatge dient–li que s’havia de reunir a les quatre que farien apostes de menjar.
I així va ser a les quatre en punt, ni un minut menys ni un minut més, van fer les apostes de menjar i la foca ho va perdre .
La segona cosa que li va manar va ser que és posés dins de l’aigua del oceà glacial Antàrtic i que observés el que el que hi havia. La foca li va dir que hi havia altres foques, lleons marins , peixos… L’ós li va dir que ho havia fet molt bé. I l’última cosa li va demanar és que es casses amb el primer lleó marí que passés per allà davant.
En va passar un de molt groller i la foca es va desesperar, però es va casar perquè l’ ós la deixés viure tranquil•la i no la molestés més. La foca no estimava a aquell ós marí tant groller.
Al final l ‘ós va dir a la foca:
-Com has fet tot el que jo t’ he dit ets lliure.
L’ós va reflexionar sobre el que havia fet i per això l’ós es va quedar sol.

Ensenyança: Tothom és lliure de prendre les seves decisions i ningú li ha de dir com ha de ser  la seva vida. Cadascú  és responsable d’ell mateix i les accions que faci té les seves conseqüències al llarg de la vida.

Ada Ballesteros Martí         1CSB