Una vegada un conill i un esquirol estaven passejant pel bosc i van xocar. L’esquirol va preguntar al conill:
– D’on vens?
El conill li va respondre:
– Vaig a buscar-me una casa que no en tinc i aviat començarà l’hivern.
L’esquirol li va dir:
– Si vols pots passar l’hivern a casa meva.
El conill, tot content, va contestar:
-D’acord, gràcies! Anem tirant cap a casa teva!
Quan feia uns quants dies que vivien junts, l’esquirol li va proposar:
– Ja que estàs a casa meva, podries ajudar-me a arreglar la teulada. Està una mica vella, hi ha algun forat i si plou o neva ens mullarem.
El conill li va respondre:
-No, això és casa teva. Jo no penso ajudar-te!
L’esquirol va començar a arreglar-la tot sol fins que ho va acabar.
Un dia, el conill li va demanar molt descarat:
– Esquirol! Vine i porta’m cereals!
Aquest li va contestar tot enfadat:
– No sóc la teva xaxa! Si en vols agafa-ho tu i encara gràcies.
– Si home- li va contestar el conill.- Això és casa teva i jo no vull agafar res.
L’esquirol, tip del conill, li va dir que sortís un moment a fora. Quan va sortir li va tancar la porta.

Ensenyança: “ Si ajudes als altres, ells t’ajudaran a tu”
Judith Sabate 1CSA