XERRADA

LLEGIR A CASA

Mares i pares dediquem bones estones a ensenyar a parlar als nostres fills. Si haguéssim d’explicar com ho hem fet, potser no en sabríem, però el cert és que tots ens en sortim. Els nostres fills i filles acaben parlant.

Més tard arriben els contes de sempre, potser, talment com si fossin una part obligada de la infància. Ho són realment?. Al cap de pocs anys els contes s’acaben, la canalla ja va a l’escola, ja saben llegir. Els pares i les mares iniciem una lenta, però constant, retirada.

En un món d’imatges, és realment important saber llegir?. I encara més, és important que t’agradi llegir?.  La canalla llegeix?. Els pares i les mares de la canalla grandeta sovint diem: “El meu fill no llegeix, prefereix la televisió”. “La xiqueta té un munt de llibres i ni se’ls mira” . “A casa ens posem molt nerviosos quan llegim junts!” “ El meu xiquet prefereix l’ordinador”….

Quan la canalla són més petits els comentaris acostumen a ser diferents. “A casa ja no expliquem contes, el xiquet ja sap llegir tot sol”. “Nosaltres n’expliquem un cada dia”. “La nena sempre vol que li expliquem el mateix conte”,…

Als mestres i les mestres sovint se’ls demana la seva opinió a l’entorn de si:

• És millor explicar contes o llegir-los?
• S’ha d’obligar a llegir a la canalla?
• Fins quina edat s’han d’explicar contes?
• S’ha de llegir cada dia?
• Quin llibres són més bons a determinada edat?

Aquestes preguntes, i moltes altres, es formulen sovint quan els adults parlem del llegir i de la canalla. Potser estaria bé comentar-ho junts.

Us esperem el dia 18 de març a les 3 de la tarda a la biblioteca de l’escola.

Es farà una xerrada a càrrec d’Enric Queralt i Catà,

mestre, formador i psicopedagog.