Author Archives: Santi

Portuguès: CADA QUAL COM SUA MANIA

joan-manuel-serrat-caetano-veloso-cada-qual-com-sua-mania.mp3

Joan Manuel Serrat i Caetano Veloso canten junts aquesta cançó que és una versió en portuguès d’una cançó de Serrat que es diu Cada loco con su tema.

 
Cada qual com sua mania
o gosto não se discute.
Artefatos, bestas, homens e mulheres
cada um é como é cada um é cada qual
e se manda pela escada como quer.
Mas se tiver que escolher, sou partidário
das vozes vivas da rua mais que do dicionário.
E gosto mais do bairros que do centro da cidade
e dos artesãos mais que da feitoria.
Da razão que da força, do instinto que da urbanidade
e dos indios que do Sétimo de cavalaria.
Prefiro os caminhos às fronteiras
e uma borboleta ao Rockefeller Center
e o faroleiro de Capdepera
aos vigias de Ocidente.

Prefiro querer a poder.
Tatear a pisar.
Amar a querer.
Pegar a pedir.
Dançar a desfilar
e desfrutar a medir.
Prefiro voar a correr.
Fazer a pensar.
Beijar a brigar.
Ganhar a perder.
Mais do que tudo, sou
partidário de viver.

Cada loco con su tema
contra gustos no hay disputas
artefactos, bestias, hombres y mujeres
cada uno es como es
cada quien es cada cuál
y baja las escaleras como quiere
Pero, puestos a escoger, soy partidario
de las voces de la calle más que del diccionario,
me privan más los barrios que el centro de la ciudad
y los artesanos más que la factoría
la razón que la fuerza, el instinto que la urbanidad
y un siuox más que el séptimo de caballería.
Prefiero los caminos a las fronteras
y una mariposa al Rockefeller Center
y el alfarero de capdepera
al vigía de occidente.

Prefiero querer a poder,
palpar a pisar,
ganar a perder
besar a reñir,
bailar a desfilar
y disfrutar medir.
Prefiero volar a correr,
hacer a pensar,
amar a querer,
tomar a pedir.
Antes que nada soy
partidario de vivir.

Guaraní: Che pykasumi

JoanManuel Serrat canta aquesta cançó popular en guaraní i castellà.  che-pykasumi.mp3

El guaraní és una llengua ameríndia de l’Amèrica del Sud que es parla a diverses regions de l’Argentina i Bolívia i a gran part del Paraguai (de fet, el nom d’aquest país és una paraula guaraní que significa “país de molta aigua”).
El nom de la llengua en guaraní és avañe’? (sota aquest nom es troba la Viquipèdia en guaraní).
Guaraní
és la paraula amb la que els espanyols van identificar a l’ètnia i d’idioma, al confondre amb guariní (guerra) que era la que repetidament pronunciaven els indígenes.
Un total de 6 milions de persones el parlen i recentment s’ha inclòs a l’escola i des de 1967 està declarada com a llengua cooficial al Paraguai on el 94% de la població el sap parlar. A Bolívia i a la província de Corrientes i província d’ Entre Ríos a Argentina i a part de l’Amazònia del Brasil també es parlen.
La situació sociolingüística de la llengua guaraní al Paraguai reflecteix l’existència de dues llengües en contacte: Els préstecs de paraules entre castellà i guaraní i el passar de parlar en una llengua a l’altra són molt freqüents. En el cas d’algunes ciutats com la mateixa capital Asunción està molt estès el Jopara (mescla) barreja de castellà i guaraní que està vista com una adulteració de d’idioma pels parlants de guaraní amb més consciència lingüística. En el parlament de Paraguai predomina el castellà però es usual també usar el guaraní especialment en situacions especialment emotives.
Ha pogut sobreviure al llarg dels segles sobretot perquè els jesuïtes el van elegir com a idioma òptim per predicar el cristianisme als indis, amb la qual cosa es va posar per escrit (amb l’alfabet guaraní, un alfabet llatí lleugerament modificat), i pel tradicional aïllament imposat al Paraguai des de l’època de Rodríguez de Francia.
Té 33 fonemes, 12 dels quals són vocàlics (amb forta presència dels sons nasals i guturals). Les paraules acostumen a tenir l’accent a l’última síl·laba i no acaben mai en consonant.
Juntament amb els diversos dialectes tupís del Brasil, forma la família lingüística anomenada tupí-guaraní.
Del guaraní deriven diverses paraules en moltes llengües entre les que destaca Jaguar i Piranya (Pira aña: peix del diable)

 

Che pykasumi reveve vaekué chehegui rehóvo
oúva ne ange cada pyhare che kéra jopy;
rohayhúgui ai ajepy’apõva che ne ra’arÙvo,
michínte jepépa ndaivevuivéi che mba’embyasy.

Ne añaitégui ndénte aikóva ko’’icha aikove asy
jaikóma rire ku juayhu por’me oñondivete;
resÍ reveve che rejarei, che motyre’y,
aico cikorey ndavy’amivéi upete guive.

Sin consuelo alguno te sigo queriendo cada amanecer
como sombra voy caminando a solas con mi soledad.
Mis ojos padecen al mirar la casa donde ya no estás.
Corazón transido que me mancha el pecho y me hace sollozar.

Con un leve vuelo de mí te apartaste pequeña torcaz.
Porque no querías que te acariciase el pelo y la piel.
Regresa, te pido, a darme consuelo como sabes tú.
Alivia esta pena que me estruja el alma…
Che pykasumi.

