Hi havia una vegada, fa molts i molts anys, un bosc on hi habitaven molts animals i una nena petita més o menys de set anys. Era pèl-roja, molt simpàtica i vivia en una caseta amb la seva família.
Un dia, els seus pares es van morir i el seu germà gran se’n va anar de casa. La nena es va quedar sola i, quan encara no ho havia superat, li va passar una cosa molt estranya: podia parlar amb els animals. Es sentia contenta per aquest fet però, tot i així, continuava estant trista.
Una tarda, hi va haver una ventada molt forta mentre la nena estava amb els animals i va anar corrents cap a una cova on s’amagaven tots ells.
Quan va passar la ventada, la nena va anar cap a casa però la va trobar desfeta. Tota trista, va anar altre cop cap a la cova i va preguntar als animals si la podien ajudar.
Als animals els havia passat el mateix que a la nena: s’havien quedat sense refugi.
Tots es van ajudar mútuament i al final tots es van posar contents fins i tot la nena.
Ensenyança: “En els moments difícils, és molt important l’amistat”
Roser Castellví Carranza 1CSA