Un dissabte tranquil estava jugant a la PS3 Online i estava disposat a passar-m’ho bé jugant al Minecraft. Vaig entrar en un món creat d’un amic, el món era superdivertit, era un camp de batalla.
A l’hora d’entrar al camp de batalla vaig perdre. No ho vaig poder acceptar, em vaig enfadar moltíssim. Tot el que veia ho destrossava. Com podia ser? Havia perdut la batalla.
En aquell moment, va entrar a l’habitació un amic que m’havia vingut a buscar per anar a jugar i, a l’entrar i veure’m tan enfadat, em va preguntar:
– Què fas? Què et passa? Per què estàs tan nerviós?
– Jugava a la PS3 i he perdut en un joc! – li vaig dir tot alterat.
– Ja, ja, ja! – va riure el meu amic – Per això estàs així?. Tu no saps perdre noi!
Vaig sentir molta vergonya i ara ja no m’enfado mai si perdo en un joc.

Ensenyança: “No val la pena enfadar-te per una cosa que no té cap importància”

Ian Guerrero Garciapons 1CSA

Era una tarda de primavera, l’eriçó estava jugant i l’ocell recollia branques, fulles, menjar i moltes més coses. Quan es van trobar, l’eriçó li va dir a l’ocell:
– Per què reculls tants pals i tantes fulles?
L’ocell li respongué:
– Perquè m’estic fent un niu ara que s’apropa l’hivern. I tu, què fas eriçó jugant? Hauries de buscar un lloc per viure.
L’eriçó li digué:
– Ja ho faré, encara tinc molt de temps!
L’ocell va continuar treballant i exclamà:
– Val, ja t’apanyaràs!!
Va arribar l’hivern i l’eriçó no tenia lloc on passar-lo i va anar a buscar a l’ocell.
L’eriçó li preguntà:
– Ocell, puc venir a passar l’hivern amb tu?
L’ocell li respongué:
– No, perquè t’has passat tot el temps jugant mentre jo recollia fulles i rames.
L’eriçó, tot trist, se’n va anar .
Ensenyança: ”Si vols tenir una cosa, t’has d’esforçar”

Àfrica Borbolla Jordà        1CSA

Hi havia una vegada, un rei i una reina que van tenir una filla a la que van anomenar Marta. Era molt bonica quan va néixer però, a mida que s’anava fent grandeta, cada dia era molt lletja.
Els reis estaven molt tristos perquè ningú volia a la princesa, semblava una bruixa. La princesa intentava ocultar la seva espantosa cara, però sempre fracassava.
Un dia estava caminant pel bosc i es va trobar una poció parlant que li assenyalava un camí per arribar a una cova i, la princesa intrigada, la va seguir. Després d’estar uns tres minuts perseguint-la, per fi va arribar a aquella cova.
Allà hi havia una bruixa que li va dir:
– Hola, sóc la bruixa més poderosa del món. Necessites la meva ajuda?
La princesa li va dir que sí, que volia una cara bonica.
La bruixa li va contestar que ho podia fer, però sol ho faria a canvi de la seva veu tan bonica que tenia.
La princesa va acceptar i, quan estava a punt de fer el canvi, un príncep molt guapo que passava per allà va dir:
– No! No li facis res a la princesa, jo la vull tant com és.
La bruixa va parar i la princesa va córrer a abraçar al príncep.
Al cap d´un any d´estar sortint, es van casar i van viure feliços per sempre.
Ensenyança: “No importa la bellesa exterior, sol la interior”.

Ainara Ruiz Agudo 1CSA