 

proves de selectivitat 2ª av.

Aquesta avaluació farem quatre proves de la selectivitat que són les que us adjunto en un document PDF. De l’apartat 3 de la prova el de REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT feu el que sapigueu fer.

Proves selectivitat 2ª avaluació (proves 05)

Heu de crear una categoria de REDACCIONS 2ª AV. Cada redacció l’entreu com una entrada i com a títol poseu PS1A i el títol de la redacció, PS1b ……. Les redaccions han de ser d’unes 200 paraules.

Pel que fa als exercicis creeu la categoria d’EXERCICIS 2ª AV. Entreu els exercicis amb la mateixa numeració que les redaccions: PS1 Comprensió, PS2 Reflexió lingüística. Els exercicis de comprensió els feu la setmana de la redacció de l’opció a) i els de reflexió lingüística la setmana de la redacció de l’opció b).

  • prova selectivitat 1a: El preu, redacció a) És veritat que tots tenim un preu? (Redacteu un text argumentatiu com a resposta a aquesta qüestió.) 21 desembre
  • prova selectivitat 1b: El preu, redacció b) El conte com a gènere literari. Característiques principals. 11 gener
  • prova selectivitat 2a: Xavier DURAN, a) El paper de la ciència en la societat actual. 18 gener
  • prova selectivitat 2b: Xavier DURAN, b) Característiques lingüístiques bàsiques dels textos científics. 25 gener
  • prova selectivitat 3a: Oda a Espanya, a) Joan Maragall i el Modernisme. 1 febrer
  • prova selectivitat 3b: Oda a Espanya, b) El gènere poètic. Algunes característiques. 8 febrer
  • prova selectivitat 4a: LÍRICA DELS QUATRE ELEMENTS, a) Les meves preferències en matèria d’arts plàstiques. (Podeu referir-vos a una obra o a un artista concrets que us hagin impactat.) 15 febrer
  • prova selectivitat 4b: LÍRICA DELS QUATRE ELEMENTS, b) A quin gènere o tipus d’escrit pertany el text proposat? (Raoneu la resposta tot comentant algunes característiques d’aquest tipus de textos.) 22 febrer


proves selectivitat 2ª av.

Aquesta avaluació farem quatre proves de la selectivitat que són les que us adjunto en aquest document PDF. proves03 pdf

No heu de fer l’apartat 3 de la prova el de REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT.

A la fitxa de feina ja teniu les dates de presentació:

Feina de la segona avaluació de primer diürn

Feina de la segona avaluació de primer nocturn

  • prova selectivitat 1a: Tirant (comprensió del text i redacció a) Pervivència en la societat actual dels tres tipus d’amor de què parla Estefania. Redacteu un text argumentatiu sobre aquesta qüestió. 13-14 desembre
  • prova selectivitat 1b: Tirant (redacció b) El gènere literari del Tirant lo Blanc: principals característiques. 20 desembre
  • prova selectivitat 2a: RUBERT DE VENTÓS (comprensió del text i redacció a) L’autor sosté que la llibertat resideix en «allò que som capaços de fer amb allò que ens fa». Feu una redacció sobre aquesta idea tot referint-la, per exemple, la vostra condició de fills, d’estudiants, de ciutadans, etc. 10-11 gener
  • prova selectivitat 2b: RUBERT DE VENTÓS (redacció b) Característiques principals dels textos argumentatius. 17-18 gener
  • prova selectivitat 3a: Mercè RODOREDA (comprensió del text i redacció a) Narració d’una aventura perillosa. (Podeu inspirar-vos en un fet real, del qual hagi estat protagonista algú que conegueu.) 24-25 gener
  • prova selectivitat 3b: Mercè RODOREDA (redacció b) Elements descriptius i narratius del text de Mercè Rodoreda proposat. 30 gener-1 febrer
  • prova selectivitat 4a: Gabriel FERRATER (comprensió del text i redacció a) L’ensenyament de les llengües en el batxillerat: la meva experiència personal. 14-15 febrer
  • prova selectivitat 4b: Gabriel FERRATER (redacció b) Gènere discursiu del text proposat: per quins elements podem identificar-lo. 21-22 febrer


12 Prova de selectivitat (ps0)

12 prova de selectivitat, comentari i redacció a) Exposeu els trets més característics de la descripció en la prosa literària. 15 de novembre.

Heu de fer la prova de selectivitat que trobeu adjunta en document de word. Responeu sense copiar les preguntes. Poseu el número de la pregunta i a continuació, la resposta.

Tenint en compte que la nota màxima aplicant els criteris és un 6, com a nota posaré el que surti multiplicat per 2.

prova de selectivitat 01 2a

11 La definició

s’ha de fer pel 8 de novembre.
Expliqueu que és una definició i quines són les normes bàsiques que cal tenir presents. Pel que fa al quadre no cal reproduir-lo però sí que heu de fer servir algunes idees del que s’explica.

ESQUEMA:

Introducció

  • concepte de definició (donar el significat, explicar termes desconeguts…)
  • objectiu
  • El paper de la sinonímia, l’antonímia i els exemples
  • dificultat

Característiques:

  • establir semblances i diferències
  • grupar en categories
  • Deixar clares les propietats
  • Construir un text amb el vocabulari adequat

Normes bàsiques:

  • el mot definit no pot aparèixer en la definició
  • transmetre claramewnt el significat
  • ús de mots coneguts: sinònims i antònims