JoanManuel Serrat canta aquesta cançó popular en guaraní i castellà. che-pykasumi.mp3
El guaraní és una llengua ameríndia de l’Amèrica del Sud que es parla a diverses regions de l’Argentina i Bolívia i a gran part del Paraguai (de fet, el nom d’aquest país és una paraula guaraní que significa “país de molta aigua”).
El nom de la llengua en guaraní és avañe’? (sota aquest nom es troba la Viquipèdia en guaraní).
Guaraní és la paraula amb la que els espanyols van identificar a l’ètnia i d’idioma, al confondre amb guariní (guerra) que era la que repetidament pronunciaven els indígenes.
Un total de 6 milions de persones el parlen i recentment s’ha inclòs a l’escola i des de 1967 està declarada com a llengua cooficial al Paraguai on el 94% de la població el sap parlar. A Bolívia i a la província de Corrientes i província d’ Entre Ríos a Argentina i a part de l’Amazònia del Brasil també es parlen.
La situació sociolingüística de la llengua guaraní al Paraguai reflecteix l’existència de dues llengües en contacte: Els préstecs de paraules entre castellà i guaraní i el passar de parlar en una llengua a l’altra són molt freqüents. En el cas d’algunes ciutats com la mateixa capital Asunción està molt estès el Jopara (mescla) barreja de castellà i guaraní que està vista com una adulteració de d’idioma pels parlants de guaraní amb més consciència lingüística. En el parlament de Paraguai predomina el castellà però es usual també usar el guaraní especialment en situacions especialment emotives.
Ha pogut sobreviure al llarg dels segles sobretot perquè els jesuïtes el van elegir com a idioma òptim per predicar el cristianisme als indis, amb la qual cosa es va posar per escrit (amb l’alfabet guaraní, un alfabet llatí lleugerament modificat), i pel tradicional aïllament imposat al Paraguai des de l’època de Rodríguez de Francia.
Té 33 fonemes, 12 dels quals són vocàlics (amb forta presència dels sons nasals i guturals). Les paraules acostumen a tenir l’accent a l’última síl·laba i no acaben mai en consonant.
Juntament amb els diversos dialectes tupís del Brasil, forma la família lingüística anomenada tupí-guaraní.
Del guaraní deriven diverses paraules en moltes llengües entre les que destaca Jaguar i Piranya (Pira aña: peix del diable)
Che pykasumi reveve vaekué chehegui rehóvo
oúva ne ange cada pyhare che kéra jopy;
rohayhúgui ai ajepy’apõva che ne ra’arÙvo,
michínte jepépa ndaivevuivéi che mba’embyasy.
Ne añaitégui ndénte aikóva ko’’icha aikove asy
jaikóma rire ku juayhu por’me oñondivete;
resÍ reveve che rejarei, che motyre’y,
aico cikorey ndavy’amivéi upete guive.
Sin consuelo alguno te sigo queriendo cada amanecer
como sombra voy caminando a solas con mi soledad.
Mis ojos padecen al mirar la casa donde ya no estás.
Corazón transido que me mancha el pecho y me hace sollozar.
Con un leve vuelo de mí te apartaste pequeña torcaz.
Porque no querías que te acariciase el pelo y la piel.
Regresa, te pido, a darme consuelo como sabes tú.
Alivia esta pena que me estruja el alma… Che pykasumi.