Aquesta és sense dubte la millor obra que jo he vist aquest any. És fresca, divertida, original… i alhora intensament dramàtica. És una obra on la mort està present gairebé tota l’estona, però que la seva autora, la Carol López, ha sabut mostrar la mort mitjançant la vida. A més ha comptat amb uns actors excel·lents, des del primer fins l’últim. I amb uns diàlegs genials, com quan diuen que l’àvia vol dues olives… amb un Martini per acompanyar…
He de dir que jo hi vaig anar una mica a contracor. No em cridava massa l’atenció… però si tothom qui la havia anat a veure me la recomenava… seria per algun motiu, no? La veritat, és que després de veure-la em ve al cap no un motiu, sinó una pila de motius per anar al teatre a passar una molt bona estona amb aquesta funció. Si teniu oportunitat no us ho penseu i aneu-hi!!!
Ha estat una d’aquelles ocasions en les un s’en adona que estima el teatre. Des d’el primer minut vaig seguir l’obra sense que el cul em toqués a la butaca.
Riure a boca plena i plorar a la mateixa obra és tot el qu es pot desitjar quan es va al teatre.
Crec que aquesta temporada la reposen a La Villarroel. Feu-vos un favor i aneu-hi.